Entrevista a Lluís Monfort, portaveu de Movem - 02/10/2017

Seguim al Justa de la Fusta i surt el Sergi seguida a l'estudi de Radio Esvern i entra el Lluís Montfort, que també és l'últim portaveu que ens queda per donar el seu punt de vista sobre l'1 d'octubre. Bon dia, Lluís Montfort. Molt bon dia. Gràcies per haver vingut. Molt bon dia. Anem que aneu entrant i sortint els portaveus dels partits avui un dia molt mogut. Bueno, crec que s'entén perfectament, que avui és un dia especial i ja tots hem mirat d'intentar quadrar les agendes, però podria estar aquí amb vosaltres. Quina valoració feu des del grup de Movem Sant Just del que va passant, no només a Sant Just, sinó a Catalunya, primer, en general? Bé, tots creiem que la jornada d'ahir es va produir moltes situacions d'absolta excepcionalitat amb una presió que segurament no era les condicions ideals per poder realitzar un referèndum de qual extreurem resultats immediats, però mateix temps també impressionats per la determinació de tothom de poder fer efectiu aquesta consulta ciutadana per en relació a l'autoterminació de Catalunya. A nivell general era que també de notícia, com suposo que heu anat comentant, és l'absolutament brutal repressió per part de l'esforç de seguretat d'estat. Jo crec que és absolutament intolerable, és una estratègia de terror planificada que entua de manera indiscriminada tant a grans ciutats com a pobles petits, que és quan realment el terror apareix i això va provocar uns escenes com hem vist i molt nerviosisme durant totes la jornada, per exemple, aquí a Sant Josep mateix. El de Rulls no hi va haver càrregues policials en sí, però es va viure un clima d'atenció? A Sant Josep hi va haver càrregues policials perquè no devíem entrar en agenda o es devien endarrerir, però si hagués vingut a policia amb l'altitud que havíem vist, hi hauria hagut el de Rulls i problemes molt grans. Per tant, en aquest punt, no és atribuïble al fet que la gent de Sant Josep siguin gent cili que caus són, però també són escenes teves serrobires cinc minuts abans d'aquest 3.540 guardia civils en el col·legi electoral. Jo crec que la gent, això li ha provocat un estat de nerviosisme, jo ho vaig viure en primera persona, jo vaig estar a l'escola Montserrat, ah, perdona, a les escoles, encara com tu en passetes, és l'antiga escola de Montserrat i ara ja realment viurem situacions que ens han posat tots amb molta tensió. Des del partit de Movem es van a votar, els representants de Movem a l'Ajuntament van a votar? Els representants de Movem a l'Ajuntament van a votar, de la mateixa manera et diré que si bé no hi havia cap consigne, perquè jo crec que tothom ha de fer que cregui convenient i més amb un dia com el d'ahir, sí que tothom va voler estar personalment i perquè ho sentia així i perquè és la nostra manera de ser, al costat de la gent, a peu de carrer, que és un testem o un testem està sempre. Quines perspectives creu que sobra a partir d'ara? Què és el que creu que pot passar i com valoreu el que ha de passar a les pròximes setmanes? Jo, de fet avui anem de parlar amb tot el grup, jo estic una mica preocupat per què no tinc gaire a fer amb que les situacions de gestionin amb racionalitat. Jo crec que tots avui estem trasbalsats per les emocions que vàrem sentir ahir i els calendaris que ens venen, que som precipitats, crec que s'han de llegir des de la racionalitat i de la intel·ligència política. Jo crec que necessitem espais, escenaris, camins, que podem transitar com un sol poble. Si entrem en grans fractures i divisions, crec que tota aquesta dignitat que ens hem guanyat aquests últims dies, la podríem dilapidar d'una manera massa impulsiva. Per tant, jo crec que més que mai tothom hauria d'estar reunit, hauria d'estar intentant buscar per una banda exigir a l'est espanyol l'inici d'un espai per poder desenvolupar aquest encaix basat en el reconeixement i el dret d'autoterminació, en l'exercici de l'autoterminació, i que els camins de la unilateralitat d'una manera ràpida i sense reflexió ens podíem portar amb la sotació que jo ara com ara no m'atreveixo ni a valorar. Creu que després del que va passar i de l'actuació del govern central, l'espai per al diàleg queda reduït d'alguna manera? Jo crec que és evident que si expliquéssim el que sentim, que escuda a nosaltres la desvinculació emocional en relació a l'estat espanyol, no ha fet més que augmentar. I més, sí, associem una imatge a l'estat espanyol repressor i com acabem d'haver-hi. També és veritat que no es podien deixar endur per aquestes imatges, però crec que hi ha mecanismes que ens poden ajudar a tirar endavant. En general, els diàlegs no es poden considerar mai exaurits. Si considerem avui en dia que el diàleg està exaurit, llavors és molt fàcil. Es fa una acció natural d'independència, automàticament hi ha un terreny en què les passem a una acupació militar, a una acupació policial i a una lluita urbana en el carrer. Com que això entenc que ningú ho vol, llavors no hem de deixar mai el diàleg com a impossible i com a inevitable. Jo crec que s'ha de treballar més que mai per poder, una vegada per tot, es donar una sortida política això i que passa per un reconeixement mutu i per un pacte de mínims. Però què creu que hauria de passar al costat del govern espanyol perquè es pugui produir aquest diàleg que de moment no s'ha produït? Jo crec que el costat del govern espanyol, difícilment com a govern espanyol, pot passar a gran cosa. Tenim un partit popular, aleshores, ben embogit, un partit popular radicalitzat, de manera patriòtica fins a extrems inexplicables i que actuen des de la visceralitat. Jo, de partit popular, no n'espero res. El que sí que n'espero és aquells partits que, d'alguna manera, creuen que des d'un espai d'esquerra, un espai obert, es pot arribar a pactar un referèndum, doncs crec que això s'ha d'explorar al màxim. I això és el que crec que hem de tirar endavant i hem de mirar, d'explorar al màxim. La formació política, la qual més o menys estem germanats, els comuns així ho manifesta, són clars i diàfans, crec que es poden obtenir suports, però també crec que no podem parlar només d'Espanya en relació a partits, sinó que de la mateixa manera que sempre es comenta que Catalunya és la mobilització popular la que ha portat aquí, jo crec que a Espanya hi ha una mobilització popular creixent, que creuen, que s'han d'obrir nous camins, i ahir ho vam veure sol, i ho vam veure en moltes ciutats espanyoles. Jo crec que, d'alguna manera, tothom comença a veure que els camins han de ser diferents, que les maniades han de ser diferents, i que s'han de portar els problemes des de la política. Per a les mobilitzacions, i demà hi ha una crida per fer una vaga, no sé si està convocada hores d'ara oficialment, en qualsevol ocasió una crida, donar un suport a aquesta vaga? Sí, estem esperant que sorti del forn, no sabem si serà un cruzant, no serà un tortell. Però sí que demà hi ha una jornada de mobilitzacions que s'ha convocat d'una manera la vista dels aconteixements, de mobilitzacions que també hem de recordar, que són també en contra de l'onada de repressió que ha estat feta des del govern espanyol, i que ara hem de veure com es concreta els principals sindicats. Estan ara aquesta hora, estan enviant comunicats, estem tots pendents, veiem què passarà, però sí que crec que la gravetat dels fets es mereix un element simbòlic que és aturar un país. Jo crec que això és absolutament necessari. I no és aturar un país per caminar un grau més en la crispació, és aturar un país per dir, genera prou, això no és el que volem, exigim de la vegada per totes el poder trobar aquests camins polítics de manera immediata que permetin a tothom poder exercir sobretot l'autodeterminació i decidir entre tothom quina és el marc en el qual volem viure i conviure, que de fet és el que es tracta, que és viure i conviure en situacions de dignitat. Les exaltacions patriòtiques de banda i banda i les crides de la dignitat de banda i banda, potser que intentem fer-ho en aquesta respiració i mirar-nos d'una altra perspectiva. Molt bé, doncs moltes gràcies, Lluís Montfort, per haver vingut a parlar sobre el que va passar i l'1 d'octubre, el referèndum de tot determinació i passar per aquí per al Justa de la Fusta. Moltes gràcies i bon dia. Moltes gràcies.