Entrevista a l'Anna Agulló, directora - 11/10/2017

Un quart i dos minuts de 12 al migdia aquesta hora parlem l'Anna Gulló, directora de cinema, que ha presentat un documental, una caja cerrada, al Festival de Sitges i ha guanyat també el Premi Esgáe. No va autorar el millor guió per aquest documental. Hola, bon dia, Anna. Com ha rebut aquesta bona rebuda, que està tenint aquest documental per part de la crítica? La veritat és que estic molt contenta. Jo sincerament no m'esperava que agradés tant, perquè és una història molt personal, però sembla que està arribant a la gent i rebu molts bons comentaris i molt feliç, la veritat. Com deies, és una història molt personal. Parles de la teva pròpia família en el documental. Això és el que he pogut veure pels trailers. Sí, és una història familiar, a partir d'unes cartes que vam trobar quan va morir la meva àvia, i a través d'això hem desgranat la història del meu avi, que és el que li va enviar les cartes, i poc a poc les reaccions a les famílies, el contingut d'aquestes cartes. Quina és la història, aquesta història familiar que has pogut explicar? Una pinzalina? És una mica controvertida, perquè les cartes li van enviar el meu avi des de la División Azul, des de Rússia. Sí. Però a poc a poc es va descobrint els motius que van portar allà i es va desgranant una miqueta la seva personalitat. I com ha rebut també la teva família que algú haguessis fet un documental sobre això? Bé, han sigut molt generosos i molt amables, la veritat. S'han prestat sense cap problema, sortirien de les càmeres, i estic molt agraïda de la veritat. El documental s'ha presentat al festival de Sitges, sinó que equivoco el dia 7, i es tornarà a presentar demà, oi? Sí, demà el passen els tres premiats de Nova Autoria, passen en diferents sessions de pel·lícules del festival de Sitges, i el meu es passa amb la pel·lícula Ouha, demà, sí, a l'auditori. Com dèiem, evidentment, la crítica ha rebut molt bé, perquè has guanyat aquest premi el millor guió de Nova Autoria de l'Esgai, el públic, que l'ha anat a veure, que has rebut comentaris que t'han dit? La veritat és que he rebut comentaris molt bonics. Se m'ha costat gent que no em coneixia per dir-me que s'ha emocionat, que ha arribat, que ha plorat, i això és el màxim que es pot aspirar en una pel·lícula que fas, que realment emociona la gent. També m'han dit que els ha fet reflexionar, hi ha moltes persones que van dir que els hi han fet pensant, les seves pròpies històries familiars, els seus avis, que els hi han entrat ganes d'investigar sobre això, i és molt maco. Ja havies fet altres documentals abans, era potser més introspectiu. És més difícil explicar una història que et toca més de prop, que explicar una història d'altres persones? Bueno, jo crec que hi ha una part més difícil de que t'estàs exposant, però hi ha una altra part que és una història que coneixes, que domines, i sí, jo crec que té les dues bandes. També crec que és més satisfactori després quan veus els resultats, perquè ho sents més propi. Creus que això després també l'espectador ho viu d'alguna manera? És a dir, creus que és diferent veure un documental d'algú que està explicant una història seva que no pas un altre documental? Doncs la veritat és que no sabia com reaccionaria la gent com et deia, perquè jo ho sentia com molt personal, però la gent empetitza molt amb això i ret d'alguna manera, que és una cosa fet amb un estel·let, des de la sinceritat i s'està rebent molt bé. Com anem, havies fet altres documentals abans com de construïdors, per exemple, que parlaves sobre espanyols que havien anat a Chile, oi? Sí, vaig estar vivint a Chile una temporada, i m'haig de donar que hi havia molta emmiració espanyola relacionada sobretot amb el sector de la construcció, per causa de la bombolla immobiliària que hi va haver aquí. Molts arquitectes obrés havien anat a Chile i és un documental que explica una miqueta unes històries d'uns quants immigrants relacionats amb la construcció i parla també una mica de com aquest model d'alguna manera s'està reproduint allà. Ets realitzadora, comunicadora, has estudiat també cinema. Crec que havies estudiat també art dramàtic abans, si no m'equivoco. Sí, és el primer que vaig fer. Amb 17 anys vaig estudiar art dramàtic. D'on hi has estat? Pràcticament has tocat totes les tecles, no? Sí, crec que això també és enriquidor. El fet d'haver estat a diferents bandes a l'hora de dirigir et dona més coneixement de les diferents àrees i pots consolar una miqueta a tots plegats. I això també t'ha ajudat a l'hora de fer el documental? Sí, sí, la veritat de saber com tractar, en aquest cas, no són actors perquè és un documental, però saber tractar com fer l'entrevista, tot això posar-te en el lloc de l'altre, de saber com ser sent estant davant de la càmera, tot això sempre contribueix. Com s'aconsegueix també un clima en què la persona que està parlant se senti còmoda davant de la càmera? Suposo que això és complicat, no? Si està esperant a més d'un tema molt personal. Sí, depèn molt de les persones, hi ha gent que ha de seguir de conèixer amb la càmera i és facilíssim i sobre, i després hi ha gent que és més difícil i que deies de preguntar, de repreguntar i trobar estratègies i maneres perquè es galaxin. Molt bé, doncs, moltes gràcies Anna per haver-nos atès al Justa de la Fusta i enhorabona per l'exit que esteu tenint el teu documental i molta sort, també. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies i bon dia. Adéu. Hem parlat del documental una caja cerrada de la realitzadora, comunicadora i directora de cinema Sant Justenca Anna Gulló, que, com deia, m'ha guanyat el premi Isgai Nova Autoria, el millor guió per la seva habilitat a l'hora de construir un subtil retrat familiar a partir d'un relat a pistolar ple de secrets i sobre entèsos. Si és com ho va definir Isgai quan li va aturar aquest premi Nova Autoria, el millor guió, i l'hem pogut tenir aquí al Justa de la Fusta per fer-nos 5 cèntims del que ha suposat per ella guanyar aquest premi. Vosaltres seguim al Justa de la Fusta quan passen 24 minuts de les 11, posem una mica de música i tot seguit. Seguirem al programa amb la tertúlia esportiva dels dimecres, una tertúlia on avui parlarem sense dubte d'aquesta fase de classificació per al Mundial i de la classificació dels jugadors del Barça, de Suárez i, especialment, de Leo Messi, que ho va aconseguir a l'última hora amb un hatric aquito davant d'Aquador. Això serà d'aquí uns minuts, nosaltres tornem d'això, d'aquí no res, no marxeu, fins ara. Saps, penso que no va ser tan inútil, no, l'amor que et vaig donar. Ok, si te'n vas, ja no ens queda res per discutir, aquesta és la veritat. Per què no puc tenir una nit sencera, tenir-te ben a prop sense ser meva? Potser és que em sento sol si ja no em parles, perquè em fa falta el teu somriure amb la teva mirada. Amb la teva mirada, un somriure que m'obria tot allò que avui se'n tanca. No trobaràs un altre amor igual com el que et vaig donar. Sé que el meu lloc després acabarà amb mans d'un altre, que no t'adestima com jo. Per què tens bo i no mires a la cara? I vols que sigui amic a partir d'ara? Després de tot això ja no me'n fio, a una miquta li perdono, però és que jo t'estimo, potser sóc molt poc original, però és la meva forma de pensar. Si alguna cosa que jo encara no he dit mai, que els meus problemes maldecaps parlant de tu, només per això jo tinc el cor com una pedra, doncs m'esperava una dona més sincera. Si de debò no penses dir-me ni una paraula, tantes vegades un perdó i et perdonarà, però en canvi tu només dius que no menyores, i marxaràs i em deixaràs plorar al mesors. Com ho faràs? Troba una excusa o simplement te'n vas? Saps que per mi no n'has de preocupar-te, no intentis provocar-me. He fet una cançó per recordar-te, però no la canto mai per oblidar-te. No se me'n va del cap al teu somriure, sento que és una ferida a teva mirada, aquell somriure que m'obria tot allò que vull s'entanca. Si alguna cosa que jo encara no he dit mai, dels meus problemes mal de caps parlant de tu, només per això jo tinc el cor com una pedra, doncs m'esperava una dona més sincera. Si de debò no penses dir-me ni una paraula, tantes vegades em perdó i em perdonava, però en canvi tu només dius que no menyores, marxaràs i et deixaràs plorar les hores. Gràcies. Gràcies. Gràcies. És hora de fer la tertulia esportiva. Ha passat un minut de dos quarts de 12. Fa una estona que sentim la sintonia. Avui una tertulia esportiva que parlarem, com no pot ser d'altra manera de tots aquests partits de classificació per al Mundial, que han deixat fora algunes eleccions destacades, però que en canvi sí que han donat el bitllet a Rússia, a Leo Messi, que va marcar un hat-tree contra Ecuador, i va classificar-se in extremis per la fase final del Mundial de Rússia. Gràcies. Vinga, ara ja els tenim aquí, no tenim el nostre trident habitual, perquè Carles el tenim per aquí, han feinat amb altres temes, però sí que tenim l'Emilios Casuquio, hola, bon dia. Hola, bon dia. Hi ha Enric Riba, hola, bon dia. Perdona, un segon. Ara sí, bon dia, bon dia. Bon dia a tothom. Carles m'està fent un cafè. Si no entrava molt tard. És el vacari, ara, el Carles? No. Li he demanat com a favor, no com a ordre. Ah, bueno, bueno, bueno, a vegades... Mira, mira, ara entren... Sí, sí, descafeïnat, i tant. Si no, no adormo. Estan demanant, inclús, quin tipus de cafè vols? Quin tipus de cafè, si vol unes botetes de llet... És que el cafè normal, en aquestes èpoques que hi ha de tantes tensions, val més no tendre'l. Que voleu parlar de política, avui? No, no, perquè, a més a més, aquest matí he estat molt atabalat, i no he pogut seguir molt el que està passant, i tot el que pugui dir, probablement, ja està caducat. Segur. Al final, mira, ja et dic jo el que va passar, res. Ah, no, no, ahir sí, ahir sí, ahir sí. S'ha reunit el govern d'aquest nou... Sí, estan allà pendents, no? Encara no s'han reunit. Faia consell de govern... Mira, consell de ministres, no? Puc lligar... Puc lligar l'actualitat política amb l'esport, si em permets, Sergi? A veure. Com ho fas? Crec que... El president Puigdemont estava fent el seu discurs, estava al Complec d'Espurtir Municipal de Bonaigua. D'acord, que sé. Espera, espera, una mica sí, però vaig veure una cosa que no havia vist mai a la Bonaigua, i us ho dic de debò, vaig fer una foto i tot. És a dir, tot el vestíbul on hi ha la televisió, tot ple, avassar. Ja no agrada ningú. No, no, impressionant, de veritat. I, a més a més, amb un silenci s'apucral. I els entrenaments es van aturar o no? Els entrenaments continuaven. Però tots els pares, tots els entrenadors que estaven pendents d'entrar, tot a la Bonaigua, estava amb gent a fora, gent a darrere, totes les cadires ocupades, i silenci s'apucral. Jo ens veu un moment que es va produir l'efecte gol anul·lat, que l'he dit jo. Que ve del Barça en Chelsea, quan bogen, recordo que va marcar l'últim gol, l'últim minut, després de que toqués la pilota amb la màtora i allà. Contra l'inter, era? Contra l'inter. Tenia una parella davant meu, plorant i abraçant-se, que ja no miraven el camp, i jo me'ls estava mirant i pensava, ahir pobres quan agiren, perquè el gol estava anul·lat. Doncs ahir es va produir aquest mateix efecte, en el moment en què Puigdemont va fer la primera afirmació on proclamava entre cometes la República Catalana, van haver-hi emoció, gent plorant, abraçada, i gent que no estava mirant la tele quan va fer la segona afirmació en què s'uspenia la República Catalana. La finança quedara aproximadament uns 50 segons. Era una de les opcions que se li ha comentat. Sí, sí, no dic que sigui ni bona ni dolenta. Jo crec que Puigdemont tenia un paper molt complicat ahir, i per tant donar-li una oportunitat al diàleg no em sembla malament. De fet, em sembla bé. Va fer un Bartomeu, que és quedar-se mig que millor. Jo crec que no, crec que va fer... No, jo no posaria el mateix nivell, Bartomeu... És Bartomeu. Aquest és el parallelisme amb el món de l'esport. Fins i tot i els equipaments esportius de Sant Just, van estar pendents d'aquesta situació d'una forma... Insisteixo, sobretot del que em va sobtar més va ser el silenci. Estava parlant del president i gent de totes les edats, que allà sent conscients que el que estava passant era transcendent i que ens afectava a tots, o que ens podia afectar tots per veu per mal d'una forma radical. Estaria bé saber les audiències d'ahir, com a set o un quart de vuit... Jo crec que fins i tot la gent que em creuava pel carrer quan anava a la Bonaigua anàvem amb ràdios. Això és una pregunta que a mi em van dir que en aquell moment hi havia poquíssimes gent pels carrers. O sigui, com un dia d'un partit de finals àmpions. Quan jo vaig anar cap a la Bonaigua, em vaig creure una persona que anàvem als nanos, tot i bé, és que anàvem a la ràdio penjant. El que va sortir era per obligació. Exactament, evidentment. Jo també duia la ràdio per als moments de transició. Quan vaig arribar a la Bonaigua, vaig posar-m'ho a veure a la tele. Però jo anava amb la ràdio i em sap greu dir a la Mireia que no se me'n fa a dir i a la Carla... Que no vas escoltar ràdio. No vaig escoltar ni l'informatiu ni la plaça Mireia. Jo sé que vaig escoltar l'informatiu. Però tu, perquè ets un fenomenu. Estàvem aquí... estava fent de tècnic. No, no és pas obligatori. Jo ho sé, jo ho sé. Estava fent de tècnic, però tenia el mòbil aquí posat amb una connexió directa de Facebook del que estava passant al Parlament. Per tant, ho anava seguint. Quan vam acabar, vaig sortir del carrer, i és el que comentaves, el carrer Bonavista, que segurament és un dels carrers més transitats de Sant Just, que tampoc és ni molt, és un dels carrers més transitats de Sant Just, que hi ha persones que hi ha pel carrer molecular. Sí, sí, de ser una situació que recordarem. Extraordinari. De fet, tot el procés és extraordinari, veurem com acaba, però... Qualsevol cas, hem dit que no parlarem de política. Ho hem lligat amb l'esport. Sí, ho hem lligat amb l'esport. Està totalment justificat. Segurament la notícia esportiva d'avui és la casificació d'Argentina, de Leo Messi. És molt dolent pel Barça, per mi és bo. És molt bo, ojo. Si no s'hagués clasificat d'haver-hi jugat a la repesca... Això ja era un drama. Però per mi la pitjor és que quedés eliminat. També. Jo crec que pitjor, fins i tot, que aquesta... Jo crec que és la millor situació, és que s'hagi clasificat. I amb 3 gols seus. Exacte. Perquè caia moltes boques, perquè a Messi sempre li han dit... Si arriba a quedar eliminat, evidentment és a l'estrella, i jo crec que la gran part de la contra... Home, li haguessin donat molt bona part de la culpa, encara que jo crec que no la té. No, perquè per l'últim partit que van empat a zero, que jugaven al camp de boca, els que van veure algun que només va jugar ell. Sí, sí, jo vaig veure el reportatge i va xutar un grapat de vegades, molt... inclús, no sé si ho vaig dir amb aquest programa, Argentina va estar a punt de guanyar aquell partit per un gol de Maserano. Ostres, això sí que és aquest històric. Més que en futx de Mónito. Sí, des del mig camp contrari, un futx que va passar per una mica sobre de l'esquadra. Ja estima, perquè el Gódan Masche també somareix. Però bé, l'Argentina es clasifica, com que jo veia, em mirava la clasificació, i no era fàcil. És molt complicat, eh. I Brasil, que ha fet el que havia de fer, tot i que és un amic aterre d'Argentina des del punt de vista de selecció. Ha guanyat el seu partit, i la feina de l'esportivitat per sobre de tot. Es veu que hi corria un hashtag per a Brasil perquè es deixessin guanyar. I ha estat contraproduvent. Hem de dir que el primer gol de Brasil va obrir el camí de la victòria al mercat Paulinho. Ah, sí? Un crac. És el millor. Sort que ara Robert no l'han fet fora. Però a Brasil va guanyar perquè Paulinho va voler donar un cop de mà a Messi. També, també... Per ser Paulinho també va lesionar a Neymar, l'entrenament, va lesionar lleuament. Ja està, ja està. És un crac. Jo aquí ho deixo. I Uruguai també s'ha clasificat amb dos gols de Suárez. No ho sabia, això deus? Jo tampoc. Sort que tenim el Emilio, aquí. I ha sentit amb tres gols, també, sí. Fantàstic, és a dir, que contra el lètico de Madrid no es farem gaire, no? No. No, estaran cansats. Crec que el final a Argentina no necessitava combinacions d'altres partits o no necessitava la victòria de Brasil, perquè a Argentina ha quedat tercera de grup, al final. Sí, però saben, sí. El primer, Uruguai, segon, Argentina, Tarcer. Sí, però la derrota de Chile, i qui ha sigut l'altre? Perú, Perú va empatar amb Colombia. Perú que va empatar, exacte. Perú està a la Rapesca, que és una selecció que no acostuma que es fiquéssep al Mundial. No, jo recordo que es va jugar l'any 82 al Mundial Perú. Sí, doncs ja va ser l'última vegada. Jo recordo perquè regalaven llibre a la Caixa, en aquell moment la Caja de Orros de Monte de Piedad, que hi havia els equips, i recordo Perú que em va sobtar perquè anava com el rei Uruguai Canu. La Caixa, què vols dir? És que està en València. A València? Aquest és a València? O a la Canu? A Palma? No, a la Caixa. La Caixa és la Caixa de Orros de Pensiones i Orros de Catalunya i Baleares. Així és d'ella. Així és d'ella, i ara... La Caixa ha anat a Madrid, com a banc Caixa, ha anat a Madrid, i Criteria i Fundació de la Caixa a Balears. Molt bé. Així la Infanta no ho tindrà més a prop. A Maidan, sí. No l'hi haguem més voltes. A traure diners per viure a Suïssa. Viure a Suïssa, encara? Crec que sí, no. A Gordan-Garins, sí, no? No s'han separat, no? No hi havia aquelles imatges de que arribava amb bicicleta al jutjat. Sí, sí, cert. No sé si el jutjat on va a comprar el pa. No ho sé. No anava al jutjat però ja aprofitava el viatge. Espanya també s'ha clasificat, ja ho estàvem amb facilitat.