Entrevista a Carles Parellada, investigador i expert educatiu - 26/9/2017

Pràcticament un quart de 12 del migdia i aquesta hora parlem d'educació, perquè l'Associació d'Educació Viva i Activa s'enjust oferirà la serrada innovació de les escoles a través de la pedagogia sistèmica. Aquest és un acte que tindrà lloc el dia 4 d'octubre, a partir de dos quarts de sis a l'escola Antoni Algaró. I per parlar-ne teníem nosaltres el telèfon, el Carles Peralhada, mestre psicomotricista i terepeuta sistèmic. Carles, bon dia. Bon dia. Qui s'adreça a aquesta serrada? Mira, aquesta serrada s'adreça a qualsevol persona que estigui interessada en l'àmbit de l'educació, especialment a les persones que treballen amb infants de llars d'infants, però també a escoles d'infantil i primària, i també a famílies que treballen amb l'àmbit de l'adolescència. Aquesta serrada té per objecte la innovació de les escoles a través de la pedagogia sistèmica. Què és la pedagogia sistèmica? La pedagogia sistèmica és una aportació actualitzada d'alguns aspectes de la pedagogia que coneixem de fa molts anys, que també estan vinculats amb temes de neurociència, neurobiologia, intel·ligències múltiples, i a la que hi afegim tota la dimensió sistèmica, que en el fons vol dir que qualsevol espai de relació, una aula, un equip de mestres, una família, es mou amb una dinàmica de relacions dintre d'aquests sistemes que tenen unes regles de funcionament que siguin més funcionals. Per tant, seria una mica estudiant la relació entre els diferents àmbits d'educació d'un nen, no? Exacte. La pedagogia sistèmica et treballa amb tres eixos, bàsicament. Una és la relació amb les famílies, és a dir, com els centres educatius i les famílies estableixen bons pons de comunicació, a la relació dins dels equips de mestres i després a la relació dins de les aules entre els propis alumnes i amb relacions a l'olds. Quin paper hem de jugar als pares a les escoles? Moltes vegades aquest paper dels mestres està més dibuçat, potser està més clar, però el paper dels pares a vegades està en un espai una mica gris, que no sap molt bé on situar-lo. Quin paper creus que hem de jugar als pares a l'educació a les escoles? Aquest és un tema important. Nosaltres ho mirem des del punt de vista que, d'alguna manera, els pares són els protagonistes de l'educació dels seus fills i filla, això és una cosa que no és negociable, i en aquest sentit tenen que tenir el màxim d'informació del que es fa a l'escola i l'escola de ser el màxim transparent en aquest sentit. Aleshores hi ha d'haver una bona comunicació i els pares han de saber que tenen les portes obertes de l'escola i també han de saber que quan arriben a l'escola qui organitza la dinàmica interna del centre són els equips educatius. És a dir, és com trobar el paper que cadascú té des del seu lloc i fer-ho amb una mirada amorosa i mirar-los en bons ulls. És a dir, els pares són els protagonistes de l'educació dels fills, però, d'altra banda, a l'escola, els pares tampoc són els que amanen, perquè ens entenguem. Creus que aquesta relació a l'escola pares en aquest sentit es porta correctament? Estem en procés. Durant molts anys els pares han estat fora de l'escola. Hi ha una certa resistència en alguns contexts educatius de que si els pares estan molt vinculats a l'escola potser passarà això que dius tu. Jo no ho volia dir d'aquesta manera, però podria ser que els quimanes a l'escola són els mestres. Què passa que no és una qüestió de quimanes, sinó que és una qüestió de quines són les funcions que fa cadascú amb les que els infants i els alumnes i trobar una bona sinèrgia perquè tot flueixi. Creus que ha canviat molt la relació entre pares i escoles en els últims anys? Sí, afortunadament ha canviat molt. Nosaltres treballem una cosa que en diem la generació sistèmica, que és l'any que vam néixer, li sovem 15 anys, i en sort una generació determinada. I en aquest moment hi ha un col·lectiu de pares i mares que són d'una generació que li diem la generació dels 90, són els pares que han nascut entre l'any 75 i l'any 84, que tenen un interès extraordinari per l'educació dels seus fills. I això està creant una diferència important. Creus que l'educació que han rebut els pares influès en després del paper que ells adopten a l'escola dels seus fills també? Tots els estudis apunten que sí. Les influències que no han viscut en la nostra pròpia infància, en la nostra pròpia experiència d'èficit de diferents nivells, acaba afectant la nostra manera de després actuar com a pares i mares. El que passa és que avui en dia tenim molta informació, hi ha un nivell de consciència molt gran perquè també tot ha evolucionat i en aquest sentit, malgrat aquesta influència, també s'estan provint moltes transformacions en una bona direcció. Si tu prebutava, bàsicament, perquè la franja de la edat que m'has donat d'aquests pares, que creu que estan canviant una mica la seva conducta, són precisament els pares que van néixer durant la transició, és a dir, la taula posterior de franquisme, no sé si això canvia, la seva percepció de l'educació? És probable, és probable. El que passa és que no només és aquest factor, sinó que també són factors que tens que haver en molts nivells. No és solamente el que va passant aquí en el nostre país, sinó a nivell, diríem, més global. Però sí, hi ha moviments en els fets històrics que transformen la manera d'actuar de les generacions. I realment, en l'època de la transició, va marcar unes possibilitats que van existir. Cada vegada, a més, tenim la sensació que la cooperació entre pares i alumnes potser augmenta, però això fa que sigui complicada. És a dir, per posar un exemple, quan un nen el castiguen a l'escola, els pares cada vegada tenen més tendència a posar en dubte el que ha dit el mestre. Això ho noteu, creus que és així? Sí. Diríem que l'autoritat dels adults, en relació als infants i als joves, ha sofert una transformació important. Hi ha un nivell, per a més, evitat més gran, també hi ha un nivell de llibertat més gran, però jo diria que estem en un procés de tornar a trobar una mica el terme mig. Perquè, si no, si ens anem als extrems de no posar gaire límits, o de posar molts límits, o de donar-li molta autoritat a l'escola, o de donar-li molt poca, això ens acaba portant complicacions significatives. Aquests dies ha estat l'inici de les últimes dues setmanes, han estat les primeres de curs de molta l'escola, i hem parlat amb diferents centres, i també vam parlar amb el Xavier Bonart, que és sociòleg de l'educació, i esquifarà la conferència inaugural del curs escolar a Sant Just. I ens parlava, sobretot, del valor que tenen als espais d'educació no formal. Quin creus que és el valor que tenen aquests espais, com per exemple els menjadors escolars, les escoles esportives, els agrupaments escoltes o els esplais? Jo diria que tenen una importància molt significativa, perquè al final l'experiència d'un infant o d'un jove acaba sent la suma de la seva vivència en cada un d'aquests espais. Lògicament els infants passen moltes estones de les aules, però també amb molts altres intrets. I dins de la pròpia escola considera l'estona de l'esbarjo, l'estona del menjador, l'estona de l'activitats estrescolars, com un espai educatiu de creixement per ells també és molt important. Les escoles també ens han comentat que cada vegada més sembla que estan des projectes educatius en què l'alumna és més protagonista, i potser aquesta relació mestra l'alumna deixa de ser tan unidireccional per ser més enració, cap a aquest sentit? Això va en aquesta direcció i ara seguia així, perquè al final qui ha de tenir la responsabilitat de gestionar el seu propi coneixement i la seva manera de ser les cores són els infants i joves, i en aquest sentit donar els hi protagonisme en els seus contextes de vida és bàsic. I això implica una posició diferent dels educadors en el sentit que hi ha un paper més d'acompanyament que no tant de traspassar informació, i això és obvi perquè la societat i el coneixement ha canviat moltíssim. Doncs d'aquests i d'alguns temes, es parlarà a 4 d'octubre a l'escola Antonio Algaró en aquesta serrada sobre innovació de les escoles a través de la pedagogia sistèmica. Carles, no sé si vols comentar alguna cosa més? Tant sols dir que en aquesta relació familiar a l'escola nosaltres hi tenim molta confiança, que sabem que els pares tenen paper rellevant, i després també una confiança molt grana amb els equips d'ocents que realment estan fent un esforç per ajustar-se en els processos actuals de transformació de la societat. Molt bé. Doncs Carles, per allà, moltes gràcies per haver-nos atès per ajustar la fusta de ràdio d'Esvern. Moltes gràcies. I convidem a tothom que assisteixi a aquesta serrada que organitza l'Associació Educació Viva i Activa de Sant Just. Espero que sí. Molt bé, doncs, gràcies Carles, i que tinguis un bon dia. A reveure. Moltes gràcies. Doncs nosaltres que hem parlat just a la fusta amb el Carles Peralhada, mestre psicomotriscista i terepeuta, que farà aquesta serrada sobre innovació a les escoles a través de la pedagogia sistèmica. Posem una mica de música i tornem d'aquí ben poc amb la tertúlia dels dimarts, fins ara. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Dos quarts de 12 del migdia i seguim el Just a la Fusta. És hora de fer la tertúlia dels dimarts. Tenim nosaltres el Pep Quintana, el Jaume Campesfus i el Jordi Ferrastos. Tres han arribat a la ràdio, i els hi donem alguns segons perquè ho facin, però que no s'entretinguin gaire en qualsevol cas. Doncs vinga, ja tenim el primer tertúlia col·locat al seu lloc, encara no s'ha posat els cascos, el Jaume Campesfus que entra. Això sembla una retransmissió directa. Van entrar els tertulians, jaume campesfus entra a l'estudi, col·loca un got amb aigua al costat del micròfon, Pep Quintana acaba de col·locar el seu micròfon bé, i Jordi Ferrast que saluda també des de l'estudi de ràdio d'Esvern, i ara sí, seu a la cadira. I Pep Quintana que es posa als auriculars, seria el primer tertúlia que tenim ja a punt. Pep, bon dia. Bon dia a tothom. Jaume, bon dia. Jordi, bon dia. He anat comentant en directe la vostra entrada a l'estudi. Carai. És que venim de la persona creada al futbol, que ha convidat la televisió esportiva. Que van sortint del vestidor. No em deixen fer retransmissions esportives aquí. Aquesta és una bona oportunitat per fer alguna cosa que sí a costi. Era un equip de paterans, el nostre equip de paterans. De primer any. I tampoc n'ha sigut una jugada molt ràpida. Més aviat el toc. Els paterans anem lents. Una incorporació normal. Poc a poc, una jugada pausada. Són aquelles jugades que no cuinen les jugades. Sí, són aquelles que es repeteixen altres vegades. Però final, ja us tenim aquí a tots tres. Molt bé. Us preguntàveu abans d'entrar de què voliu parlar? Jo he fet un comentari que deia que diumenge és pasqua. I avui és dimar-se'n. O sigui, que ho veig d'aquesta manera, des del punt de vista naturalment, que ens toca una setmana santa. Què vols dir? Que és un vi a crucis aquesta setmana? Més aviat sí, perquè llavors el divendres serà un divendres sant. I el dissabte serà... I el diumenge de glòria, no? De glòria o no? Sí. Això ara sí que ens reproduia el fet que és una setmana santa, en aquest sentit. I avui és dimar-se'n. Jo el dium és de rossaca. El dium és de vasqua. El dium és de vasqua, sí. Amb tots els sentits. Sí, és molt probable. Però bé, és clar, i gairebé que tu dius sí, és que gairebé no tenim temes a fora d'això. Jo crec que és un tema que afecta, i en coses que a vegades no sabem. Vull dir, una cosa ja és el referèndum. Sí. I l'altra tot el que estan aplicant, perquè... Evidentment. Avui jo estava veient ara revia per internet unes imatges d'una sèrie de guardia civils que sortien d'una capital del sud, acompanyats de vendors de gent cridant, que van anar per ells, home. Potser que ens omirem una miqueta. No necessàriament a Guelva. Ja va sortir la Guardia Civil. Una mica m'ha recordat, que hi ha botes pel·lícules d'aquestes d'Ogueste, fins i tot. No d'Ogueste, de la primera guerra mundial també. I de vegades necessària que van reclutar la gent per anar a la guerra, per sortir del poble, o també persona com van anar al front de Madrid. Home, d'una idea. Aquestes escenes, yes, bèl·lices, que són les agarables. De garables. Amb aquest sentit, eh? També. M'ha sortit. Però jo no em parlava de aquests altres, sinó que s'estaven sortir els diaris. Han aplicat això de les restriccions econòmiques, Més ben dit, parlaven en plata, que els n'havien robat la cartera, així i directament, i les conseqüències que té, ahir parlaven de cultura, ahir de cultura d'investigació, que els havien tallat tot a les fons, que els havien tallat tot, que no saben què tenen de quan s'ha d'advertir, i tot, i després, a mi, ara, pararé una mica com et aneu, també ens ha afectat, també ens ha afectat indirectament, que ens ha afectat bastant, perquè per a les subvencions, a dos teníem coincidir d'una subvenció per fer les obres, que ens ho pagaven en tres parts, i l'última part, com estiguéssim les obres acabades, amb acabar les obres, i què, que no cobrarem, i això es pot fer anar... I per quina raó? Perquè entenia les subvencions per part de l'Ajuntament, o per part de l'Ajuntament de la Generalitat. Però fins quan, això se sap? A veure, jo, però que més o menys, sé tot, perquè la discussió no ve tècnicament, et diran, que no ve per l'estatut, sinó perquè no compleixen el dèficit que tenien previst, i, per tant, hi ha una llei aprovada, fa molts anys, que ha d'estar per la subvençària, que suposo que, en aquell moment, van aprovar tots els grups de dretes, i jo aniré per això, i també la va aplaudir, que en la que es deia que si tenies, si no complies el dèficit que et proposaven, et podien una de les sancions que ells es podien fer càrrec de la tesoraria. Ho han fet efectiu. I, abans, el que fan és conèixer aquests diners, i, perquè ni són, doncs no poden... A part del ministeri, un llistat, el BOE, que posava totes les coses que estaven afectades. I la cultura ho tenia quasi tot afectat. La cosa va dir... Que us ho haig d'entreporint aquest. Una dosa d'aquest debat, o que no sé si ho tenen aprovat, si això vol dir que ens ho parlen de l'encabé, ha contado, por supuesto, la encabé.