Entrevista a Palmira Badell, autora de Rataneu - 18/10/2017

Gairebé en quart de 12 del matí parlem ara del conte Rataneu, un conte teatralitzat que s'interpretarà com a acte del Sant Anari de Lataneu els dies 22 i 29 d'octubre. I per parlar-ne tenim amb nosaltres la seva autora, la Palmira Badell. Hola, bon dia, Palmira. Bon dia a tothom. La meva autora és una autora habitual del programa, però avui ve en qualitat d'entrevistada. Així se m'ha demanat, doncs jo aquí. La gent no es confongui que no estem fent... No és la tertúlia dels dilluns. No és la tertúlia dels dilluns. Que per cert no hi era aquest dilluns. No, per tant, doncs mira. Havia de venir a complir. Sí, hem tingut la nostra dosi de Palmira Semanal també, de totes mateixa, a la ràdio. A la ràdio s'hi ha que hi ha una recorregut per la història de Lataneu. Sí, a veure, soc de la Comissió del Sant Anari de Lataneu. I mentre estàvem parlant i sortint idees allò que unificis, Si fessin això, i si fessin allò, i l'Anna Vela Noa, que és de la Junta, em diu, per mira per què no fas un compte. I a mi m'agrada molt fer-ne, la veritat, no és el primer que faig, però sí que és el primer que sortirà el públic, que es teatralitza, no m'havia passat mai, tinc algun d'editat, però així, no, i és clar, i rumiant, rumiant, jo aquell moment ja no vaig estar per la reunió, vaig anar rumiant i em va sortir aquest nom i li dic, et sembla una rata que es digui rateneu, i va quedar una mica així de broma, però jo m'ho vaig agafar en sèrio, i vaig començar i els hi vaig anar presentant, i aquesta rata explica coses, no és que explica la història de la teneu temporitzada, va explicant doncs coses, la seva visió, ella, ella representa que va néixer a les obres de la teneu, va, junts amb la teneu, i no s'ha produït res del que ha passat allà dintre. Seria una mica com si una persona gran ens explica que és tot el que ha viscut, no? Ah, això mateix. Però que pas que en comptes de ser una persona és una rata. Llavors, esclar, a l'hora de teatralitzar-ho, com que jo no sé de fer guions de teatre, doncs el Roger va dir, esclar, jo vaig plantar-ho de manera que era una àvia que ho explicava els seus nets. Però esclar, llavors, requeria un paper per la rata molt complicat per persones que són, amb aters, que ho fan molt bé, perquè em consta, perquè vaig els assatges i veig que ho fan molt bé, però esclar, s'ha de memoritzar molt. Hauria estat com un monòleg, no? Ah, això mateix. Llavors, a l'afegir-s'hi gent, llavors hem posat retietes, les filles, nets, hi ha 5 nenes que també pregunten, i entre la rata, el ratavi, que representa el marit, i els retietes i les filles van explicant coses. Hi ha uns nets una mica més grans, també, són 12 o 13 persones, i entre tots els grans expliquen, però la que més pes porta d'explicar és la rata. La rata neu, sí. Hi ha hagut un canvi molt important entre el conte i la obra. Tu notes que ha canviat molt l'essència del conte o no? No, no, gens, l'essència no canvia gens. El que canvia és l'estructura, perquè posar-hi dos personatges o tres a posar-li 12 canvia, però de fet el diàleg és el mateix, que passa que està repartit, però és el mateix. Has pogut veure la obra teatralitzada als assajos? Sí, gairebé he anat a tots, i la veritat és que em fa il·lusió. T'agrada com ha quedat, com està quedant? A veure, és que aquí hi ha hagut la mà del Roger, en muntar-ho. Després hi ha hagut la Chita Camps, ha fet unes carotes, que són les rates, que una mica hi han col·laborat tots per fer-se cadascuna seva, però ha sigut idea d'ella de fer el disseny. La Montse Maurinero, que porta tot el que és atretzo. La Sara Jaques, que també ho proporciona tot, si posa després hi ha alguns que faran una mica de puntadors, regidors, tot això, tota aquesta gent que no es veu i que fan possible, que llum, sol, el Roger ha fet un muntatge, perquè és que, a més a més, aniran sortint totes les seccions de la Teneu, perquè ella em parla i després perquè també serà una col·laboració de tots, o d'una manera o d'una altra, o actuant o amb presència. Això ho fa gent de tamboret, oi? O de just teatre? No, de pastorets. Exacte, són com els que ara estan formant tamboret també, que surten de pastorets. Ah, això mateix. La gent que farà aquesta obra, que és una mica un rapàs històric a través de les històries que explica la Teneu, de tot el que ha passat a la Teneu durant aquests 100 anys. Quines són algunes de les històries que expliques, si ens pots fer un avançament? Ella explica que una vegada, això és veritat, no hi ha res de mentida, hi havia un gat, que li deien el sort, perquè es veu que no feia cas de ningú. Aquell gat es posava a la falda d'algú, ja el coneixia, i de tant en tant passava per davant la pantalla, xacava la cua, i la gent el veia passar, però era una cosa habitual. I aquesta i la rata, això sí, que no és veritat. La rata és l'únic personatge que no és real, però les històries que s'expliquen sí que ho són. Sí, això mateix. Resulta que és veritat que va passar, però que no va passar amb la Rata Neu, va passar en una altra rata. Una senyora tenia el gat a la falda, i li anava passant la mapa al llum, i de cop i volta veu que el gat passa per la pantalla, i llavors em va donar que el que tenia a la falda no era un gat, que era una rata. Per tant, jo ho he aplicat a la Rata Neu, però no era la Rata Neu, era una altra rata. La Rata Neu ho explica com si fos ella. Això mateix, però va passar de veritat. Doncs aquesta és una de les moltes històries més, i no que s'explicaran en aquest conte, on també suposo que hi surten representant una mica totes les seccions de la Rata Neu. Sí, sí, esclar, hi han de ser, perquè és la història. De fet, les seccions són les que fan la Rata Neu viu. Ens has portat també el conte que, a banda de la versió teatralitzada, és un conte també que està ditat, que... L'hem ditat amb fotocòpies per poder fer l'obra. No està ditat. No està ditat per un editorial. Però qui vulgui llegir podria fer-ho, no? Potser està disponible? No, no està disponible. Llavors ja en parlarem. Encara me'n pots millor, perquè el que llegiràs ara serà un avançament mundial, una estrena mundial. Resulta que, esclar, la Rata és una passionada de la Teneu. I els nets, esclar, les coses són així. Nosaltres sentim passió, però una cosa, i els nets no ho veuen igual. Els agrada en altres coses. I a vegades surt allò que la música que li agrada amb ella no és la que li agrada els nets, i els balls igual. I esclar, li retreuen, de certa manera, i li diuen, ara ja llegeixo el text. És que tu, tot ho veus bé, àvia. I l'àvia els contesta. I el que no veig bé m'ho quedo per mi. Perquè poca cosa hi puc fer. No sóc més que una rata, jo. I el net gran li contesta. No, si ja veiem, que n'estàs molt convençuda de la Teneu. Però, però què? Què passa? Voleu dir què us passa pel cap? I el net li diu que gairebé tots els socis són gent gran. I ella diu, i? I diuen, ja sabem que te l'estimes, però vols dir que té gaire futur la Teneu? I llavors ella diu, n'estic convençuda. Vosaltres creieu que la música, el teatre, la pintura, el saber, cantar i ballar, veure pel·lícules, anar concert o a conferències o a discursió. Creieu que tot això passarà de moda? Això és cultura, i la cultura no passarà de moda. Perquè els que... És el que fa els humans? Humans. Segurament es tracta d'arribar més a la gent, als veïns de Sant Juls, dels joves, de fer-lo saber que la Teneu i trobarà gent amb iniciativa, gent que organitza coses, amb la voluntat del món i molt d'amor. I és cert, jo m'estimo aquesta casa, me la sento meva, i només m'agradaria una cosa, que vosaltres també arribeu a sentir el mateix que jo. Doncs la Teneu, que també toca un tema, potser, sensible de la Teneu, que és si... quin serà el futur de la Teneu, però amb un toc optimista, no? Amb un toc optimista. Perquè crec que, si mateix, aquesta part la vam fer entre el Roger i jo, vull dir que aquesta, justament, no és tota meva. Però l'ascència era transmetre que ella creu que sí, imagina't si ella creu que té futur, perquè el problema de la Teneu no és de la Teneu, és general, que és el relleu. Sí. És bastant generalitzat, aquest problema. El que fa és que, jo em pregunto, la Teneu fa 30 o 40 anys, hi havia molta més gent jove, que ara? No. O també era gent gran... Home, 30 o 40 anys, sí. Sí, perquè és... quan es feien festes de tardor, imagina't, jo tenia 30 o 40 anys menys. Per tant, era jove. Sí. El que em refereixo és que, moltes entitats també, la gent va passant d'una entitat altra, potser, cada entitat té una mica, diríem, el seu públic, i, evidentment, els adolescents o la gent de 20 i pocs estan al caig a l'esplai, no la Teneu, però ningú diu que aquesta gent després no passarà cap a la Teneu, cap a la Seas. I que abans no teníem altra que la Teneu. I ara la gent té més opcions. Sí. I això també influeix. Bé, són temps complicats per tothom, però la Teneu és una entitat forta, amb sentits d'història, que segur que... que se'n sortirà. Jo crec que sí. Anirà fent com ara. Jo crec que sí, però no és que no hi hagi gent jove. És que hi ha més gent gran que jove, però ara, justament, hi ha la Ginesta, que s'ha incorporat, que són molt joves. Sí, i són gent, a més a més, amb ganes de... Amb il·lusió. ...difondre la cultura popular, també. Exacte, sí, que això també és interessant. Què és interessant? Doncs el futur ja veurem quin serà, en qualsevol cas, el present o el futur més immediat és aquest conte teatreitzat de la Palmira, la Palmira, la Teneu, que s'interpretarà els dies 22 i 29 d'octubre, a la sala municipal de la Teneu, la sala gran. Això mateix. La sala gran que ara ja passarà a ser de l'Ajuntament de Propietat. Això mateix. Us hi espero. Us hi esperem a tots. El preu de l'entrada és de 8 euros, 6 pels socis, 8 pels públics en general, i es poden aconseguir a través de tic-tac-ticket.com. O el mateix dia. O el mateix dia a taquilla. Molt bé. Per tant, tots els que ens estigui escoltant i tinguem ganes de saber més sobre els 100 anys de la Teneu, ja us sabeu, 22 i 29 d'octubre, a dos quarts de set del vespre, si no m'equivoco, reteneu aquest conte de la Palmira, teatreitzat per Roger Consul. Doncs deixem-ho així, molta merda. Molta merda. I molta sort, Palmira. Fins ara la veu. Hem parlat amb la Palmira Badell, autora del llibre rateneu, del conte rateneu, que es teatreitzarà i s'interpretarà els dies 22 i 29 d'octubre a la Teneu. Nosaltres ara fem una pausa musical i tornem de seguida amb la tertúlia esportiva amb l'Emilius Casocchio, l'Ànric Riba i el Carles Hernández y Rius. Fins ara. No tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar. no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar, No tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar, No tinc temps per pensar que no tinc Em convides a dinar I a mitjà et mener d'anar Em sap greu de debò Però faig tard a no ser on Tota mitja és cap per baix Tot fet i deixat estar Que no tinc temps per pensar No tinc temps per pensar que no tinc Tens temps per pensar que no tinc Tens temps per pensar que no tinc Tens temps per pensar... Tens temps per pensar que no tinc La Carta. Abans, de dos llocs, escollats al món, escrivats decisions, s'ho aviat, que per d'avions no digués, m'ha fet res. No, tants anys i només l'he après, que no t'intents per pensar, que no t'intents per pensar. Hey! No t'intents per pensar, que no t'intents per pensar, que no t'intents. No t'intents per pensar, que no t'intents per pensar, que no tinc. No t'intents per pensar, que no t'intents per pensar, que no tinc. No tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar. Justa la fusta, el Magasín del Matí. Gràcies. 11 i 33 minuts del matí. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.