Entrevista a Carles Palau i David Jovellar, de Karts de Coixinets - 20/10/2017

És gairebé un quart de 12 del migdia seguim al Justa de la Fusta i parlem ara dels Cards de Cocinetts, que encara queden algunes setmanes perquè se celebrin, però ja s'han obert les inscripcions, per tant els que hi voleu participar ja us podeu començar a inscriure, i també s'ha inaugurat l'exposició dels 40 anys de Cards de Cocinetts, i per parlar-ne tenim avui amb nosaltres el Carles Palau. Hola, bon dia Carles. Hola, bon dia. A veure, bon dia. Bon dia. Va, ara sí, t'aviences el micro que no era. I també tenim el David Jovellar, que és de l'Organització dels Cards de Cocinetts, bon dia. Hola, bon dia. Per cert, el Carles és membre de la comissió organitzadora de l'exposició dels 40 anys, també ex membre de l'Organització de Cards de Cocinetts, ex corredor... No, i corredor actual. I corredor actual, aquest any també? Ex corredor, tres primeres curses, i ara corredor actual de fa 20 anys. Per tant, la veu de l'experiència dels Cards? Sí, tota una vida. Comencem parlant de l'exposició, si us sembla bé, que es va inaugurar a principis d'aquesta setmana? El Dilluns, aquest Dilluns. Dilluns, com en aquesta inauguració? Bé, molt bé, va vindre molta gent i... Bé, bé, bé, la veritat és que tothom d'ella vindrem un altre dia, perquè amb tanta gent i tanta informació per llegir... i que és una exposició per venir en temps i disfrutar-la. És una exposició, ahir la vaig poder veure, molt elaborada. Hi ha partit si va molta gent en el muntatge d'aquesta exposició? Sí, hem coincidit. La veritat és que hem fet un equip, i ha coincidit que teníem molt clar que volíem fer una exposició per aprofitar la professionalitat de gent de diferents sectors. I, en aquest cas, vam coincidir amb dissenyadors, arquitecte, una persona d'un informàtic, també amb la Montse Ribes, que és la que ens va fer el tema del muntatge de vídeos i tal, que fa comunicació, la Mireia Rivera, que amb el tema de museus havia treballat, i el tema redacció de textos, després, hi ha també la gent de muntatge, com ha sigut la console, la Txell, un equipet, i la veritat és que ens hem entès molt bé, i hem pogut fer una exposició de nivell museu de veritat. Sí, realment, sembla... Els que hi vagin que no s'esperin a veure només quatre fotografies i un vídeo, perquè hi ha molt més. Pels que no ho has invist, què es poden esperar? Nosaltres volíem fer una exposició que fos justament el contrari del que havíem fet, o de lo que inicialment podíem fer, que eren les quatre fotografies, volíem fer una exposició que fos no només per la gent de Sant Just que ja ho coneix, sinó perquè quan se vol persona que sigui de fora, que també ho veiés i ho pogués entendre. És una exposició oberta a tothom, en aquest aspecte. I volíem fer-la amb qualitat, amb qualitat d'elements, els elements exposats molt seleccionats, i, clar, tota aquesta qualitat d'elements, la veritat és que hem tingut també la participació, la col·laboració d'empreses i comerços de Sant Just que ha sigut, i repeteixo la meva paraula, brutal, per la gran col·laboració. M'he quedat sorprès de com ens han col·laborat. S'han empilcat moltíssim, i això és de molt de grei, perquè això té uns costos molt elevats, i, per supos, no en teníem. Teníem la col·laboració de l'Ajuntament i de la pròpia organització, però, inviable, totalment, puc fer tot aquest muntatge d'exposició amb el pressupost que teníem, que ha sigut, hem aconseguit exposar el que volíem, i gràcies a aquesta gran col·laboració. A l'exposició, a banda de vídeos que es poden veure, fotografies, explicació de la història dels cars, i algunes perles, també. Com, per exemple, una vespino. La vespino, curiosament, és la primera moto que jo baixava. Estem parlant de l'any 80. Jo, en aquella època, anàvem amb vespinos. La gent jove anàvem amb vespinos sense casc. Ens hem d'imaginar situacions amb aquella època. Jo baixava amb la vespino per pujar i baixar els engreïats, els cronos, perquè en aquella època no teníem ni telèfonos, ni els mitjans tecnològics que tenim en aquests moments. A partir d'aquí, jo vaig tenir dos vespinos que em vaig fer servir als cars. Primer, de una blava, i després la negra, que és la que vaig fer servir, fins que em vaig comprar la Yamaha 2.5, i aquesta vespino la vaig donar als meus cunyats, que l'he fet sin servir, perquè hauria de tenir una dos i mig per poder-la servir als cars. Aquesta vespino la vam fer servir ells, i un bon dia em van dir, nosaltres ja no la volem, i jo es va dir, guardeu-la al garage de la Felissa, la vostra mare, i ja aniré un dia a donar-la de baixa, i la veritat és que la vaig donar de baixa de matriculació, però en canvi no la vaig portar al desguàs. Mira, aquella mandra o aquella decisió ha servit perquè la puguem exposar, perquè és la moto original de la baixa dels cars. Allò que es diu a vegades quan tens un vehicle molt antic, això és una peça de museu. Doncs en aquest cas, mai millor dit, no? És una peça de museu i exposada amb una exposició de museu. Hi ha altres històries també que són molt interessants, que potser hi ha gent que desconesc, jo particularment desconessia, que és que els cars havien estat a punt de baixar pels carrers de Montjuïc. Explica'm com és això. Sí, això és una història que vam estar a punt de fer-ho. Nosaltres no teníem intencions de sortir de Sant Just, reben una trucada del Departament d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, dient que els faria gràcia organitzar una cursa, i vam anar a Barcelona, i allà, evidentment, dèiem quina era la millor baixada, dèiem que Montjuïc podia ser la millor baixada. A partir d'aquí vam anar a fer una baixada de prova, que recordo que va ser un dia de cada dia amb la Guàrdia Urbana a Barcelona, amb la part del Castell, fins que baixen els jardins, ha tocat el que era el part de traccions que avui en dia és un parc. I allà vam anar, i en recordo amb el Jandro Viesques, uns dels històrics de la cursa de cars, i vam veure que sí que era viable fer-la. A partir d'aquí ja vam engegar, vam parlar amb ells, i fins i tot vam fer un dossier de patrocini, sempre amb l'ajuda del Departament d'Esports, perquè era una cosa que d'alguna manera ells volien tirar endavant, però ens donaven assessorament i col·laboració. I de fet ja vam rebre la carta autoritzant de fer la cursa, però en aquest últim moment el Pargi Jardins va de negar. I el Pargi Jardins, una mica justificant-se, és que preveien que hi hauria molta gent, que seria una activitat d'èxit, i que la muntanya de Montjuïc s'agraden a l'especte per tot el tema que hi ha, que és el jardí botànic, i tot aquests espais. I una mica col·lapsa, perquè ja preveien, sense provar-ho, ja vam veure que podria ser una... Va morir d'èxit abans de ser un èxit per Barcelona. Una llàstima, perquè... És això, eh? Veus saber què hauria passat amb els cars? Jo crec que avui en dia encara estaríem fent curses. De fet, nosaltres a Barcelona també vam anar... Poc ho diem aquí, perquè amb una exposició no pots posar-ho tot, perquè si no pots explicar-ho tot, però sí que pots explicar. Per exemple, recordo que al districte de Nou Barris, a través d'un centre cívic, vam anar a fer unes baixades. També hi havia les intencions de fer unes baixades, vull dir que hi havia interès en general. A l'exposició també s'intenta transmetre una mica quines són les sensacions dels corredors, dels participants de la cursa, oi que els dos heu participat, oi? Sí. Quines són les sensacions aquestes que es transmeten? Com ho veieu? Bueno, jo ja, si pels que hagin vingut, o els que encara no vegin, veuran que als plafons a la part de dalt hi ha unes frases, unes frases mítiques, no? Vull dir que resumeixen molt el que és aquesta sensació dels cars. I és curiós, perquè hi ha una frase que jo la vaig dir l'any 96, que la sensació aquesta que té un nano de 8 anys a un home de 55, curiosament ara tinc 55 anys, jo parlava d'un home com un senyor, com una persona gran, i jo ara tinc 55. I aquesta sensació de córrer en el mateix espai, moltes competicions que corren en diferents categories, diferents dies, però el mateix dia, el mateix moment que ha baixat un nano de 8 anys i després baixa persones, podien dir, una mica més grandetes, de 55, aquella sensació, i que tots tenim aquella sensació, el coquet de la sortida, que pots estar molt relaxat, però és aquest coquet que transmet. I jo sempre he dit, i com a organitzador, i suposo que vosaltres us passa, quan veus els nanos de 8 anys, aquelles cares, aquelles il·lusions, jo moltes vegades havia pensat de deixar d'organitzar, perquè portava molts anys, però veure aquelles cares, aquells nanos, amb aquesta il·lusió, et feia tirar endavant. Jo vaig passar per primera vegada amb 8 anys. Sí, sí, és que hi ha molts nanos. Per exemple, si parlem de corredors, com el Gerard Busquets, quan tenia 4 anys, amb una cadireta en patir, vam posar 4 rodes d'aquestes de cadira d'oficina, i anava pel pis rodant. Amb 4 anyets, ja el nano, ja ho estava visquent, perquè a casa, evidentment, el seu pare ja corria. Hi ha molts nanos que arriben a 8 anys, i hi ha molta il·lusió, i després veure nanos que ara més o menys, ara estem parlant que hi ha, per exemple, el tema del casc, el casc integral que tothom hi ha en totes les talles, però en aquella època no hi havia casc integrals, no hi havia casc pensats per nens petits. Hi ha molts nens que es posaven gorros de llana per fer gruix i que li vingués anècdotes d'aquestes. Hi ha moltíssimes, a la cursa de càrrecs. També una de les frases que també em va agradar molt, és una que deia que abans de baixar unes semifinals, és com la sensació pot ser comparable a un jugador del Barça a punt de jugar la final de la Champions. Tu, David, com ho has viscut, quan has participat? Aquesta sensació que anem de la Graella només començar, és a dir, ja siguin els cronos, o ja siguin les finals, on una final, que és la sensació extrema, de dir, ostres, he arribat fins aquí i no sé, és una sensació que ho vius, i aquella tensió al semàfor és on més aquell segon, fins que s'ha enganxat al semàfor. Jo crec que és la sensació que val més la pena. Si no ho vius, crec que mai arribaràs a saber com, el que se sent. Digues. Doncs mira, justament, a veure, no diré per viure aquesta sensació, perquè bé, per viure la sensació de baixar en casa està el dia de la cursa i està allà, però en aquesta exposició també hem fet un espai, que és una mica per viure la sensació, per notar una mica la sensació, i està pensada per a aquelles persones que no han baixat mai, o que no poden baixar, o per l'edat, perquè és inviable que puguin baixar, doncs puguin fer-ho. I és que hem muntat un espai on hi ha un car amb 3D. Vam fer aquest estiu una gravació de 360 graus, que en aquest cas la vam fer aquest any perquè no teníem els mitjans. El col·laborador, que és el Macià, no tenia aquest equip, i com que és una base de col·laboracions, no ha sigut aquest any. Falta poder la sensació que està de baixar en bales de paia, però tens una sensació que estàs baixant. Llavors et poses les ulleres 3D, mires el cel, veus el cel, el costat, mires enradera, veus el teu copilot. Aquesta sensació de la gent que no pugui baixar a cars, la pot obtenir en aquesta exposició. I també hi ha un espai dedicat a totes les nissagues familiars, que han participat als cars que són moltíssimes. I tant, moltíssima gent. És que compteu que hi ha un any, a l'any 87, quan Sánchez celebra els actes del milenari, ja ho diem. Hi ha coses genuinament s'enjustenques, i la cursa de cars ho és. I amb la cursa de cars he estat implicada en moltes famílies, des dels que estiren, des dels que estan a casa preparant el dinar, perquè han de venir de ràpid a dinar, des de la família que hem d'anar a veure els nits, hi ha tota una implicació de famílies, i de pares a fills. Compteu que jo ara corro, però la meva filla i jo no ha corregut, i el Nil, aquesta any també estira. Hi ha tota aquesta nissaga, i hi ha nissagues de corrodes com la handaurí, els alcollantes, i les jaques, les jaques com a fèmines, durant molts anys. Dominaven, eh? Dominaven, dominaven, sí. També, per exemple, s'hauria de fer un homenatge a tots aquells pares que munten el car pels seus fills, estan allà posant oli, reparant, però és una autèntica. La zona de boxes... Jo, quan em trobo gent que no és de Sant Jus, i em diuen, estàs volant venir a veure... Què hem de veure? Dic, ho heu de veure tot, tot, se l'ha de veure tot, perquè no és només esperar el revol i veure com passen, sinó veure l'ambient. Tant l'ambient d'arribada com els diferents revols, sobretot el primer, que és increïble, aquell revol, i després també és veure la zona de boxes. Aquest espai, que també, d'alguna manera, en parlem a l'exposició, l'espai de trobada. És que és un espai de trobada de gent que, o millor, no es veu en tot l'any, no es relaciona. Vull dir, hi ha gent que és... Sí, sí, hi ha molta gent que sou del Cau, de l'Esplai, que es relacionen, però hi ha gent que, o millor, són d'altres barres que no es relacionen. I allà es troben, allà es saluden. Allà és la trobada en el bar, a fer la cerveseta, i com va tot, i tal. Vull dir que, inclús els de Molins, que segueixen venint, a Molins que havien fet durant set anys venen, i és l'únic cop a l'any que ens veiem, i ens saludem els veterans amb els de Molins. I aquest punt de trobada, i això de l'oli, del coixinet, i no sé què, inclús està molt bé, que ja portem uns anys que, des de l'organització, hi ha la col·laboració, i es munta un taller, que va molt bé per poder refer reparacions. Per exemple, l'any passat veig tenir un problema molt... Què va passar? Però és que se'm va trencar el coixinet, se'm va trencar el coixinet. Se'm estava trencant el coixinet, i a la semifinal vam baixar, ens van saltar voles, vull dir, que trencar un coixinet... És complicat, eh? És molt complicat. És que havia sentit... Si parles amb qualsevol fabricant de rodaments de coixinet, diria que trencar un coixinet és molt complicat. M'havia sentit trencar els que han anat, trencar les... Trencar les direccions, trencar les barres, però trencar el coixinet... A nosaltres se'ns van trencar les voles, els coixinets van... En aquest cas, nosaltres fem servir... Hi ha coixinets ja de moltes maneres, de moltes formes, i nosaltres fem servir la cursa de càrrecs, fem servir coixinets de voles, les voles estan posades estratègicament i les uneixen una sèrie de peces, que fa que rodin. Aquestes peces se'ns van saltar i a partir d'aquí es van començar a saltar les voles dels coixinets. Vull dir que si amb un coixinet imaginem-nos que porta 20 voletes, a nosaltres se'ns van perdre 5 o 6 d'aquestes 20. Clar, a partir d'aquí, el coixinet i la semifinal, vam agafar amb filferro, uning, vull dir, vam fer una... amb el meu company, el Carles, i a partir d'aquí vam aguantar la semifinal, però la semifinal, que ja no vam entrar ja dels últims, allà se'ns va acabar de trencar. I està trencat, vull dir, trencat. Per la pròpia exposició també podries portar. També podíem deixar-ho per la posició. Hem fet una mica de rapàs històric i de les vivències dels moments que es viuen als cars. Parlem ara d'aquesta edició que sale a 41 nens, oi, David? Sí, correcte, 41. Ahir vam començar les inscripcions online. Ja tenim algun inscrit? De moment hi ha un. Un que no es podia aguantar i s'ha inscrit a sobre, pràcticament. Quants cars preveieu que es puguin inscriure aquesta edició d'en Gany? Tenint en compte els últims anys els números que hem estat tenint, jo crec que ens mantindrem, que són uns 120, 125, si podem tirar una mica més amunt. Espera, estem aquí. Aquest any hi ha algunes novetats, oi, a la cursa, sobretot pel que fa a categories? Sí, correcte. A la vins, per exemple, és una de les novetats que hem... O sigui, fins fa molts anys, els nens que havien complert dels 8 anys eren els únics que podien participar, i aquells que haurem de final d'any, i que encara no havien complert dels 8 anys, era aquesta cosa que deia nostres, i nosaltres no podem participar. I per evitar això, hem decidit que, a partir d'aquest any, són els dels 2009, si no m'equivoco, que poden començar, tots aquells que han nascut el 2009, independentment de si hem fet els 7 anys o no, o sigui, els 8 anys, poden participar. Llavors, no hi ha aquesta... O els nens d'una mateixa classe, que passaven cada un podien, i l'altre no. Clar, perquè una havia de compler els anys i l'altre no. Llavors, per evitar això, i ens havíem trobat molts problemes de nens i nenes, de mares i pares, que es queixaven, hem decidit donar l'oportunitat de que tots aquells que han nascut l'any, es puguin tirar. També, digues, Carles. Vull demanar a l'organització que poder, amb el tema de veterans, m'he començat a pensar de poder fer una categoria incersor, perquè els que... Jo, per exemple, soc el que empenyo, i cada vegada, cada vegada, som bé joves, i cada vegada més. Aquí no comença veterans. Vull dir que això abans, fa uns anys, era 30, i es va canviar 40, que tot i així. Ara són 40 anys veterans. Sí, però... Quina és el participant més gran? Ostres, el més gran és el Carles Busquets, el meu company. És el que condueix. És el que condueix. I el campany depèn de l'any, sóc jo, el més gran, sí, sí. Doncs, clar, entre una persona que acaba de complir els 40 o una que em té 55, doncs... Quan veterans comença a ser 30? Sí, això crec que... Ens fem passar una mica, aquí, no? Que en partir de 30, hi ha veterans de 30, a 50 o a 60... Ostres, hi ha diferència, no? Però fins a 40, ets senior master, i a partir de 40, veteran. Correcte, o sigui, el senior master comença a partir del 96, ara, que són els 20 anys. De 20 a 40. De 96 fins als 76, no? Tornàvem a preguntar, també, que hi ha algunes novetats de caire tècnic, oi? Sí. De caire tècnic, sobretot, és la distància del Xasi i l'Operaixocs, al terra, que van sempre mai s'havia contemplat. L'any passat es va començar a dir que era un màxim de 7 centímetres i recomanable a 5. Per tots aquells que encara tenien que fer les modificacions, que tinguessin més marge de temps. Però aquest any ja entrem que són obligatoriamente 5 centímetres. Això és per seguretat, oi? Això és per seguretat per moltes vegades les enganxades de gent que corre al carbé per darrere i per evitar que el car es pugui ficar dins del peu o fer mal. Doncs aquesta distància màxima són 5 centímetres. T'han enganxat alguna vegada, Carles, als peus? No. Perquè he estat molt atent, molt atent. Abans de baixar a córrer, tu mires. Sí, sí, jo... A veure, jo soc dels que baixo poc. Si veig que el car funciona i corre, després he de dir, a veure, tinc un pilot que condueix molt bé. El Carles porta molts àggis i és molt bon pilot. La veritat és que ja ho diuen, els veterans no ho dic jo. I sempre som d'aporfitar els espais. Jo només no salto perquè s'ha de mirar molt enrere. És que, justament això de l'Alçada, el vam posar un any que amb un noi s'hi va tallar el tendor de Quiles. I a partir d'aquí vam posar aquestes mesures, com el reclament, que és un reclament que durant molts anys va ser molt viu a nivell de canvis d'espectes, de normes, perquè a mi de que anaven evolucionant, havies d'anar fent modificacions. S'ha d'anar per seguretat, també, per evitar... Sí, sobretot per seguretat, perquè, clar, és d'entendre el que és, que és un que corre amb els peus a terra, i sis cars a l'hora. És molt fàcil. Amb tot el pes dels corredors, evidentment. T'anava a preguntar també, David, que per si hi ha algú que vol participar als cars que no hi ha participat mai, però diu, no tinc car, no sé com fer-ho. Hi ha alguna opció? Aquí l'opció principal que fa uns anys que tenim és un préstec de cars, llavors tenim 8 o 9 cars, que, durant la inscripció, o sigui, del 19 al 26, enviant un mail a seguretat a robacarsdecocinets.org, poden demanar aquest servei. Qui els pot demanar als cars de lloguer? Si pot demanar a qualsevol persona interessada que tingui una parella, és a dir, dos persones, i que en aquest precis moment no tinguin car. No ha de ser el primer any que vagis. Recordo que hi havia hagut edicions en què aquesta era una condició. Aquests últims anys no hem ficat aquesta condició. És gent que a aquestes alçades, o gent que s'adorm o vol fer un car i va tard, que a vegades passa també, que tens la idea, va, l'any que ve, vull participar, però he de fer un car. T'adorms, vas tard, no arribes, tens molta ganes de participar, i per poder, que aquesta gent pugui participar, hi ha aquest préstec de cars, sense cap tipus de condicions, simplement ser dos persones i que es puguin tirar. També volia preguntar sobre l'organització. Hi ha un grup, una comissió que forma el Club de Cards de Cociners, els que organitzeu durant tot l'any, però després pel dia de la cursa també necessiteu gent. Teniu a proposer? Sempre és necessari mans voluntàries. Sí que som un cúmul de gent que ho fem tot l'any, però per les dimensions de la cursa, aquest cap de setmana necessitem moltes mans a molts departaments. Com ja és asseguretat fent controladors de revol, hi ha la línia de meta i totes mans són benvingudes. Tot aquell que vulgui participar o vulgui col·laborar també estem oberts. I a més, els que estan fent de tècnics de revol tenen una vista privilegiada. Sí, és primera línia de foc, no hi ha millor posició. Crec que és una altra manera de viure molt els cars des de dins i és molt guai. Fem una crida a qui vulgui col·laborar amb l'organització de la cursa de cars de cucinets. Es poden contactar o en xarxes socials o enviar un mail, pot fer-ho. Que la cursa serà 11 i 12 de novembre? És 11 i 12 de novembre, correcte. Les inscripcions estan obertes des d'ara. Les inscripcions de línia es van obrir ahir que els participants tindran temps de poder escriure. I després, el 26, el mateix 18, les fem presencials també. O vulguin fer-la de manera presencial el 26 al casal de joves a les 7 de la tarda. Serà de 7 a 9. Mira, aquí encara sóc pensant que es decideixi apuntar-se a la cursa. Moltes gràcies, Carles i David, per haver vingut. Soteu molt de la cursa i que no xoceu gaire.