Entrevista a Sergi Seguí, 1r tinent d'Alcaldia - 29/9/2017

Un quart de 12 d'alt matí, aquesta hora, parlem del ple municipal d'ahir, un ple força mogut en què es va aprovar l'increment de l'híbia en un 3,5% i per parlar-ne tenim nosaltres el primer tinent d'alcalde, Sergi Seguí. Hola, molt bon dia, Sergi. Un ple, com deien, força mogut, intens, que a més a més va durar pràcticament 3 hores, i en què el punt més destacat va ser aquest increment de l'híbia en un 3,5%. Quins són els arguments de l'equip de govern per aquest increment? Bé, cal dir que quan s'apropen aquestes dades i el ple és el d'ordenances, el del pressupost o el de tancament de l'exercici d'interior, ens acostuma a passar que els debats són intensos, i per tant, com que el debat és intens, i tothom té alguna cosa a dir, doncs el ple és allarga, però res nou en aquest sentit, no? El perquè es proposa aquesta pujada del 3,5% de l'híbia és, bàsicament, per una qüestió de necessitat de l'Ajuntament d'ingressos. És a dir, l'híbia és l'impost més important que recapte l'Ajuntament, per tant, és el seu ingrés més estable, i també és l'ingrés que serveix per cobrir aquelles despeses ordinàries que tenim. Llavors, en els darrers anys, no s'ha fet, en els darrers anys hem refesos dos últims, no s'ha fet cap increment, però, en canvi, l'IPC sí que ha pujat, l'IBA sí que ha pujat, i fins ara, el que havia de fer l'Ajuntament era sumar aquestes pujades. Ara que ens trobem, una ciutadania són justes que cada cop és més exigent, que ens demana més inversions en via pública, que ens demana un més i millor manteniment de la via pública, de les zones enjardinades, tot això, quan fas noves licitacions, evidentment, si poses que necessites més hores, que necessites més persones, que necessites cobrir més espai, tot això encareix el contracte, i, per tant, s'han d'assumir aquests canvis. És, bàsicament, per això. Val a dir també que hi ha moltes bonificacions d'aquest impost de l'IBI que estan a disposició de diferents col·lectius. Això, ahir no va sortir prou, i s'entén, perquè, evidentment, el que preocupa els veïns i les veïnes és aquest 3,5 que puja, però jo també li he de manera i la gent que fes un exercici, que és 3,5, 3,5, agafem el rebut de cadascú i mirem quina és la xifra total que li sortirà en el rebut de l'Ajuntament. Insisteixo, hi ha moltes bonificacions previstes en l'IBI, no només d'aquest any, sinó d'anys anteriors. Per exemple, ara venim cap aquí, m'he trobat dues persones, que ahir van venir el preu, les persones jovilades, que m'ho comentaven. Molt bé, amb molta curtilitat i xerrant tranquil·lament, i els recordava el tema de les bonificacions, i ells mateixos deien, ostres, doncs això és interessant, perquè nosaltres som jovilats, i si hi ha bonificacions per a persones majors de 65 anys, home, doncs ho mirarem. Quines són aquestes bonificacions? Hi ha bonificacions a diferents col·lectius, que bàsicament són 4. Per a persones majors de 65 anys, per a persones que portin uns mesos xics en situació de tur, per a famílies monoparentals i per a famílies numeroses. Creiem que són els col·lectius que potser necessiten més ajut, en aquest sentit, a l'hora de frontal pagament de l'impost de vents immobles. Jo crec que això es publicita poc, s'explica poc, o surt poc en els debats, perquè ens centrem en el tant percent que puja, que baixa, que es manté, o el que sigui. Però jo crec que ells va explicar per activar i per passivar el perquè ho fèiem, quina era la nostra proposta. Crec que hem fet un exercici de veure quines són les despeses que tenim, veure quins són aquells programes i accions socials que volem mantenir, i per tant, tot això ha de tenir un finançament. I ahir ho vam explicar, el finançament dels ajuntaments és pervers, i és un sistema que hauríem de superar d'alguna manera. No pot ser que l'entrada ordinària més gran de diners sigui en base a un impòsit dels vents immobles, i que aquells diners que venen de construcció, d'activitats, d'activitats també és una altra ordinària, però aquells diners que entren en lliçències i impòsits de construcció, resulta que et facin tenir uns romanets de traducció molt alt que no puguis utilitzar per l'ordinari, que és una cosa que ja està bé, perquè són ingressos a firmes, i per tant destinar-los a l'ordinari senyor Narrada, però que tampoc et deixen fer totes les inversions que tu voldries. Per tant, s'ha d'anar jugant amb aquests dos factors. I, veja, més enllà d'això, evidentment, com es va dir, també és una aprovació inicial, per tant, ara ha de passar un temps d'exposició pública, i l'associació de veïns de la plana de veïns o veïns es va oferir a seure la taula i parlar de diferents propostes, doncs encantadíssims, jo crec que la regidora Dizenda és una persona cordiària, amb qui es pot parlar perfectíssimament, i crec que així serà, que ho faran, i escolta, si hi ha alguna proposta sobre la taula, doncs la que ens ho mirem, i llavors en el moment de dur la aprovació definitiva, doncs es poden acceptar o no aquestes esmenes, no hi ha cap problema per això. El que passa és que sí que és cert que quan dius als veïns que s'aprovaran les ordenances, t'oblides a dir que és una aprovació inicial, i t'oblides d'explicar que hi ha tot un procediment administratiu, que diu que primer és a fer una aprovació inicial, hi ha d'haver una exposició al públic, que ha de passar xis dies, i després hi ha d'haver una aprovació definitiva. Si ho expliques així, doncs la gent entén una mica el procediment. Si ho expliques dient que hi ha algunes ordenances i que et pujant al Libi, doncs la gent es posa nerviosa, llavors ve el plaer a protestar i a dir la seva, el plaista per això també, perquè la gent vingui a protestar i dir-nos-ho malament que ho fem i puguem millorar-ho, però trobo que són dues maneres diferents d'explicar el mateix tema. Pel que fa a l'increment de Libia, els grups de l'oposició van remarcar o van destacar que en els últims exercicis l'Ajuntament havia tingut un superàvit, i per tant consideren que aquest increment és injustificat. Quina és la teva opinió del respecte? No, que no té res a veure una cosa amb l'altra. Absolutament res a veure. Ja ho vam explicar ahir. Libi és un ingrés constant que té l'Ajuntament i per tant es destina a cobrir les despeses corrents, a cobrir aquells programes, aquells programes que estan sostenits durant l'any. Les nòmines, les subvencions... Libi es destina a aquest tipus de coses. El superàvit o el romanem positiu de tresoraria és una altra cosa. El romanem positiu de tresoraria ve donat perquè tens unes llicències de construcció que t'han entrat aquell any i que fan que tinguis més diners dels que havies previst que tindries. Hi ha una normativa que et diu que quan tens aquest romanem positiu de tresoraria te l'has de destinar o reduir deute o inversions financerament sostenibles. Nosaltres hem reduït molt deute i això fa que també l'ordinari no hagi de suportar-ho tant i puguem tenir recursos a crèit, etcètera, etcètera, i som un ajuntament que estem molt poc endeutat i moltes de les inversions que hem pogut anar fent aquests anys han sigut financerament sostenibles. Això també ens posa un límit perquè vol dir que no poden ser totes les inversions que voldríem. Per tant, totes aquelles inversions que no són financerament sostenibles també les hem de treure de l'ordinari. Per tant, són dues coses diferents i barregen naps i cols quan parlen que som un ajuntament ric que per què hem de pujar els impostos i tenim un superàvit. És que no té res a veure el romanem positiu de tresoraria amb les ordenances fiscals, per entendre'ns. Una altra queixa de l'oposició també és que aquest increment de l'IBI es va publicar al bolletí abans que se l'abresa el ple on s'havia de provar. Creus que aquí hi ha hagut un error de comunicació per perdre l'agentament? Mira, ho desconec perquè, de fet, em vaig assabentar que el bolletista va distribuir perquè ahir els veïns el van portar. Segurament el TEC tenia la safata, com sempre, com cada mes que el distribueixen, però la veritat és que aquesta setmana no em mira la safata. I em vaig assabentar que el bolletí ja estava distribuït. No l'he llegit, no he llegit el bolletí, no he llegit la notícia ni el titular, que és el que es llegia ahir, i la regidora comentava que la notícia es deia que hi havia la previsió de fer... No sé si la paraula de previsió, però que hi havia la previsió de fer aquest augment. I em dic, no llegir la notícia i prefereixo primer mirar-me-la i llavors ja diré el que. Un altre punt també que va portar cert debat en el ple d'IBI va ser l'augment de les retribucions, en tant de la corporació, com dels treballadors que estan a càrrec de la corporació, l'augment va ser del 1% si no m'equivoco, i també l'assistència, les sesions, que això, sobretot, afectaria als regidors de l'oposició. Els regidors de l'oposició també van reclamar que feia temps que no s'augmentava, i es va aprovar aquest punt també. Es va retirar? Es va retirar per una... Per intentar posar-nos record, per intentar posar-nos record. Sí, són tres coses diferents. Hi ha una llei de pressupostos de l'Estat espanyol que diu que als funcionaris se'ls ha d'augmentar 1% el sou, amb caràcter retroactiu des de l'Odegeni. D'acord, això és el que va emportar el ple. Hi ha un acord tàcid en aquest ajuntament, que no està escrit enlloc, però que és un acord que tenim amb els treballadors i amb els sindicats, que fa... no recordo com a saber, però quan en Rajoy va fer la retallada dels funcionaris, nosaltres, l'equip de govern, vam dir, nosaltres també. Ens ho direm amb els treballadors de la casa, si vosaltres retallen un 10% del sou, nosaltres també ens el traiem. I vam arribar a l'acord, a dir, por en el moment que es torni a recuperar aquest poder adquisitiu, doncs els representants polítics, ho entenem, doncs també. D'acord, quan es va treure, ens el vam treure, i que ara que ho han recuperat, ho recuperem. Això per una banda. Per l'altra banda, hi ha el tema de les indemnitzacions per l'assistència als òrgans col·legiats, per entendre'ns, que això vol dir les dietes que cobren els regidors que no tenen dedicació. Quan parlem de dedicació, és un terme jurídic, és a dir, no estem parlant que aquí hi hagi regidors que es dediquen molt i que es dediquen poc, aquí tothom s'hi dedica, els que estan a l'equip de govern i els que estan a l'oposició, tothom s'hi dedica, tothom hi dedica hores a fer la seva feina. El que passa és que és un terme jurídic, és a dir, per poder comptar un sou mensual, es compten unes hores de dedicació teòriques, perquè al final n'acabes fent moltíssimes més. Ja en tinc 37 i mig, però és que em faig moltes més a la setmana. Llavors, què és el que demanava l'oposició? A l'oposició ja fa molt de temps. Revisar aquestes xifres, per assistir a les convidacions informatives i a les juntes de portaveu, se'ls pagaven 117 euros, per assistir a els plans, eren un 140. Bé, és cert que aquestes xifres no es revisaven des de fa molt de temps i per en diòmetre, doncs mirem-ho, perquè depèn de la xifra podrem fer-ho ja aquest 2017, però si no, depèn, farem a partir del 2018, i vam ser-ho en la mateixa taula i ho vam estar parlant. A l'oposició va portar una filosofia de dir que el que ell reclamava era que se'ls reconegués aquesta dedicació que fan, que és evident que hi dediquen temps i hores. Que reclamaven una retribució fixa, també. Exacte. Llavors nosaltres vam dir, home, ajuntaments del nostre taman, de 17.000 habitants, no hi ha cap que tingui una dedicació per estar a l'oposició. Tots funcionen amb dietes per assistències. Llavors els ensenyen que hi havia ajuntaments que s'hi cofeien, però eren ajuntaments com Hospitalet, Coronallà, San Cugat, que tenen 90.000 habitants en el cas de San Cugat, per exemple, aquest el conec bé perquè un bon amic és el seu ajudant allà. I és que no creiem que ens poguessin comparar. Per tant, intentàvem buscar per comparar-nos municipis de 17.000 habitants, sinó de l'àrea metropolitana, però és a l'àrea metropolitana també per entendre aquesta casuística. I vam veure que tots el que feien era pagar per assistència en els òrgans col·legiats. Sí que cert que la decisió de quina és la quantitat que es paga depèn de cada ajuntament, i sí que és veritat que veiem que hi havia ajuntaments que pagaven menys que nosaltres per assistir les informatives, però més per assistir en el ple. I al revés nosaltres ens diem, doncs fem una mitjana, intentem actualitzar aquestes xifres nostres. Això va ser dos o tres reunions, fins que hi va haver un moment que la oposició ens va dir, escolta, feu-vos altres una proposta de xifres. Bé, doncs escolta, fem una proposta de xifres, llavors proposàvem això que es va parlar i, no?, 140 euros per assistir les comissions informatives, 180 per assistir els plans. Un criteri que utilitzàvem era dir, bé, un portaveu, per exemple, del PP o de Ciutadans, que només tenen un regidor i, per tant, assisteixen a totes les comissions informatives, assisteixen al ple, etcètera, etcètera, només una sola persona. El cas del PDeCAT s'ho poden distribuir perquè són més regidors, però en el cas de grups municipals d'un sol regidor, dèiem, home, el que tampoc pot ser és que la xifra arribi a ser igual o superior el que cobra un regidor amb dedicació, o sigui, el que cobra el regidor amb menys dedicació de l'equip de govern, per entendre'ns. Jordi Porta i Ferrantós són els dos regidors que tenen menys dedicació. Estan qualsevols 950 euros. Nets, estem parlant de nets. Nets, perquè les dietes també són netes. Per tant, dèiem, ostres, el que no pot ser és que un regidor a l'oposició gairebé cobre el mateix que un regidor que està al govern. Per assistir a moltes sessions, per entendre'ns. No, i per assistir a moltes sessions. El regidor a l'oposició acaba tres comissions informatives a una junta de portaveus, i el pla pot estar amb les xifres que proposen, pot estar molt a prop d'aquests 900 escatges. És clar, dèiem, que també ha de ser un criteri. Els regidors i regidores de govern, com ahir ja es va intentar explicar també, tenen una responsabilitat jurídica i penal. Per tant, això també s'ha de preservar. És cert que hi ha coses que s'aproven en el pla que, per tant, recauen tots els regidors de la corporació, però hi ha coses que no, hi ha coses que no, i per tant, això també s'havia de posar d'alguna manera. En tot cas, com que això era una proposta que es va fer des de l'oposició, de fer aquesta revisió, com que nosaltres vam fer aquesta proposta, i semblava que no era satisfactòria pels grups de l'oposició, es va decidir retirar el punt de l'ordre del dia i tornar a seure i intentar buscar una solució. Veurem la regidora que liderava el tema, és la Gina Poli, per tant, ens convocarà els portaveus i tornem a parlar del tema, i ja està, i quan arribem a un acord ens tornem a portar el pla. No hi ha cap voluntat de no fer-ho, al contrari, si hi ha voluntat de revisar-ho, i de veure quina és la millor manera, i a partir d'aquí posar-nos d'acord, ja està. Com sabeu que és aquest punt que quedarà pendent d'arran a l'oposició? Sí, el que tampoc era normal és que no fos un punt aprovat per unanimitat. Ens semblava que, home, que s'ho volia la pena, per tant, busquem un punt en comú, i estàstic segur que el trobarem. Un altre punt també destacat, tot i que les negociacions s'havien fet des de fa temps i més que res, s'oficialitzava la compra de l'Ajuntament per part de l'Ajuntament, no, perdó, de l'Ajuntament de la Taneu, per part de l'Ajuntament, i és un tema també directament com a relació de cultura. Sí, molt contents, la veritat, perquè és un tema que cueja des del mandat anterior aquesta possibilitat. És a dir, per què s'ha optat per això? La sala municipal, la sala gran de la Taneu, necessita molta inversió per poder-la posar al dia i poder-la utilitzar perquè entri en diferents circuits, d'ars escèniques, d'ars musicals, etcètera, etcètera. Necessita una posada a punt important. Un problema jurídic, que és que fer inversió a casa d'un tercer no és possible. Per tant, havíem de trobar una fórmula perquè la propietat d'aquella espai passés a l'Ajuntament. I això vam estar analitzant moltes fórmules de fer-ho, i tant des de la Generalitat, que té publicats un seguit de documentació sobre el tema, com d'altres municipis que ho han fet, va dir que es va fer en època de vaques gràcies, però vam estar mirant si el millor era una sessió de us, una sessió de la propietat, si un conveni, una fundació... Al final vam veure que el més net era comprar-la. I el que hem estat mirant és com ho compravem, si ho fèiem a diferents terminis, com li anava bé també a la Taneu, que féssim aquesta compra o no, perquè ells també necessiten fer una inversió en el seu edifici, també d'una posada a punt important. La gent que es pregi per allà ja haurà vist que ja van començar abans de l'estiu amb l'escala d'emergència, de sortida d'emergència, per tant, ells també s'han d'anar posant el dia, i això també els ajuda, els ajudells ens ajuden nosaltres, i al final, en definitiva, ajuda tot el poble, perquè la Taneu és una de les entitats més importants d'aquest municipi, i la sala, el que li passarà ara, és que canvia de mans, ens permet fer aquesta inversió, però sense oblidar que allà mateix al costat ja la teneu, i que, per tant, a partir d'ara, quan ens posem a treballar amb tot el programa funcional, amb tot el programa de gestió, etcètera, la teneu ja de ser. La Taneu ha d'estar asseguda a la taula, ens hem de posar d'acord, ens hem de fer-ho conjuntament, perquè no tindria cap sentit, que, per exemple, ara la Taneu aposti per l'escola de teatre del Tamboret, que també hi ha just teatre. Home, doncs, si ells volen donar un impuls a les arts escèniques, perquè les musicals ja les tenen cobertes per entendre'ns, i volen donar un impuls a això, no tindries sentit, que ara vinguis a l'Ajuntament i dius, com que això és nostre, a partir d'ara aquí farem una sala de reunions i de sopars. Home, doncs no, posem-nos d'acord, i anem tots a una, no, perquè jo crec que és la manera que tot reberteixin el poble d'una brea positiva, també, no? Però ja tinc molt contents, molt contents, i el president de la Taneu va donar les gràcies, evidentment, a l'Ajuntament, a mi i a l'alcalde, però jo també volia fer-ho extensiu a totes les persones de l'àrea d'urbanisme que han treballat en el tema, de la regidora l'Iva, com el regidor Bassa Ganyes, perquè han sigut una part important, també, de com mira de fer aquesta compra, perquè hi ha hagut, també, 900 en la Generalitat, perquè quan un ajuntament compra patrimoni, ho ha de comunicar a la Generalitat, i, per tant, aquest gendol del vestiblau, etcètera, etcètera, no? També és veritat que el president de Taneu va donar les gràcies al PDeCat, sempre han estat de cara amb tota aquesta proposta, per tant, es nota que és una cosa necessària pel poble, i que tots anem a un en aquest sentit. De fet, la sala gran de la Taneu ja era la sala municipal, perquè estava de lloguer. Sí, estava de lloguer, ara deixarem de ser lloguets. Entenc que no canviarà gaire tampoc el que és la planificació de la sala. De moment, fins al final d'any, no, perquè, a més a més, hi ha coses tancades fins al final d'any, perquè és cert que ara ens hem de seure i fer un pla funcional, fer un pla funcional i buscar alguna cosa que la gestió ni que l'exploti, perquè el que tampoc tindria sentit és tenir aquest equipament tan potent i no treure-li suc. Per tant, el que necessita mare és seure i veure com ho fem i veure per què posem. En el punt d'emocions, m'agraeix de que aquesta declaració institucional en relació als atemptats terroristes del 17 d'agost, només deixam dir-ho que et va tocar de prop, perquè en aquell moment estaves com a alcald en funcions, a Sant Just. Sí, em tocava aquella setmana ser alcald accidental. Normalment, quan ets alcald accidental al mes d'agost, et limites a passar per l'Ajuntament, evidentment, a signar el que s'hagi de signar i a passejar una mica pel poble i llestos, com aquell que diu. És una feina senzilla, no? Però mira, em va tocar, em va tocar i res. Escolta, això va amb el càrrec, com aquell que diu. Per tant, a fer feina i llestos. Va ser una tarda, nit dura, complicada. Va ser difícil, perquè vam veure com havies d'anar aclarint a través de les xarxes socials també el que havien passat, perquè hi havia molts rumors. Sí, nosaltres vam pensar que la nostra feina principal era aquesta. És a dir, estava a peu de carrer el regidor o alcald accidental aquell dia, no tenia sentit perquè haguéssim fet més nosa que servei. Això, parlat amb el cap de la policia, li vaig dir, Joan Ramon, cal que vinguem i em va dir, no, molestareu més que una altra cosa. Llavors amb el cap de la policia vam establir un protocol de trucar-nos cada mitjora, no sé que hi hagués alguna novetat, però si no, establíem unes trucades per ells que de mitjora ens anàvem informant de com anava tot. I amb l'equip de govern, els hi vaig dir que la única informació que tindrien seria la meva, perquè em venia de policia i de Mossos. I, per tant, jo la transmetia amb ells, ells havien de fer d'alta veus, i que, per tant, el que havien de fer era aturar tots els rumors que neixin a sortir i simplement donar informació contrastada i veràs. I això és el que ens van dedicar a fer aquella tarda vespre nit, perquè va durar llarg. Evidentment, vam informar també en els portaveus de l'oposició, que els vaig trucar tres o quatre vegades aquella nit, també per dir-los que estava passant en cada moment, i si hi havia alguna novetat. I ja està, aquesta va ser la nostra feina des del consistori. La feina de veritat la van fer Mossos d'Esquadra i policia local, que són els que van sortir al carrer, i els que van evitar que aquí pogués passar res més. També hi ha una cosa. Malauradament, aquí s'enjust, van empatir les conseqüències de l'atemptat, malauradament. Però no em vull ni imaginar què és el que van passar a Cambrils o Barcelona. Si nosaltres aquí s'enjust... I això... No sé com explicar-ho, perquè se me'n tingui bé, però si a Sant Just només ens va passar això, i ja va ser molt complicat, no em vull imaginar el consistori de Cambrils, per exemple. A més, amb una ciutat turística, estiu, platge, etcètera. Per tant, això t'ensenya moltes coses, també. T'ensenya moltes coses, aprens molt, però són moments en què, com a representant, has de mantenir el cap fred i intentar això, que la gent a la població tingui la informació més veràs possible. I això és el que vam intentar fer. Jo crec que ens en vam sortir prou bé, tot i que, malauradament, vam haver de patir aquí la mort d'aquest noi de Vilafranca d'en Pau, que, malauradament, va ser una víctima colateral per el que havia de fer víctima igual. Aquest ha estat un dels temes més destacats de les últimes setmanes, i que, malauradament, ens va tocar a Sant Just. Un altre tema, també del que s'està parlant molt, de fet, és el tema, és el referèndum de l'1 d'octubre, i, ahir, des del grup del PDeCat, de l'oposició, es va retreure, en tires endavant, aquest ple municipal, com més normal, l'últim dijous de mes, en comptes de suspendre per tot el que està passant. Què no opines d'això? Vaja, que descompenso el que vol, evidentment, a Esquerra també teníem directius d'intentar que els plens s'ajornessin, però, amb el vestit plau de dir, bé, intenteu, però escuteu, si no passa res, doncs no passa res, no cal fer-ho. És clar, si la protege del PDeCat hagués trucat abans, o hagués comentat i, de més, podíem haver parlat i podíem buscar la manera de fer-ho, però, la veritat, ens va avisar quan la instància ja estava entrada i, per tant, solicitat aquest ajornament. Però, si ens hagués trucat abans, li podíem haver explicat que aquest equip de govern, doncs, ja des de la setmana passada, hi havia aquesta possibilitat, i deia, mama, si el nivell d'intervencionisme de la Guàrdia Civil, per entendre'ns, es manté o va en escala o va augmentant, és evident que, amb el pleure, hem de fer un pensament. Això és evident. Ara bé, si pel que sigui, el nivell va baixant i, durant aquesta setmana, no passa res significatiu, doncs, home, poder, potser, que mantinguem el ple. Per què? Per diversos raons. Una, hi havia un punt que l'havíem de provar abans de l'1 d'octubre, que és el tancament del compte general. Sí que és cert, sí que és cert, que el tema de les ordenances no passava res per fer-lo córrer uns dies, això és cert. Però, i nosaltres també varen pensar a dir, home, també el que està intentant l'estat espanyol és alterar absolutament la vida dels catalans i les catalanes. Per tant, donem-los normalitat. Donem-los normalitat i fem un ple tècnic. Traiem emocions, traiem tot el que pugui suposar un argument polític i fem un ple tècnic. Això també estava sobre la taula. També estava sobre la taula la possibilitat de suspendre el ple d'un dia per l'altre, o que l'alcalde iniciés la sessió i la tanqués i digués el ple que ha de suspès fins a nova convocatòria. Tot això ho vam posar sobre la taula. I vam dir, en funció de com vagi sent l'escenari, escollirem una opció o una altra anirem fent. Insisteixo, quan el PDeCAT entra al dimarts la instància i ens truca dient, hem entrat a aquesta instància, li vaig explicar a la porta, ho hem estat parlant, mirant, que l'instància ja l'hem entrada. Si ho haguessin parlat abans, haguessim arribat a un acord, no ho sé. Potser no, com que ja ha passat, no ho sabrem. Però, vaja, ells tenen les seves raons. Són respectables. Escolta, ja està. No ho té cap més secret. Pel grup d'Esquerra és delicat en aquest sentit prendre decisions sobre el referèndum de l'1 d'octubre, tenint en compte que el partit aliat a nivell nacional a l'Ajuntament està a la oposició? És complicat prendre decisions. No és complicat prendre decisions només amb el tema del referèndum, és complicat prendre decisions amb moltes coses. Em refereixo que el grup que forma a part de la coalició de JxPalsí a nivell nacional, en el cas municipal de Sant Just desvern, està a l'oposició i a Esquerra està al govern. Això complica una mica en aquest sentit, prendre decisions que puguin estar en consonància amb l'equip de govern, però que la vegada potser no puguin agradar aquest partit. Nosaltres amb temes nationals ens hem posat d'acord, amb conversió amb moltes vegades. Ah, perdó, amb el PDeCat moltes vegades així s'ha demostrat amb diferents motions en aquests dos anys, i sempre hi ha hagut una bona entesa en temes nationals, i fins i tot en algun moment hi ha hagut una majoria alternativa per aprovar algunes motions en aquest sentit. Bé, també la vida seria molt avorrida, si tot fos sempre igual, que hi vagi a negociar això i arribar a punts d'acord, fa que la vida tingui una mica de salsa i sigui una mica divertida. Sí que és veritat que no és fàcil, diguem-ne, perquè comparteixes govern amb un partit local, amb un partit que s'ha declarat que no és independentista, però sí que és veritat que s'enjus, s'han demostrat que són obertament demòcrates i favorables del dret a decidir de Catalunya. Per tant, doncs intentem buscar un punt d'equilibri. És evident que si estiguéssim nosaltres sols del govern doncs seria molt més fàcil, o si estiguéssim el PDeCat, doncs seria més fàcil en l'última nacional, però segurament no ens posaríem d'acord amb altres temes locals i hauríem de buscar aquest punt d'equilibri també, com el busquem amb els socis actuals, en tot, quan comparteixes alguna cosa, comparteixes un viatge, has d'acabar buscant l'equilibri amb tot. M'imagino el típic grup de 3 o 4 milis que se'n van de viatge amb cotxe al país basc i que un vol aturar-se a l'Ogroni, però l'altre vol aturar-se a Vitoria. Potser hem de buscar un terme mig. Això va passar una mica el mateix. És molesta anar a aquest sentit, per exemple, que el PDeCat presenti aquesta instància sense... No, no, no, no ens molesta gens. El PDeCat és lliure de fer absolutament el que vulgui. El que passa és que sí que és veritat que si es comenta abans, es pot arribar a un tipus d'acord. No ens molesta ni molt menys. Cada grup pot fer el que cregui necessari i convenient per aconseguir sus objectius. Només faltaria. No és un tema de ple, però aquest diumenge hi ha el referèndum. Es veurà què és el que passa. Què és el que passa? Reflexions sobre els dies previs al referèndum. Tinc moltes coses al cap sobre el referèndum. Estic convençut. De fet, d'aquí un quart d'hora, em sembla que han convocat una roda de premsa al govern que explicaran els detalls de com està organitzat i com funcionarà. Sabrem més coses per això a les 12 o a partir de les 12, però confieu que aquí ho tindrem tot preparat, ho tindrem tot llest i que la gent podran votar amb tranquil·litat en aquells espais que s'ha assignat. És que no tinc cap dubte. Moltes gràcies per haver vingut, Sergi, per fer aquest postple avui divendres. S'ha de parlar la setmana vinent en una roda de representants de partits. Sí, per valorar l'1 d'octubre. Ara mateix, sembla que estigui molt lluny, però només falten dos dies. Deixeu-me dir que avui li tocava venir en Jus Fossalva, però com que ha sigut pare i ha de tendre altres compromisos, ens hem canviat i vindrà ell més cap al final d'any. Felicitem el Jus. Molt bé, doncs gràcies, Sergi, per haver vingut.