Entrevista Carlos Averas, director de l'EScola Canigó - 25/9/2017

Passen 10 minuts de les 11 del matí i aquesta hora tenim amb nosaltres l'estudio de ràdio d'Esvern, el Carlos Averas, nou director de l'escola Canigó. Hola, molt bon dia, Carlos. Hola, molt bon dia. I també tenim amb nosaltres el telèfon a l'Aloi Sala, el director sortint per entendre de l'escola Canigó. Bon dia, l'Oi. Hola, molt bon dia. Si em permets, Carlos, comencem amb l'Aloi, quants ens portaves com a director de l'escola Canigó? Sí, vaig començar de director de l'escola Canigó l'any 83, va ser 83, per tant 34 anys. 34 anys, suposo moltíssimes experiències viscudes com a director, amb què et quedes de tots aquests anys a la direcció de l'escola Canigó? Sí, suposo que és molt difícil resumir breument tot el que ha passat en tots aquests anys. Jo començo a treballar l'any 76, per tant, encara que és l'escola franquista, la primera escola que vaig tenir és Solsona, i era una escola que estava absolutament i justificadament despreestigiada. Això passava pràcticament a tots els pobles, per tant, el 83, coincideixo que no arribo a Sant Just, és el 81, a totes les escoles hi ha col·lectius de mestres de pares, moltes ganes de treballar, molts pocs recursos, per tant, el que em sento més orgullós és haver fet aquest traspàs d'una escola de poca qualitat, despreestigiada, amb una escola pública que té escola molt prescindible i molt de qualitat. Vaig començar com a mestre a Solsona. Sí, el meu primer destí, en 20 anys, va ser una escola perroquial, el segon any era la seva escola nacional. I després va venir cap a l'escola Canigó. No, encara van passar uns poc l'any que es tenia a la midi, després la destinació i d'una altra manera. Aquí a Sant Just vaig arribar al dia, el 1981. Arribes a Sant Just, no és si havies estat ja a Sant Just, o tot just t'arrabes a Sant Just? Va ser una mica fortuita, el curs anterior havia estat abret el que estava estudiant a la universitat a les mitjans, i llavors el que volia era proporpar-me la Barcelona. En Just no era un poble excepcional, però hi ha hagut permís, que faria allò al costat de Barcelona. I quin va ser la teva impressió? I pensaves que t'estaries tants anys a l'escola Canigó? Segur que no. Si quan comences a una escola penses que t'has esperat tan jove, que hi havia 25 anys, penses que t'has esperat tota la teva vida laboral amb aquest mateix entret. És una sèrie de circumstàncies que han anat portant cap aquí, no? Com deies, 34 anys has estat com a director? Sí, des del 83. L'any passat ho deixes, per jubilar-te? Sí, una jubilació anticipada, sí. I els privilegis que tenim als funcionaris docents, que els podem jubilar abans. I deixes la direcció al Carlos Averas, quina és la línia de continuació, diguéssim, d'una direcció a l'altra? Si el tenim aquí d'estudio. Carlos forma part des de fa molts anys en l'equip directiu, com a secretari, després havíem compartit durant tants anys un treball d'equip, que ja seia amb la nostra escola. Per tant, després hem estat compartint molts cursos de formació d'equips directius als 15 anys. És una persona perfectament preparada i qualificada per donar continuïtat i seguir millorant el projecte educatiu. El projecte educatiu d'una escola mai és el projecte directiu, és el projecte de tota la comunitat educativa. Volia preguntar també a l'Oi, perquè sovint es parla que els nens han canviat molt, la societat ha canviat molt en aquest sentit. Has pensat que els nens són molt diferents ara que fa 40 anys quan començaves? Una pregunta complicada també, suposo. De resumir. El projecte educatiu d'aquests nens és molt diferent. Molt bé, doncs. Moltes gràcies per haver-nos atès a través del telèfon i moltes gràcies també per tots aquests anys de feina i servei a l'escola Canigó. Gràcies i rebeure. I seguim, com deien, també amb el Carlos Averas, que és el nou director. Com han anat aquests primers dies, primeres setmanes, el capdavant de l'escola? Doncs la veritat és que estem força contents, perquè l'inici de curs ha estat molt tranquil, hem iniciat tot amb normalitat, hem tingut la sort que aquest any ja tenia els mestres des del primer dia, cosa que ajuda a poder preparar tota l'organització. I, a més a més, la base de l'equip de mestres que tenim ja estava l'any passat, sí que tenim uns quants nous, són nous en total, però que s'han adaptat molt bé a l'escola i al projecte i per ara estem contents amb com ha anat tot. Continuem amb els projectes que tenien iniciats els altres anys, com podria ser el projecte Tel, que és el quart any que el portem a terme, que és aquest projecte de prevenció de l'assetjament escolar, que està ara tant de moda, nosaltres ja l'Eloi va implantar aquest projecte fa uns anys i també estem amb el projecte AC, que era una de les altres coses que l'Eloi tenia moltes ganes, que és el projecte de l'auxiliar de conversa per poder donar els nens de l'oportunitat de practicar el seu anglès amb altres àrees que no sigui només la llengua anglèsa. I de tenir un professor natiu universitari a dintre de l'escola, que els hi pot donar aquesta oralitat que amb les hores només d'anglès que tenim de vegades costa. I aquest any també hem engegat el projecte d'ambients d'aprenentatge d'educació infantil, que era una cosa que també l'Eloi va ser de les últimes coses que va posar en marxa, i que es va anar amb això en una metodologia activa que el que pretén és afavorir l'activitat autònoma dels nens i el joc social. Els enviors els fan a P3 i a P4 i a P5. Quants anys teniu aquest curs a l'Escola Canigo? L'Escola Canigo és una de les més grans de les escoles públiques de Sant Just, entre dues línies. Sí, és Escola de doble línia, i aquest any tenim 439, i estem pendents d'ara que... Bueno, estem pendents que s'incorpori un nou alumne que a la setmana passada ens va donar l'Ajuntament, així que arribarem als 440. Arrodoniríem la xifra. Aquesta escola Canigo també hi ha hagut canvis, hi ha hagut algunes obres. Sí, aquest estiu hem tingut la... S'ha fet tot el que és la pista poliesportiva de baix, ha sigut de refer el paviment perquè estava bastant malmesa. I també ens han tornat a fer tot el que és el paviment del gimnàs, tot el que és el parquet, que també havia quedat bastant malmes, i el parquet està perfecte. De les obres d'estiu ja estan acabades. El que passa és que hi ha un problema amb la capa del de tot del paviment, que ja està l'Ajuntament en marxa per poder solucionar aquest petit problema, que en els propers dies i mesos estarà tot arreglat. També hem acabat del que són la reforma de la cuina, que la vam iniciar l'any passat, i aquest any ja la tenim totalment acabada. Així que comencem el curs amb total normalitat. Després de molts anys de crisi, les escoles sempre han reivindicat que faltava una mica més de finançament. Creus que s'està començant a recuperar això, o encara necessiteu més diners? El tema del finançament és complicat, perquè una escola pública rep uns 9.000 euros a l'any per part del departament, és tot el finançament que rep. Llavors sí que és veritat que aquest ajuntament dona molt el que és a la banda d'educació, que estem molt agraïts amb això, i sí que és veritat que els últims anys hi ha hagut que els pressupostos eren bastant més minços, però ara ja estem en converses per poder anar fent coses amb l'ajuntament de cara a propers cursos. No sé si era ben bé això. Ara parlàvem amb l'Aloi, ens ha dit 34 anys a la direcció de l'escola, ara agafes el relleu com a director. Com encareu aquesta nova etapa amb canvi a la direcció? Doncs la veritat és que l'encarem amb molta il·lusió, i l'Aloi ha dit que aquesta escola, des d'aquell va arribar ara, hi ha hagut un canvi molt gran. El que pretenem és continuar una mica amb la línia de l'Aloi d'incorporar-hi a l'escola, i que el que fem és continuar amb les innovacions educatives que hi hagi i poder continuar tenir el Canigo com una de les millors escoles de Catalunya. El Canigo està... No sé si hi ha una llista d'escoles, o com a resultats de les proves que es fan? No n'hi ha, però els resultats educatius són excel·lents, i després els centres passen des de fa un parell d'anys, una cosa que es diu la VAC, que és la valuació de centre, que a part dels resultats es valun altres coses i que és el 4 que és el nivell màxim d'aquests centres, i el que pretenem és poder continuar estar en aquest 4. Volia agafar també fer una pregunta, potser que no té tant a veure amb el Canigo concretament, però aquests dies, amb tota la polèmica i les detencions, els corcolls que està avent pel tema del d'octubre, també s'ha parlat que el govern central podria intervenir als contes de sanitat. Hi ha inquietud en el col·lectiu dels mestres per saber si es podran col·lobar les properes nòmines? Inquietud a dia d'avui no n'hi ha, perquè la nòmina del mes d'octubre, el mes de setembre ja la van avançar, i em imagino que l'inquietud vindrà, dependrà de com evolucioni tot, de cara al mes d'octubre, m'imagino que depèn de que evolucioneu tot, i hi haurà més inquietud. Però ara mateix la veritat és que aquest tema a l'escola es parla entre persones, però és un tema que dintre del que és l'àmbit acadèmic està totalment fora, perquè entenem que és l'escola de ser plural, i ha de ser que totes les ideologies estan dintre de l'escola, per tant no s'ha de fer política dintre de l'escola. També s'ha arribat a dir des d'alguns mitjans de Madrid que les escoles de Catalunya els nens no estaven anant a l'escola, que se'ls deia que no n'essin a les escoles per anar a les manifestacions, res de res. Nosaltres a l'escola res de res. Els nens han vingut tots des del primer dia fins a l'últim, no hi ha cap tipus de consigna des de part de l'escola, perquè pensem que l'escola tenia que ser al marge, que per això ja estan els seus pares, el que pensen ells. El que diuen els diaris de Madrid és que les escoles de Sant Just completen normalitat, perquè surti de la veu... Completen normalitat i cap consigna de fer res. Les consigna són de venir a classe i fer classe, i és el que ens per tocar ara mateix a nosaltres. Molt bé, doncs celebrem aquesta normalitat a les escoles. Moltes gràcies, Carlos, per haver vingut a la fusta de Radio Esvern, i molta sort en aquesta nova etapa com a director de l'escola Canigo. Moltes gràcies a vosaltres. Adeu. Adeu. Moltes gràcies. Doncs nosaltres hem entrevistat el Carlos Averas, director de l'escola Canigo, i tornem d'aquí ben poquet amb la tertúlia dels dilluns. Fins ara. Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en mar. La roba estès el meu agost un camp d'espigues i cargors. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot. Fes una foto del terrat i sota l'arbre parlarem de tot. Un bioritme elemental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butgeques a les mans, es mursarem els passos d'altres peus. Es mursarem pambol i salo, vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat, de tardes llarga i potser més, només la nit. Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres deus. El meu secret s'obtitulat, dins del blanc. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps. Un bioritme elemental, un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butgeques a les mans, caminarem els passos d'altres peus. Es mursarem pambol i salo, vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat, de tardes llarga i potser més, només la nit. Estem escoltant just a la fusta. Estem escoltant. Estem escoltant. Vinga, som-hi. Seguim al Justa la Fusta, pràcticament dos quarts de 12 del migdia, i ja comencen a entrar els nostres tertulians a l'estudio de Radio Esvern, encara amb alguns problemes amb els auriculars, de seguida es presentem. Doncs vinga, sí. Ara sí, ja tenim amb nosaltres a l'estudio de Radio Esvern, a la Palmilla de Badet, i hola, bon dia, Palmira. Bon dia, tothom. També tenim nosaltres a la Carme Amador. Un moment que no està disposada encara, perquè té una embolica molt fil, que s'havia enganxat a la porta de la cadira. Sí, sempre hi ha una mica de lío, aquí, per entrar a l'estudio. Gràcies, Palmira. Ara sí. Doncs hem saludat el Carles, ja, i ara saludem a la Carme Amador. Hola, bon dia. Hola, bon dia, Carme, què tal? Molt bé, aquí que ja està embolicada, com quasi sempre. Bon dia. Doncs avui una actualitat que passa per Catalunya, com cada dia, últimament, per l'1 d'octubre, i també passa per Alemanya, no sé si ho visc al resultat. Sí, sí, sí, sí. Sembla que la senyora Merkel segueix, però... Però amb una mica menys de força. Sí, perquè... I han agafat força els que no hi eren, que són els d'extrema dreta. Però és que allà, a l'extrema dreta, allà és molt... No ho sé, eh? Doncs no es carmenten. Sí, bueno... El senyor Bas, així que el braç, com si estés a l'aula d'escola, i de manera és la paraula. Volia dir una cosa, que l'important és que la Merkel hagi baixat uns punts, si no cal saltar s'haig de portar tots punts. Ah, clar, clar. Bueno, una cosa per a l'altra. A veure, ella ha fet unes actuacions que no ha agradat a tothom, que és acollir els refugiats. Com que els refugiats venen del món àrab, hi ha gent que això no li agrada, i s'ha demostrat amb la sortida d'aquest partit que no estava en el Parlament i ara hi serà. Bueno, que també hem de reconèixer que a la mà n'hi ha sigut el posto que més emigrants s'ha acceptat. Sí, és clar, doncs mira... Això li ha passat factura, és així de trist que la gent reaccionem. Però a veure, no sabem com reaccionaríem la gent de Sant Just, si de cop i volta ens protegeixin aquí tot. Una colla... Vinga, migrants. Segurament que també reaccionaríem d'una manera que ni nosaltres ens imaginem, eh? Segurament, si això es fes d'una forma equitativa i els immigrants vinguessin repartits, doncs segurament se'n just en toquerien uns quants, se'n fallen uns altres quants, no ho sé, eh? A veure, sí, sense que siguin refugiats, això ja està repartit així. Perquè jo, per aquí Sant Just, veig persones amb guiu per l'especte, eh? Però amb l'especte d'ara, perquè sigui per la vestimenta de les dones, i també, pel sentir-los a parlar, hi ha gent sud-americana, centre-americana, i aquí no ha passat res. Perquè és clar, són gent que intenten guanyar-se la vida, viure millor, com fa tants anys van venir gent d'Espanya mateix. No és el mateix, la mirada, eh? No és el mateix, és el mateix. L'ància de la gent és la mateixa. Intentar viure millor. Jo crec que la imigració que tenen a Alemanya, és que hagués estat allà, és millons de vegades superior a l'Arab. Estic parlant d'Arab, si no estic parlant d'Espanya. Ja tenen la Turca, l'immigració Turca. Aquesta gent, l'immigració Turca sembla ser pel que diuen ells mateixos, perquè jo he tingut una mica de relació amb gent alemana a través de la germanament amb horp, que diuen que els turcs no s'han integrat, que porten ja generacions i no s'han integrat. Potser ha estat una imigració també molt de cop, molt forta. Hi ha una dada que és molt curiosa, que és que a Istanbul és la ciutat del món amb més turcs, però la segona ciutat del món amb més turcs, o quina és? Berlín. Sí, a la manè, sí. Tu vas caminant per allà... I a Londres passa el mateix, eh? Sí, però no tant. A la Manèia és dels puestos que hi ha. Sí, clar. Londres ha votat pel Brexit també. Sí. D'alguna manera va a la mateixa línia. Mira, va per exemple a un país que no està a la comunitat europea ni res, però està a Europa, que és Suïssa. El moment del 160-50 va ser un país que va intentar, perquè la societat Suïssa és molt vella, és molt gent gran, no s'han regenerat i van acceptar la sortida d'italians i espanyols. Estava ple. I va arribar el moment que van dir, pof, la Suïssa no s'ha acabat, perquè és que a més de dir-te es vais dius Pérez, García i Martínez, de Suïssa sí, és veritat, i van haver de tancar les portes. Però no els han fet res. Perquè el que tenen ja ho tenen i ja és la tercera generació. La gent s'ha anat adaptant i no tenen cap problema. Aquestes Alemanya que va dir que vinguin tots aquí... Tots no, però sí. Ho ha tingut. Perdoneu-me. Jo vull dir una cosa. El sexe està comentant... que s'estan comentant tal com la Carme, són reals. Jo penso que en el fons hi ha una situació diferent. I és que si hi ha els diferents emigrants possedents de ciutadans i països anècdotes, aquests estan repetits tant com una d'entreviades reunió de l'Unió Europea, va suferir que 50 queixis ja han tanyat, no havien passat tot això. El que passa és que hi ha un problema de fons. Ventes de l'Unió Europea eren uns quants països a un potencial almenòfic bastant remorable. Les coses d'aquestes també, a la mesura que s'han demanat les mans i han deixat entrar a una unió de països que parlaien de fer l'Europa Gran, la Unió Europea Gran, això si us ha un problema, i això es veu clarament ara, perquè és que una cosa és que a França pugui inventar X, a la Bàlia, X, fes-hi, etcètera, però quan ve, a Slovàquia, a l'Urbà... T'has vist per què, tio, ma? Rumania, Armenia, a tota aquesta gent, tot aquest volen menjar, eh? Sí, tot aquest tipus de coses. Ha caiat un bar de bàrquing tan fort que ara resulta que diu molt re. El resultat és que la virusió, en comptes de ser un problema comunitari, europeu, t'ajuda al prohísmà, s'ha convertit en una fonda d'escòrdia... I un problema... Aquest és el problema, hem d'entendre el problema, perquè si, per exemple, hi hagués hagut la distribució que havia fet a la Guènia de l'Europa de la Comunitat Europea, li ha demanat tant, tant, tant, tant, tant sempre que els turiòs tenien, tant, tant, tant, tant, tant, tant, autopòs, sfeirians, el cosí... I... i... Per què passa? Fiquem-nos bé. Només cal que pensem a Espanya. Espanya hi tocava x, de més, x menys, nos engrenen, que quasi el x no apareix. Tant pocs, tant pocs que no... que no tenen, que no agafen. I és perquè, esclar, ara... Espanya va entrar... I perdoneu, Espanya va entrar a la Comunitat Europea. Fantàstic! El senyor Alcindar es veuriava que havia aconseguit x milions d'ajudes a la Comunitat Europea. Però això sí, ha aparegut un moment en què Espanya aporti una quantitat de diners. Per exemple, pel cas de l'alcudiat, ah, no! Això ja no és res. Això ja nosaltres passem d'anar. Justament avui acaba el termini d'admissió dels refugiats a Espanya, que n'havien de venir 16 o 17 mil. Això és tot, s'han just, eh? I resulta que n'han vingut mil i pico, a prop de 2 mil. I avui acaba el termini. A veure, els refugiats són un problema en si o és un problema que no se soluciona, que no se li troba solució. Que és diferent. No és que no se soluciona, la solució ja el van durar, ara que n'hi ha reobrió, ara el va ser. A Espanya 15.000, a l'Everia 40.000, etcètera. Però la solució ja era aquesta, això. Però el problema és que aquests que van arribar o van ser d'acord amb aquest repartiment, quan hi ha un moment de repetir... No té a veure que tots siguem sense confessar-ho. Una miqueta racistes? Sí, sí. No són racistes, són egoistes. No són racistes, o no. I és molt bé ajudar-los, però si potser no vingui. Jo crec que ja no és un problema de racisme, sinó que no volem que ens toquin el que és nostre. No volem perdre. No volem donar res, sinó... Perquè donem el que ens sobra. Jo he dit racisme, però ara mateix. I, a més, jo crec... Ella ha fet una generalització de les cadelles. Jo crec que si a Alemanya va acollir aquests refugiats és perquè ja els hi van haver, perquè necessitaven madobra. No ens enganyem, eh? Va passar els anys 50 a Suïssa. Exacte. Ja els tenien. Aquests ja fa anys que hi són. Però a Espanya, deiem que el pla inicial era acollir 16.000, 17.000 refugiats. Amb tots els aturats que hi ha, tampoc no canviaria gaire la cosa, perquè arribin 16.000 més. És una goteta, només. Però què en fas d'aquestes persones? Tampoc és tan fàcil, això. Que vinguin que allà on em passen gana 20, em passen gana 40. I com els viques, aquesta gent no necessitaran feina, necessitaran recuperar la seva dignitat. Això també és molt complicat. El que necessiten sobretot és un visat i un lloc on anar. Un lloc on poder fugir del seu país. És molt complicat. És molt complicat. No sé si ha sigut la cara o la polmina amb el record d'aquella migració potent que jo veia. Sí, sí. I ara, grandet, penseu que aquella gent venia d'aquí, i em recordo, per exemple, la migració, el marit, el maria, que feia el seu país militar per debat, que va aquí, els trens, carregats de gent, que fugien d'allà, per la fam, carregats de baletes, de sacs, i d'al sostre. Aquesta gent només volia una cosa. Doncs així l'arriba aquí. I ara, per exemple, s'ha de fer un lloc de viure més dignament. Però aquí a Catalunya, avui dient. Sí, sí. El Sergi pensava que està parlant de la... No, no, no. Nosaltres ho hem vist, això. I, a vegades, quan arribava el tren, els enviaven a Montjuïc,