Entrevista a Roger Cònsul, membre de l'Aula de Teatre de l'Ateneu, Tamboret - 5/10/2017

Passa un quart d'hora de les 11, i tenim amb nosaltres a l'estudi de ràdio Svern, el Roger Cónsol per parlar de l'Aula de Teatre de la Taneu. Hola, bon dia, Roger. Molt bon dia i moltes gràcies. Que deia que té la veu així una mica a mitges. Els micros de vegades no... no... no... no... no permeten que això millorar-ho, no? Si et posaries així al davant i tu plena. Però, Déu n'hi do, quina... quina setmaneta que hem tingut, no? Bé, unes quantes setmanetes, sí. Unes quantes setmanetes. Parlem de tamboret, parlem de tamboret. Hem volat tamborets, hem volat per aquí per allà, sí. Però no, bé, bé. Les escoles de Sant Just no han perdut cap tamboret. Exacte, de moment no, de moment no. Doncs parlant de l'Aula de Teatre de la Taneu, tamboret, és una secció de la Taneu, si no m'equivoco. Més que secció és una escola de la Taneu. La secció representa just teatre o artaneu, o... o els diferents corps, coratge, el lupom de flors, etc. I després hi ha l'escola de música, que com a escola no és una secció, i l'escola de tamboret, com a l'escola d'escriptura, que tampoc... de fet no se li diu secció, són escoles, com si diguéssim. Però bé, al fons el mateix, són una part de gent que vol fer... la Taneu en el fons és si ets soci, no? Doncs et permet fer... tens una voluntat de dir, oh, m'agradaria donar classes de teatre, no? M'agradaria... o crec que en aquest poble li podríem faltar classes de teatre, per joves, per adults, etc., etc. Doncs sent soci de Taneu, recordem que la Taneu és propietat dels seus socis, i llavors doncs et veicula... És una plataforma. Et veicula la teva... la teva... inquietud. Inquietud. Clar, és una plataforma que, de fet, fins ara, no tenia tampoc una escola de teatre. No, no. No tenia seccions de teatre, però fins que no va arribar a tamboret... De fet, és divertit, perquè durant molts anys sí que va tenir, i històricament, ha tingut diferents grups de teatre. Llavors fa gairebé 20 anys, suposo, que de mai que adueixes col·laboradora d'aquesta casa, doncs va agafar just teatre, i ha fet coses molt, molt, molt xules. I és l'únic grup de teatre de la Taneu. Llavors van arribar els pastorets, després de la devol grup també el 2050, doncs s'hi ha posat també pel mig, però podem vehicular també aquestes inquietuds, en aquest cas, doncs, pròpies del grup. I llavors, amb aquest rebombori, sobretot amb pastorets, com sabeu, doncs inclou gent de 6, 7 anys, fins a gent de 70, 80, doncs, ostres, com que mobilitzem amb molta gent d'alt de l'escenari, vam dir, potser ja hauria... ens podríem formar, perquè ja veus que hi havia també inquietuds de continuar fent altres coses després de pastorets. Amb això hem fet el Carnaval, els laverins de contes, que tant exit tenen, doncs per la festa major. Algunes coses hem fet també, o ara s'estranarà a Taneu, que sobretot ho porta al grup de pastorets amb col·laboració de moltes altres seccions, etcètera, etcètera, doncs la voluntat de... fa dos anys ben bé, és a dir, ostres, i si ens forméssim una mica més, no? No només amb els directors, en aquest cas, la Maica, o jo, de donar classes, que també ho anem fent, sinó, a partir de l'any passat, altres professionals, sempre si pot ser vinculats al poble, doncs per donar... per donar les diferents classes de la seva especialitat, l'any passat, sense més ni menys, el Jordi Domènec, que tots coneixem aquí Sant Just, tot i no sé si Sant Just tenc, doncs va fer un curs que va anar molt i molt bé, amb bones inscripcions sobre l'actor davant de la càmera, d'aquest any intentarem fer la segona part d'això, perquè va anar realment molt bé. I llavors, és encara com que estem naixent, i avui neix, durant uns quants anys, per anar adaptant l'escola a les necessitats que creiem que el poble demana, doncs... encara no hem trobat la fórmula, estem aconseguint-la, però crec que encara no hem trobat la fórmula. És un procés, no? Exacte, i cap mena de problema perquè sigui llarga el procés. Per què de posiciós llargs? N'estem acostumats, en aquest país. I de fet, moltes vegades... Sí, sí, ara no parlarem d'allò, parlarem d'això. Exacte. Doncs, com deies, una escola que encara està naixent, i de fet, hi ha molts cursos nous, que han tornat aquests... Flyers, exacte. Papers volants. Papers voladors de tamboret, on es veu que hi ha molts cursos nous. Vull dir que aquests papers voladors que estem repartint, des de fa dues setmanes, ben bé, arreu del poble, hi ha la programació anual. Per tant, serà uns papers volants. Diguem-li, flyers, que se n'aniran repetint durant les diferents cartelleres, durant l'any. Una de les coses que volíem canviar era que l'any passat fèiem les programacions trimestralment. Aquest any també, però hi ha tot un planning, una planificació de tot l'any. Fins i tot dels que se'ls distiu. D'acord? Que l'any passat hi va haver 3 o 4 que se'ls distiua, se'ls anaven de teatre, va ser com dir, hòstia, no hi havia cap, ja n'hi ha 4. Que bé. Doncs nosaltres ja l'estem anunciant des d'ara. Exacte, exacte. Mercant territori, una mica. Mercant territori, exactament. No, perquè vam intentar, amb la poca gent, que més o menys ens coneixem tots aquí al poble. Doncs jo no fent osa, o jo. El tamboret no fent osa, els patim patam, que fèiem de 10 a 14, si mal no mèro. Nosaltres, per tant, agafàvem a partir de 14, etcètera, etcètera. Podeu compasinar una mica... Més que podem. La voluntat, a mi, no és fer més capelletes. Catalunya i l'associació Unisme, moltes vegades ha estat tradicionalment fet de capelletes. I jo vull tirar portes a terra, sempre amb el cimil, amb el procés. No volem posar fronteres, no volem tancar allò, no, no, aquí estàs tu, aquí estic jo, que hi hagi una continuïtat. I llavors això és important dir, perquè va ser una oferta de feina que em va sortir fa relativament poc, fa també dos setmanetes. Hi ha un dels cursos nous, que no s'anuncia, que és una cosa privada, exclusiva. Exacte, exclusiva. És una cosa privada, vull dir, que el tamboret porta els cursos de teatre de l'escola Montseny, a part del curset de teatre de l'escola Montserrat, a part de l'escola de teatre, o els cursos de teatre, del institut. A mi m'agradaria, com a fundador, entre moltes cometes de tamboret, és crear una línia, d'acord? Des de P4, P5, que comencen amb el teatre de les escoles, fins a l'institut, fins a els cicles superiors, fins a l'institut, i després a l'institut, si encara hi ha gent que vol continuar, que pugui continuar. Abans no es podia, ara sí. Ja tenia una contenidat cap als adults. Cap als adults, exactament. I llavors, tornant al tema de la propaganda, que dius que hi ha moltes coses noves, una de les coses que sí que ens ha faltat, i que jo ho tenia molt al cap, però entre la gent de plena i les coses que han anat sortint com a volets, doncs no s'ha pogut fer. Volem fer pencartes, perquè jo crec que aquí s'enjust, el més visual per propaganda, a part de whatsapps i aquestes coses, és les pencartes... Cartells que es pensen al carrer Major, no? Sí, més de cartells, les pencartes, que van a la Rambla o al carrer Major, o a la Creu, aquestes coses. Tamboret, o és una pencarta que se'n diu muda. Tamboret, inscripcions trimestrales obertes, perquè llavors aquí hi ha... Ah, bé, m'hi puc apuntar ja, i després aquests papers volants, que amb programació a tons anual, farem cartells trimestrales, tot el que sigui possible, per anar fent que qui vulgui sàpigui que pot. No? I ja, pa. Aquí continuarem. Quants ens fa que està tan bolet en funcionament? Estan aixent des de fa dos anys i mig n'ha provat diferents fórmules. Un part llarga? No, perquè s'ha provat diferents fórmules per anar descartant. Amb un principi, per exemple, aquest mitjany, d'aquests dos anys i mig, aquest mitjany va ser una mena de prova, d'acord? Amb gent d'interna de la Teneu, que volia fer teatre de la Teneu, i de fet va ser, potser, els cursos, eren cursos de teatre, en general, potser més plens que ha tingut. Hi havia molta gent de Tamboret, ahir de pastorets, hi havia molta gent, o alguna gent de just teatre. I els professors eren la Maica i jo, diguem-ne, d'acord? A poc a poc, en què el primer any, hi havia una prova, on hi va haver algun master class de directors de fora, també, que va anar molt i molt bé, i la gent molt contenta de poder treballar amb serietat, també, que això és el que s'intenta, que els professors seriosos, professionals, prou professionals, per poder-se adaptar al nivell dels alumnes, que igual no és professional, d'acord? Aquesta és la dicotomia que es busca. El segon any, vam dir, eren dos professors, tres, amb el que va haver de marxar per problemes de salut, i aquest és quan no va anar gaire bé, perquè hi havia molta... El ser un curs anual, de dos professors cada 15 dies, d'acord? Que jo potser feia més coses de moviment, la Maica d'improvid... de interpretació, jo també feia coses de veu, doncs... igual no se seguia tant, i jo es va ser un camí de dir, però aquest camí igual no l'hem de seguir. Per què? Doncs també perquè el tercer trimestre, recordo que fa dos anys, o per tant ja fa any i poc, es va tornar una mica com a endogàmic, vull dir que el mateix any de sempre, si faltava algú també faltava els seus amiguetes, com si diguéssim, i acabava fent classes amb dues persones, en teatre no es pot. O sigui, fer una classe de can, fer una classe d'instrument de piano, d'instrument de música, de pintura, etcètera, etcètera. Sí que es pot, però en teatre, ser dos en una classe no es pot. I aquest és el gran canvi de l'any passat, d'acord? Que és molts més professors, molts més corsets amb noms diferents, i realment el que es va aconseguir l'any passat és que vingués gent nova, i d'això n'estic molt orgullós. Sí que és cert, i també de dir, que igual sempre arribàvem als mínims mínims, d'acord? 6, 7, 8 persones menja el de... menja... O sigui, vam fer-ne un de mim amb el Joan Faneca, que hi va haver unes 8 persones, el Jordi de la tele, de tele, vull dir de càmera, que hi va haver 8, 9, sembla 9, 10 persones, però els altres eren molt de 6, 7 persones, i per tant, ara es tractaria de engrandir una miqueta la base. Llavors, també és a dir, què poso i quan ho poso, perquè, per exemple, el curs del Joan Faneca de l'any passat, segurament, si l'haguéssim fet el Genè, igual hagués tingut més gent, perquè, diguem-ne que la tardor entre pastorets, entre no sé què, entre no sé quantos, doncs la gent està més... més copada, teatralment, amb aquest poble, no? I llavors, anar retocant, anar retocant, saps el que vull dir? Per primera vegada, ja hi parlo d'aquest any, sí que he rebut inputs de dir, ostres, i perquè no feu un curs anual, tal com es fan en Barcelona, que a mi m'agraden bastant citar els lluisos de gràcia, per exemple, que va molt bé, o el meu objectiu, que jo sempre he dit que era el Centres Amperi Apòstol, on fan de teatre, o sigui, de obres de teatre, produïdes pel Centres Amperi Apòstol, amb el Teatre de Sant Pere Apòstol, tenen una companyia de 100 persones, imagina't, i fan musical, musical per petits, o sigui, amb actors i actius, joves, nens, 30.000, no 30.000, no, però 10 produccions a l'any, d'acord? I ara no sé per on anava, però és això. He rebut inputs a dir, i per què no hi ha un curs anual en final de curs, com si diguéssim, que així és com van, per exemple, els lluisos de gràcia. De dir, no, no, hi ha un curs, al principi es comença a fer improvisacions, exercicis, no sé què, i a partir de novembre, de desembre, es tria obra, i es comença a assajar aquesta obra fins que el mes de maig, juny, juliol, quan es vulgui. I que hi hagi com un objectiu final. Exactament. I després hi ha gent que repeteix, que l'en següent, una altra vegada, que ben bé no és muntar un grup, seria muntar cursos, i segurament això podria arribar a ser la novetat que és de Carlen que ve. Ja es va intentar, perdona que fot un rotllo, ja es va intentar fer això fa dos anys amb els tallers, volíem fer, a part de classes, volíem fer tallers. Un taller és una proposta cènica, per tant, una obra de teatres sobre l'escenari, però sense producció al darrere. O sense tanta producció al darrere. Per tant, tot el tema vestuaris, és més senzill, es treballa més el treball de l'actor i el triu, que és el que, per la qual la gent ha apagat, o ha volgut fer teatre, perquè, si no després de si vols altres produccions, ens tens altres grups. En aquests papers voladors, que veiem, veig que hi posa 9, 9, 9. Quins són aquests cursos nous? Vinga, doncs, comencem. Primer, tot el tamboret de l'escola Montserrat, que vam començar ahir, amb un curset per nens i nenes de l'escola Montserrat, d'acord, extraescolar de teatre, el migdia a l'hora del menjador, i aquest és el del Montserrat. Després també el que no hi ha nou, és el mateix, però l'escola Montsenya, en comptes d'haver ni un, n'hi ha tres, em sembla, de teatre, i dos d'expressió corporal, per nens més petits, també musical, una mica, etcètera, etcètera. Després, hi ha els que se'ls distiu, que ja s'anuncien des d'ara, i hem de dir que, si el tamboret de la Teneu començàvem sempre a partir de 14 anys, que és perquè és quan el tamboret de l'institut se'm desapuntaven, com siguéssim, perquè primer i segon d'éssos sí que poden anar, però a partir de tercer, quart, barrajar-los en primer, es consideren que són massa grans. Les vaig dir i dic, ostres, obrim-ne un per la gent que vulgui fer teatre més enllà de... I aquest continua, i no només continua, sinó que vam començar molt forts. Vam començar dilluns passat, o sigui, el dia 2, després de tot el que havia passat, perdoneu que torni, com diuen alguns, monotema, ah, allò, exacte. I els nens van haver de fer una mica de catargi, i els haurem d'explicar que era una catargi, que és una praula grega molt relacionada amb el teatre. De fet, és l'objectiu ritual del teatre grec, que el públic entri en catargi per canviar les coses de la societat que no ens agraden. I vam decidir que faríem un espectacle d'Àgit Prop, que és un tipus de teatre polític, diguem-ne, d'agitació i propaganda, que es diu Àgit Prop, sobre, atenció, pau, repressió i democràcia. Pots dir-ho així, o pots dir democràcia, repressió, pau. És una relació de tamalla. Exactament. Sense parlar d'independències, sense parlar d'unionisme, ara jo voto sí, jo voto no, sinó de pau, repressió i democràcia. I això, doncs, convida tots els joves, que tinguin 14 anys, que vulguin, també, participar-hi, perquè ara, en aquest grup, hi ha unes 8 persones, que comencem millor que l'any passat, per exemple, en aquest grup de... Però les inscripcions estan obertes permanentment, diguem-ne, en aquest grup. Ara, el novembre, començarà una cosa nova, que és un altre tamboret joves, però de joves de 12 a 14. De 12 a 14, sí. Aquí hem començat perquè hi va haver, com un grup tancat, que va voler començar, d'acord? Perquè 12 a 14 és que el que jo faig classes a l'institut, o tamboret fa classes de teatre a l'institut, extraescolars de teatre als dimecres a l'institut, però a l'altra gent, doncs, que no vagi a l'institut, doncs, també, que com podia fer-ho, no? I llavors aquí va ser un grup que venia de l'escola Canigó, on es fa una línia de teatre molt i molt bona, que ha fet la línia dels Lluïsos, amb la Eva Iglesias, a qui vull saludar, a qui vull... I aquí jo et miro, teatralment, com porto el teatre per nens i nenes i per joves i per adults, sobretot ella nens i joves, i és una línia que a mi m'interessa molt, perquè és una línia d'èxit, i això és un grup de nens i nenes del Canigó, que els agrada molt, que ara s'han dispersat una miqueta, perquè no tots venen a l'institut, i no volien seguir junts fent alguna cosa, com teatre, que teatre els agradava molt. I llavors van venir i van dir, escoltem, podem obrir un grup que ja està fet, que es diu, si ja està fet, la Buda es m'acombides amb mi, és el que vull dir, que no s'ha de ni promocionar, tot i que, com sempre, jo l'he volgut obrir, de voler ciar algú altre, d'algun noient, que ens estigui escoltant, que no vagi amb un fill o filla de 12 a 14 anys, que no vagi a l'institut i que vulgui fer teatre, d'acord? Exacte, exacte. De fet, un actriu del poble, com la Clara Segura, sempre explica, o sàpig, el seu currículum, que va de jove a fer a teatre, a Sant Feliu. Vull dir que els de Sant Feliu també, si volen, si volen, o els desplugues, si volen, doncs poden venir aquí, aquí a Sant Moret. I aquests comencem el novembre. Digues, perdona. Exacte. Però, bueno, comencem el novembre, perquè la meva gent està ara amb hores de petar, ja que d'aquí a dos setmanes estrenem reteneu, l'obra de teatre sobre el... Un conte assenificat per tots els públics, amb nens de 7, 8, 9 anys em pagarien. No, que tinc 10. 8, 9, 10 anys, fins a la gent de 80, o sigui, el que és pastorets, diguem-ne, sobre els cent anys de la teneu, ha explicat per una reteta que ha viscut 100 anys a la teneu. I, per tant, que encara estem amb aquesta estrena, jo vaig dir que sí pot ser. Comencem el novembre, i, bueno, ja farem-ho aquí alguna reglilla, i que cap problema. Per cert, ara parlaves del centenari de la teneu, un altre de les novetats de la teneu és que ha venut la sala gran. No sé, sota algun efecte sobre els grups de teatre o... Home, suposo que no. Suposo que no, perquè per dues raons. Suposo que l'Ajuntament, i espero i desitjo, a la que un grup de Sant Just, sigui de la teneu, o no sigui de la teneu, vulgui obrir... vulgui fer alguna cosa a la sala gran, suposo que ens deixarà, perquè l'Ajuntament és de tots. Home, si ho van accedar també a l'Ajuntament... Exactament. No he sentit les declaracions, però estic seguríssim el 200% d'això. L'altre és que, amb aquest tipus... la sala gran, de la teneu, o sigui, la sala municipal també dita, està pensada, a nivell arquitectònic, per quan la gent no tenia televisió. D'acord? Té un sostre altíssim, i es necessita, o bé microfònia, o bé que els actors i actrius sàpiguen allò que s'endria abans d'aclamar o projectar la veu. I clar, no tothom sap això, en sap fer-ho d'això. Per tant, diguem-ne que la sala és preciosa, molt malmesa pel temps, goteres, dimers que no van, molts pocs focus, les cortines que no coincideixen cap a una altra, amb sets, els trips a les cortines. Jo ho dic això perquè l'Ajuntament sàpig, que ja ho sap, que es trobarà a la sala gran, i que durant molt de temps no s'arreglarà d'aquestes coses, perquè hi havia la dicotomia de la teneu, o la llogua de l'Ajuntament. Ara, això. I a l'altra vegada, que la teneu també té la sala del cinquantenari, de la teneu, que ara, segons se'ns ha dit, o a partir d'ara, amb els propers mesos, anys, suposo, faran una mica d'obres. Igualment no es podrà fer unes grans obres per fer un petit teatre, d'acord? Però clar, la sala del cinquantenari, que hi caben 180, 200 persones, això abans d'aquella cosa... Té un problema de sortides d'emergència... que s'arreglen, és una sala, crec jo, que et permet un aforament més humà, d'acord? O sigui, ara hi ha relativament pocs teatres, diguem-ne, que fins i tot professionals, que tinguin 400 persones com a la sala de baix. No? A més, són teatres molt diferents que a la sala de gran. A la sala de dalt, pots posar o podies posar 180 persones, no tens problema de sonoritat d'emergència, sinó que tens entrades sortides i de cortinatges, però és això el que anirem arreglant. Sí que tens problema del tema de focus, però és això el que anirem arreglant, de posar dimers, de posar focus de teatre, que pugini baixar en graduació i tot plegat. I que, per tant, és una sala on, per exemple, els pasturats hem actuat bastant, on just teatre hi actua bastant. Que per altra banda, amb aquest teatre mater, està molt bé que no posis el teatre mater, perquè s'ha fet molt d'esforç i molts assajos. Per una sola funció, és una mica... El públic que veu és més de proximitat. Sí, u això. I també que el teatre mater, que el pensar que és un teatre, perquè la gent que el fan gaudeixi. Jo dic que les estrenes les gaudeixes poc, perquè estàs nerviós, perquè se t'escapen els nervis per tot arreu, però a partir de la segona o tercera funció, però en públic, això t'infla molt més. A la gent que fa teatre t'infla molt més. Unes mides, com la sala del cinquantenari, et permeten fer dues o tres funcions. I fins a tot quatre. Et recordo, em sembla que va ser la ratera del just teatre, em sembla que em van fer quatre de funcions. Crec que era a la sala de baix, però amb una forament de 200 persones. Vull dir que crec que pot estar bé. Per fer actes grans, a la sala gran, i per fer actes més teatres potser més petits, a la sala del cinquantenari. I ara que està doble opció. Doncs moltes gràcies, Roger, per haver vingut a parlar-nos de tamboret. Molt bé, només recordar-m'ho si em deixes, si us puc agafar una miqueta de més temps, que els cursos d'aquest primer trimestre són d'iniciació del teatre, ara l'octubre, que de moment només hi havia, i atenció estiro, a Pedres, a la meva taulada, però hi havia una persona inscrita, una i per tant no es va poder obrir, perquè, a mi em sembla, hi ha cursos una mica més d'iniciació dos, que és construcció de personatges, a partir de què construïm personatges, d'acord? A nivell vocal, a nivell emocional, a nivell... com es diu... No tan anchoada. Bueno, de vestuari, de gest, etcètera, que el fa la màica d'Uenes, i després, a partir del segon trimestre, atenció, perquè ve un curs que jo crec que és molt interessant, i la gent ja ho està sabent, sobre escenes de García Lorca, amb la professora que es diu Maria, una sanjustenca nova, que fa uns dos anys em sembla, que es diu Maria Osuna, formada a l'Arrestat, a Madrid, que ens farà la tècnica, ens presentarà la tècnica de Michael Chehoff, molt utilitzada, amb a partir de escenes de García Lorca, tan boniques, d'acord? I després, un curte clau, que també hi ha molta gent que crec que està interessada, per aquest tipus de cosa més espontània, més d'improvització, més d'alliberament, més de fer riure, i després tornar a repetir el gran èxit de l'any passat, però amb un tercer trimestre, que normalment va pitjor d'inscripcions, que és el curs d'interpretació davant de la càmera. Com van tots aquests cursos, i si tots tenen molt quàrum? Tant de bo, moltíssimes gràcies a vosaltres per aguantar. Gràcies per haver vingut-nos, eh? Vinga, gràcies a vosaltres. Tant de bo. Gràcies per haver vingut-nos, eh? Gràcies per haver vingut-nos. Gràcies per haver vingut-nos. Gràcies per haver vingut-nos. Gràcies per haver vingut-nos.