Entrevista a Alba Auladell, psicòloga AFABAIX - 21/9/2017

Seguim al Justa de la Fusta, un quart de 12 del matí, i parlem ara del dia mundial de l'Alzheimer, que se celebra demà, dijous 21 de setembre, s'enjust hi haurà diversos actes per commemorar-ho, i un d'ells serà una xerrada que es farà divendres de 5 a 2 quarts de set de la tarda, una xerrada sobre l'Alzheimer. I per parlar d'això, tenim amb nosaltres el telèfon a l'Alba Auladel, psicòleg d'Afabaix. Hola, Alba, bon dia. Hola, bon dia. Aquesta xerrada que es farà divendres, què s'enfucarà? Quin serà el tema que es tractarà en aquesta xerrada? Doncs, mira, intentarem explicar una mica el tractament farmacològic de quan hi ha un ignòstic en l'Alzheimer i en altres demències, que seria l'estimulació cognitiva, que és una mica treballar totes les capacitats cognitives que es van perdent amb la malaltia, i també apart farem un gran telèfon de memòria, amb l'objectiu que la gent vingui a passar sobé i a veure com es treballa, i portarem uns ordinadors amb els quals també treballem, amb les noves tecnologies, l'estimulació cognitiva. Aquesta estimulació cognitiva està pensada per la gent que ja pateix la malaltia o també pot servir com a prevenció? Clar, està pensada per prevenció i també per la gent que pateix la malaltia, inclús està pensada per aquelles persones que tenen ganes de fer treballar el cervell i de mantenir d'esper, l'enquietud aquesta de treballar la nen, perquè no s'espall amb l'edat. Totes estan convidades a participar perquè serveix per tant per malalts com per gent que se vol prevenir aquestes malalties. Ens parlaves d'un taller de memòria, que es farà també... què és un taller de memòria? Explica'ns una mica de què va. Mira, un taller de memòria és una mica estimular totes aquestes capacitats que han dit, la memòria, el raonament, l'atenció, totes aquestes capacitats que amb l'edat i amb les malalties van fallant, i és com una petita classe, és a dir, a vegades diem paraules per fer una mica d'evocació i per treballar el llenguatge, que comencin amb mà o parts del cos d'internes o un seguit de coses per tal de treballar el llenguatge i a darrere també venen altres activitats, com el reconeixement de famosos, com treballem la percepció, per poder treballar totes les capacitats cognitives que necessitem pel dia a dia. Tots hem sentit a parlar de l'Alzheimer i tots més o menys estem familiaritzats amb la paraula, però realment molta gent no sabem ben bé exactament què és el que comporta aquesta malaltia i quines són les causes. Com ens podria explicar què és l'Alzheimer per aquells que no ens quedem experts? Jo, a l'Alzheimer, el definiria una mica com una malaltia neurodegenerativa, que a final afecta tots les capacitats cognitives, perquè moltes vegades parlem de que afecta molt a la memòria, però afecta altres capacitats, com hem dit, el llenguatge, el raonament, i a part també afecta moltes vegades a la conducta i la realització de les activitats de la vida diària. I les causes s'està investigant molt, perquè encara hi ha molta desconeixença en molts aspectes, però s'ha descobert que tot és degut a una acumulació d'unes proteïnes, que són la taula i la vetamilòbide, que el que fan és que s'enganxen a les neurones i les desfixin provocant així l'amor neuronal, i això fa que parlem totes aquestes capacitats. Quan parlem del Zemmer tots pensem en malaltia degenerativa, que és difícil de curar o que no té curació, s'està avançant en aquest aspecte. Hi ha mecanismes per almenys intentar aturar una mica la velocitat de malaltia? Hi ha moltes investigacions d'encur, ara mateix, i cada any surten noves proves que s'han de provar, no us estudis, que s'han de provar també amb les persones, i es va avançant a poc a poc. El que passa és que, en aquests moments, l'únic que tenim per intentar alentir el procés de la malaltia són algunes teràpies farmacològiques que s'ofrenen, i després està l'estimulació cognitiva, que és la teràpia farmacològica, que també ajuda a alentir aquests procés que no vagi tan ràpid com va d'anar. També, un altre aspecte que és important parlar-ne, és les persones que han de cuidar els mas dels Aymar, no sé si teniu també consells per aquesta gent que conviu en persones que pateixen aquesta malaltia. Bueno, no hi ha cap consell màgic per poder dir, perquè la veritat és que els cuidadors, al final, tenen una sobrecàrrega estressant, de tenir que patir aquesta malaltia també, perquè, al final, la família també es veu afectada per tota la malaltia. L'únic que puc dir és que busquin assessorament i acompanyament en les associacions com la nostra, la FABA és llobregat, perquè va bé per orientar una mica i saber cap on tirar en aquestes situacions, i també ofereixen molts serveis que poden ajudar tant al malalt com a la família. Doncs suposo que durant aquests dies anirem parlant, demà crec que és el dia mundial de l'Alzheimer, si no m'equivoco, i divendres serà aquest acte a partir de la 5. Has dit que la xerrada sobre l'Alzheimer que es farà el centre social del milenari. Exacte. Molt bé, doncs moltes gràcies, Alba, per haver-nos atès al Justa de la Fusta i per donar a conèixer una mica més aquesta malaltia que és l'Alzheimer. Moltes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies a rebeure i bon dia. Moltes gràcies. Doncs hem parlat amb l'Alba Auladel, psicòloga de Febaix de l'Alzheimer, i nosaltres seguim d'aquí 3 minutets per fer la tertúria dels dijous, fins ara. I don't work out my way. I don't work out my way. I wait the lonely, lonely night. Blue hotel. Blue hotel. Blue hotel. Every room is lonely. Blue hotel. I was waiting only for the night of the life of a lonely dream. Blue hotel. Blue hotel. Blue hotel. Blue hotel. I don't work out my way. I wait the lonely, lonely night. Blue hotel. Blue hotel. Primer van ser les zones, 98.ufm, després internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610.777.015. Radio Desvern, cada dia més a prop teu. Radio Desvern. Cada tarda de 5 a 7. Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. Quatre de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'alvidre. Radio Desvern. Falten dos minuts per dos quarts de 12 del migdia, i aquesta hora fem tertúlia com és habitual els dijous, amb la Lina Santabárbara, hola, bon dia. Bon dia, i benvingut. Benvingut a aquesta casa. Nosaltres ja som les senyors. Sí, tant senyors. Moltes gràcies. A vosaltres. Si no, no ho podré venir. No podràs venir. Estan posant... En reincorporaràs després. Sí, si no ho vols, sí. Si no, em vas prit. No em vas prit, em veig amb crosses. Sí, sí. Si un dia algú no pot venir i vol estar d'alguna manera a ràdio... Sí, ho havíem fet amb el Lluís, quan el Lluís estava tan malaltet. Hem de discusar a la Montse i la Réa que per coses de logística de casa seva estigues tan allà que li vinguin a arreglar una cosa. Les coses domèstiques. És d'aquestes coses que et diuen, passarem entre 9 del matí i les 7 de la tarda. Doncs ja tinc tot el dia ocupat. A casa també havíem de venir a mirar els balcons. Perquè no sé qui ha dit que estan... Imagina't, una casa que és nova, que estan fumuts. I afortunadament... de quina hora, quina hora? Afortunadament de 16 a 18. A què complir les lleis. Mira, mai millor dit. No sé si volies entrar en el tema. No, la Joana. No, la Joana, no, no. Deixem-ho córrer a la Joana, perquè tinc aquesta paraula que és tan maca. La Tinga Avorrida. La Tinga Avorrida. Perquè moltes vegades és injusta. Perquè moltes vegades és molt mal entrellada. La lleis són unes normes donades segurament per uns cabezes pensantes normals. I que queden allà reflectides segurament amb algun llibre de lleis. Però jo crec que les lleis són de cara i tenen que anar d'acord amb la població. Tenen que anar d'acord amb les persones. O sigui que això és política. La política és per al poble o del poble. I les lleis sí que tenen que ser per a tothom igual, però tenen que estar adaptades a les necessitats que demana el poble. Però tu no saps que les lleis van sempre per d'ara de la societat. O sigui, es produeixen les aconteixements a la societat i les circumstàncies. I no hi ha qui arregli les lleis d'acord amb aquest avançament de les circumstàncies. És que unes lleis són absolutes. És la llei, no és senyor, perquè la societat ha fet unes tres passes més. Redera d'això, no hi hauria el casament entre persones del mateix sexe. No hi hauria dret a l'avortament. Cadascú és molt lliure de fer les coses que li venen el pensament. És curiós perquè hem parlat d'un tema que a tots sabem quines, però encara no s'ha dit ni referèndum, ni s'ha dit... No, no, per favor, s'ha dit moltes vegades. No dic aquí, a la tertúlia. No, perquè a vegades ni en parables que són tabú, millor tocar-les. No, perquè llavors de... sí. Desniorigen una sèrie de pensaments i d'opinions i de maneres de dir les coses que després et sap greu haver-ho dit. No sé si potser aquest tema millor et deixem aparcat. De moment. La cosa que jo havia dit abans, fora d'on de, o sigui, fora d'aquí, era això. De que a vegades els polítics, els polítics amb carisma, clar que potser els exigim massa, però tindrien que tenir una certa manera d'exposar les seves arguments, les seves coses. Per molt llogis que siguin, per molt bons que siguin, però a vegades la forma d'expressar-se la veritat és que, i és el que us deien, hi ha un polític que jo crec que em mereix tots els respectes, però és planidero. Vull dir que parla d'una manera... Planidero. Planidero és una manera de parlar que és lloró. La cosa bé, em deixes explicar-ho? Sí. La cosa bé dels enterrements dels grecs, quan moria una persona, llavors es llogaven un grup de senyores que anaven a plorar aquell mort. Estaven a cada cantó de llit, i ploraven i cridaven, i parlaven de la persona, i aquestes eren les planideres. Clar, el que s'expressa. Això es feia per als d'allò, els parents. Es costaven prou tristos. Per remarcar la tristesa. No, per remarcar que quan se'n va algú és una separació. Però aquest sistema de parlar... No va bé, les coses tenen que ser més... Estallants. Sí, estallants. El que volíem parlar avui, perquè hi hagués una mica de variació, almenys jo quan he vingut i he pensat, que podríem dir avui, a la venguàrdia surt una llei, no una llei, no sé què, una llei d'algú, que fa que la filosofia la treguin de com a assignatura obligatòria per la persona que vulgui, després continuar amb la filosofia. I, aleshores, això és una cosa que la verdadera... crec que és una equivocació total. Això als instituts, a l'educació... A la secundària, i després a l'acció, a l'universitat... A la bacillerat. Sí, inclús això. Hi ha gent entesa que poden tenir diferents rames. Jo no entenc gaire, jo no es penseu que... ni que vull aquí dir... Pontificar. Molt bé, gràcies per la palabra. Aleshores, però és una manera d'ensenyar la gent, a tenir criteri. I a pensar. I opinió pròpia. I fa gràcia, perquè n'hi ha un article d'un tal nom, que jo no me'n recordo de noms, però que me'n recordo dintre de la venguàrdia. Sí. Això mateix... Sí, que bo. Bueno, resulta que aquest senyor... està dient que a partir inclús dels 3 anys... es tindria que parlar d'una manera... que els crios petits... els hi fessin pensar. Però, ojo, jo aquí he vist una cosa que no m'agrada. Per exemple, un dels defectes, jo no sé tu, perquè ets molt jove, no crec que tinguis fills, però un dels defectes dels pares joves, avui dia... és donar massa explicació... amb un nen petit. Però massa, no. El nen petit, si això està bé, si això és vermell, és vermell. Per què és vermell? Mira, perquè té que color. Punto, i el crió us queda tan content. Però no començar... Si em messes a explicar-li que les cotxinilles... i com el... I el crió ja... Massa informació. Sí, massa informació. Tanto, al tanto, que cada cosa va amb la seva edat. Com diu l'Eglésia Estès, que dice... Un tiempo para cada cosa. No els hem d'inflar al cap. Ni inflar al cap, ni volguer fer masses... Doncs ja no vull això, o és que avui he vist un cas, que m'ha fet pensar. Pel carrer. No, per un cafetet, per una... No ho dic, no em expressaria d'allò. En un lloc públic. Un lloc públic. Un lloc públic. I tenia una rabieta. Tenia una rabieta tan horrorosa, que jo dic no. Has d'haver que et treure aquesta cosa de la canalla. Com es treu? Doncs fer-lo raonar, sí. I això per què? Perquè és així, punto. I es queden contents, i tenen... i afirmen la seva personalitat. Explico una anècdota de referent a això. Una persona que jo m'estimo molt i tu també. Jo també. El Sògia és aquí. Sí, i tu també. Sergi, no, perquè no el coneix. No, no el coneix. Si no també te l'estimaries. Bé, doncs, resulta que perquè sí, de comén, començava... Aquella rabieta... Això a partir dels dos, quasi 3 anys. I llavors... I llavors... Però què et passa, carinyo? Què et fa mal? Digue-li a la mama que et fa mal. Llavors, me'l posava així, clec al cul, ara plora. Ara plora. Ara tens motius per plorar. I llavors paraven sec. Home, eh, per favor. Això mateix... Ara te posarien a la presó... A la gargola, com a los tratos. Això ha canviat molt. La educació dels anys i fins i tot a les escoles, també abans, es donava més la raó als mestres. Sí, jo sempre havia dit... Jo sempre havia dit que, a darrere dels pares, els mestres eren la segona autoritat important a la família. Tota la vida, els meus dos fills, un ho va creure molt, l'altre no ho va creure... Però les idees, són les idees. Però l'altre dia també, això mateix que tu has explicat, però va ser el metge. El nano el van posar al mostrador de la recepcionista, plorant, tirant-se per terra, que ell devia tenir 4 anyets. El meu marit diu, si et talla els cabells, ja saps que el meu marit no és de cabells. Diu, mira, cadascú, si li agrada els papis, no, carinyo, va, per se'm acoll, li fumaria una cleca, el cul, aquest xicot, ja volies com li acabava la... No, perquè no és... no és a culpes de... o com a les escoles ingleses que fomien cops de tralla a tothom. No, això no. Però, però, quan ja ho has dit una vegada, ho has dit dues, a la tercera, has d'actuar. Sí. I ja està. I llavors, quan arribes... El record de pensar. Sí, el record de pensar. El meu s'estaria el record de pensar, ni soñar-lo. Però, bueno, escolta, després, quan ja tenen una mica de raó... De criteri. Per què t'has enfadat? Això i allò. Una explicació clara... Ja està. I per què ho vas de fer? Mira, perquè a tothom, a aquesta casa, tenim una obligació. I aquí t'ha tocat. A tu t'ha tocat anar a comprar, ja està. Que vols fer? No, però independentment d'això, a vegades són criteris que tenen. Per exemple, el Cideia. Si volien alguna cosa, el Cideia, els meus, que també són molts, el Cideia. Bueno, ni aquest presopós, hi ha a l'edat que poden reunar. A mi ho els preus. No perquè a mi m'agradi, ojo, que d'un i se li té que donar tot el valor a la persona i... No, per passar-se de parada. No, vaig per aquí. Vaig per aquí amb les coses que moltes vegades, amb aquestes explicacions i aquestes lucubracions que fan i tota la mandanga, el criu no. Quan més sòlid és la resposta dels pares. Sí, no, blanco, negro, que pot ser gris, moltes vegades, tindran quan tinguin 15 anys, diran ni blanco ni negro és gris. Però a la sola sí. Més una personalitat, més forta, porten el dia de demà. Tenen uns valors més solits, perquè si no van dubtar. I ara què? Molta gent, perdona, molta gent, amb una... Ja no et diré d'una falta de personalitat. No, però molta gent que no acabes d'estar tan poc segurs, de si mateix. Però aquesta seguretat l'han perdut perquè en el fons els seus ancestros, digues, pare, mare o avis, perquè avui dia la societat, tots arriben al mateix lloc. Els pares estan molt ocupats. Teniu nets, vosaltres? El meu ja canpa per su respecte, esteu a 22 o 22 anys. Jo tinc 7. 7 nets. Estan els quals 4 estan al matriarcado de la iaia. Perquè els tinc a cuidar, clar. No té moltes diferències entre com van posar els fills i com posar els nets? Mira, teniu que salvar els guals de les distàncies. I a la sort sí. Amb els teus tenies aquella sensació que tenies.