Entrevista a Xavier Bonal, professor UAB - 20/9/2017

Doncs seguim a Radio Desvern, comença la tercera hora del programa i seguim ara amb una entrevista al Xavier Bonal, doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en Sociologia de l'Educació i Política Educativa. Ell serà qui conduirà la conferència inaugural del curs escolar 2017-2018, dimarts 10 d'octubre a Sant Justi. Per parlar-ne tenim el Xavier Bonal, el telèfon. Hola, bon dia Xavier. Hola, bon dia. Jo et sento bé. Ara sí, ara sí. Perdona, hem tingut un petit problema tècnic. Ara sí que et sentim bé. Doncs dem que el dimarts 10 d'octubre impartiràs aquesta conferència inaugural del curs 2017-2018 a Sant Justi. Quin serà el tema principal de la conferència? Doncs el tema principal gaudirà en torno al paper de la ciutat educadora en el canvi socials actuals, com hem de repensar l'educació no només social a la institució escolar, com hem fet habitualment, sinó haver d'inplicar moltes més institucions i la mateixa administració local en construir processos educatius amplis, bastant amplis. Sant Just forma part d'aquestes ciutats educadores. Què vol dir això? Això vol dir que per entendre els processos de formació i d'educació a llarg del segle XXI, en el context del segle XXI ens calen instruments que van molt més enllà de l'educació formal. Per varios motius, el primer pot ser jo més clar i tothom l'entendrà, és que l'educació és ara llarg de la vida. No podem pensar que tenim prou en formant-nos en l'etapa que estem a la institució escolar, sinó que necessitem constantment renovar els nostres coneixements, que es fan obsolets ràpidament i que es produeixen una velocitat que deixen anticuats ràpidament els coneixements que tenim. Per tant, el paper que poden jugar les empreses en aquesta formació permanent, la mateixa oferta pública que es pot generar des dels ajuntaments, en forma d'educació d'adults, etc. ho fa molt necessari. Això per una banda. I després hi ha una altra qüestió que no té tant a veure amb les habilitats o la producció, amb la necessitat de generar sistemes de cohesió social, sistemes que la ciutadania s'identifiqui amb la ciutat, que la faci seva, que tingui sentit de lloc públic. I per això crec que els ajuntaments, en particular, i la ciutat en general tenen paper molt important. Hem parlat molt aquí la ràdio amb les escoles, també del que és l'educació no formal, que suposo que està molt vinculat amb això. Per exemple, les estones de menjador, en el lleure, el paper de les entitats esportives, els esplais o grupament escoltes, també en l'educació dels nens i nenes, quin creus que ha de ser el paper de tots aquests espais en l'educació no formal? Crec que és fonamental. És fonamental perquè, com dic, l'adquisició en aquests processos s'adquireixen un tipus d'habilitat, que, a més, són cada vegada més determinades en el mercat de treball. I fins i tot des d'una lògica d'eficàcia és important, per exemple, prengui a treballar en grup, ser solidària, a comunicar-se, etcètera, i això té lloc tant a la institució escolar com fora de l'escola, i després perquè és un instrument molt potent d'igualtat d'oportunitats. No oblidem que els infants, quan en funció del seu origen social, tenen oportunitats en el fora escola, per dir-ho així, que són molt desiguals. Hi ha famílies que es poden permetre formacions complementàries molt àmplies, amb els idiomes, amb les arts, amb els esports, etcètera, i altres, en canvi, no tenen aquestes oportunitats. Per tant, pensar de manera pública i de manera col·lectiva una oferta educativa per tots aquests sectors em sembla una qüestió molt estratègia, també, per l'igualtat d'oportunitat i la participació de tots aquests sectors que comentaves, des d'organitzacions no governamentals, associacions, grups esportius, etcètera, que puguin participar d'aquesta oferta. De fet, és el capital educatiu i cultural de la ciutat i que s'ha d'aprofitar. Creus que els governs dediquen aquesta educació no formal i aquestes entitats? O en és a dir, és que parlàvem l'atenció i els recursos que necessiten o que merecerien? Crec que hi ha un esforç significatiu per part dels ajuntaments, que precisament, a vegades, són les que directament no haurien de tenir, no tenen tantes competències en educació, però s'hi impliquen molt. I crec que estaria molt bé, no puc generalitzar, hi ha ajuntaments que ho fan millor a altres, evidentment, hi ha ajuntaments que dediquen més pressupost a l'educació a altres, però hi ha més consciència, crec, en l'administració local per aquests processos que no passen amb l'administració autonòmica o l'administració estatal. És a dir, que s'entén molt que aquests processos hem d'operar a escala local, quan crec que també hi hauria d'haver una mena de política nacional que s'havia d'acabar de crear una oferta educativa prou atractiva, també per allò que es considera educació nolectiva. És prou significatiu que seguim tenint un departament que es diu d'ensenyament i no d'educació. La qual cosa il·lustra clarament que l'àmbit de competència que s'entén, que té, per exemple, la Generalitat d'Educació, es dedica al sistema educatiu lectiu formal, però abandona pràcticament del informal o el no formal que es queden mans dels ajuntaments. Com deies, l'origen sociològic i econòmic dels infants condiciona molt quina és l'educació que poden rebre, i en aquest sentit, en els darrers anys, la crisi econòmica ha afectat molt, també ha augmentat molt la demanda de l'escola pública en aquest sentit per la crisi econòmica, que d'alguna manera estem començant a sortir, però encara no del tot. En quin punt es troba ara mateix l'educació, l'ensenyament a Catalunya i quins són els reptes que d'afrontar? Sí, crec que la crisi, si bé no ha tingut efectes, afortunadament, des d'un punt de vista de l'eficàcia del sistema, tenim professionals molt implicats en l'educació i que asseguren una bona qualitat d'educació, també és veritat que si s'ha produït les ions en allò que podem entendre com el dret a l'educació, les oportunitats educatives, la segregació escolar, per exemple la puladització dels alumnes més desavantatjats en algunes escoles i els més avantatjats en les altres, aquests són indicadors que nosaltres anem mesurant i veiem que aquesta fragmentació de la crisi es pot haver augmentat. Aquí tenim un factor de risc important, perquè una societat fragmentada, segregada, evidentment és menys cohesionada i és més difícil assegurar la igualtat d'oportunitats en aquest context. Per tant, hem d'estar alerta, hem d'estar pendents d'assegurar que els mecanismes que tenim de redistribució, aquí també els ajuntaments poden jugar un paper molt important amb la seva política educativa, poden ser un factor d'equilibri i d'equitat de situacions que han anat amb certa tendència a la fragmentació. M'agrad com deies molt bé, per exemple, hi ha hagut un reput de demanda d'escola pública, de la crisi, però també això no ha habitat un cert repunt de la polarització social en funció de l'origen de les famílies amb un tipus d'escoles i altres, no necessàriament entre escola pública i concertada, a vegades entre les mateixes escoles públics i a diferència d'importants. Dius que hi ha hagut aquest repunt de l'escola pública, i crec que això és positiu per al sistema públic que estigui crecent o pot suposatament un risc. Per descontar-te, jo crec que l'augment de demanda d'escola pública és sempre positiu, perquè crec que és el factor que estan millors condicions de garantir l'equitat educativa, i evidentment la qualitat educativa també, però cal no oblidar que aquesta expansió de la demanda de pública no sempre està distribuïda de manera equitativa, i ens podem trobar en situacions en les quals, efectivament, més demanda de pública no significa més equitat, perquè hi ha més agregació, més polarització. Per tant, s'ha de vigilar molt determinats instruments, com la planificació de les places, s'ha de vigilar instruments com el reparteixen els alumnes en una ciutat educativa especial, quantes vegades de menjador podem donar, etc. Com impliquem a totes les escoles en l'assumció d'alumnes amb risc educatiu definitiu. Això és el que pot garantir més de l'equitat. Parlaves d'una estona també de fragmentació i social. En aquest sentit, els governs, potser han utilitzat sovint l'escola, sobretot en l'àmbit de les llengües, especialment com una eina política. Creus que han pres les millors decisions per als infants i joves, o a vegades s'ha utilitzat massa políticament? Jo crec que amb el tema lingüístic, sobretot en el nostre país, tenim clar exemple de tendència a la politització. La politització és necessària i no real. Jo, si hagués de triar quina és la millor política que s'ha fet des de la transició de la democràcia en aquest país, diria sense dubte que ha estat la llei d'immersió lingüística. Perquè ha assegurat un nivell de qüesió social i d'integració molt òptim, molt eficaç, sense lesionar drets. La política ha estat molt clar. La politització partia a vegades de 20 o 25 casos interessades per part del govern espanyol. Això ha estat molt contendent i molt clar. Quan després, en canvi, ens anem a les dades i mirem relacions entre llengüe i rendiment, etcètera. Les comunitats que són bilingües per dir-ho així com Catalunya o país basca o Galícia i les regades que s'han intentat presentar, que el bilingüisme podria endarrerir el ritme de presentatge dels infants, estan molt junts de ser certs. Per tant, sí que hi ha hagut una utilització política del tema lingüístic que s'ha de poder rebatre amb evidència i amb dades. Això no ajuda fins i tot en el funcionament cotidial. Ja per acabar, volia preguntar també si els principals problemes que tenen els models educatius, hi ha moltes escoles parlant de treballar per projectes, com per exemple el projecte d'escola Nova 21, quin és el teu punt de vista sobre la implantació d'aquest nou model? Creus que el futur va cap aquí? Jo crec que totes les escoles no només tenen el dret d'innovar-se, sinó que tenen el dret d'innovar-se, i les necessitats ens obliguen a aquest canvi. Ara bé, el que no hauríem de confondre és la innovació com a mantra. És a dir, considerar que l'important és innovar, per tant, innovar vol dir fer coses noves d'una manera gaire bé amb l'altissa. Tenim un capital humà i un capital cultural en les nostres escoles molt vàlids, però no s'ha d'apidar en nom de la innovació. Per tant, crec que s'ha de mesurar i s'ha de ser intel·ligent en la manera de gestionar aquesta febre innovadora, si em permeteu l'esperació, una mica. També és veritat que, evidentment, hi ha un efecte molt positiu d'aquest tipus d'initiatives que és que s'accegen el sistema. Les institucions poden entendir certa inèrcia, però les coses aquí les fem així, i ens oblidem de la resta, mentre la societat, en canvi, canvia molt ràpidament. Per tant, la reflexió voltant de l'educació per competències o de la innovació ens sembla molt bèlida. I una altra reflexió que podria fer a voltant d'això té a veure amb innovació i context social. És a dir, no tota mena d'innovació funciona igual a qualsevol context social. I a vegades aquests discursos, i diria que especialment a Escola 921, considerarà que tenim les fórmules pedagògiques per resoldre els problemes. I, potser, aquestes fórmules pedagògiques són molt aptes i molt adequades per resoldre problemes a escoles de classe mitjana o mitjana alta, i, en canvi, no són tant en contextos de major exclusió social. Per tant, la lògica innovadora ha de ser molt dependent del context i adaptar-se bé al context. Un altre tema, ja final, per tancar l'entrevista, que totes les escoles volen implantar és el de l'anglès. Creus que s'està millorant, en aquest sentit, en l'ensenyament d'idiomes? Jo crec que el nostre sistema educatiu té una assignatura pendent amb això. Si ens comparem amb altres sistemes del nostre entorn, el tema de l'adquisició de segones llengües és més eficaç. I, per tant, aquí hem de prendre altres models. Crec que s'estan fent alguns passos interessants. Jo no soc especialista al tema de llengües, al tema lingüístic, però crec que s'estan fent alguns passos interessants per impulsar una qüestió que és molt inevitable. És que l'anglès és la lingua franca del futur, i que, per tant, també en les oportunitats educatives, l'accés a un bon nivell d'anglès pot ser molt determinant. El que no ens podem permetre és que sigui al mercat, no a l'administració pública, qui pugui assegurar aquests mínims. Si no, ens trobem en què famílies que es poden pagar cursos d'anglès que es poden pagar per la qualitat de la qualitat fora de l'escola, tenen nivell de la veníssim i altres infants no hi poden. Per tant, que l'escola pública prengui iniciatives al voltant d'això, innovi, generi nous programes, s'atreveixi amb el trilingüisme. Són iniciatives que em semblen molt importants i molt vàlies. Fins i tot el que es fan en altres països, per exemple, és que a partir d'un determinat nivell, no és que hi hagi classes d'anglès, sinó que algunes de les signatures normales s'hi imparteixen en anglès. És a dir, s'hauria determinat nivell, que això sí que realment ajuda que els nanos adquireixin l'anglès també com a llengua vehiculada en el procés d'aprenentatge. Doncs moltes gràcies, Saber Bonal, per haver-nos atès el just a la fusta de Radio Esvern. Ens veiem a Sant Just el dimarts d'1 d'octubre, en aquesta conferència inaugural. Allà estarem. Gràcies a vosaltres. Gràcies, fins aviat. Fins aviat, bon dia.