Entrevista a Ausiàs Vives, president de l'ANC - 6/10/2017

Seguim al Just a la Fusta, un quart de 12 del migdia i aquesta hora tenim el telèfon a l'Ausias Vives de l'NC de Sant Just. Hola, bon dia, Ausias. Hola, bon dia. Per parlar una mica del referèndum de diumenge, l'NC és una de les entitats que sempre ha estat favorable aquest referèndum i que ha col·laborat amb l'organització. Com vau veure el referèndum de diumenge a Sant Just? Bé, primer lloc agrair-vos l'oportunitat d'explicar-nos i hi ha moltes coses a dir. Jo voldria començar recordant els 890 ferits diferides per la brutalitat policial, tot el nostre suport i també donar les gràcies als voluntaris i a la gent anònima que van estar defensant les urnes, dormint als col·legis, passant tot el dia davant de les escoles per protegir-los de les agressions que van veure. Us esperàveu tot això? Us ho esperàveu? O penseu que podia arribar a passar? A veure, que tancar escoles o retirar urnes per la força és una cosa que jo penso que tothom esperava, però fer servir la força no vol dir fer servir la brutalitat i l'agradivitat que vam veure amb els col·legis. Això la veritat és que no ho esperàvem i un cop més l'estat ens demostra que encara té molt franquisme que no hi ha manera de canviar. Per què fa Sant Just? Per sort no es van viure aquestes escenes de càrregues policials brutals, però sí que hi va haver certs nervis durant tot el dia com és lògic. A Sant Just hi va haver nervis tot el dia perquè ningú sabia què passaria. Les imatges que vam començar a veure a les 9 del matí que estaven perfectament programades per espantar la gent i que van tenir un efecte disosori. A la mateixa manera que va haver-hi gent que va veure que les imatges, jo vaig a votar, encara que no tenia la intenció de fer-ho, vaig a votar, perquè això és un tema de defensa de la democràcia. També hi va haver gent que va decidir donar-hi i se'ls pot entendre perquè ningú li agrada que li fotin un cop de porra pel cap i hi havia gent que va dir això de jo. Jo no vull jugar al físic, jo hauria anat a votar, però en aquestes condicions no hi vaig. Per tant, estava tot molt ben programat perquè hi hagués molta por durant el dia i d'aquesta manera, sobretot, tocar la participació. I s'enjust va ser diferent a altres llocs, vam estar patint, que ens deien que la Guàrdia Civil estava no sé on, que havien arribat les plugges, i al final molt del que es deien no era cert, i vam tenir la sort que no ens va tocar. Creu que aquestes càrregues policials també van tenir efecte, sobretot, en què la gent del no no ha anat a votar? Ho dic perquè, evidentment, una persona que volgués votar que no tenia pocs incentius per anar-hi, perquè els partits que són contrari a la independència et diuen que no vagis a votar, a més a més estaràs jugant al físic. Sí, m'han passat dues coses, gent que era més propensa al no, però que no tenia intenció d'anar a votar, van anar-hi i parlo de gent, potser, pròxima iniciativa, pròxima socialista, que per ells els valors democràtics passen per davant de tot. Aquesta gent, quan vam veure el que passava, van dir, jo me'n vaig a votar, i es va passar. També és cert que molta de la gent que tenia intenció d'anar a votar i votar no, van decidir, escolta-t'ho, jo en aquestes condicions no hi vaig, en un referèndum amb unes eleccions normals, on no hi ha incidents que haguessin anat a votar, normalment, i van decidir que a la seva casa se'ls entén perfectament. Pel que fa als resultats del referèndum, a Sant Just, si no m'equivoco a ser per sobre del 50% de la gent que van a votar, i un 87 llargs de gent que van a votar que van votar que sí. Com valoreu aquests resultats? El valorem positivament, però evidentment ens hauria agradat una participació molt més alta, però queda clar que, en general, parlant de Catalunya i en particular a Sant Just, hi ha una majoria de gent favorable a la independència, i et diria que hi ha una majoria encara molt més gent favorable a la democràcia, perquè el que es va veure al diumenge va significar molt més que una votació sobre independència si independència no. Va significar la voluntat d'un poble que vol alliberar-se de totes aquestes reminicències franquistes contra aquestes pròpies reminicències franquistes en forma de brutalitat policial. I això ja ha superat tot aquest debat d'independència si independència no. És un tema sobre voler ser democràtic realment o no voler ser-ho? Com dèiem, a Sant Just no va arribar la sang al riu, com s'ha acostumat a dir, però la gent va estar durant pràcticament no, tot el dia, des de la nit anterior, dormint en col·legis electorals, van veure l'Institut de Sant Just sobretot, i al cap és on va haver-hi cues més llargues, gent durant tot el dia als col·legis. Això suposo que també ho valoreu molt positivament, no? Moltíssim, moltíssim, agraïm moltíssim. Tot el de tots els voluntaris que van haver-hi, penseu que, per exemple, a l'Institut van arribar a dormir entre 50 i 60 persones. El cap uns 30, al Montseny, i a les escoles també, unes 30 persones van dormir a dins. I després, durant tot el dia, va haver-hi moltíssima gent, especialment com tu dius, a l'Institut di al cap, però també a la resta de col·legis electorals, i això probablement també va ajudar que no hi hagués problemes. És ben sabut que tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil tenien persones de paisà que anaven mirant a veure com estava en els diferents col·legis, i potser això és una... No tinc la certeza, però potser en base de si hi havia o no hi havia gent, decidia una cosa o una altra. Per tant, agraïm moltíssim a tots els voluntaris oficials per dir-ho així. Però també a tota la gent anònima que des de les 6 del matí van estar gairebé tot el dia davant dels col·legis electorals. Volia preguntar també pels dies posteriors, al referèndum, hi va haver aquesta mobilització de març, si m'equivoco, el dia que hi va haver la Tura de General a l'Ajuntament, on, jo diria que aproximadament unes 500 persones van anar a la plaça de l'Ajuntament. També, com vau veure aquesta resposta ciutadana? Bé, és que com jo comentava, pensem que això ja no és un tema que va més enllà. És a dir, independentment ja de si volem la dependència, que evidentment nosaltres ho defensem, o en fet sempre i continuarem fent, pensem que és la millor solució. I és un tema de si volem realment trencar amb un passat que no ens agrada, que és el passat franquista, que impregna totes les estructures de l'estat espanyol, o volem començar de zero. I la única manera de començar de zero és amb la República Català. I per tant, les mobilitzacions de dimarts van ser una resposta pràcticament automàtica de la gent que defensa la democràcia per sobre de tot. I va ser un dia, diguéssim, per celebrar perquè tot i el que ha estat passant, la gent es manté ferma i hem perdut la por davant de totes aquestes atrocitats que hem vist aquests dies. L'Ajuntament de Sant Just també va metre un comunicat dilluns, va metre un comunicat en contra de les càrregues. Com heu vist la resposta de l'Ajuntament, de l'alcalde, a tot el que va passar diumenge? Bé, la veritat és que nosaltres no ens amaguem que ens ha agradat que l'Ajuntament de Sant Just s'hagués implicat de forma més profunda en aquest referèndum, però també hem de dir que la resposta de l'Ajuntament, de cara al dia 3, de sumar-se a les manifestacions i sabem que l'alcalde s'enfeliu, no s'enfeliu, ens n'alegrem moltíssim, perquè és això que pateixo. Si se senti interpel·lat pel que va passar l'1 d'octubre, no es pot considerar una persona realment demòcrata. M'agradaria acabar preguntant-te pel paper dels Mossos d'Esquadra, el mateix dia del referèndum, van ser a tots els col·legis recturals, i després hi va haver una patrulla amb dos o tres Mossos d'Esquadra a la porta, però en cap moment van arribar a actuar. No és exactament així, perquè dels 200 llargs gairebé 300 col·legis que es van tancar, 200 els van tancar els Mossos d'Esquadra. En referia s'enjust. Els Mossos d'Esquadra van fer les ordres que tenien, que era anar als col·legis electorals per intentar tancar-los, però evidentment, quan una patrulla dels Mossos va a un lloc on hi ha 200 persones o 300, o les que estiguin, per raons òbvies, l'única manera que tindrien per aconseguir aquest tancament és enviar, diguéssim, no són quantes patrulles, i ho té de la força. I ells, les instruccions que tenien, era anar a tancar els col·legis i, si no, podien fer una informa explicant que hi havia una acumulació de gent massa gran, com perquè ells poguessin de forma... diguéssim, sense alterar el normal funcionament de la gent, tancar el col·legi, i és el que vam fer. Hi havia alguna mena de pacte no escrit amb els Mossos de dir, home, doncs, veniu, però no... entreu per la força? No, no, almenys que jo, que tinguem constància, els Mossos tenen les seves ordres, i que jo sàpiga, no hi havia cap mena de pacte amb els Mossos, van venir, almenys on jo era, a les 6 del matí, a les escoles, van venir, van demanar per un responsable, hi havia molta gent i que, per tant, ells no podien físicament fer el tancament de l'escola, van escriure en petit informe, i es van quedar allà per controlar la seguretat de tots els col·legats. Un parell de preguntes més s'hi permet sobre com està la situació ara mateix. Dilluns, en principi, s'ha de celebrar aquesta sessió del Parlament on es podria declarar independència, però encara ningú ha dit de forma molt clara i rotunda. Com ho veieu? Creu que això pot arribar a passar? Dilluns? Clar, pot passar. A veure, la llei de referèndum i de gran desituriatat deixa establert tots els casos després de fer aquest referèndum, perquè no oblidem però el referèndum es va fer en les condicions dolentes, tot a veure, però es va fer. I alguns dels observadors internacionals que hi havia van insistir en que les condicions no eren les idònies per a la sessió d'un referèndum, però li han donat validesa. És el que nosaltres hem d'entendre, aquest referèndum té validesa i, per tant, s'ha d'aplicar el resultat. És a dir, la NSA defensa que s'aplica el resultat i que, per tant, dilluns o el dia que el Govern consideri la dient es declari la independència. La independència seria si, per exemple, cosa que veiem molt complicada, el govern de Madrid acceptés una negociació d'igual a igual, perquè sabem que les negociacions, diguéssim, dins de l'altre espanyol, entre govern i comunitat, mai són d'igual a igual, sempre són de... jo estic per sobre teu, i si et portes bé et regalaré quatre engrunes, sempre són així, aquestes negociacions. Per tant, si s'acceptés una negociació d'igual a igual, podria canviar l'escenari, però la NSA defensen que es faci aquesta declaració de la independència, que és el que s'havia acordat i és el que a tothom m'espera. Avui, també, les portades dels diaris destaquen que tant que se van com van sabadell, han dit que se n'aniran si hi ha una declaració d'independència, us fa por les conseqüències econòmiques perquè pugui tenir això? Si parles en concret dels bancs, evidentment que no, perquè els bancs són un tipus d'empresa que depenen moltíssim de totes les transaccions que es fan diàriament. I què vull dir amb això? Que, per exemple, un banc es quedés dues o tres setmanes en una situació, diguéssim, per dir-hi d'avui, legal, o que, de forma puntual, la Unió Europea, diguéssim, recorda, ara haurà d'aclarir la independència, doncs per tornar a entrar hem de fer algun procediment, encara que fos ràpid. Està poques setmanes, a sota del paraigües del banc europeu, que els va donar en crèdit i els ajuda, diguéssim, amoure diners cap aquí i cap allà, això per un banc és realment nefast. Per tant, entenem certa manera que canvina aquest domicili oficial, que això no té efectes a nivell de treballadors, d'oficina, etc. Per tant, és un canvi, com podríem dir, molt menor, que fa que s'està donant, molt rebombori, precisament per continuar amb aquesta campanya de la por, que quedareu sols, que ningú us voldrà, que no hi haurà res, que esteu a l'espai exterior, etc. Però efectes pràctics és un canvi que no té gaire efectes en l'economia real. Molt bé, doncs, aquest missatge d'esperança, també, del que pugui passar a partir de dilluns, gràcies, Òsias, per haver-nos atès al Justa La Fusta de Radio Esvern i per donar, doncs, a punt de vista de l'NC sobre el referèndum de diumenge. Hem de ser tranquils i hem d'estar confiats perquè el que vingui sempre serà positiu. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies, bon dia. Bon dia, bon dia. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda, Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cada tarda de 5 a 7, escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. Vits, molt més que nits d'electrònica. Vits, ara de divendres i de 7 sidiomenges a 10 a 11 de la nit. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esern. Un quilo de pomes? Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar. Cada any me'l baratem el 45% de la fruita que produïm, mentre tant, 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa. A Manz Unides recolzem projectes contra la fam a 60 països. Té compromets? Truca el 911 a 888. ¿Sabies que una gran part de les urgencies mèdiques es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital? Si no et trobes bé o si et fa mal res, el millor és trucar al 061. El 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre-te, orientar-te o indicar-te a quins centres sanitaris t'has d'adreçar en cas que cargui. Per una salut millor, 061 cat-salut respon. Generalitat de Catalunya. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Estem escoltant Justa a la Fusta. Seguim al Just a la Fusta i ho fem ara per parlar de dret i tenim a nosaltres a la Silvia Masmitjà. Hola, bon dia, Silvia. Hola, bon dia, Sergi. Avui ens vol parlar d'un tema que per desgràcia sempre està molt d'actualitat, que és la violència de gènere. Exactament. A veure, malauradament com tu dius, encara avui dia continuen a 20 casos. I m'agradaria donar en aquest breu temps que tenim les primeres pautes per aquelles dones que estiguin o que es trobin en aquesta situació. Perquè que a moltes vegades no saps què fer, no saps com actuar, ja avanço des d'ara que l'administració fa el que pot. Entenc i clar, i que tampoc hi ha mitja en suficients, perquè el que sempre reivindiquem és que a part d'un advocat que l'assessori jurídicament, en el moment que es posa una denúncia o es truca a Mossos d'Esquadra, hauria d'haver-hi un servei de guària de psicòlegs o psicòlogues per atendre aquestes dones. Moltes vegades el més complicat és que la pròpia persona que està rebent la violència de gènere la detecti i la denuncia. A veure, detectar-la exacte, entenc que el que vols dir és que sigui conscient que allò no es veu per ella i que vulgui sortir. Exacte. Perquè sempre ja ens trobem casos amb una dependència no només emocional sinó també econòmica. I si hi ha menors de pel mig, ja són unes cadenes que és molt difícil de llibertar-se. Llavors, si tenim el suport de...