Entrevista a Tomàs Navarro, psicòleg - 17/10/2017

L'Ajuntament de Sant Just s'assumarà aquest migdia les 12 a l'aturada de protesta per l'empresonament del president d'Omnion Jordi Cuixart i el de l'Assemblea Nacional Catalana Jordi Sánchez. L'Ajuntament s'adherirà a la iniciativa com a membre de l'Associació de Municípics per la independència i l'Associació Catalana de Municípics. Avui es tanquen els pressupostos de Sant Just, l'alcalde Josep Perpinyà ha explicat el just a la fusta que serà un pressupost que creixerà respecte al de l'any passat. Per Pinyà ha indicat que els darrers anys s'ha prioritzat l'àmbit de la persona en els pressupostos, però que Anguany també es dedicarà a una partida important al manteniment de la via pública. L'alcalde considera l'habitatge com una de les claus pressupostàries. S'està treballant en un nou projecte que consisteix en la congelació del preu de llogueres en habitatges privats, a canvi d'ajuts en la rehabilitació dels habitatges. Pel que fa al pla d'ocupació, Perpinyà ha explicat el just a la fusta que s'està treballant en la modificació del perfil d'aquells que hi podran accedir. La crisi ha afectat especialment alguns perfils professionals i els plans d'ocupació se centraran en aquells més castigats. Aquest divendres dia 20 d'octubre comencen les festes de tardor. El primer dia de festes se celebrarà al seguir-s'hi d'entitats amb alls, al cercabil, al cor a foc, sopar i música. El primer cap de setmana de les festes de tardor estarà protagonitzat pel cor a llengua, la jornada de portes obertes a Can Ginesta i la dia de castellera. El programa del segon cap de setmana de les festes del 28 i 29 d'octubre va encapsulat per la nit de Sant Just al Carrer, que compta amb diferents activitats com la shopping night, actuacions musicals en petit format i degustació de tapes al mercat. El diumenge estarà encarant les festes amb Sant Just al Carrer, on els veïns i veïnes podrà participar a les parades de segona mà, gaudir de diferents actuacions, tallers i activitats esportives. Aquesta és tota la informació per ara. Nosaltres tornem al Sant Just Notícies edició migdia. Recordeu també que podeu seguir la informació local a través del web 3bdoples.radiodesbert.com A l'hora de sortir de Gresca, se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats. I et deixo aquí sobre un gobre llit, perquè ara no, però després fotrasca, ja veuràs. Si tens ganes vols aigua tu mateix, pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit, t'hi va picar l'olleta, era fàcilment malinterpretable. Vaig agorar una nit per la posteritat, que un cimfeu i mil fec el com de fer-se el menig igualable. Però ja no passava res. Només aquell silenci trencat pel meu somient, potser no era el seu tipus millor que no fer res. Jo em puc anar per etrofons, i em pres en blanc i negre, i havia un boster d'angavards. Potser podria dir-me per què em ballava el cap. Haig en luc, haig en luc, vull entendre un pronopuc Haig en luc, haig en luc Haig en luc, haig en luc, vull entendre un pronopuc Ai, ja enlou, que ai, ja enlou. Ei, va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir-li ja, però si era i vaig, ella no vol, després que després, tot això acaba siguent un rotllo per t'atero. Va, convida! Ah... I en un pla no s'acuència una frase magistral. Una dona és una dona, no preocupis tan saval. L'any de mà, pa m'asmorzar. Ni tan sols faig mirar-la, i al l'hora de marxar, ella em va fer un petó que encara no s'interpreta. Ai, ja enlou, que ai, ja enlou. Justa la fusta, el Magasín del Matí. Gairebé un quart de 12 del migdia seguim al Justa la Fusta. i aquesta hora parlem d'una xerrada que tindrà lloc aquesta tarda a la seta, a la sala Isidore Consul de Can Ginestà, i organitza la biblioteca Joan Margarit. La xerrada es titula Quinsucoroi, l'art de curar ferides emocionals amb Tomàs Navarro, i precisament tenim el Tomàs Navarro al telèfon. Hola, bon dia, Tomàs. Bon dia. Què tal, com estem? Molt bé, vosaltres finalment. Aquesta tarda, xerrada, Can Ginestà, per parlar del Quinsucoroi. Què és el Quinsucoroi, pels que no havíem sentit mai a dir aquesta paraula? Que sou molta gent, eh, lògicament. És un concepte nou i molt llunyat. He fet bé del Japó i fa referència a la capacitat que... o a l'art que tenen els mestres japonèsos ceramistes, de que quan estén con la pizza de xeràbica en comptes de tirar-la a la sur el que fan és preparar-la, i en comptes de dissimular els trossos que s'han trencat, el que fan és unir els diferents fragments amor o emplata, perquè que elli venc clara la seva reconstrucció, perquè és una mostra de fortalesa. Aleshores, amb aquesta mateixa analogia, ho hem portat a la part de les persones, perquè, clar, sovint, quan se'ns diuen, m'han trencat el cor i hem de reconstruir aquest cor, o se'n va trencat la vida. I, de fet, és l'analogia perfecta per explicar que no passa res, perquè ens haguem trencat si són capaços d'aprendre de jo com petit, de jo com passat. Així molt ràpid, eh? Per tant, és una analogia entre quan es trenca un gerro cinès, per exemple, els japonès, o un gerro, en general, i quan se'ns trenca l'ànima, podríem dir-ho. Exacte. Pensa que la gent es pensa que viure és... o es va fer creure que viure és un camí de rosses, i ser la part de contents tota la vida, però la realitat és que tenim moltes adversitats, tenim els problemes que gestionen el dia a dia, i no ens ensenyen a fer-ho amb quins acorolls, que amb aquesta analogia s'ha fet un manual de resiliència que ens permet gestionar l'adversitat i sortir-nos a forçar aquesta gestió. Però, al final, el gran problema no és que tinguem un càncer, que és un problema, eh? Però quan tenim un problema dross, doncs, clar, la família Mx es activa tot un sistema de suport increïble. I també els problemes són de tots petits problemes, que no gestionem, que ignorem les frustracions al dia a dia, l'accumulació de tot això. I, doncs, clar, no ens donen eines per gestionar-ho. Bueno, ara quins acorolls proposo aquestes eines, i mostrar que no és tan complicat ni tan difícil, moltes vegades, poder gestionar aquests contratents. Dius que moltes persones no s'atreveixen a viure una vida plena, intensa i amb passió per por a trencar-se. Creus que això és així? No s'atreveix a viure plenament per por el que pugui passar? Mira, posa'm un exemple. Quanta gent està goviada al seu lloc de feina, i no canvia de feina per si s'equivoca? Doncs això no hi ha prou, eh? O amb l'amor passa, tens una parella en la qual no tens una vida plena, però dius, bueno, va, vinga, que trobaràs millor. I no, la veritat és que et renunciem a viure en plenitud per tenir una parella en seguretat, no? A més, com que es fa por, bueno, si m'equivoco, si t'equivoques, aprenc, i no passa res. No passa absolutament res. De fet, el més normal, el més pop és que ets equivocat. Mira, només que amb l'amor, eh? Diuen, el primer relació pretén tenir èxit, no? I el pretén que sortirà a la primera. I amb una cosa tan bàsica com és caminar o xerrar, quantes vegades se'n decau? Quantes vegades ens equivoquem abans de fer-ho bé? Doncs aquesta por, a prendre mal, el que fa és limitar-nos i no permet que disfrutem d'una vida plena. Per tant, el quinçucoroi es basa, sobretot també, en equivocar-se, no?, en l'error. Aquesta seria la base. No, ben bé, mira, jo, mai m'ha diferenciat entre els errors i les estupideses. Que no és el mateix. Una cosa és quan tu dius, mira, no sé conduir, agafo un cotxe, i vinga, i veig que m'han sorprès. No, això és una estupidesa, és un accident, i pensaràs mal, això no és un error. Un error és quan realment has planificat, has fet, has treballat, i surten contra temps perquè no podem controlar tot el gestionat. Això no és una alegoria d'error en si. Si només s'havia trobat i fer-lo el fet que si t'equivoques, doncs no passa res, sempre i quan aprenguis. Però, insisteixo, de vegades, hi ha molts errors que cometem, que queden emparats amb aquesta analogia de venga, i no, són una mica altreses, no cal patir per patir per gent de nit prou, en el dia a dia. Per tant, no, això que dius, aquesta diferència entre el que són les estupideses i errors a la vida, però els errors també passen. Com escudren les farides emocionals, quan cometem errors que ens transtornen? Mira, el que costuma de fer és pensar que el temps sol ho escudrarà, com si hi hagués el que sé, la campanita, o com a volgús de fada i vinguis a utilitzar sol·lació si no és el tema. Seguirem en l'al·lugia amb una ferida física. Tu, quan estàs en ferida, com no no ho curis, com no la netegis, com no la seneigis, tens una infecció a l'opant que pot ser que va molt íntot, però s'hauria emocionat de passar el mateix, aquest de fet curar aquesta ferida i no es comença per mirar-te-la. Perquè tenim una estratègia molt tròpsica, que és o de, bueno, aquí no ha passat res. De fet, sovint, quan aconsellem una altra persona, altra gent diria que l'has apartat. No, s'ha de parar, primer pas, mirar la ferida, analitzar-la i netejar-la. Segon pas, és recollir tots aquests trossos, i recollir l'ús net d'emocions tòxiques, com la ida, com el ressentiment, com l'odi, com el mai més t'ho n'estima ningú, i un cop tens tot això, reconstruir-ho, i la base reconstruir-ho és apesa i l'altre pas a analitzar el que ha passat. I analitzar-ho des de la distància, però quan estem patint, és molt complicat, perquè tenim un estat emocional d'alterat, i, ògicament, no analitzem-me, en plenitud de facultats, i, finalment, donar bellesa a aquestes sigles trios, perquè de vegades vivim en un pla o en vergonya, coses que són normals. Aleshores, a mi fa poquet una persona em deia, jo, clar, m'he caçat dos vegades, no puc formar una família, i ho deia en vergonya, no, filla, no, no sé cap problema, això. Per fer-lo més normal és no poder ser una família, perquè és difícil trobar una parella, tirar cap endavant, això és una de vergonya, si això no... En dintre de la bellesa, si és un cop que us apèn, t'ho escoltem, no analitzem, allò que és normal. Creus que, a vegades, també tenim por a equivocar-nos pel que puguin pensar a la resta, més que per nosaltres mateixos? Ui, mira-me aquí, en aquesta cultura, altres cultures no, eh? Tu vas a Finlandia i veus que hi ha un peu a terra, hi ha veus que la gent li importa el trànsit pitos o el que pensin dir. Però aquí no, aquí, sovint, què pensaran, què diran, què s'imaginaran, i de fet, això destina un capítol a parlar, i sota el títol de les mirades alienes, eh? Que ens imaginem la gent que estarà pensant i això condiciona les nostres decisions, de tal manera que durem poder a algú que ni tan sols ens coneix, no? O que ni tan sols estan a les apèies. Aleshores, això és segur que ens treballarà i ens ha de tornar una mica més fina a Jesús, eh?, la gent d'aquí, eh? Aquest és un tema que ha de treballar. Diries que Quinsucoroi L'Arde Coraferides és un llibre d'autoajuda? Mira, és complicat, de fet, la més literal a la Porto Boja, pobreta, perquè és molt tècnic per ser d'altra ajuda i molt divulgatiu per ser tècnic. Igual, algun dia faran una categoria nova, eh? De moment, al primer llibre ja em va passar, en aquest, també. De moment, és un llibre de psicologia en el qual et dono recursos perquè tu puguis gestionar-los. I d'on ha d'escolt, això? D'on ha d'escolt aquella gent que no pot anar al psicòleg? Doncs perquè no entenc el que no t'ho diré, el que no té temps o perquè té por, eh? A les seves solents hi ha coses que no són molt difícils de treballar-les i de gestionar-les. Per exemple, si tu ara a mi et deixes, no sé, a Londres, doncs amb un mapa ja en tens de prou. Però si ho portes a veure allà ja, doncs més vol que li fiquis un senyor d'allà que el porti de la maneta, no? Doncs una mica passant la psicologia. Hi ha problemes que hi ha algunes persones, eh? Perquè tenen els problemes i tenen les persones que, amb un mapa o un llibre, tenen prou. I hi ha persones que han d'anar o situacions que han d'anar o un psicòleg o un professional, tot si ajudin. Però en qualsevol cas, creus que els problemes emocionals es poden tractar, també, un mateix, un sol, o es necessita sempre ajuda externa? Mira, de nou, insisteixo, depèn del problema i depèn de la persona. Hi ha difícilment de veure el psicòleg, perquè el depèn tot el dia a la punta de llengua, eh? Però depèn de la persona i del tipus de problemes. Una persona amb una gran capacitat insight, amb una madurez emocional important, amb una bona capacitat d'anàlisis, per problemes. Aleshores, aquests problemes tenen prou amb un llibre, com que ens acudem i sense cap mena de dubte. També hi ha gent, i és que no s'hi he fet ni del llibre. Gent que no es capa d'entendre el que està passant a la seva parella o a un amic, perquè ens ha acudit per a la de comedat, per a la gent que s'ha de mort un fill, per a la gent que l'han deixat a nivell de parella. Doncs en aquest llibre podrà fer-se la idea, perquè hi ha casos molt pràctics, molt explícits, de què pot sentir aquesta persona. Però també hi ha gent que escolta que no té ni otra sensibilitat, o que la té per una amiga, no la vol tenir present. Aleshores, ni en un llibre ni en un professional podrà fer res. És que cal un segreu d'inquietud i de madura ser capaç de l'anàlisis, per poder aplicar-te aquesta xerrada o el que t'hi veu una persona. Aquesta xerrada, que tindrà lloc a la CET, a la sala Isidor Consul de Can Ginestar, m'organitza la biblioteca. La Sant Just és una xerrada oberta a tothom, però m'agradaria preguntar-te a qui l'hi recomanaries especialment, que vingui avui a escoltar-te i que deixi al llibre qui et sucoró i l'has de curar de ferides emocionals. Mira, jo crec que està recomanat qualsevol persona per a altres motius primers, perquè sovint associem la psicologia a estar malament. És la psicologia ens ajuda a estar millor. No cal que estiguis malament, sinó que pots aprendre recursos per estar millor. És com qui diu, no vull saber d'inversions financeres, perquè ja em veig bé que pots anar millor, vol tenir escalesis de uns homes diferents. La psicologia passa el mateix. Pots estar molt bé, però pot estar millor. No em puc gestionar això que han patit, i és el centre de la seva vida, que és l'amor d'aquest fill, l'accident que va tenir, la malaltia o l'acomiadament. I, finalment, està aconsellat per a totes aquelles persones que estan agoltant d'algú que ha patit un trauma, una estació traumàtica, per poder entendre i ajudar la persona que s'estima en el que conviuen. Moltes gràcies, Tomàs Navarro, per haver-nos atès a Justa de Fusta de Ràdio Esvern, que vagi molt bé la xerrada d'aquesta tarda, aquest vespre, i convidem a tothom que no estigui escoltant-nos a que hi assisteixi. Moltes gràcies a vosaltres, a aquesta entrevista. Fins la propera. Fins la propera. Adéu, bon dia. Vinga, adéu. Hem parlat amb Tomàs Navarro, o tot llibre, qui et sucoroi. L'art de curar ferides emocionals que es presentarà aquest vespre a la seta, a la sada Isidor Consoldat, que ens hi estan, un acte organitzat per la biblioteca Joan Margarit. Nosaltres ara fem una petita pausa i tornem d'aquí quatre minuts, pagats, amb la tertúlia dels dimarts. Fins ara. O la música electrònica més suor. Cada tarda de 5 a 7... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música choral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Primer van ser les zones. 98.1. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern, cada dia, més a prop teu. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic a costa del nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, a vinguda a indústria sense nomen. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'àlvidre. Canviar àvids és tan necessari com l'aire que respirem. A M.A.B., metròpolis Barcelona. Et poso llus, el tinc molt bo. Sí, posa-me en un ciutat per arreglar i quart i meitat per llarjar les escopraries. Cada any me'l baratem el 35. Mentre estan, 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar. Necessita més gent compromesa. A M.A.B. recolzem projectes contra la Fama 60 Països. Té compromets? Truca el 900 811 888. No et trobes bé? Creus que has d'anar urgències? Abans de sortir de casa, truca el 061. El 061, el nostre personal sanitari, t'oferirà ajudes a les 24 hores dels llocs. I t'indicarà a quin centres millor que t'adreçis en cas que calgui. Així podrà rebre l'atenció que necessites més ràpidament. Per una salut millor, 061-4-Salut Respon. Generalitat de Catalunya. T'ha anat costar separar la brossa? Tant esforç és llençar cada cosa al seu lloc? No, tot el mateix covent, tot en la mateixa pila. Esclar, no hi tens espai a la cuina, oi? Però si no ens hi posem, aviat no tindrem espai sense països. A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem. Fins quan? Redueix, reutilitza, recicle, reacciona. Amb la col·laboració de Coenvesia Covidrio. Generalitat de Catalunya. La informació més propera al Justa la Fusta. Ja escoltem la música de Tartúlies, perquè és moment per fer Tartúlia, la Tartúlia dels Dimarts, amb el Jordi Ferraz. Hola, bon dia, Jordi. I amb el Pep Quintana, hola, bon dia. Avui sense el Jaume Campreciós, que s'ha acusat a posar muntanyes. Muntanyes, molt muntany avall. Bé, avui... Avui que ens interessava que vingués, perquè ell és el que està més enxufat amb el que li agrada la política. Ja ens tocarà a nosaltres parlar de coses desagradables, perquè per a el meu cas jo crec que estem patint una cosa, que és el que li deia el Josep ara actualment, que diuen que en nostres èpoques tenim que anar a lluitar pels presos polítics, ja tindrem que tornar-hi a anar. Home, dia amb mogudet, eh? Sí, ahir va ser un dia amb mogudet, mogudet. Home, i espera't. Com ho ha de veure, això? Molt malament. Primers presos polítics. Home, jo, per l'edat que tinc, també, com diu el Jordi. Nosaltres estàvem, doncs, sabíem el problema que hi havia amb els presos polítics en aquella època, però no ens imaginàvem, almenys jo, que al cap d'aquests anys tornaria a començar la història, no? I realment, malauradament, sorprès... Sorprès. Potser no moria a sorprendre tant. No, en principi... Ja no estarà anar de tots aquests anys. I el pa que s'hi dona, no? Sí, en principi, jo crec que m'ho dius, el Jalan ho hauria passat, però tu t'ho penses i saps, i ells ho saben, perquè la prova tenim els dos vídeos que van posar les xarxes, i després es van donar per TV3, quan els van acabar de detindre, perquè els vídeos que ja els tenien previst. Si ells ho sabien, sabem que el govern, en principi, també suposo que també deu estar el pas d'aquesta, que aquests tenen el que és el polític, com se diu, això és l'immunitat d'aquests, més o menys, fins que els hi treguin, i els que tenen... Ah, són aforats, aforats. Sí, però aquests no, sinó els... Però aquests no estaven aforats, o sigui, aquests són persones normals. Per fer-ho, els metges del govern, el president, aquests són gent aforada, certament. Jo, per la meva part, crec que, a part d'aquests excessius, el que s'ha fet, perquè... declarar les culpabilitats que els hi han estat donant amb aquesta secessió, no sé què és més secessió, si una persona que ha fet anar a les masses, les ha parat una mica, sí que tots són, però no crec que siguin ells, sinó que som el poble, els que anem a sortir al carrer, ells l'únic que fan és encausar una mica, perquè no hi hagi una mica de violència, perquè la gent estem molt cremat, no els voldríem que hi haguessin d'alta baixos, com hi havia en aquelles èpoques, però ells ho han aconseguit fer, i, en canvi, els acusen de secessió. Llavors tenim a totes les cercles del partit popular i totes les seves camarilles, com en Sanpa la Infanta i en Sanpa l'Ordangarín, que han fet més coses impossibles de tot, i, en canvi, els escollireu en totes les culpes i no tenen res. Llavors es veu que, si tu lluites per la pau, i vas amb tranquil·litat, és quanta les carregues. El que fa a mal i fetes és quan et deixen anar. Els justícies, igual per tots. Segur en diuen, sí. Potser també, aquí s'estan barrejant temes polítics i judicials, perquè una cosa és ser corrupte o robar diners. Això és un tema que s'ha de resoldre als jutjats, però, clar, el tema català és un tema polític, que el govern espanyol no està volent afrontar de cara. No, no, és que a més a més tenim molt clar, que la part judicial pot creure amb els jutges, però arriba un moment que no pots creure amb el sistema judicial espanyol, perquè tots els qui hi han són de la mateixa banda. Si no, sembla... I, esclar, llavors, això s'estan dirigits d'una manera o altra. Llavors, són imparcials. Així tenim el Tribunal Constitucional que, teòricament, és per resoldre coses que, quan hi ha discrepàncies, s'ha de resoldre en canvi el que fan és ordenar. No ho sé, no ho sé.