Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Xavier París, director Escola de Música de l'Ateneu - 22/9/2017
Inscripcions nou curs de l'Escola
Passem 18 minuts de les 11 del matí. Seguim al Justa de la Fusta amb l'entrevista del dia. Tenim amb nosaltres a l'estudio de Ràdio d'Esvern a Xavier París de l'Escola de Música de la Teneu. Hola, bon dia, Xavier. Hola, bon dia. Em comentaves ara fora d'entena que ja ho ha començat el curs. Com estan en aquest inicí de curs? Doncs mira, de moment, molt bé. Ben començar el dia 12, com les escoles, que era un dimarts, per tant, diguem que al llarg de tota aquella setmana es van anar incorporant tots els alumnes, tant en sentís com els nous matriculats, o sigui que fins al dia 11 següent no es van incorporar, que va d'incorporar tots els alumnes, clar, això va encompaginar amb l'inici del curs, bueno, tots els alumnes començant els cursos nous, i també amb l'activitat de les matrícules noves, informació, alumnes que es van incorporant, que encara, dia d'ahir, estem tenint altes alumnes que es van matriculant, vull dir que ara és aquest inicí, de moment, tot molt bé. Deies que encara hi ha alumnes que s'estan incorporant, les matrícules estan sempre pràcticament obertes, amb comentades, estan obertes en aquests moments, també. Sí, sí, correcte, de fer les inscripcions, ja les vam obrir al mes de juny, tant per alumnes antics com després per alumnes nous, i no es tanquen, és a dir, el setembre hem tornat, hem continuat amb el procés d'inscripció d'obertura de matrícules, i al llarg de tot el curs no la tanquem mai. De fet, ens van venir alumnes al llarg del curs, per exemple, al mes de gener, després de l'any nou, acostum a venir matrícules a alguna matrícula nova, inclús l'any passat, al mes de març, ens van venir alguns alumnes nous. Per tant, si algú que es vol incorporar a l'escola de música de Taneu, sempre té les portes obertes. O i tant, i tant, i tant, sí, sí. Quins cursos oferiu a l'escola de música de Taneu? Quins instruments, quins cursos en general? Els cursos, a veure, en són propis de les etapes d'ensenyament musical, perquè nosaltres, l'ensenyament musical que fem és... diguem, l'ensenyament complert. És a dir, no només volem ensenyar a tocar l'instrument, sinó que en Taneu, per tocar l'instrument, s'ha d'aprendre a llegir música, per acabar sent, el que diem, un músic autònom, que tu puguis, realment, després, poder muntar tu les teves partitures. Aleshores, nosaltres oferim les etapes d'ensenyament musical, que són l'etapa d'iniciació, que és el que correspon els cursos de sensibilització i iniciació, que comencen amb 3 quadra anys. Després hi ha l'etapa del grau elemental de música, que és els alumnes de primària, que ja fan... són els 4 cursos de grau elemental. Aquests ja fan el llenguatge musical i l'instrument. Tot i que el instrument no poden començar abans, també, ja. I un cop acabat, el grau elemental és el que en poden continuar, si volen fer el grau mitja de música, que ja són estudis més seriosos, o no, no es vegatori. Tot això, evidentment, compaginat amb els instruments, que és per el que els alumnes apunten, que volen aprendre a tocar un instrument. Després oferim la flota travessera, la flota dolça, el saxo i el clarinet, perquè fa el vent. Després l'acorda tenim el violí i el violonxel, l'acorda pulsada, que és la guitarra tan clàssica com elèctrica, també podem oferir baix elèctric, i per descontar-te el piano. Amb aquests instruments, doncs donem un ventall molt ampli. Aquest any també s'ha incorporat al can, que fins ara no teníem professor, teníem alumnes, però ara que hi ha algunes novetats que tenim preparades, també incorporarem el can per qui volgui aprendre a cantar. A l'estapa de grau elemental de música, sí que s'ha de fer al lloc. No és obligatori, però és recomanable que sigui un suport de... Sí, i el diàleg amb música. Correcte, el diàleg amb més grans. Volem dir de totes les edats, perquè des de tres anys fins... tenim alumnes, inclús jubilats. Evidentment, perquè l'instrument, insisteixo, sempre ho dic, es pot començar a estudiar a quant s'ha voledat. Teniu molts alumnes, també, diríem, que no siguin nens, adults o... d'avançada? Clar, no tant, sí que en tenim. A més, per exemple, els dimarts sí que oferim classes als matins de piano. I són alumnes de noixent més gran. No jubilats tots, per si. Tenim gent que també pot venir i tenen els matins més lliures. No sona clar, evidentment, el que tenim més és gent jove. Evidentment, però sí, sí, tenim gent de totes les edats. Perquè estem oberts. Quins són els instruments que costumen tenir més èxit? O quins són els cursos que tenen més èxit? Sí, mira, l'instrument que sempre té més èxit. El piano, que és el que sempre... bueno, és el que hi ha més alumnes, per tant, hi ha més professors, també. Es diria que potser el que segueix més aquí a l'escola és la flor de travessa i la guitarra. Però, a nivell estadístic, no et sabria dir també si és a tot arreu. En exacte, el piano, sí, que tot arreu és el que hi ha més. I això a vegades va a tendències d'escola, i d'escola i d'intraïs també, els alumnes, uns amb els altres, potser són escoles que tenen molt treballada, o potència de la corda, violí, violangel, i en altres escoles que, mira, triomfat més un altre instrument. Nosaltres tenim, sobretot, això, molt de guitarra i de flauta. També hi ha part del piano per descontar. I per què creus que el piano és l'instrument que... A veure, el piano és un instrument... Bé, tots ho són de bonics, però el piano té molta atracció pel tipus de sonoritat, les posibilitats que té, perquè és un instrument que pots tocar qualsevol tipus de música, et pots acompanyar a tu, té moltes posibilitats. També s'ha de dir que és un instrument que, per començar l'inici, és un instrument molt agraït, perquè els inicis després ja es complica com els altres. Però l'inici és bastant fàcil de fer sonar. De seguida pots tocar una tecla. Pots tocar una tecla i tocar una cançoneta que més o menys són, i no és tan complicat com pugui semblar. Després dius que és complicat, evidentment. Altres instruments els inicis són més complexes, més difícils. Aquest any és el centenari de la Taneu? No és així des de l'escola de música i participeu d'alguna manera? Sí, de fet ja vam començar... Al final del curs passat, els actes del centenari, vam començar el mes de juny, i nosaltres vam començar també, vam voler començar-lo, participant aquest any en el festival sinfònic, el festival que es va celebrar aquí també a Sant Just, i a moltes escoles de Catalunya de Balear, és un festival que es fa simultani a moltes escoles, i participa en molts alumnes, 5.000 alumnes de tot Catalunya i Balear, i com a motiu de l'escola del centenari, vam voler participar, i aquest any, per tant, que els actes del centenari, volem tornar a participar i guanyar aquest any. L'any que ve, al final del curs, també hi volem participar, a part que al concert de final del curs, alguna actuació especial volem fer amb motiu del centenari. Tenim comentades, abans, fora d'entena, que feu concerts, per mostrar l'evolució dels alumnes. Quant són, aproximadament, aquests concerts, i en què consisteixen? Tenim dos blocs de concerts. Tenim els concerts, els que són de Nadal, que fem el típic concert de Nadal i el de final del curs, que són concerts on t'actuen les nostres agrupacions o els grups. Tenim les corals, tenim els alumnes petits que canten, i tenim els conjunts instrumentals o combos, que ens diuen també, que són els que tenim organitzats, i altres agrupacions que també organitzem als concerts, hi ha el grup de flotes travesseres, el grup de flotes travesseres i guitarres, i el que diem l'Orquestra, que són tots els alumnes, que toca en un instrument d'orquestra, diguem-ne, i fem un orquestre gran. I, en canvi, el mes de febrer i el mes de maig, fem els concerts de l'umnes solistes. Aquí és on cada alumne toca el seu instrument. Aquí es potencia l'actuació en solitari, a diferència de les altres, que intentem potencial l'actuació en grup, al saber coordinar-se, al saber escoltar-se, al saber també autodirigir-se, perquè intentem no dirigir-los massa en els grups, sinó que siguin independentistes, que s'apiquen dirigir, que siguin independentistes. Aquí, en els concerts aquests de febrer i mes de maig, ja és l'actuació en solitari, que tot músic també ha de desenvolupar una mica, tocar en públic i mostrar el que pots fer. Sobretot insistim en l'expressió musical, el sentiment, no patir tant per equivocar-se de nota, que és el que passa. ¿Els agrada els alumnes o crea una mica d'angoixa, també? Crea engoixa, això, va per edats. Els petits que ho deixen més, és com una festa, i com més grans es van fent, van sortir més les ansietats, la qualitat, el poder fer-ho bé, la vergonya... Sí, i encapateixen, és normal. Intentem que no sigui de fer pediu tant. Per exemple, intentem fer concerts massa llarg, sinó que no agruperà masses alumnes, perquè tampoc hi ha massa gent i no es faci massa llarg. Això intentem que els concerts nostres si potser durin màxima una hora. Intentem crear un clima tranquil, però els nervis hi són, això és inevitable. I tant, sempre posar la cenari i sempre... Sí, sí, tant. Només nosaltres tenim la sort de tenir un auditori, que és a la sala 50 de la Taneu, que és un auditori gran, i que, a més, hi ha piano de Gran Cua, i que, per tant, els alumnes nostres poden tocar sempre els concerts que fem en un escenari gran, de poter hi ha altra, gran... I, a sobre, poden tocar els alumnes de piano amb un piano de Gran Cua, que, normalment, això no és possible, perquè tots tenim pianos de paret o verticals de casa nostra. Volia preguntar, també, per acabar, que des de fa un parell d'anys, els tallers de música de Sant Just estan a l'edifici de les escoles, que estan a tocar de la Taneu. Ho heu notat, això? Creu que ara hi ha una mica més de competència, potser per tenir els tallers de música tan a prop, que abans estaven al Barri Sud? No ho sabria dir, no especialment, perquè tampoc masses baixes el respecte a un tingut. Jo penso que... Són els dos fem línies diferents. Ells fan un treball diferent, ho dic, igual de bo i de respectable. Però ells fan més un tipus tallers, com diu la seva paraula. Ells ensenyen instrument. Fem aquesta mena d'ensenyament, més extents, més integrat, llenguatge musical, cancoral, l'instrument... I, per tant, jo crec que cadascú hi atria la seva oferta depèn del que vol fer. Si es vol implica més, amb un senyament una mica més seriós de la música, o anar-ho fent de manera més... Bé, per anar... Sí, sí, sí. Molt bé, sí que són ofertes diferents. Sí, sí, sí. Per què s'havia parit per haver vingut a Radio d'Esvern a explicar-nos... Aquests tinguessin de curs de l'escola de música de la Taneu. I no sé si hi ha alguna cosa més que vulguis comentar. Sí, m'hauria només comentat de les novetats que tenim aquest any en una novetat. Dugues, una és el cor infantil, que aquest any a veure si sembla que el podrem obrir el mes d'octubre, que és el complement al coratge. El coratge és la cor al jovenil, que ja són a partir de 6 anys més o menys. En canvi, volem cobrir la detapa de més de petits fins als 12 anys. Que... En una coral, això, que pugui haver-hi jo almenys els mínims de 10 nanos, 10 alumnes, i que poguer-ho desenvolupar més en aquesta edat, no? Potser perquè que sigui una projecció després de l'altre cor, del coratge. A més, aquest any tenim una nova directora que ho farà, que és la Gemma, que aquesta noia va guanyar... Va ser la primera guanyadora del primer edició de Go Happy Day amb el cor que va guanyar. I, per tant, és una noia cansada, molt bé, per això et deia del cant, que incorporarem el cant, perquè ella també és cantant i podrà donar classes de cant. I que, bueno, que ara anem aquí, vull que volem més això, que imposi un estil d'inàmic jove actiu, que els nanos... El cant coral potenciar molt l'activitat pedàgica de la música, però que volem que s'ho passin bé cantant, que és molt important. Tenim molt sense apuntats en aquest curs. De moment tenim al mig 4 o 5. I, com que ara s'està movent, perquè et dic comencem a l'octubre, doncs, a veure, a veure, aviam si l'havien sentit. També fem una crida, fem una crida. De quines edats? Més o menys, des de 7, 8 fins al 12 anys. D'acord, doncs que... Si aquí estic interessat que vingui a preguntar, que ja... D'acord, que queda dit, segons estàs escoltant. Sí, sí, sí. I l'altra cosa, per acabar, és el taller... Bé, el volem potenciar... He insistit que estem amb l'edat d'initiació sensabilització, que comencen més o menys amb 3, 4 anys, i potenciar l'altra etapa, la de 0 o 3 anys. O sigui, realment, l'etapa d'en Nadó fins als 3 anys. Per tant, aquest any volem ja començar a fer el taller d'en Nadons, que és això. És una setmana de tallers. No és una assinatura, encara, de l'escola, sinó que serà com un taller, perquè és experimental. I veurem si hi ha cullida, que pensem que sí que em pot tenir, per aquestes edats, en els quals, doncs, faran això, com uns tallers, s'ha de crupar per edats. Però, bueno, tallers, per això, els especialistes que hem contactat, que fan sensibilització, una audició activa, amb nanos d'aquestes edats, hem de tenir en compte que estem parlant d'en Nadons, que estan desenvolupant les seves capacitats sensorials i auditives, i que ara, en aquesta edat, estan molt connectades amb el seu desenvolupament, sabrà el psicomotriu, i, per tant, quan s'ha volat estímul, és molt interessant. La música, en la veritat, és que ens han explicat coses sorprenents. A veure si té més sensibilitat o no, si plora o no, el sentir una música o no, és molt curiós. És molt curiós i molt bonic. Pensem que pot ser una etapa que cobrir aquí és senyús, que és molt bonica, vaja. Això és un projecte, encara no estan en inscripcions obertes. Encara no, però, vaja, que ja ho estem movent, perquè ens interessa molt l'obrir-ho ja més aviat possible. Ho seguirem de prop, i també la gent que tingui nens d'aquestes edats ho pot anar seguint. Molt bé, moltes gràcies. Saber París per haver vingut i per fer aquest repàs de l'inici de Curs de la Teneu. Gràcies a vosaltres. Bon dia. Bon dia. Ens vam trobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. Al meu plan era tornar aviat, però al final tot es va anar llegant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, cal pis i tinc un quarto express per convidats. I et deixo aquí sobre un gobre llit, perquè ara no, però després fot rascas. Ja veuràs, si tens ganes de vols aigua tu mateix, pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'olleta era fàcilment manipretable. Vaig agorar una nit per la posteritat, que un cinc de 8.000 fec el com de fer-se el men igualable. Però ja no passava res. Només aquell silenci trencat pel meu somient, potser no era el seu tipus millor que no fer res. Jo em puc anar per atrofons. I em pres en blanc i negre i havia un boster d'en Gavart. Potser ell podria dir-me per què em ballava el cap. Ai ja no, ai ja no vull entendre el pronom puc. Ai ja no, ai ja no. Ai ja no, ai ja no vull entendre el pronom puc. Ai ja no, ai ja no. Ei va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig si no d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir-li ja però si era i vaig ella no vol després que després tot això acaba siguent un rotllo petatero. Va, va, com pide a fumar. I en un plenó secuència, una frase magistral, una dona és una dona, no et preocupis tant se val. L'any de mà va mursar. Ni tan sols pots mirar-la i el d'hora de marxar. I allà em va fer un petó que encara no s'interpreta. Ai ja no, ai ja no vull entendre el pronom puc. Ai ja no, ai ja no vull entendre el pronom puc. Ai ja no, ai ja no vull entendre el pronom puc. Ai ja no, ai ja no vull. Ai ja no, ai ja no vull entendre el pronom puc. Ai ja no, ai ja no vull entendre el pronom puc. País ja l'ho, país ja l'ho, país ja l'ho, país ja l'ho. 1, 2, 3, 4. Seguim al just a la fusta i ho fem per parlar de dret, per fer-ho tenir amb nosaltres a la Silvia Masmitxà. Hola, bon dia, Silvia. Bon dia, Sergi. I parlem de dret, del 16 d'espatxos d'advocats que s'estan produeixin aquests dies. Explica'ns una mica què és el que està passant amb tot el tema del referèndum que ja hem vingut per una programa durant aquests dies. Exacte, o sigui, a la línia d'actualitat, doncs vinc a fer una mica unes pins allades de qüestions jurídiques que estan afectant les últimes hores a Catalunya. A veure, com comentaves, s'estan fent escorcolls amb despatxos d'advocats i s'estan fent escorcolls, a més, també, sense complir la legalitat vigent, d'acord? O sigui, s'estan fent entrades, per exemple, també a la Seu de la CUP es va fer una entrada, però sense una autorització judicial, d'acord? Llavors, en un estat de dret s'han de garantir les llibertats i s'ha de garantir una sèrie de drets i de principis, que és que si es trenquen, doncs llavors estem aquí davant d'un cop que s'ha de frenar d'alguna manera. No es pot violar el domicili, perquè sí, d'una persona, d'una entitat, d'una persona jurídica, i clar, el que ahir es va fer, per exemple, des del FICAC, que és el Consell de l'Advocacia Catalana, com, des de també, el Collegi d'Advocats de Barcelona, és un manifest de rebutge, d'aquestes situacions que s'estan produint sense una sèrie de principis, de drets i de llibertats. És curiós, perquè des del govern d'Espanya sempre es fa bandera que al costat espanyol és el que està seguint la legalitat, és a dir, es diu que el procés català és el que està fora de la llei, però, com ens comentes, també hi ha violacions a la llei per atrevant-ne. Exacte, o sigui, jo, des de la meva opinió ara, pel que veig, és que la qüestió política s'ha judicialitzat, llavors s'escuden a la llei, però després no la estan complint, llavors això s'ha de denunciar d'alguna manera, perquè estem veient com sistemàticament s'estan violant drets fonamentals, o sigui, com tu deies, porten per bandera la Constitució Espanyola, qualsevol qüestió la porten al Tribunal Constitucional, però després no es garanteixen els drets fonamentals com pot ser, o sigui, una entrada amb un asseu sense un ordre judicial i què implica aquest ordre judicial, o sigui, des de la basant jurídica, o sigui, es demana una utilització al jutge i al jutge amb una resolució ha de dir els arguments pels quals i la motivació jurídica per les quals diu autoritza que la força pública pugui entrar en aquell despatx d'advocats, o per exemple amb un asseu d'un partit. El que no podem fer és violar i atentar contra aquelles persones o partits que per una ideologia, com que a mi no m'agrada, vaig atacar aquell partit, d'acord? O sigui, després una qüestió que també resulta molt... bueno, dintre del nostre gremi, veure com per exemple un jutge dicta 40 interlocutòries en un mateix matí, 40 interlocutòries que són les 40, els 40 escorcolls o 41 escorcolls que s'han fet, no? Llavors pensa, ostres... És una mica això que es diu de... de la judicialització a la carta. Sí, és que, a veure, tothom, els que treballem en l'administració de la justícia i els ciutadans, el que tenim, el que ens arriba i el que estem veient el dia a dia és que la justícia valenta. Llavors, que en un matí, un sol jutge dicti 40 resolucions, doncs també és una mica... Ja m'agradaria a mi que aquest jutge portés tots els meus temes, perquè jo porto anys esperant que em dictin certes resolucions o certs procediments que estan paralitzats durant anys, no dies anys.