Entrevista a Josep Perpinyà, alcalde - 16/10/2017

Falten dos minuts per un quart de 12 del migdia i aquesta hora tenim nosaltres a l'Estudio de Ràdio Esvern a l'alcalde Josep Perpinyà. Hola, molt bon dia. Bon dia, què tal, com estem? Molt bé, doncs avui repassem diversos temes que afecten el municipi. Comencem parlant d'un... que està d'actualitat i de fet no afecta directament al municipi, però podria també tenir les seves conseqüències i és que avui Carles Puigdemont ha demanat dos mesos de marge per al diàleg amb Rajoy, però sense explicitar si declararà o no l'independència, i, per tant, amb una certa ambiguitat que és el que no volia el govern central. Com veu aquesta postura? Bé, penso que si posem damunt de la taula o se'n parla diàleg negociació i pacte, que és el que diu una de les frases del president Puigdemont, doncs jo crec que és positiu, no? És positiu. Efectivament, segurament, aquesta voluntat expressada pel president, segurament hi ha una part de la societat civil o una part significativa de l'independentisme que ja ho hem vist que no estaven molt satisfets, no? Però bé, és una situació molt complexa, complicada. Per tant, segurament cal obrir espais, i passi el que passi segurament no contentarà de tothom. El que s'ha de veure és que contenti a la majoria de catalans i catalanes. Ara estava sentint la vicepresidenta del govern que estaven declaracions en aquests moments, no? I bé, i espero també que hi hagi un cert marge, no? Personalment, és la meva opinió, hi ha moltes opinions aquests dies, però jo crec que va ser un gest significatiu al fet que el president no declarés la declaració unilateral d'independència, penso que era una rada, però és una opinió meva, no? I espero i decidjo que les mesures, diguem-ne, del govern de l'Estat, no siguin tampoc mesures desproporcionades, perquè no avançaríem. Tinc la percepció que en els darrers dies s'està fent política. Cosa que crec que és positiu, i espero i decidjo que mirem endavant, no mirem endarrere, mirem endavant, i que, contra més gent, podem ajudar a sortir, diguem, d'aquesta situació, al país millor, no? Creu que estem en un escenari i no es podria aplicar l'article 155 de la Constitució? Bé, l'article 155, suposo que en parlem molt, fa pocs dies, no? Alguna part, també, de la societat i de la política, que es deia que ja s'estava aplicant per la porta al darrere, s'ha de veure exactament què vol dir això. S'ha mitificat aquest número, ara tothom parlem del 155, fins fa uns dies ningú sabia què era. I si ara parlem del 126, o del no sé què, tampoc. Per tant, bé, jo crec que s'haurà de veure quines mesures es poden aplicar en el cas. Efectivament, el govern de l'Estat espanyol demanava al president de la Generalitat un ciut, no. Segurament, el que ens dediquem a aquestes coses, ja sabíem que el si o no seria molt difícil i que seria segurament una resposta, diguem, ambigua. Però bé, jo, en tot cas, diria que el fet de posar l'escrit, diàleg, negociació i pacte, que, per l'altra banda, en sona molt, aquestes tres paraules, no? Doncs penso que és una porta oberta, què és el que hem de buscar? És el que hem de buscar intentar, doncs, passar hores i hores per trobar el camí més adequat perquè el país sorti d'aquesta situació, no? Sí, si, finalment, s'apliqués aquest article 155, sap si això podria tenir alguna repercussió en l'organisme municipal, també, en exuntament? Bé, jo crec que hem de veure aquestes mesures, quines són, exactament, quines són, evidentment, si són mesures desproporcionades que taquen les institucions directament. I, allò, diguem-ne, que és el núcle del país, doncs, és evident que, segurament, hi ha molts punts en comú, no? Vaeurem, eh? Vaeurem, en aquests moments, el pacte de govern va caminant, va fent... va governant, va fent acció de govern. Aquest matí ens reuníem, a primera hora, amb els portaveus. Evidentment que parlem d'això, però hem parlat del pressupost, hem parlat de temes urbanístics, hem parlat de temes socials, hem parlat de temes de gestors residus, per tant, és evident que el govern continua governant, no? Perquè és el que es tracta, insisteixo. Hem de veure, a les properes hores, què és, exactament, quines mesures exactament s'apliquen i veure com ens posicionem tots plegats. Precisament, dels pressupostos. Volia parlar ara, que és un tema segurament que toca, ja més directament, al municipi, per ser trimestres del 2017, i toca començar a parlar dels pressupostos. En quin punt ens trobem, de la laboració d'aquests pressupostos? Jo treballant de mala tarda ens tanquem, tota la tarda, ja és la tercera reunió, diguem-ne, més política, perquè tècnicament, evidentment, hi ha molts escenaris que s'han posat damunt de la taula. És un pressupost que creixerà, no s'hauria d'advertir el percentatge, però és evident que creixerà, no tant com l'ha impassat per... Però, suposo, són dos faces, o dos apartats. El que és el ordinari, el dia a dia, el que garanteix els serveis públics i el que garanteix l'acció de govern més directament a la persona i l'altra són les inversions. Les inversions sempre hi ha més dificultat de financiar-les, perquè el finançament que venia externo s'ha minimitzat. Per tant, i com que estàs limitat el recurs acrèdit, i tampoc ens volem manteutar, perquè sabeu perfectament, i els veïns i les veïnes de Sant Just saben perfectament que és un govern que no ha volgut endeutar-se, i això ens ha anat molt bé, al llarg de la crisi, principalment, no tenim molt poc deute. Bé, les inversions, doncs, que no les hem tractat, però serà un pressupost que creix segur. Creix segur, hi ha més ingressos, i això fa que hi hagi més possibilitats de financiar aquells capítols que continua preocupant-nos. Per exemple, les beques han augmentat, la petició de beques de sol·licitud han augmentat respecte a l'ha impassat. Encara tenim una turc significatiu, és cert que ha baixat sostancialment, però nosaltres hem de continuar posant recursos econòmics per això. I anar fent bonificacions aquells impostos, principalment a l'IBI, per les persones que tenen més dificultats i que no hi arriben. Per tant, aquests capítols socials, diguem-ne, les prestacions socials, tenen ajuts al lloguer, als suministes, etcètera, continuant tenint partides elevades o obertes. I després farem un esforç amb el que és la gestió de residus i també el que és l'habitatge, evidentment, de lloguer, i també el que és la inversió i manteniment de via pública, que ja he dit moltes vegades que al llarg de la crisi vam prioritzar les partides que van directament a la persona i van sacrificar la via pública. Això ja es pot ser competitiu. Això es torna a revertir. Som capaços de continuar destinant recursos econòmics i humans en aquelles col·lectius que tenen dificultats, però evidentment hi ha, amb una porta definitiva oberta, a la millora molt significativa a la via pública, i a l'any dibuït, els ciutadans i ciutadans de Sant Just veuran inversions molt potents a la via pública, perquè s'ho mereix. Per què fa la via pública ara mateix a obres en funcionament, el carrer Ateneu i el carrer PON, els propers projectes? Bé, i el carrer de la sala. El carrer de la sala també és un projecte, diguem-ne, que en aquests moments l'àrea metropolitana el té en fase de licitació, i efectivament, en el carrer de la Ateneu, des de Creu Major, és un projecte significatiu, però perquè està a la Tareu, principalment, i allò s'ha de pacificar, ja hem parlat amb els veïns, es dignificarà tot aquell espai, i que unit amb la plaça Malaret serà un eix molt important de pacificar i de dignificar aquell espai. El carrer PON... Què significaria el carrer de la Ateneu? Una forma única, disminució, diguem-ne, del trànsit, i disminució també de les zones d'aparcament, com explicar-ho, es redueix molt significatiu, molt poc, diguem-ne, algun aparcament, però el que es busca és que hi hagi aquesta sensació de carrer amable, perquè ja té la Taneu. Si s'acostaria més al que s'ha fet al carrer Bonavista? Exacte, més o menys. Deixant passar el trànsit, evidentment, però d'una velocitat pràcticament reduïda, i molt puntual amb alguna plaça de separeix per donar-li més en plada, diguem-ne, el que és la façana de la Taneu, perquè tu puguis entrar i sortir de la Taneu amb molta facilitat, que és un dels equipaments més grans. És simbòlicament el que estic dient, si va a explicar els veïns, i, per tant, vam estar discutint això, i, finalment, també ells van demanar alguna cosa, la vam acceptar, per tant, estem en aquesta línia, i el carrer Bon és una inversió molt significativa. Estem parlant de l'entorn dels 700.000 euros amb les dues faces, i és un carrer que està malament. És un carrer que està malament. Ara pràcticament està acabat el carrer Tiles, que han fet les voreres noves, no? I carrer Bon, carrer de la sala... Bé, el carrer Bon potser no és tan, diguem-ne, molès aquesta obra, però el carrer de la sala ho serà, i ho hem explicat els veïns, perquè és un eix principal d'entrada, s'ha de fer el col·lector, s'ha d'aixecar tot el carrer, hi ha molts veïns allà, amb guals, i bé, hem de resoldre aquestes molèsties, diguem-ne, el màxim possible. I amb que el trànsit quedarà tallat? Sí, efectivament. Això no ens enganyem, és impossible. I ens costarà fer entrar i sortir els veïns que estan allà, que estem parlant, segurament, de deixar aparcaments al Parc del Milenari, en altres indrets, perquè els veïns tinguin facilitat d'agafar els seus vehicles. És evident que el trànsit no podrà accedir, perquè el col·lector és molt significatiu, passa pel mig del carrer, per tant, s'ha d'aixecar tot. Parlàvem abans també d'habitatge públic, d'ajudes al lloguer. Aquest han llogut ajudes al lloguer de la gent jove. Això està planificat que continuï així? Sí, bé, nosaltres vam presentar el pla de l'habitatge, si se'n recordareu abans d'estiu. A la vacuneta vam presentar diferents mesures. Algunes són, efectivament, construir habitatge solars propis. Per tant, principalment aquí el lloguer és una realitat. Prumunse ja està treballant una altra operació de lloguer, que ja l'hem explicat, i que s'està treballant les bases també. Seran unes bases que retreceran, perquè el no ser un habitatge, diguem-ne, de venta, evidentment les condicions d'una família, d'un jove, que volia presentar-se a un habitatge lloguer no són tan fixes. Per tant, retreçarem una mica les bases, i segurament començarem a l'edifici abans de tenir les adjudicacions. Per l'altra banda, estem treballant amb l'àrea metropolitana, en altra operació de lloguer també, que ja ho vam explicar-ho, i estem treballant intensament la rehabilitació per obtenir lloguer. Una cosa significativa és que quan tu tens una limitació, diguem-ne, de possibilitats de construir coses en soles teus, és veure si pots fer política d'habitatge o en tallant coses construïdes, que és en el sector privat. Per tant, nosaltres estem treballant un document, que si ha començat a estar avançat, i ja l'hem presentat també l'àrea metropolitana, perquè ens doni un cop de mà, de que condicionarem rehabilitacions d'habitatges privats que ens sadeixin o mantinguin el preu del contracte de lloguer actual amb aquella persona que és llogatera. Per tant, és evident que voldríem que aquests habitatges tinguessin preus dins del pla de l'habitatge, s'ha dit, protegits, però també perquè no. Perquè no, doncs, si podem congelar el fet que hi hagi un veí que està de lloguer amb un pis, congelar aquest preu i no li pugen, a canvi que el propietari tingui uns ajuts significatius per rehabilitar, doncs aquest habitatge és una cosa que l'estem explorant, l'àrea metropolitana ens ha felicitat per aquesta iniciativa, hi ha alguna iniciativa en algun lloc també, i l'estem treballant intensament i una vegada més demostra aquesta inquietud, aquesta prioritat que té el govern de Sant Just amb buscar el fet que hi hagi una població significativa o cada vegada més significativa que pugui accedir a un habitatge públic o bé amb un habitatge, diguem-ne, privat, però que tingui unes limitacions en el seu preu, no? Es preveu que en els propers anys pugui posar el preu dels lloguers. Bé, malauradament ja està passant. En els últimes dades, el cercle d'infraestructures ha fet una reunió al dijous, i no recordo malament, a Can Ginestar, primera hora, hi ha persones que coneixen perfectament aquest tema i les dades dels preus de l'habitatge estan pujant significativament, jo crec que injustament, però aquesta vegada pot ser més difícil el fet d'accedir a un habitatge. Perquè si puja el preu, que és el que està pujant, en els últims 6 mesos hi parlo de dades del gener, del gener, diguem-ne, juny de Sant Jus, i ha pujat el 12 i el 14% al preu de l'habitatge de lloguer, però clar, a la crisi ens ha deixat una cosa, que principalment, dic principalment, la classe mitja d'aquest país, els ingressos són menys, té menys ingressos. Per tant, si el preu de l'habitatge puja i els ingressos són menys, les dificultats seran més grans. Això ens fa que, encara posem el peu a l'accelerador de que... Doncs el govern de Sant Jus faci més habitatges públics, i principalment de lloguer, i demanar que la Generalitat i el govern de l'Estat també ho faci, perquè nosaltres som un complement. Els ajuntaments han de ser un complement, no podem respondre a totes les necessitats. Dic que en aquests moments, tant a Europa com als acords i les lleis que s'estan aprovant el Parlament i que s'estan discutint, ens diuen que abans, a l'any 37, per cent de la població hauria de viure amb un AKPO, amb un pis de protecció oficial. Sant Jus ja ho compleix, això. I vull posar en valor la feina feta, perquè hem de posar en valor la feina que fa cadascú. Ja ho tenim, aquest percentatge. Quan, en aquests moments, les institucions diuen, escolti, vostè ha d'arribar aquí, ja ho tenim. Ja fa dies que ho tenim, això. Per tant, ara bé, si no continuem, doncs passarà que tornarà a haver-hi gent que marxi, i això modifica la teva tipologia social del teu municipi. Aleshores, hem de seguir treballant. Jo crec que ho portem bé, amb un gran esforç, però fer també una apreciació, és a dir, contra més recursos destinats a l'habitatge, doncs els has de treure d'una altra cosa. Per tant, bé, en tot cas, demanar aquesta comprensió. Jo crec que la gent ho entén. Els veïns de Sant Jus ho entenen. Quan veuen que hi ha, principalment, no joves, dient que d'edats accedeixen a un habitatge públic, doncs, evidentment, això a tu valoren. Dem que, durant els anys de crisi, un dels temes que més s'ha reforçat són els plans d'ocupació, les esforços a l'ocupació. Això, ara que comença a haver reactivació econòmica, podrien disminuir-se les partides cap als plans d'ocupació? No, no, nosaltres les mantenim i les pugem. El que estem fent és modificar qui va adreçat, perquè comença a haver-hi una atura estructural. Estem molt a prop a la Tur que hi havia abans del 2007. Sant Jus tenia l'entorn de 375, 400 veïns, que permanentment, malauradament, estaven dins de la Tur. Estem a 500 i algo. Per tant, estaríem molt a prop del que era. Per tant, hem de modificar els plans d'ocupació. Perquè els perfils són molt diferents. Per tant, no podem fer els mateixos plans d'ocupació que fèiem el 2010, on hi havia una diversitat de perfils a la bossa de Turats. Ara no, ara estan en uns col·lectius concrets, i aleshores els hem d'estimular molt en formació, va lligat molt a la formació, i el fet de treballar en uns àmbits molt específics. Això és el que està fent la regidoria, i per cert, molt bé, i per tant, no, de cap de les maneres, disminuin partides al contrari. Canviarà l'enfocament, no? Exacte. Canviarà l'enfocament, i havíem arribat a 990, pràcticament, als pitjors moments, i ara estem a 500 i una miqueta. Hem de canviar l'enfocament d'aquí va dirigit, d'aquí va adreçat, aquests plans d'ocupació. El ple del mes de setembre es va aprovar l'adquisició de la sala municipal de Taneu. Ens vam parlar amb el Sergi i seguir el dia després de ple, però, aprofitant que tenim l'alcalde, què teniu pensat fer-hi a la sala municipal de Taneu? Bé, el que ja ens vam explicar... Nosaltres tenim un abans projecte a l'Ajuntament de Rehabilitació per Facis d'aquesta sala. Per tant, i així s'hauria explicat el president de la Taneu, del qual vull agrair-li, ho vaig dir-ho en el ple mateix del mes de setembre, que estava present a la sala, que ha sigut molt fàcil aquesta negociació. Vaig dir que el govern municipal es volia entendre amb la Taneu, no en tenia una altra escenari, no en tenia una altra situació, i, efectivament, jo sé que ells també han fet un esforç a les seves assemblees amb els seus socis. Finalment, hem comprat aquesta sala. Era un tema que ja portàvem al cap durant molt de temps, i que segurament sense la crisi econòmica ja ho havíem fet fa uns anys, però no podia ser. Per tant, ara el que farem és acabar el projecte ejecutiu. Primer, projecte bàsic i després ejecutiu, i començar la rehabilitació. La rehabilitació la començarem pel sostre. Farem el sostre nou, té un import a l'entorn dels 500.000 euros, i, per tant, dins del pla d'inversions, al final de mandat, això pot ser ja un inici de realitat, i podem tenir l'ajudicació d'aquesta obra. La sala es rehabilita tal com està. És a dir, no es modifica, es fa una rehabilitació integral, hi ha elements que són fonamentals, insisteixo. Doncs el que és el sostre, que són els vestidors, tot el que veus, està una mica antic. Per tant, el que es vol és mantenir exactament la mateixa estructura, el mateix escenari, els mateixos palcos, la mateixa escalinata, tot plegat. Sí que la teniu no canviada de cara, però se li rentarà la cara. Exacte, se li rentarà la cara i tindrà vestit nou. Però jo crec que això la gent ho entén i la gent ho vol. La gent ho vol, i, per tant, bé, acabarem de fer aquest projecte, i a mi de que el pla d'inversions vagi geocotant, queda a dir que la millor situació econòmica permet avançar el pla d'inversions que teníem 2015-2019, que és una bona notícia, i, per l'altra banda, també estem treballant ja, projectes que no estaven en el pla d'inversions, però que els encarregarem, com és posar de munt de la taula, la pista exterior de la bona aigua. La pista exterior de la bona aigua, que havia caigut també al llarg de la crisi, el que farem és acabar, primer, recopilat tots els dibuixos i abans projectes i propostes que teníem, posar-les de munt de la taula, explicar-lo a les entitats abans de Nadal, i, per tant, és molt possible que l'envinent doncs pugui encarregar aquest projecte geocotiu de transformar la sala a la pista exterior de la bona aigua, perquè sigui, doncs, segurament, un pack tres que se li diu, o, bé, escoltarem a les entitats i la farem nova, i amb més capacitat, diguem-ne, per les entitats, que és el que en aquests moments ens demanen. Quins que serien els canvis que s'hauran de fer a la pista exterior? Segurament, ja et dic, segurament convertir una pista en tres, en el que seria el més llògic, no? Però permet-m'ho anar a poc a poc, gestionar el temps... Un sistema que està sobre la taula, però no està... En aquests moments, penso una cosa, que no estaven al pla d'inversions, estem parlant que no estaven al pla d'inversions, però el fet de jacutar les inversions més depressa del que pensàvem, doncs això li estrena en la pols. S'entén en la pols en aquest moment, coses que, segurament, insisteixo sense la crisi, ja estarien fetes, no en projecte, sinó realitzades, construïdes. Acabem l'entrevista parlant, també, de les festes de tardor, que les tenim a tocar, i comença aquest cap de setmana amb un munt d'activitats. Tenim aquest programa, un munt d'activitats, les més clàssiques des de Sant Josep del Carrer. També hi haurà un Cercavila, si és una novetat d'aquest any, si no m'equivoco. Afectivament. Bé, jo crec que les festes ens van bé per dues coses. Una, per passar-s'ho bé. Per passar-s'ho bé. I per la segona, és participar, parlar amb la gent, tenir aquest nivell que sempre parlem de... Vostè què fa per la convivència? Doncs les festes ho són. Doncs passar-s'ho bé. El fet de trobar-se amb els amics, amb la família, amb els veïns. I, aleshores, posar en valor les festes de tardor, per la quantitat, diguem-ne, de gent que hi participa, les entitats, principalment, i l'esforç que hi ha. Aquest cap de setmana, veïns del poble em deien... Escolta, ja tornem a estar amb festes. Sortim de la festa major, tornem a les festes de tardor, amb alegria, amb ganes de participar, totes aquestes activitats que tu dius que tens al programa, són molt diverses, i es dissenyen per tots els col·lectius, absurdament per tots els col·lectius del municipi. Si t'hi fixes, doncs, és els més petits, joves, gent gran, i amb la participació de moltíssimes entitats. Les festes de tardor van néixer, això. Avui, precisament, en parlàvem amb la Junta de Portaveus, que t'hi he dit abans, que ens reuníem, no? I deia, home, la festa major, doncs tenim un bon pressupost, però també el tenim a les festes de tardor. I anteriorment, la festa major ens tenia menys pressupost perquè participava menys gent, i era a les festes de tardor el que advocàvem més recursos. Ara hi evoquem recursos als dos festes, no? Perdona, això és bo. És bo que hi hagi moltes activitats, i sobretot que les entitats participin, per si no tindries sentit. Una festa de tardor que potser... Del 20 al 29. Durant més d'una setmana. Des d'un punt de vista personal, sembla que tenen potser un toc diferent, que les festes d'estiu, potser les festes d'estiu són més joves, més de festa, i les festes de tardor intervenen més les entitats, potser. Bé, la joventut s'ha apropiat d'alguna manera la festa major, s'ha apropiat en els darrers anys, i la gent que tenim una certa edat, les generacions que ja no són tan joves, ens ha rossagat, aquesta manera de fer la festa major, no? I això és molt positiu, el fet de que s'hagi apropiat en aquest bon sentit, doncs la joventut, jovent estiga al carrer la festa major, certament tens raó que potser la festa de tardor no és tan amb aquest element, però té un ideó, també, doncs el fet de que la joventut pot participar, no? Bé, igual comparteixo aquesta definició que has fet, no? Potser les festes més culturals, diguem-ne, no? Sí, sí, però... Escolta'm, també el jovent, doncs, clar... No ho dic com a punt negatiu, són diferents. No, no, tan perfectament, són diferents, són una mica diferents, però també es pot participar des de qualsevol àmbit, no? És cert que el núcle, en tot cas, té una presència molt forta a l'organització de la festa major, i això es nota, no? Que es dissenya pràcticament per ells o conjuntament amb nosaltres, però tenen molt a dir, i segurament la festa de tardor de les entitats també et secen el dit, que vull fer jo, etcètera, etcètera, més, la suma d'aquestes realitats, la que ens fa, insisteixo, el fet de que puguem participar, i que cada vegada hi hagi més potència de festes, perquè si mirem els anys enrere, i avui anem parlant també, el pressupost de festa s'ha augmentat molt, i significativament, i avui el regió ens ha ia... Escolta, encara caldria alguna partida superior per implementar alguna acció més en les festes, i segurament trobarà el resultat positiu en aquest pressupost. Quan acabin les festes de tardor ja, els cars, eh? Bé, avui tenim aquesta tarda ja la inauguració de l'exposició de 40 anys. Vaig parlar amb el president amb l'Òscar el divendres, per dir-li, doncs, entre altres coses, perquè hi assistiré, i dir-li com ho portava, i em va expressar la il·lusió, diguem-ne, i les ganes d'aquesta exposició, que també em va dir que hi havia una gent concreta, i em va fer gràcia per jo sota jo. Però no tant, perquè s'ha creat un grup de persones, que ho estan portant ells, i em sembla positiu, al fet que hi hagi unes persones que s'hagin dedicat, principalment, a organitzar aquesta exposició, que, pel que sé, per el que he vist, doncs jo crec que aquesta tarda hauríem d'estar tots i totes a Can Ginestar. Hi ha participat alguna vegada, els cars? No, oficialment no, encara que m'he tirat amb algun entrenament, o jo quan... Però no, no, oficialment no. No t'he pensat fer el debut? Bé, primer de buscar company. A veure si el troba, i el podem entrevistar, també, com a participant dels cars. Doncs vinga, som-hi. Molt bé, gràcies per haver vingut, i fins la propera. Gràcies a vosaltres. Adéu. Bona nit. Hem entrevistat l'alcalde de Sant Just Josep Arpinyà. Tornem d'aquí uns minuts amb la tertúlia dels dilluns, fins ara. I, on we go, there's a language we all understand. With an equal opera, too naughty for all the sangans and clap their hands. Just because the record has improved, don't make it in the groove. But you can tell right away, Dr. A, when the people start to move. They can feel it all over. They can feel it all over. They can feel it all over. They can feel it all over. I, on we go, there's a language we all understand. But you can tell right away, Dr. A, when the people start to move. But you can tell right away, Dr. A, when the people start to move. But you can tell right away, Dr. A, when the people start to move. You can feel it all over. You can feel it all over. You can feel it all over. You can feel it all over. La informació més propera al Justa de la Fusta. Seguim al Justa de la Fusta 11.41 minuts. I ho fem amb la nostra d'Altúlia habitual dels Dilluns. Amb la Carme Amador, a l'abon dia. Amb el Josep Coderc. A l'Altúlia habitual dels Dilluns. Amb la Carme Amador, a l'abon dia. A l'Altúlia habitual dels Dilluns.