Entrevista a Josep Perpinyà, alcalde - 02/10/2017

3, 4, 12 del matí i aquesta hora tenim amb nosaltres l'estudi de Radio Desvern a l'alcalde Josep Perpinyà. Hola, bon dia. Ara sí, bon dia. Bon dia, què tal, com estem? Molt bé, doncs per fer una valoració del que va passar ahir, del referèndum de l'octubre, quina és la valoració personal que fa al cap de Sant Just del que va passar ahir? En primer lloc, permetem posar en valor el fet que Sant Just voluntàriament i lliurament va expressar-se 6.400 persones i, malgrat l'atenció que hi havia al llarg de tot el dia, perquè va haver atenció, evidentment, perquè no era una jornada que poguessis fer-ho amb la tranquil·litat que podria fer-se en qualsevol contessa, quan se vol expressió d'aquestes característiques, la gent estava inquieta, nerviosa, perquè estava veient els aconteixements que passaven en diferents llocs de Catalunya, però tot i així una vegada més el poble de Sant Just i aquells que el van voler expressar-se van fer-ho amb civisme, convivència, que és el que realment ja no ens ha de sorprendre perquè som així en aquest poble, però és cert que hi havia una situació excepcional i que va a crear molta angoixa i tensió. Dit això, passo a un altre nivell, i jo crec que el que vam viure ahir d'aquestes càrregues policials desproporcionades són inadmissibles, innecessàries, actuar en contra de les persones que lliurament volien anar a expressar-se amb unes urnes, em sembla absolutament inacceptable, i això cal rebutxar-ho energicament, energicament, i per tant així el govern s'ha reunit aquest matí, a les 9 i mitja els portaveus del govern, amb mi mateix els he fet una crida des d'aquest punt de vista, ho compartim, ens uneix perfectament el fet que és inadmissible, que insisteixeu que persones que lliurament i pacíficament van voler anar a exercir aquesta convocatòria, aquest dret que creien que tenien, i que se van trobar amb una situació molt lamentable. El dia més a més que a la tarda, doncs una de les tasques que vaig fer amb molta insistència és parlar amb els responsables de la Polícia Nacional i també de la Guàrdia Civil de la Comarca, expressant i demanant que això no continués de cap de les maneres, va ser converses insistents, converses que per un moment vaig, fins i tot jo mateix, pensar què estava fent, perquè demanar els cossos de seguretat que no actuin en el teu poble o la teva comarca, davant de persones que pacíficament s'estan expressant, sembla que és impossible, però fixa't en la situació d'excepcionalitat, però tot i així ho vam veure, vam veure molt a prop que això passava i expressar energicament que això no pot ser. I a partir d'aquí una reflexió o una contundència d'acció, jo crec que en aquest cas el govern de Madrid s'extralimitat, absolutament, jo crec que el president i la roda de premsa que va fer ahir no entén res, absolutament, seguim amb una situació d'excepcionalitat, on no entén que una gran part de Catalunya no comparteixen aquests moments aquesta relació amb Espanya, vaig més enllà que hi hagi aquest 50% de persones independentistes, però jo penso que ahir emocionalment hi ha molta més gent que els independentistes van desconectar d'Espanya, i això es mereix una resposta immediata i tinc els meus dubtes que pel que vaig sentir dels responsables polítics del govern d'Espanya, entenguin que això no pot continuar d'aquesta manera. Per tant, bé, esperar que hi hagi converses urgentment. Avui dia segurament la paraula de diàleg hauria de ser, diguem-ne, la paraula adequada, però que és difícil veient el que va passar ahir, però és que no se m'acorreix una altra cosa, que el que sigui la política, l'alta política que resoldria això, que estem en una situació com a país molt delicada, expressar la tristesa que segurament tothom té en aquests moments a Catalunya, el meu país ahir va ser agredit, agredit d'una forma absolutament innecessària, i que malgrat puc ser crític personalment, perquè tinc l'opinió molt personal, que segurament també les coses des del govern de Catalunya és un camí que també ha de reflexionar, però és cert que el Parlament va aprovar el que va aprovar, i per tant hem de respectar-ho, no estic d'acord personalment de que hagi arribat amb aquesta situació, però és evident que com a persona institucional, com a persona que representa una institució, si el Parlament de Catalunya aprova el que va aprovar, doncs en aquest punt de vista puc estar en desacord, però ho ha aprovat, i ho hem de acceptar. Bé, veurem a les properes hores com es desenvolupa, dir que el que hem de fer, doncs també tenir prudència, tenir calma, però també tenir farmesa, tenir farmesa com a país, perquè el que no pot ser és tornar a viure, doncs situacions com l'acabem viure d'ahir. Una pregunta obligada que li he de fer perquè molts senjors tanks es pregunten, l'alcada de senjors va anar a votar i... No vaig anar a votar, va ser una decisió que vaig prendre ja fa tres setmanes, jo he defensat un referèndum acordat, un referèndum amb el reconeixement internacional, i personalment ja vaig decidir això, fa temps, perquè em penso que amb la base social que tenia l'independentisme, jo penso que el govern de la Generalitat no tenia que haver convocat amb aquestes circumstàncies aquest referèndum, però insisteixo. També per l'altra banda ha estat el meu Parlament, i el que ha aprovat el que ha aprovat, en majoria absoluta, i aleshores també respectar-ho. El vot no el vaig canviar, el meu posició no el vaig canviar. Malgrat ahir, amb consta i gent del meu entorn, que va canviar també aquesta postura i va anar a expressar-se. La veritat és que hi havia motius per anar a expressar-se, però em vaig mantenir fidel a un posicionament. Jo crec que la fidelitat de posicionaments també s'ha de respectar. Aquesta convocatòria, jo crec que no es tenia que haver fet. Aquesta convocatòria que ha fet el govern de Catalunya no es tenia que haver fet. És cert que hi ha molta gent que diu i què teníem que fer si no ens escolten, és cert. Això també ho entenc, però quan la cosa més important d'un territori, o potser la cosa més important d'un territori és la independència, i que no es pot gestionar el temps i buscar més coses que ens uneixin, era la qüestió més raonable. Evidentment que hi ha el 50% de la població que vol això, més igual que sigui el 46, el 48, el 50%, jo lluitaré per una altra causa. Jo crec que ens ha donat una cosa més enllà d'aquesta proposta que ha fet el govern de la Generalitat. I per això no ho vaig nebotar. No em va dir que en tota la naturalitat i convençut que vaig fer el que la consciència em deia. Però entenc perfectament el que va passar ahir. Hi havia molta gent que em trucava, que m'enviava missatges, gent que em deia, no estic d'acord amb aquest referèndum, aquesta convocatòria, però vaig expressar-me i ho entenc. I persones del meu entorn immediat entenc perfectament perquè ahir, segurament, si hagués anat a votar, hauria posat dimissió d'algú. I ha estat un vot nul. Bé, veurem a les properes hores com són capaços de gestionar tota aquesta situació. Jo crec que estem en un estat d'una situació excepcionalitat, i veurem com caminem. Però els tractes de caminar insisteixo. Jo crec que Rajoy ha fet un gran error, que emocionalment molta gent ha desconectat, molta gent, més que l'independentisme, ha desconectat d'Espanya. I això, si no hi ha una resposta a curtermini, es cronificarà de forma que serà molt difícil tenir aquesta relació. El que sí que demano és que hagi respecte per totes les opinions. Aquest matí parlava amb una gent independentista, i prendria un cafè. I els dos deien, l'omaco és que mai ens discutim entre nosaltres, que ens respectem les opinions. I això no vol dir renunciar als principis de cadascú, i els principis com a país. M'he manifestat sempre el respecte de l'estat democràtic, que, malgrat aquesta tensió, malgrat els posicionaments legítims, només faltaria que la independència no estigués entre la legitimitat i d'un estat democràtic. És evident. Però demano que hi hagi un respecte absoluta de la pluralitat. Catalunya és plural, és diversa, sempre ho ha estat així. És perfecte que Catalunya és una nació. Sempre m'ho heu sentit dir-ho, i sempre he dit, fa molts anys ho he dit. I em miraven amb una cara molt estranya, molta gent. Que la sobirania no està en el poble de Catalunya. Però aquesta sobirania ha d'estar dintre d'un marc. D'un marc de respecte i reconegut. Perquè fer el camí lliure segurament té un risc. També l'entenc, ja et dic. M'he parlat molt sovint amb gent que està defensant la independència. Ho entenc perfectament. Perquè hi ha moltíssima gent que és el seu objectiu. Que és el que creu que necessita Catalunya. Però jo crec que ens ha de donar una altra cosa. No canviarà si no hi ha un canvi de govern espanyol. Li volia preguntar també si entendria que hi hagi gent que no s'expliqui que un càrrec ha estat al·legit per les urnes. I, a més, que defensa que la gent no s'expliqui. No s'expliqui que hi hagi un càrrec al·legit per les urnes. I, a més, que defensa que la gent pugui expressar el seu dret a vot, ahir no ha n'he de votar. Doncs ja ho he expressat, perquè crec sincerament que aquesta convocatòria no portava solucions. I et diré més, deixem acabar amb una frase. Espero que m'equivoqui jo. Perquè si m'equivoqui jo, les conseqüències són mínimes. Si s'equivoca aquest camí, les conseqüències són molt grans. Espero que la història escrigui que l'alcalde s'han just equivocat. Perquè no passarà res. És insignificant, això. Però que si s'ha equivocat el que està tirant endavant en tot això, segurament les conseqüències seran molt greus. Jo no em sentia convocat ahir amb aquesta manifestació. Perquè el Parlament ha convocat un referèndum. Però jo no em sentia criat aquesta participació. Crec que no portarà solucions. Ara el que sí que faré és defensar el país com sigui i buscar solucions. Qui estigui disposat a buscar solucions, ja hi seré. Ni més ni menys. Però també és evident. També és trist no saber la gent que s'ha de t'expressar. Aquí s'han just 6.400 persones. Això és una mica més del 50%. Posar-ho en valor. 6.400 persones. És molta gent que s'està manifestant. A Nora Bona, felicitats. I que, malgrat aquesta tensió, s'ha pogut expressar. S'ha pogut expressar. És un tema que s'ha de resoldre en diàleg. Després del que va passar i de les càrregues policials, l'espai per al diàleg queda reduït? Queda reduït. És evident que el que vaig sentir és una intervenció molt dura. Falta respecte. Molt de no entendre el que està passant a Catalunya. Això serà molt difícil. És un canvi de govern. Jo només veig una possibilitat, que és un canvi de govern al més aviat possible a Madrid. Penso també, i ho dic en tota la sinceritat, que el que estigui governant, que entenc que serà el PSOE amb altres forces polítiques, també ens han d'entendre. I també demanar al PSOE que ens entengui. És cert que en els últims 6, 7, 8, 10 mesos, s'ha de fer camí. Espanya és una nació, però aquí també som una nació. Aquest és l'objectiu. Que hi hagi un tu a tu. Una Espanya que reconeixi que hi ha nacions, seria el més normal. També dic que hi ha moltíssima gent que no vol sentir parlar d'això. També ho entenc. També ho entenc. Jo crec que el Rajoy s'ha equivocat de totes totes. Pensava que igual no arribava a aquest extrem. Molts ho veiem. No veiem les càrregues policials, però molts veiem que aquest sentiment de país, aquesta manera de fer... de fer camí, el fet de que no ens entenien per ser en Montilla fa 5 o 6 anys. Va dir una frase contundent. No se'l va fer cas. I després ha anat a la deriva i per altres ha anat amb un camiferm. Per uns pot ser la deriva, però altres és un camiferm. Aquest 50% del país entén que és un camiferm. Però si hem d'esperar una solució o una proposta del govern actual de Madrid, jo crec que expressar la preocupació. Perquè ja hi vaig sentir un president molt dur. Que ni siquiera va ser capaç de demanar excuses o fer un comentari sobre la gent que havia estat agredida pels cossos policials. És a dir, això és molt trist. És molt trist que un president tan dur que no tingui unes paraules, aquestes persones que hi pacíficament, perquè era gent de tot tipus, pacíficament, la gran majoria volia anar a expressar-se. I aleshores les imatges s'expressen amb contundència i rebutxar-ho. Que sabíem caminar i que sabíem dialogar. La paraula de dialogar potser està poc a farmès avui. Aquestes coses només surten que la gent, en generositat, sigui amb una taula i pugui entendre una part de l'altra. Si jo no entenc l'altra, malament. I és el que hem fet a l'equip de govern. Vull posar en valor el fet que en aquests moments hi ha un acte de l'Ajuntament a les 12. Fem una crida de la concentració de les portes de l'Ajuntament a les 12 per posicionar-nos en contra d'aquests fets i actuacions desmesorades contra aquesta gent pacífica que s'expressava per anar a votar. Hi ha tres forces polítiques, el Partit Socialista, el Partit Socialista, que s'expressava per anar a votar. Molt bé, moltes gràcies, Josep Perpinyà, per haver vingut a la fusta a donar el seu pare i per donar-nos el seu pare.