Entrevista a Romi Porredón, presidenta de la SEAS - 18/9/2017

Comencem la segona hora del just a la fusta i ho hem en set fa una estona. A les onze i deu parlaríem de les seues i ja tenim aquí amb nosaltres a la presidenta de l'entitat, a la Romi Porredón. Hola, bon dia, Romi. Molt bon dia. Parlem de les seues perquè divendres, podríem dir que es va inaugurar el curs de la secció amb el sopar de motxilla. Disapte. Disapte. Va ser disapte el sopar de motxilla. Sempre és el disapte més o menys a mitats de cerembre, el sopar de motxilla, que és el que dona el tret de sortida de tota la programació del curs. I com sempre, bé, us celebrem el pati, ens trobem, vagi el pati del roure, aquesta vegada teníem por perquè el divendres havia plogut, però bé, el temps ens va respectar i com sempre, aquell escenari és un lloc magnífic per trobar-nos i sempre rodem cap a la centena de persones i vam compartir tot el sopar, conversa i vam presentar el nou curs. Sí, sí. A banda que hi ha el concurs de fotografia. Exacte, això volia comentar. Digues, digues. El concurs de fotografia, que es centraven els premis, es donaven a conèixer els guanyadors. Es donaven a conèixer els guanyadors, també hi ha la foto de votació popular que previ el sopar, la gent vota aquella fotografia que li agrada més i llavors se'n seleccionen tres i de les tres es torna a fer una segona votació i quede, com per votació popular, un premi, diguéssim original, diguéssim, donat per la gent, diguéssim. Qui va guanyar a concurs de fotografia? A veure... Potser ara t'agafo a contrapeu, però... A veure, hi ha diferents modalitats, perquè hi ha la millor fotografia que va ser pel Jordi Gironès. I després també per la millor col·lecció, que és el Genís Campreciós. També la foto de l'excursió de les seues, ara no recordo el nom d'aquí la va guanyar. També aquesta votació popular va resultar que era també una del Jordi Gironès. És a dir, que hi ha diferents modalitats, i es donen els premis, i, per tant, ja sí. I participen socis de l'entitat? Sí, però un que no és soci de Barcelona, aquest any, ara ja dic, no ho he portat l'acte, diguéssim, dels premis, és de Barcelona. És a dir, que hi va participar gent de fora. Hi ha hagut gent de fora, també, que... I un d'aquests va guanyar el premi. Sí, sí. Una de les primeres activitats que sempre organitza les seues, començar el curs, és la caminada popular, que, normalment, és el primer cap de setmana d'octubre, però que és tant per motius obvis, s'ha hagut de traslladar. Exacte. Sempre és el primer diumenge, i aquest any el primer diumenge és el dia 1, i el referèndum d'autodeterminació, i toquen a votar, i van d'estar la guai independent de tota la jornada, els divinaments que puguin passar. La junta ja ho vam tenir molt clar, que no podíem fer la caminada, i la vam traspassar el següent diumenge, que és el dia 8. Per tant, el dia 8 farem això. La caminada popular... És total normalitat, l'únic que es canvia un cap de setmana. Un cap de setmana. I aquest any de la caminada, així com l'any passat va haver-hi un laif motiu sobre l'aigua per colxerola, aquest any són les barraques de vinya, el tema, diguéssim, es mire de fer un circuit, però hi hagi barraques de vinya. Quin és el recorregut aproximat de la caminada? És per Sant Just? Sí, sempre és per colxerola. De fet, està penjat tot el web, i a la web de les seves, hi ha tota la programació anual, de totes les activitats, que són molt diverses, molt diversos els tipus de sortida que fem, i llavors ja està tot penjat, i bé, la caminada també hi ha el mapa, de tot el recorregut, però sempre es diguéssim per colxerola. Se surt del molí farinei, aquest any, que ha vegat de ser sortida del pati del roure, que és com un circuit circular, que surt del molí farinei i torna al molí farinei. Molt bé. Doncs aquesta primera activitat que la tindrem en compte, ens apuntem a l'agenda pel segon cap de setmana d'octubre. Un... digues. No, de fet, la primera activitat és una sortida al diumenge 24 de setembre. Ah, perquè ja n'hi ha una abans. Sí, perquè és el cicletemàtic, que ja fa molts anys que fem, i que aquest any va sobre paisatges de Catalunya, i llavors sempre hi ha una primera sortida, sense que hi hagi una conferència, perquè el cicletemàtic sempre hi ha un divendres, es fa el que normalment costuma ser el tercer divendres de mes, una conferència al divendres, i el diumenge seuent es fa la sortida a dient i acordada amb el que s'ha fet a la conferència. Llavors, hi ha una primera, que no hi ha conferència, que és aquest dia 24, que es va al circ del concrús, el Ripollés, per donar trets de sortida al cicletemàtic. I després també al final, el juliol també s'acaba amb una última sortida, on es presenta el nou cicle, diguéssim, saps? I després les altres sí, que totes tenen conferència i sortida. Llavors, amb aquest cicletemàtic, començem per aquesta del Ripollés, i després, doncs, ja hi ha la primera conferència, el divendres 13 d'octubre, que el títol ja és els elements modeladors del paisatge, perquè un que la temàtica és paisatges de Catalunya, doncs comença en Duís Soler, el membre de la Junta, i el més o menys ideal, doncs, tota la temàtica del cicle, comença ell amb aquesta conferència. Llavors, si el 13 que és divendres hi ha aquesta conferència, el 15, doncs, hi ha la sortida, a la Serra del Gitarriu, a Sant Aníol, de l'Uja, a la Garrotxa. Molt bé. Perquè això, pel que fa al cicle temàtic. Quins altres paisatges, quins altres... Bé, es mirarà d'anar a diferents paisatges, eh? És a dir, una miqueta per tot el territori de la Sagarra, anirem a Catalunya Nord, anirem al Delta, o sigui, recorre en diferent tipologia de paisatge per agafar, doncs, això, molts diferents paisatges de Catalunya. Molt bé, aquesta és la temàtica d'aquest any. L'any passat no vam parlar final de temporada, per fer resum, quina valoració fas com a presidenta de la temporada 2017? Doncs molt bona, de veritat. Vull dir, perquè el cicle va anar molt bé, l'impàs va ser el tema literari, de geografies literàries, i també vam recórrer tots els països catalans, fins i tot vam anar a Mallorca, i amb una participació espectacular, eh? És a dir, de veritat que sempre omprim tot l'autocari, i van de vegades afegir-se en cotxes, i sempre som a les 600 participants en aquestes sortides, i són molt interessants, i va ser molt interessant, perquè va tocar, diguéssim, molts autors, i molts de geografia, diguéssim, d'autors, a banda, doncs, les matinals, doncs també van anar amb força bé, el que costumem a fer, són pas d'alluna plena de veterans, de la marxa de regularitat, però i tot, en general, crec que podem estar molt contents. Vull dir, de veritat que Las Seas és una entitat que té una base social molt important, perquè són més de 300 socis, i els socis l'esponen molt, i gràcies a tota la gent, i sobretot també sempre no vull oblidar-me, que si funciona és perquè estem organitzats amb comissions, cada comissió té una sèrie de membres que veig lli per aquella tipus de sortida, i això funcioni molt bé, perquè d'una manera molt generosa, molt eficaç, és una feina de veritat impagable, i llavors la gent s'estime, s'estime a Las Seas, aquest és el culte de la qüestió. Això és el que fa que funcioni, que es fiesi activitats, i que es faci guull i l'olla. Has comentat algunes activitats més destacades, com el sopar d'alluna plena, la marxa de regularitat, tots aquestes activitats entenc que es mantenen de cara a aquesta temporada, no és si teniu més o menys pensat les dates, els llocs on es faran... Sí, sí, està tot, no, no, no. Està tot planificat. Exacte, nosaltres acabem el curs el juliol, i l'últim junta del juliol, hi ha tot que hem bestat i distribuït tots els tipus de sortides i modalitats, i per tant pot haver-hi algun canvi, però normalment ja es dona a la Teneu, a la casa mare, tota la programació de tot el curs, i per tant ja està tot dat i ben ahí, doncs he penjat tant a la web de les seves, com també ara ja la Teneu, que ha penjat el seu calendari pel curs 17-18, i per tant això. I de canvis, canvis, canvis, a veure, hi ha un petit canvi matinal, que el matinal ho portava bé l'organitzador, a veure, pràcticament tot el matinal ho portava bé el Josep Maria Rius, aquí realment vull agrair tants anys de dedicació i de tasca impagable també, però clar ell, assumir ara tot el matinal, que eren dos al mes, era una feina bastant feixuga, i llavors va demanar de retirar-se, tot i que col·laborarà, i potser coordinarà, llavors passem a un al mes. I al final si eren dos més o menys al mes, ara seran només un al mes, també s'ha muntat una comissió, perquè no sigui només una sola persona, com pràcticament no era ell, i llavors doncs ja amb aquesta comissió hi ha diferents membres, que portaran endavant una sortida per arreu del territori, i que també és fer per diferents comarques, continuaran, si agarraf, si es feia la Serra de Marina, i el Montseny, tot això continuarà, però un al mes. Aquest serà, diguéssim, un petit canvi, que ja vam informar, perquè de moment comencem així, si després la mateixa gent s'anime i vol fer dos com més o menys feien, doncs ja es veurà, però que estan muntant així. I una altra novetat és perquè et tens el centenari de la Teneu, que s'ha demanat a cada secció que faci alguna portació, doncs la Seas havia pensat en una marxa nocturna, per colxerola, vull dir molt bonic, però colxerola no accepta les marxes nocturnes. Vaja, i això? No, d'allò, no ho va acceptar, i llavors ho hem transformat en una mena de caminada, caminada popular per el GR de la Seas, perquè la Seas té un GR, que és el GR 164, que és tot el camí del Sant Acreu de l'Orda, i llavors acaba amb un dinar, un dinar popular allà a Sant Acreu. Aquesta activitat pel Sant Anari. Aquesta és una extra, per centenari de la Teneu. Quina època? Mitats de març, em sembla que vam fixar el 18 de març, si no recordo malament, i si no ja... Ja ho anirem informant. D'acord. També et volia preguntar per els diferents grups que hi ha entre la Seas. Crec que hi ha un grup d'alta muntanya, un grup d'escalada, potser. Bé, escalada, escalada. Hi havia un grup jove, també. Hi havia un grup jove. Quins grups hi ha que estan curades? Actius. Actualment és la gent de les diferents modalitats, de sortides, que porten endavant totes les sortides, llavors hi ha un grup, podríem dir, Seniors, socis, dels quals un és de la Junta, el Mar Carbonell, i aquest grup, esperem que es vagi allò, trobant bé i involucrant-se, i pugui fer això. Altres tipus de sortides, com més el Runen, o bé l'escalada, si convé el que sigui, perquè són més joves, són a l'entorn dels 40 anys, llavors, per tant, són més joves, i podríem mirar d'ofer-te altres coses. Per tant, en moment és això, aquest grup i després la gran massa, que tots freguem cap als 60 o més. Però bueno, també n'hi ha de molts jovenets, però aquests són massa jovenets, encara. Molt bé. Doncs aquesta doble bastant d'activitats que oferi les seves, una, potser per gent més jove, i una altra, per... Sí, aquests joves, ja dic, que fan les seves sortides i tal, llavors, a l'aguai, ells s'incorporin més, i puguin obrir-ho més, i fer més particip, diguéssim, les activitats que fan. Però a l'altra, va continuant, també. Jo he necessitat a tot, però avui hi ha el cicle de audiovisuals, que se'n sete el març, també és molt interessant, els audiovisuals de muntanya, la sopa de lluna plena, la sortida de la neu sempre, ara ja va consolidant-se a finals de gener. Bé, tot això. Molt bé. Doncs segur que seguirem parlant, perquè tenim una agenda ben plena a les seves. Moltes gràcies, Romi, per haver vingut a parlar de l'inici de curs de les seves, i molta sort amb aquesta temporada, 2017-2018. Molt bé, moltes gràcies. Moltes gràcies i bon dia. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Passen dos minuts dels 12 h i ja tenim l'estudi d'Àrger Coixart Bé, a veure, ara. Bé, Carles, ajudar-me. A veure què passa aquí. Si el primer dia s'ha de notar que les coses... Ara. Ara sí que et sentim bé. Doncs bon dia, Palmyra. Bon dia. Veig que hi ha una sintonia nova a l'inici de l'espai. No hem pogut parlar, encara. Vull dir que tots són novetats i el principal ets tu, que és el que has vingut nosaltres. Exacte. Som antics pel que fa el programa per parlar-nos més. Deixa'm acabar de presentar la Carme Amador també. Hola, què tal? Bon dia Carme, què tal? Benvinguts, moltes gràcies. I el Carles Vaz, també. Sí. Hola, bon dia. Com estem? He tirat. Doncs... Carles l'has de mirar perquè aixec a la mà quan vol parlar. Tinc aquí un ordinador, això els uïns no ho veuen, però tinc aquí un piló d'ordinadors que pràcticament no em deixen veure els tertulians, però en tot cas són els tertulians habituals dels dilluns. Canvia del presentador, però no canvien els tertulians. Per tant, benvinguts, o potser m'hauria de donar... Potser te l'ha benvinguda. Això mateix. Són nosaltres que t'hem de donar l'ha benvinguda a tu. I una miqueta de paciència, que repens que tot és tan clau. Sí, i t'avisem... Ui, ui, ui. Potser hem sigut nosaltres que hem fet caure la presentadora, també em sabria greu, perquè a vegades som una mica malèfics, eh? Està d'un cop d'estat. No parlis de cop d'estat aquests moments. Era per lligar i a l'entrada del tema. Ai, Carlytus, tu que ens expliques de tot això que ens ve sobre. Aquí de Carlytus ja n'hi ha un, eh? Es diu Carles dos. Jo li dic Carles. No, no, no, no, no. Però veiem que jo, especialment, el meu punt de vista, però no voldria ser el primer. Perquè aquí hi ha antiga tants. La pelvida i la Carme són més antiga, jo són més nou. Per tant, que parli d'elles i llavors... En aquest espai, la Carme és la més antiga. És més antiga. Ningú es vol mullar el primer, eh? Tant va tirant pilotes fora. Jo sóc molt tranquil·la i molt discreta i mai... Semblem polítics, oi? Exacte. I no surto mai del meu entorn, com tot sabeu, estic alladeta i no dic mai res. Carles, s'accedeixo. A mi hi ha una qüestió, en aquest moment, que em preocupa moltíssim. És importantíssim que el meu punt de vista, és importantíssim fer el que sigui per tal d'aconseguir la independència. És una qüestió personal. No voldria que la comparteixi tothom. Però, en aquest moment, m'intrequilitza veure que he determinat grups. No solamente la oposició farotxa i sense sentit ridícula. Això ens ha fet el govern central, sinó que li treu un joc, li treu moltes vegades que li treu possibilitats, amb petites bicamaranyes, que ens organitzem aquí mateix. I això és el que realment s'agraeu. I m'agradaria que, per exemple, hi hagués partits o partidets, però necessaris, que aquest és el drama, que són partits o partidets, però que són necessaris per partidets endavant. Tinguéssim una opinió que hauria de fer per evitar aquests grans o petits xocs entre aquestes petites aglomeracions bovades que totes diuen boer, la independència de Catalunya, però sembla que posen tots els trafes, i això pugui ser, el govern caiu. Doncs primera opinió, més un missatge que pels partits d'aquí, entenc. Sí, jo és que, de veritat, ara ho dic sincerament, i ho dic en tot el meu sentiment, jo estic tot el sentit escoltant diferents canals, diferents amisores, per contrastar una miqueta aviam, i em torna una miqueta histèrica. Perquè no és que vagi canviant de pensament ni molt menys, sinó que m'atabalen moltíssim. Potser perquè hem arribat a un punt que la gent que som una miqueta més grans, potser no veiem la cosa en tanta il·lusió com la gent jove, sinó una miqueta de por. Saps, una miqueta d'ostres, dient que anaven a controlar la isenda i es va xorrada, i que vagin a la caixa, treure'ls sentis, perquè això... A mi no som a córregon a la caixa, però a millor hi ha una gentada a la caixa, perquè se'ls escolta. Potser hi ha un córrelito. Sí, i aquestes coses, que són el que volen, la gent, jo sempre en diria això, vosaltres teniu les coses molt clares. Tu no saps el que ell té de clar. Clar, això cadascú té un sentiment. A Cullonia la gent costa molt poc. A la gent gran. Perdona, calma, és un petit comentari. Tinc 95 anys. 95. I no tens por. Jo tampoc. No m'has entès. Jo crec que no podran cobrar la seva pensió. Jo entenc el que diu la Carme, i crec que no és només exclusiu de la gent gran. Jo crec que, en certesa, hi ha per a tothom. És el que volen crear, és el que volen crear. No sabem què passarà, però tampoc tenim clar què passarà si ens quedem a Espanya. Jo tinc més clar el que passarà si ens quedem, que el que passarà si aconseguim la independència. Jo crec que la gent gran... Tiro cap a la novetat. Però jo és que el joc brut d'aquest que estan fent, perdona, de Cullonia, els funciona moltíssim. Si hi ha gent com tu que acabes de dir que tens por... Jo no hi dic que jo tinc por. Estan creant la por. I l'últim WhatsApp que hi dic ja, perquè ja és per tornar-te de tonto. Tot era això. Carme, vés el tal d'un. Vés la mà a la caixa, que és el que puguis. També creen una histèria, potser excessiva. Jo n'he anat a la caixa. Totes aquestes gestions d'anar a les imprentes i sortir amb els paquets, tot això ho fan per fer ambient, per demanar, per dir que estan fent gestions. Estan bruts. I és tan tonto. Endur-se la propaganda. Ho trobo tan tonto, tan de nens petits. Sí, però no totes les persones... No totes les persones són tan valentes. De ver les coses com tu les veus declares o com jo les veig declares o el Carles. La gent que no té... Potser anem a dir una miqueta de més de nivell. I s'acollona, faig justícia. Jo no ho trobo pas per res de l'altre. Volem la independència, el millor per nosaltres. Però és clar, no sé... Jo veig que parlo amb la gent i la gent. Hòstia, ja no sé què. Jo vull la independència, però s'increma. La veritat, la gent que s'informi. Només cal que s'informi. I ja està. Hi ha dos coses que tinguem en compte. Una de posadament. I aquesta és que els que tenen... tot i això, els coses cuidats d'una gent de comunicació, haurien de mirar molt bé. Hi ha altres vegades diuen frases... diuen frases que poden mirar el meu. O els d'allà, a fer una víctima. Els mitjans de comunicació, els polítics que surten a fer mítings, les entrevistes, i tenen unes frases, ja, cada partit de les seves. Sí, però ja veuré el que és important. I la resta de la frases, de alguna manera, de repudir, com diria així, el ritme que pugui dir de la gent partit, o que la persona partidual, també en sembla una manera. Però que vagin cuidats de les coses que puguin facilitar. El seu ritme, dius, mira, ja no ve, ja saps que... s'hi passen els altres. Això és una cosa important. Si es fan les eleccions i es pesen, què passarà el dia 2? Aquesta és una bona pregunta. Segons va dir el Puigdemont, proclamarà... Sí, sí, exacte. Sí, això és una possibilitat, és que va dir...