Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Andreu Subirats, poeta
Poesia de LaBreu Edcicons i Vi de Can Mata a Cal Llibreter
Gairebé un quart d'una del migdia seguim al Justa de la Fusta i ara tenim amb nosaltres el telèfon, l'Andreu Sobirats, un poeta que demà presenta llibre Cendres Astós, que el llibre té a Sant Just. Hola, bon dia, Andreu. Hola, bon dia. Aquest llibre que és un poamari que parla de l'amistat i el dolor que provoca la pèrdua de l'amic i la desesperació de la mort. És el que hem pogut trobar com es tracta d'aquest llibre. Explica'ns una mica més d'aquest tracte. Bé, Cendres Astós és una avesia, un amic meu que va morir fa cinc anys i era un company de viatge de la vida. I jo acabia allà publicat altres llibres, vaig veure una mica paravitzat després del matí com pensava la mort d'una persona estimada. Va sortir el llibre que és un llibre d'amig, un record de la vivència i també una mena de diàleg amb ell, amb la pressió d'absent. Aquell llibre que està dedicat a Felipe O.Sanz-Sanz, que entenc que és la persona també d'equipar-la al llibre, que va morir fa cinc anys. Hola, Andreu? Andreu? Em sents? Sembla que hem perdut la trucada amb l'Andreu i intentarem reconduir aquesta entrevista d'aquí uns moments. I ara ja tornem. Doncs tornem a tenir l'Andreu al telèfon, coses del directe sense tallar la trucada. Deiem que el llibre està dedicat a Felipe O.Sanz, que és aquest amic teu que va morir fa cinc anys. Han passat cinc anys. Com ha estat el procés creatiu de llibre, també, en aquest sentit? Bé, jo no vaig escriure el llibre de cop, i de fet vaig ser com una mena de catarsi, i poc a poc van venir records, i van arribar imatges de la meva experiència en un amic. I vaig anar agafant notes, i vaig anar traient el que portava dins, i va sortir a part de centres estors. I després vaig escriure una eugia que està a principi del llibre, que es diu Eugia de Vinarós, i allà vaig escollir una mica més narrativament tot el record que tenia d'això. Felipe O.Sanz és de Vinarós, però Estós és una ciutat d'Oscar, si no m'equivoco, un poble. Felipe O.Sanz és de Vinarós, i jo soc d'Ortoza, per tant, són propers en aquest aspecte, ens vam conèixer a Barcelona estudiant a la Universitat, i ell va estar molts anys lligint a Benask, i a Benask, al costat de Benask, hi ha un avall que es diu Estós, on hi ha un refugi, i va estar allà, treballant a l'importament d'aquell refugi. I llavors allà els dos llocs en van deixar anar les seves centres, i d'aquí el títol són centres d'estors. Per tant, també el llibre en aquest sentit és un viatge molt introspectiu, no? És introspectiu, sí, tot el que és introspectiu pot ser d'aquest tema, és introspectiu, és personal, és sentit, i per part meva no és, diguem-ne, és quasi com una necessitat que va... El llibre amb el qual jo he pogut ni explicar, ni presentar-me premis, ni per aquí el presento, perquè considero que jo també he parlat i ja ho s'ha de presentar i tal, però per a mi era com una mena de traure tot el dol, no? Vull dir, que això fa com pot, o com sap, o com... i en el meu cas s'ha de escriure en aquestes poemes. La poesia és una teràpia, també, potser, en aquest sentit? La poesia és una teràpia, bueno, es pot ser un, sí, tot l'art té una funció terapèutica, i el ment espiritualment, sí, personalment, també, i bé, i el que evidentment tampoc no m'ha recuperat la pèrdua, i mai és refàs de tot el dol, però en aquest cas és una mica, una mica apagatiu, no? Tornant a la presentació de mal llibre, es presenta aquest llibre a té, també amb un maridatge, per dir-ho sí, amb vins. Quins vi creus que li podria casar el llibre? Quins tipus de vi t'imagines? Doncs mira, això de vi no ho recordava, potser m'ho van dir, però a la mateixa no ho pensava, però, o millor, crec que, en el cas de fer el llibre, entraria a veure un terra alta o un sol muntant, o no? Però diguem que teníem tota la part d'Aragó, i però diguem que tenia també tota la part més de veure, no? Un vida d'aquella terra. Sí. A mi també, si no m'equivoco, ets mestre? Sí, mira, estic al institut, justament. Sí, el que passa és que ara tinc una llibre, i per això puc parlar amb vosaltres. Els alumnes llegeixen poesia? Legeixen la teva poesia? No, algun, alguna vegada ho han descobert, i a mi el que no faig és parlar amb mi. Potser faig la gent segurament que ho faig. I llegeixen poesia quan s'han oblidat, i l'idea és que, a poc a poc, també són molts jovens, són gent que comença ara, una mica... I llegeixen poc a poc a poc, llegeixen poesia, i a tot, una mica més. I ara els professors literatures és aquesta. Creus que potser en molts instituts es fomenten a poc la lectura de la poesia? Potser es fomenten més altres gènere? Bueno, també depèn de la gent, i d'algú més que tens, però la poesia és una bona eina per entrar a la literatura. També és veritat que amb els més petits, amb la gent de primària, amb els quals jo no tinc cap classe, però, per exemple, m'agrada això, primer, segon d'això, la poesia és una bona eina per entrar a la literatura, a la literatura, a la llengua, i, de fet, jo sempre, quan he treballat en diferents jocs a Badagona, aquí mateix, a l'hospitalet, faig comentologies de poesia, que jo veig que en ells hi ha poyes contemporànies, jo veig que també es poden haver hagut d'anar a recitar, lligir, i llavors és a prop una mica de realitat, que no veuen una cosa tan tancada i tan exclusiva dels llibres de text. Quins autors creus que poden ser un bon amp per agafar els lectors nous o els lectors joves de poesia? Home, molts, i diria que qualsevol cosa que faig recitar els anàlbates posada d'original, i gent que és més coneguda, com pot ser, no sé, de Enric Casace, de Carlos del Morr, i no és que n'hi ha molts, els tectics dos creus són molt reconeguts, però hi ha gent que fa coses molt interessants, el que passa és que també els professors no tenien la feina extra de preparar-ho, contactar amb els autors i muntar unes activitats que tampoc estan massa engegades dins dels programes, literatures que són bastant encarcarats i bastant fetes dels despatxos, i més per una burocràcia pedagògica que no per una realitat de literatura d'avui. Hem parlat aquesta hora del Justa de la Fusta amb Andreus Sovirats, que demà presenta llibres cendres estosa que el llibre té. Moltes gràcies, Andreu, per haver-nos atès al Justa de la Fusta. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé la presentació de demà. Va bé, vinga, gràcies. Bon dia, Raleura.