Entrevista a Josep Perpinyà, alcalde - 20/9/2017

Passem 13 minuts de les 11 del matí. Ja tenim amb nosaltres l'estudi de ràdio d'Esvern a l'alcada de Sant Just, el Josep Parpinyà. Hola, molt bon dia. Bon dia, què tal? Com estem? Molt bé. Parlem de diversos temes de l'actualitat de Sant Just. Em toca compartir en tu aquests temes i en tots els ullets. Em toca parlar, com no podia ser d'altra manera del referèndum, ja vam parlar la setmana passada. Vam dir que els Sant Just Tanks, en principi, disposarien de set locals per poder votar, però que estàm a l'espera de l'anunci que fes la Generalitat. S'ha sap alguna cosa en aquest sentit? Bé, efectivament, nosaltres, que, com a ajuntament, el que vam comunicar a la Generalitat, que, si creia convenient, ajecutar la voluntat del Parlament de Catalunya, que era convocar aquest referèndum, i, per tant, es van manifestar així, el Parlament, que en la Sant Just ja tenien set locals, o havien propietat o que gestionessin directament, per tant, si afegíem un, que era la Fundació de les Gràfiques, doncs, pràcticament, és el mateix, perquè són 10, les escoles electorals, per tant, la normalitat, diguem-ne, d'exercir el dret a vot o expressar-se, doncs, pràcticament, que, si no, apreciaria aquesta diferència, i, aleshores, una cosa que posava en valor era preservar, diguem-ne, l'Ajuntament, que no tingués, diguem-ne, doncs, un tipus d'actuació contundent, des del punt de vista que, efectivament, el Tribunal Constitucional, posteriorment, en aquell moment ja havia fet la suspensió, i ens semblava que podia ser compatible una cosa amb l'altra, situant-se en aquell moment, eh?, perquè cada hora, cada dia, estan passant coses, no? Estem a l'espera que la Generalitat ens comuniqui si això ho ha acceptat, si no ho ha acceptat, o quin és la voluntat que la Generalitat apreça sobre el terme municipal de Sant Just, no tenim resposta, tot semblava que seria divendres quan havia aquesta resposta, i en aquests moments no puc dir-te res més que això, eh?, per tant, l'Ajuntament va recordar que, si volia tirar endavant, doncs, aquesta voluntat del Parlament de Catalunya, doncs, que disposava d'aquests espais i que nosaltres ens semblava que estava dintre d'una certa normalitat, i, per tant, aquelles persones que potser, doncs, que hi ha molta gent que vol exercir, i vol nebotar aquest referèndum amb les connotacions que té, perquè això no hi entro, però és així, no?, doncs, pràcticament trobaria la seva normalitat, no?, desconec qui ens dirà la Generalitat, i desconec, no?, finalment, com pot acabar això, però penso que tal com està el tema, potser el fet de tenir 7, 8 o 4, o un col·legi de lectoral, tal com està avui, la situació, no sé si és... s'ha convertit en un detall, no? Sí, efectivament, com comentava, en els darrers dies hi ha hagut els corcolls a imprentes, hi ha hagut també la intervenció de comptes de Generalitat, fins i tot avui has parlat també de les anúncies, sí, aquest matí hi ha detencions a les conselleries en aquest moment. Quina és la seva opinió? Bé, jo crec que això ha sortit de mare, no?, doncs penso que és el fracàs i absolutament de la política, que durant molts anys, 5 o 6 anys, tranquil·lament, el govern de l'estat espanyol hagués pogut trobar alguna solució, alguna porta oberta, buscar el diàleg i això es veia a venir, perquè tant el país a través del seu Parlament ha decidit el que ha decidit, que té legitimitat, segons aquest Parlament, de tirant davant, i l'estat espanyol, doncs, creu que això no és així. Per tant, aquest enfrontament està provocant una tensió molt elevada en la societat catalana, on està molt dividida, evidentment, el 50%, no?, el 50%, és igual si el 48 o el 52, el 50% del país creu que hem d'anar cap una banda, el 50% creu que ha d'anar cap a l'altre, o modificar aquestes situacions. Per tant, és el pitjor que et podria passar, que quan tu poses una cosa o els tirant davant una cosa, doncs tinguis el 50% que et recolzi, no? Jo, trist, un tema arribat, però també només cal posicionar-se, però també una certa prudència i donar tranquil·litat, perquè això, lamentablement, crec que anirà pitjor. És un tema que té una sortida complicada. Té una sortida complicada i penso que les solucions, doncs, en aquests moments, poca cosa canviarà, poca cosa canviarà i tindrà que recuperar-se sí o sí, després del dia o d'octubre, passi el que passa aquell dia, doncs és que tothom està obligat a sentar-se una taula, és que no pots prendre, diguem, decisions, doncs de forma unilateral i recolzat per un percentatge, però és que jo crec que els dos governs s'han d'entendre sí o sí, la qual cosa potser algú pot pensar que és impossible, però és que no li veig sortida, de que tornarà a recuperar aquest diàleg i tornar a parlar, i el que em preocupa és el com s'està vivint, i està creant aquesta tensió al carrer i al nostre entorn, no? Clar, i jo crec que són mesures absurdament desproporcionades, el que està passant en aquestes hores, totalment desproporcionades. Però és que és evident que el govern d'Espanya té aquestes eines i té aquests instruments, i hores d'ara és evident que els vol ejecutar i els vol dur a terme, però dur a terme aquest tipus d'accions és un fracàs del govern d'Espanya, que insisteixo, jo crec que el primer responsable és el govern del senyor Rajoy, que no sigui capaç d'entendre el que estava passant a Catalunya, i recordar unes dades molt fredes, potser històricament, el independentisme a Catalunya tenia un percentatge que em perdonin els independentistes. Si m'equivoco de 3% o 5%, és igual. Doncs el 20% o el 25% en aquests guants s'ha doblat tranquil·lament, per tant, aquí vol dir que algú no està actuant bé, i després de 6 anys jo penso que tenien que posar damunt de la taula solucions. Creu que la Generalitat ha traspassat excessiva responsabilitat als ajuntaments, sobretot amb el tema dels locals? Bé, però no els locals. Jo tinc una opinió molt personal, i segurament hi ha alcaldes que ho veuen d'una altra manera, i amb veïns que ho veuen d'una altra manera. Primer de tot, l'alcalde, o alcaldesa, ni ha convocat aquest referèndum ni l'ha prohibit. Ni l'ha convocat ni l'ha prohibit. Per tant, a partir d'aquí, cadascú es posiciona, no? Però jo crec que municipalitzar el referèndum potser ha creat també una certa tensió necessària. Ara bé, hi ha gent que diu... No, jo vull estar amb aquest tema, i, per tant, recolso, etcètera, etcètera. És un debat molt personal. També depèn una mica del valor que li dones a la institució. És a dir, l'Ajuntament és de tots. Un ajuntament és de tothom, no? Per tant, tu que facis un cert debat interdit... Escolta, vaig a preservar l'Ajuntament de possibles impactes d'aquests que estem vivint aquestes hores, és un debat legítim. I, per tant, si aquí ha hagut una convocatòria, que jo personalment la respecto, perquè ha estat per majoria absoluta, per tant, tu no pots dir res. El Parlament de Catalunya, per majoria absoluta, ha decidit aprovar aquestes lleis i podem fer un debat, si sabeu s'ha fet malament, a córrecuita i no a córrecuita. I per què s'ha fet, d'acord? Però el Parlament ha decidit una cosa. Jo crec que aquest tema té un problema de base, que és que el recolzament que tenia la independència inicialment, inicialment, perquè no ho sé, no ho sabem, potser era una mica feble, no? Però, sota, hi ha una part del país que es vol expressar, una part molt important del país que es vol expressar, i en aquests moments ja no se sap ben bé què passarà demà, no? Bé, deixem davant d'aquest tema que segur que seguirà sent d'actualitat fins l'octubre i passat l'octubre. Bé, en tot cas, deixem dir-te que expressa la preocupació per el que està passant, de la preocupació per el que està passant. Jo crec que són mesures desproporcionades, mesures que insisteixo, doncs, és el síntoma d'un fracàs de la política, i que realment suposo que una persona que té responsabilitats també demana una certa prudència, però no és fàcil. No és fàcil gestionar sentiments, no és fàcil veure com aquesta situació és difícil trobar una solució. Un altre tema que tristament va ser d'actualitat aquest estiu, van ser els atemptats, que es van produir a les rambles de Barcelona, i on s'enjust també va ser un dels escenaris d'una part de les sequeles d'aquest atemptat. Què va passar, exactament? Va haver una mica de rebombor, i la gent no sabia exactament què estava passant. Ara que es ha passat un mes, podem dir exactament què és el que va passar. Sí, efectivament, en aquells moments també t'has de situar de desconcert, de desinformació, de que no se sabia ben bé què passava. Hi ha una notícia molt trista i lamentable, que és l'atemptat de Barcelona, i poques minuts després, poques hores després, doncs ens trobem un fet davant del Capravo, de la Ia Walden, davant del Walden, un fet que no se sabia ben bé què era. Si estava lligat a l'atemptat, si era una altra acció desigada o no, no se sabia ben bé, i per tant passen unes hores molt complicades. Hi ha especulacions en aquell moment, totes. Per això, després d'un temps prudencial i que ha hagut les investigacions, han trobat conclusions, jo vaig convocar una Junta de Seguretat Extraordinària a la Santa Passada, on estan tots els cossos de seguretat. Tots són tots, és a dir, Mossos d'Esquadra, Polícia Local, Guàrdia Civil i Polícia Nacional i delegat del govern de la Generalitat. Aquesta junta, aquesta reunió, es presidia per l'alcalde, per fer les explicacions i que s'oficialitzi el que va passar. Per tant, jo crec que les coses s'han de fer així. Malgrat diré que les hores que... Aquelles hores d'aquell dia, per part de l'Ajuntament, penso que es va actuar amb molta prudència, molta coherència, es va informar a mi de que els Mossos d'Esquadra anaven ratificant la informació que teníem. Jo crec que va ser una bona gestió de l'Ajuntament de Sant Jus, en aquest cas d'aquí estava al front, per no generar més especulacions, perquè va haver-hi de tots, comentaris, si s'havien sentit tret, si... El que passa és que un cotxe, la terrorista que havia fet l'Atentat a Barcelona, agafa, s'acresta un vehicle, entre hi ha un noi dins, i salta el control de la Diagonal. Salta el control de la Diagonal i, per tant, és perseguit. I nosaltres estem per veu, per malament, la primera sortida, com aquell diu, i el que, per evitar, corra per l'autopista, perquè segurament els vehicles dels Mossos el vegin enganxat de seguida, doncs entra per la sortida de Sant Jus, però la vingua l'havia jobregat, i es para davant del caprao, i aleshores el terrorista el que fa és marxa. Marxa a peu, corrents, i deixa la persona, el propietari del vehicle, molt malferit, perquè el que agafa agafa el vehicle i amb unes ferides d'amor, pràcticament. Clar, quan arriba els Mossos d'Esquadra no saben que hi ha dins, veuen una persona, doncs no se sabia si estava mort en aquell moment, no se sabia si era un cotxe bomba o no, no se sabia si portava algun cinturó amb bombes lligades, aquesta persona que estava arredera, per tant, tot això creia una expectativa i un alarma d'assegurar-se les seccions que s'han de fer. I passen, doncs, dos, tres hores, amb una situació d'alarma, però també de desconcert. Mentre hi ha tota aquesta anàlisi de com actuar amb aquest vehicle, amb la prudència que es mereix, perquè potser podia ser un cotxe bomba, no? Per tant, estava davant del Walden, estava davant del Capravo. El que passa és que, a través de la nostra policia local, que fa de policia dient assistent, en aquest cas, i els Mossos es desallotgen tots els locals, s'adverteix també l'edifici Walden, que no surti de casa, perquè no se sabia què passava. El terrorista marxa a peu i se'n va dos dies a peu, fins a Sobirats, al Penedès, no? Aquesta és la notícia. No hi ha cap tret. Malgrat es va parlar que hi havia alguns trets, no hi ha cap tret. Aquesta persona mora en el vehicle, el veí que debila Franca, si no el recordo malament. És una persona víctima de la situació, va ser ell com podia ser qualsevol, que passava per allà, i mor allà, i, per tant, no hi ha cap tret, sinó que hi ha una ferides d'arma blanca. Per tant, no es ha provocat l'amor, perquè en aquell moment ni dels Mossos d'Esquadra, que certament disparen quan ja s'assalta aquest vehicle el control de la Diagonal, per la persecució, però no hi ha cap tipus de ferida, ni cap tret mortal dels Mossos capa, el veí de Vilafranca, ni tampoc del terrorista, en aquell moment de ningú, a què es havia parlat que sí o no. Per tant, el que fem a la Junta de Seguretat és validar tot això, i ens expliquen, amb aquest cas de mi mateix, i el regidor de Sabatat Ciutadana es posa a morda i s'oficialitza tota aquesta informació. Agrair i posar en valor la tasca dels Mossos d'Esquadra, perquè va ser exemplar, gestionar aquest drama no és fàcil, ningú està acostumat, i han mostrat una agilitat i rapidesa, que molt poques hores havien ejecutat, havien actuat amb molta professionalitat. Per tant, ens hem pogut aclarir una mica aquest tema que vas posar en certes concertes en les hores posteriors. Bé, normal, evidentment, perquè, clar, san just, no estem acostumats. A més, va ser un escenari circumstancial. Totalment. No era un objectiu, evidentment. No era un objectiu. La sortida de l'autopista fa que aquest terrorista agafi la sortida de Sant Just per intentar evitar de seguir per l'autopista, ni més ni menys, perquè l'autopista segurament per velocitat el veixin agafat de seguida. Doncs passem a temes una mica més alegres i positius... Sí, Déu-n'hi-do. ...per al municipi, al barri del Mas Lluís, que està patint... Correcte. Desenvolupant-se una gran transformació, l'altre dia s'ha posat la primera pedra d'una nova promoció de pisos, i també tenim un nou autobús, una nova línia d'autobús que va fins al Mas Lluís. Bé. Com va anar aquest acte de primera pedra? Bé, molt contents, amb molta il·lusió, perquè no només era simbòlicament posar la primera pedra d'un 54 habitatges de protecció oficial, que per si sol hi haurà 54 famílies, que se'n beneficien, diguem-ne, d'uns preus molt més baixos, que adquirir un preu, un habitatge, diguem-ne, en el sector privat. És un habitatge que és motiu, sinó també era un exemple de que recuperem normalitat. Perquè feia 7 o 8 anys que no podíem iniciar cap operació d'habitatge per la crisi mala i de crisi, que encara està patint molta gent, però ho plantejàvem com doble il·lusió, posar en marxa un nou edifici, però també això sembla que tots plegats tenen capacitat de tornar a recuperar aquesta política d'habitatge que sempre hem fet, recordar que som el tercer municipi de tot Catalunya, fent habitatge públic, amb 17.000 habitants, és un gran mèrit, amb 1300 habitatges, vol dir que molta gent se'n beneficia d'això, i que realment, com que els preus malauradament comencen a pujar una altra vegada, la política municipal tornarà a ser... la política municipal de l'Ajuntament Pública, diguem-ne, serà fonamental. Per tant, aquest és un primer pas. Sabeu que en el pla de l'habitatge que vam presentar fa 3 mesos a la vacuneta, parlàvem que ja tenim dos operacions en marxa, amb molt aviat aprovem unes altres bases de 20 habitatges de lloguer i 5 de ventre, també el més llogui, i estem tancant, també, una altra adjudicació amb l'IMSOL, que és l'empresa metropolitana de l'Ajuntament Metropolitana, per final d'any. Per tant, també, amb aquest número d'habitatge similar, 25-30. Aleshores, demostrem l'interès del govern municipal d'impulsar una altra vegada. En farmesa, m'agrad totes les dificultats, i m'agrad que no ens ajude ningú, és a dir, i això soc molt crític, la Generalitat zero, en aquest cas, i el govern de l'Estat pràcticament també, i els bancs ens ho posen molt complicat, però és una voluntat de tirar endavant per ajudar les famílies que, evidentment, puguin tenir un habitatge amb un preu més digne, i això és de satisfacció. I l'altra, vam posar en marxa, com tu deies, l'Ele 30, que és una línia nova del tubus, que va cada 20 minuts del mas llui al parador, cada 20 minuts. Només tenia amb l'Ele 10 cada 40 minuts, i això era molt poc. Reconeix-ho també, i això també li vaig dir al vicepresident de l'Area Metropolitana, que és el que té responsabilitats en transport, doncs que, malgrat tenim aquesta línia lancadera, de cada 20 minuts, necessitem mestres per públic, el mas llui. Estem treballant amb allargar el 152, que passa per Sant Feliu. Per tant, en dos o tres mesos, el 152 també arribarà al mas llui. És un tubus que fa recorreguts per diferents municipis del Baix Obregat. Per tant, no tothom treballa a Barcelona, evident. I aconeixem veïns que això l'inirà força bé a allargar aquest 152 fins a on està l'actual parada de l'Ele 30. I, per l'altra banda, amb l'Ajuntament de Sant Feliu, estem treballant també, molt aviat serà possible, a l'ESF-U, que és un bus intern de l'Ajuntament de Sant Feliu, també allargar-lo cap al mas llui i millorar les connexions no només en els barris, no només en Sant Just i Sant Feliu, sinó també en la resta de la comarca. El transport ha de ser una prioritat. Costa molt. Jo penso que Sant Just no està ben dotat de transport públic, i hem d'anar insistint en l'àrea metropolitana i amb qui sigui que, doncs, hi hagi més inversions. Hi haurà algun autobús que arribi als ferrocarrils? Bé, aquest és una lluita, diguem-ne, de fa anys. I, precisament, l'Ele 30. L'Ele 30 ha estat acceptada per l'Ajuntament de Sant Just, que les primeres hores, els primers dies que ens ho van comentar, que era molt per aquest autobús, vam pensar, escolta, a setembre, perquè amb un segon autobús, que per servei el 250.000 euros, ens recordava el vicepresident de l'àrea, i, sí, demanem un altre autobús, però és que va, això, no? I, per tant, hem d'anar a poc a poc. El segon autobús seria fàcilíssim, doncs, arribar del pare de la Renfe. Amb un autobús no pots. Perquè la freqüència seria molt llarga i no seria viable, ara és cada 20 minuts. Per tant, amb un segon arribaríem a la Renfe que podíem allargar una mica més calparador. Per tant, podíem anar al Brogi, podíem anar al Montserrat, a l'escola Montserrat, o una mica més allà. Per tant, nosaltres hem de demanar, que han demanat que en el pressupost de l'àrea metropolitana hi hagi aquest autobús. Dir-te una iniciativa pionera, que estem treballant amb una cosa que a vegades em diu, no m'ho expliquis tant perquè encara és molt verd, no? Però com fa il·lusió, i el regió que porta això al Jordi Porta, o ho està treballant, és el fet de tenir un bici electríc del pare de la Renfe. Ara, perquè es feu una idea, l'Ajuntament de Sant Just té unes bicicletes, també de forma de pilot, per als seus treballadors, per a la gent que ens volem pel municipi, volem extrapolar això a la ciutadania. Per tant, ja comencem a tenir algunes empreses que estan interessades, comencem a tenir un projecte molt verd, però es tractaria de veure si aquest bici del parador, de forma personalitzada a la Renfe, anem parlant amb Feliu, s'han disposats a deixar-nos l'espai dient de para per callar, ells també estan pensant si ho aprofiten, i en el pressupost de l'any vinent es veurà aquesta voluntat política reflectida econòmicament parlant, perquè posem una dotació pressupostària, per desenvolupar aquesta proposta. L'haurem d'anar treballant i ajustant a la realitat, perquè també no sabem exactament quanta gent de Sant Just agafa la Renfe. Això no tenim dades. Anem una mica... d'anar adaptant aquest projecte. Això pel que fa a la mobilitat, que es tapa d'inmodificacions, és renovant. També pel que fa a l'estat de les obres, aquest estiu s'han just negut diverses. Quines han estat les actuacions? Moltes, efectivament, aprofites l'estiu per fer coses, però, principalment, les que s'han fet i s'estan fent, encara no s'ha acabat del tot. La lleta central del carrer Bonavista, que, com veieu, hem renovat tot el paviment. És el tros de Raval. Passatja Montseny. Passatja també els indrets més immediats del centre del poble. Per altra banda, hem renovat la vorera al carrer Bonavista, que va fins a l'Eslècia. Hem fet també les voreres al carrer Tiles. Estem fent la rotonda de la vinguda de la Riera, que no hi passem gaire, però ja hi ha 280.000 euros. La vinguda de la Riera, els empresaris ho estan valorant molt positivament. Hem fet renovacions, també, i actuacions a les diferents escoles. Principalment pot ser la pista del canigó d'Estecarla. Aprofites l'estiu per fer una renovació, però el més significatiu dir-te també, com abans d'ella, o dels habitatges, és que la via pública torna a recuperar les inversions perdudes. El llarg de la crisi, nosaltres vam sacrificar molt la via pública, i ho he explicat aquests anys. Escolta'm, el pressupost de l'Ajuntament ha caigut en picat. Nosaltres hem d'atendre les necessitats socials, i aquells serveis públics van a la persona, i la via pública, ho dic així, tenia que, doncs, aturar-se, no? Per tant, persones sí, i en detriment de la via pública. Ara els ingressos de l'Ajuntament són molt més elevats, és a dir, van a noument, i el que estem és recuperar els projectes que es van quedar damunt de la taula des del 2000 mou, que fa molts anys d'això. Ara començarem el carrer de la sala, comencem el carrer PON, ja vam adjudicar fins i tot el plec de condicions per la segona trampa del carrer PON, i recoparem també aquells grans projectes, que podria ser començar a pensar en la pista exterior de la Bonaigua, com pot ser les obertures dels jardins a Can Freixes, un projecte també aturat, que li donàvem voltes, però no teníem finançament, i aleshores, el pla d'inversions que vam presentar a l'inici de mandat, s'està agacutant amb un percentatge molt al·lavat, més al·lavat del que esperàvem. I això vol dir que projectes que al final de mandat potser no tenien finançament el podrien tenir, i com podria ser la deixallaria, que també estem treballant amb l'Area Metropolitana, ja tenim un pressupost, podríem intentar començar la deixallaria abans de final de mandat, que està davant de la ITV, i que és una bona notícia, perquè vol dir que hi ha més moviment, hi ha més ingressos, i si l'ajuntament o els ajuntaments es mouen, vol dir que també es mou l'economia, hi ha més activitat econòmica, i hi ha més contractacions. És una bona notícia, que des de promunses comenci a fer habitatges, i que l'Ajuntament el seu pla d'inversions s'ha agacut. Aquests projectes s'han duen a terme des de la final de mandat? Sí, nosaltres fem una línicia metat, tu fas un llistat, diguem-ne, les seves inversions, i jo voldria fer això, saps el teu finançament, i a vegades expresses voluntat si et falta algun finançament, perquè dius, jo vull fer això, potser em falta alguna mica de finançament, els endautaments sabeu, saps perfectament que l'Ajuntament que si no en té, per tant, dius, escolta, mira, si me'n tinc el mateix endautament, doncs mira, sóc prudent, si vols endautar-te ho puc abarcar-ho tot. Per tant, van deixar una llista i amb algunes inversions sense finançament, però sent molt moderat i molt prudent. Per tant, jo crec que aquesta major activitat pot ser possible acabar amb tranquil·litat el pla d'inversions, inclús, insisteixo, d'obrir la porta a altres inversions que ni siquiera estaven en el llistat inicial. Doncs tanquem l'entrevista amb un tema que pràcticament són prehistòric, però no hem tingut l'oportunitat de parlar-ne, que és la festa major de Sant Just. Un èxit. Un èxit, d'en fer l'avaluació l'altre dia. Molt contents, la veritat. Jo, personalment, i tota l'equip d'Ajuntament, les persones entitats, el núcle, molt contents, perquè la festa major de Sant Just, avui, no té res a veure amb aquelles festes majors de fa 10, 15 o 20 anys, que patien molt, no? Dèiem, ai, ai, ai, no ve gent i tal. Això s'ho ha fet seu, la gent jove, principalment, i mobilitzat no només la gent jove, sinó tothom. Per tant, una gentada a tots els actes, gent molt trasversal de totes les generacions, i la veritat és que ho hem posat en valor la feinada que ha fet el núcle, les entitats que han participat, els tenis municipals, tot plegat, i agrair la ciutadania que hagi participat massivament, perquè acta que anaves estava desbordat de les previsions que fa, inicialment, un tècnic, no? Fins i tot, entrades esgotades, amb molts altres, no sé si correm al risc de que som oridèxic. Bé, també vam parlar d'això, però tampoc ara hem de pensar en risc, perquè ens hem de felicitar d'on estem, no? Però és veritat que pensàvem, estres tu, si això continués així, que tindríem una inquietud, no? Però deixem disfrutar i que l'aigua corri, no? I aquesta inquietud s'hi arriba i l'analitzarem i la gestionarem, però ara felicitat tothom, realment, perquè estem de les millors festes majors que hem fet. I tant, segur que esperem que per molt alt s'hagi sent així. Moltes gràcies per haver vingut. Demano a vosaltres. Felicitats també, però avui coincideix que és el seu aniversari. Sí, avui és el meu aniversari, efectivament. Doncs mira, aprofitem que el tenim aquí per felicitar-lo. S'agraeix, doncs vinga. Moltes gràcies. T Gràcies. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015. Ràdio d'Esber, cada dia més a prop teu. Gràcies. Seguim al Justa de la Fusta. Gràcies. Bona nit. Gràcies.