Entrevista a Montse Martín, responsable del Casal de Joves - 23/10/2017

Gairebé un quart de 12 del migdia seguim al Justa de la Fusta i aquesta hora tenim el telèfon a la Montse Martín del Casal de Joves per parlar d'una exposició que s'inaugura demà. Hola, bon dia Montse. Hola, bon dia. Demà s'inaugura una exposició sobre els 20 anys del casal. Demà, sí, sí. Què hi podrem veure, aquesta exposició? Doncs mira, molt material que hem anat guardant. Em sento a mi mateixa. Et sents amb rebot? Sí. No sé molt. Això a vegades depèn de la trucada. Vale, vale. Doncs és tot el material que hem anat guardant aquests anys que el casal segueix funcionar. A cartells, cestes, fotos, alguns rollers que hem fet amb totes les fotos que tenim guardades digitalment, que les tenim a l'ordinador. I bueno, la compartir-ho amb tothom que vulgui veure una mica és que s'inaugura que estava l'edifici amb construcció, tot el material gràfic que hi ha d'aquella època i com han anat passant els anys, les diferents agendes, diferents cartells, tot el que hem anat guardant aquests anys. Han passat ja 20 anys que es diu ràpid. No sé quants anys fa que hi ets tu al casal? Doncs 14. 14, o sigui, pràcticament, no els 20 anys, però molts. A poc. Com ha evolucionat el casal des que tu hi vas entrar? Doncs ha canviat moltíssim, però jo crec que el valor del casal és que sempre està... el reflex de la gent jove que hi havia aquí a Sant Just i que el sentien molt seu. I, llavors, sempre tot el que feia aquí al casal era molt proposta de la gent que... dels joves, de les entitats juvenils, i això ha fet que sempre sigui molt viu. Ha canviat perquè la realitat ha canviat. Hem passat èpoques a la crisi, doncs hi havia més preocupació per temes laborals, per temes formatius. Ara hi ha una presència més grande joves a partir de 12 anys, més uns del casal a nivell lúdic, a nivell de tallers. Moltes coses, la veritat, han canviat. Com deies, el casal de joves s'ha organitzat des de festes, tallers artístics, tallers d'ajuda a l'ocupació juvenil. Quina diries que és la tasca, si en general, del casal de joves? Quina és la seva emissió? La seva emissió és que els joves... jo crec que facin la seva metamorfosa, el seu camí, el seu canvi, que et puguin destacar coses, si puguin saber quines són les seves... els seus interessos, que es descobreixin a si mateixos, i que, doncs això, donant-li valor a les propostes que fan les entitats, són joves inquiet, joves que volen saber què volen a la vida, totes aquestes coses, un centre juvenil el que fa és desenvolupar el jove, però amb tot el seu potencial, perquè et coneixi a ell mateix. Jo a mi m'agrada, vaja. Per què ens fem una idea de què si fa el casal de joves? Quins són els projectes que teniu ara en marxa? Mira, hi ha un projecte del casal de funcionament cotidià, dels seus, de la sala, de apuntar-se als tallers, de les activitats que es programen, el que seria la programació base, els diferents espais al punt d'informació juvenil, que és un altre bloc enorme, que ve ara no em sento, no sé què has fet, o jo. Ara et sents doble? No, ara no. És algun tema de trucada. És un descans, perquè és una mica raro. Si no, has de treure l'orella de l'auricular mentre parles, i només parlar, com si fos un micròfon. Doncs això, com a projecte, és molt important que ha començat en els últims anys tota la mobilitat internacional, el servei d'acessoria de mobilitat, els intercanvis, que precisament avui comença un, que som nosaltres païs que acuy aquest intercanvi, i diferents coses, com els ucs d'assaig, els espais liles, que són els espais d'empolarament per les noies que s'han dissenyat des d'allà fa un any, tot el que m'ho acassas, no sé què més dir, totes les projectes petits que es van movent aquí dins, però que van generar activitat, el cas del distiu, les activitats al canç. Bueno, tot això. A la ràdio hem parlat força també dels projectes intercanvis, fins i tot ha vingut aquí alguna persona a parlar-ne, a nivell personal, l'Aroa també en parla sovint. Quin és aquest projecte intercanvi que ara teniu proper? Mira, proper, com que avui estan repullint la gent a l'aeroport, o sigui que ha començat avui, arriba total participen 38 joves, 38 persones, i venen de tres països diferents, a quatre països diferents, contant l'Espanya, estaran aquí una setmana, fins i uns que ve, i, bueno, parlem moltes activitats aquí a Sant Just, estaran precedents al Sant Just al carrer. No sé, que hi ha una gran experiència. I quina ha estat l'experiència dels joves d'aquí, que marxen de fora? Doncs de com els hi ha anat l'experiència? En general, molt bé. Tothom ha vingut amb una... Suposo que jo és un creixement parell, és una experiència nova, i sortir fora sempre t'aporta coses a viatjar, sempre t'enriqueix. Els que han vingut, en algun cas, hi ha hagut alguna... Ah, hi ha l'allotjament, no ens agrada, o coses així, però en general és molt positiu. Està molt ben muntat, el erasmus. Suposo que és una experiència molt enriquidora, també és molt interessant tots aquests tallers que feia l'ocupació juvenil, sobretot en l'època més de crisi, ara fent repàs de tots els anys del casal. Hi va haver molta gent que trobes feina, gràcies al casal? Jo sàpiga, hi va haver gent, sobretot després de fer coses molt concretes, com l'enfer del curs de conductor de carratilles, o de toros, que aquest, jo sé que dos o tres nanos van trobar feina, gràcies a aquest carnet, perquè el demanaven expressament les empreses. També hi havia tot el tema manipulador d'aliments, que també els jovria alguna porta més, ajudar-los a fer els currículums, enviar-los, preparar-los per les entrevistes. Has de començar tot el tema de garanties juvenils, que inicialment ara existeix el Serre i enllas, que també està vinculat molt al casal, i que ho porta a la Sara i que fa sessurament, però en els primers inicis van començar a nosaltres fent la inscripció de la garantia juvenil i la guia per als nanos, perquè poguessin accedir a aquests programes. I d'aquí sí que va sortir gent que va anar trobant el seu lloc, clar, a les ofertes, que les mantenim el més actualitzat possible, i sí que va ser un punt de referència per venir a portar currículums, a veure què feien amb els currículums, i continuar anant en contacte amb tota aquesta xarxa. Suposo que el casal de joves ens hem dit s'organitzen festes, tallers artístics, però pels treballadors, suposo que quan algú troba una feina o té una molt bona experiència d'estranger, s'ho deu ser molt gratificant, no? Sí, que t'haig de dir jo. Per tots uns altres és molt gratificant la feina que fem. Tot l'equip del casal fa temps que està aquí, i és que ens creiem que va ser molt el projecte. Llavors, qualsevol cosa, que aconsegueix un nano, una feina, evidentment, és un pla d'alegria. Però que veigis com canvia un nano, que el millor entra amb 12, 13 anys, amb jo què sé, amb algun tipus de conflicte a ell, o que no sap què vol, o que a l'escola no li seran bé, o que tu el veus que va evolucionant i que troba el seu lloc, és un motiu també molt gran de satisfacció. Com dèiem, aquesta exposició que si no ho haurà demà és per celebrar els 20 anys. Teniu algun acte més previst per comemorar els 20 anys? Mira, acabarem en novembre amb un festival d'Arts escècniques, que farem amb un recuïde gent que havia passat per aquí pel casal, de diferents disciplines artístiques, i que vindran a fer la seva número, la seva actuació al festival d'Arts escècniques, casarà el 3 de novembre. Segur que en parlarem també. Acabarem. Aquí a Radides Berm, de moment, demà, sinagura aquesta exposició per celebrar els 20 anys al casal de Joves. A quina hora serà? A les 7. Esteu convidats i us guardem un trosset de pastís, una copa de caldo, i esteu convidats. Molt bé, doncs, demà a les 7, qui vulgui acostar-se al casal de Joves, aquesta inauguració queda convidat. Molt bé. Moltes gràcies, Montse. Moltes gràcies a tu. I bon dia. Vinga, adéu. Adéu. бол lliure lliura lliure lliure lliure lliure lliure lliure lliure lliure lliure lliure lliure lliure guaprohere i per fer una mica de repàs també històric del que ha representat el que s'ha de joves per Sant Jos. Nosaltres s'ha de posar una mica de música i de seguida tornem amb la tertúlia dels dilluns. Fins ara. Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. El meu plan era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir d'agresca. Se'ns va fer tard. Va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots cavar, cal pis i tinc un quarto express per convidats. I et deixo aquí sobre un doble llit, perquè ara no, però després fotràs que ja veuràs. Si tens ganes o vols aigua, tu mateix pots fer, pots fer com, si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'olleta era fàcilment manipretable. Vaig agorar una nit per la posteritat, fer un cinc, fer un vuit mil, fer cada tom, i fer si el menny igualable. Però ja no passava res. Només aquell silenci trencat pel meu somien, potser no era el seu tipus millor que no fer res. Jo em puc anar per atrofons. I em pres en blanc i negre, i hi havia un poster d'en Gavard. Potser ell podria dir-me per què em ballava el car. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, va dir que en casos com aquest, no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir-li ja, però si ara hi vaig, ella no ho vol, després que després, tot el que fa és fer-ho. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ei, va dir que en casos com aquest, no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig. Ai, va dir que en casos com aquest, ella no ho vol, però si ara hi vaig, ella no ho vol, després que després, tot el que fa és fer-ho. Ai, va, com a fumar. I, a un plaer, I el lloc de marxar, ni tan sols faig mirar-la i a l'hora de marxar, ell em va fer un petó que encara no s'interpreta. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Just a la fusta, el Magasin del Matí. Just a la fusta, el Magasin del Matí. Just a la fusta, el Magasin del Matí. Just a la fusta, el Magasin del Matí. Estic molt contenta. Bé, va venir gent, va aplaudir, jo em vaig emocionar, i la gent, és a dir, l'Alen se'n va sortir molt bé, perquè hi havia nenes petites, bastant jovenetes, que ho van fer molt bé, i jo estic molt contenta. Ara la Carme, que va anar a d'espectadora, és la que ho ha de dir, és la que t'has de creure. Jo no sóc objectiva. No siguis tan modesta, que va ser un èxit, que el pagador, la gent us ho va passar a pipa, estava a la teva tope, perquè hi ha vegades que depèn quines coses... Ara se la gran, a més de tot. Moltes vegades, a sé que allò era una miqueta... Dos quarts de set. Va començar una mica més tard, perquè érem conscients que hi havia notificacions que deia a dos quarts, i n'hi havia aquí deia a les set. Per respecte al que li havia arribat a les set, li havia dit que retreçarem una mica, i com que vam sortir primer a fer el manifest, d'aquesta manera, qui vingués a les set, podria veure l'obra sencera. Quin era el preu de l'entrada? Hi havia uns socis de la Teneu, i els no socis, 8 euros. Crec que hi havia una pàgina d'Ajuntament o el full de topos, que eren 10. Un segon, eh?, deixa'm-ho consultar. El que anava pensant, pagar-ne 10, que li diguin 8, doncs no és que hi serà. Sí, mira, el follator de les festes de Targò, el Tripti, diu, preu 10 euros, socis 5 euros. Ostres. Home, sí, confusions que hi ha. Sí, però encara hi havia prou gent, perquè clar, 10 euros... Per una família imagines, clar. I aquí diu que és a les 7, també. Qui li havia dit a la Mèria, a les 7, i em va dir no sé si a mitjà. Bueno, com que hi ha hagut aquesta confusió, per això es va retardar. Jo sempre en soc contrari, però aquesta vegada que es havia de fer. Li havíem dit també que són 6 euros i 8. Sí, sí, sí, no, ho dic per deixar clar, però com que hi ha hagut una mica aquesta confusió, perquè la gent tingui clar que el preu és aquest que hem dit, 8 euros pels uns socis, 6 pels socis... I diumenges seguirà sent 6 i 8, i hi ha dos quarts de 7. Hi ha dos quarts de 7, d'acord. Doncs ho anunciarem des de la ràdio, però si podem refegir aquest malentès. Molt bé, doncs mira, ens anagrem que fos un èxit, d'alguna manera. Sí, ens vam passar molt bé, perquè era... Havíem tota la gent del poble, molta gent del poble que va participar amb això, quan van sortir l'èxit, per dir-hi d'alguna manera. Com que no sabíem de massa com estava plantejat el tema, la Mery i jo ja ens vam fer la nostra pel·lícula. Aquests senyors no saben on... Les llotges... Les llotges estaven reservades per la gent que havia de participar, que eren les seccions. Hi havia dues llotges, que hi havia els del Vall de Saló. Els del Vall de Saló havien de sortir a ballar el Vall de Ram, quan la Rata explicava que ella li agradava molt veure com feien el ball, perquè les senyores anaven molt mudades. I aquestes senyores van venir molt mudades. I els senyors anaven elegantíssims, anaven de festa major, i és clar, la gent pensava que aquests punts s'han perdut, i no eren els del Vall de Saló. Que no sabíem de què anaven, les que estaven a la platea... Aquests no saben. S'han equivocat, pensen que anaven a l'opera. Sí, perquè anaven elegantíssims. Tot tenia una explicació. El Vall de Saló i tal... Sí, perquè ara la gent va ballar... Normal, però abans, quan hi havia un ball, la gent es mudava, i les noies estrenaven vestit per anar... Com era allò de la sardina? Jo no ho havia sentit mai, això. És que t'encaran la ràdio, tu mateix. La gent anava a ballar, a Taneu i a Centres, perquè no era com ara que hi ha discoteques, ni coses d'aquestes, i les noies ens posàvem un cantor i els nois som una altra. Les noies estaven allà esperant que vingués. Vols ballar amb mi? Sí, sí, no t'interies. Jo els anava a buscar, com que eren amics... Jo soc molt descarada. Llavors la gent es filtrava per les cantonades de la Taneu, les coses més fosquetes... I perquè el toquet de Taneu i les coses no ho inventàvem altres. Ja estava, eh? I s'aprofitava per anar a refregar la sardineta. Això ho has dit tu? Sí, per ser més fina. Per ser més fina. A Sant Just no fèiem això, nosaltres anàvem a Rambalapi. Jo he vingut a ser més fina. A Rambalapi o a refregar les sardines. Sí, perquè tota la vida existit això. Són frases que no hi havia la llibertat que hi ha ara, que no passa res. Ara ho sonneu la parella, la nit ha dormit tranquil·lament, i demà t'endia, fa un any, no passa res. Però abans era tot clandestí, o què? Era clandestí, però també es feia, eh? Sí, esclar, que es feia. Anàvem al cine i te'n remangaves el braç aquí, tot així, amb el braç de l'altre. Sí, per tocar a carn. Si no sabeu d'on venim... Si no, no seríeu aquí, eh? I els mancos de l'última fila del cine, què? Els mancos de l'última fila. T'acaran la ràdio, eh? Sempre es havia dit, si els pits fossin bucina, no es podrien entrar al cine. I els mancos de l'última fila? Els mancos? Això no ho sé. Ja vull continuar venint aquí. Carles, tu sí que ho saps, oi que sí? Ja m'ho explicareu, jo sóc de poble. Entrava l'acumulador amb la llinterna, a posar els i la llinterna a la cara. No saps què són els mancos de l'última fila? No, la veritat, no. Jo sóc més innocent. L'acumulador, que entraves al cine i hi havia l'acumulador, que ara vosaltres no sabeu què és l'acumulador. Abans entrava amb el cine, i si havia començat la pel·lícula i estava a les fosques, un senyor amb una llinterna ens acompanyava, i li donaves una propina. De son caranià, però sense propina. Amb pocs cines, però alguna vegada sí que ho he vist. El teatre sí que hi és. I aquests anaven quan ja estava a la pel·lícula, perquè les pel·lícules podien repetir dos o tres vegades. Nosaltres entràvem a les tres i sortíem a les deu de la nit. No es podia repetir. No és com ara que acaba la pel·lícula, tens que sortir. I en feien dues. En feien dues, el nodo i varietès, algun puestos. No, varietès a qui no feien. Perquè ells som de ciutat. A tots els de l'última fila. Bueno, ja està. Ja heu del manco i ja t'ho diré després. Del manco fora de micròfon. Pensa una mica només. M'ho estic imaginant. Que cada escufa sigui... No he explicat res de la tradició. Era la societat que havia d'anar avançant. Era una persona que havies de fer mil... Fins i llocs, m'agrada. Amagar-te les porteries de les escales. Jo també. Aquesta situació és de... Més ganes. I més enginy. Abans de parlar del tema que suposo que tots tenim al cap, jo voldria parlar de la festa que hi va haver. La festa que hi va haver d'hi vendres. El seguici. En va agradar molt. Em va agradar molt. Jo no sé si la gent que ens mirava s'ho va passar bé. Suposo que sí, perquè bé es va quedar. Però em va agradar molt. I a més la participació... Vaig dir que hi va haver participació de molta gent desplugues. Va ser una part de l'Orquestra. El director, que és el mestre que ens fa classes de gràcia, va fer la música expressament per aquesta festa. I va ser molt maca. I potser el que el feia maca era el fet de ser de nit. Potser sí. A mi el que em va agradar molt és que hi participava gent de totes les edats. Sí, això també. I ara hi ha gent jove que va anar a la colla gegantera. I ha entrat gent jove amb criaturetes molt petites. I això la veritat és que fa bonic. Primer que els gegants segueixen sent unes figures de pes. I els gegantes es fan, els que porten els gegants, es van fent grans. I de la mateixa manera que ens hi vam trobar, vam començar quan van entrar els joves, que encara els diem els joves, ara ja no els hi podem dir, perquè ara ja n'entren uns de més joves. Quan va ser això que no em vaig enterar? A mi em tranquil·litza que entre gent jove, perquè són més forts, i perquè vol dir que hi ha una continuació. Això va ser divendres. I per què no em vaig enterar, jo? Perquè no te'n vas enterar. Que no tens el programet petit. Pots agafar si vols? Doncs va ser el primer seguici de festes a tardor. Va ser molt maco. Sí que hi ha coses a revisar, com tot. I més, sent la primera vegada, vam fer una cercavila i vam passar pel carremonistrol, pel carremonistrol hi havia ningú. Tothom devia estar tancat a casa seva, i a més a més fa pujada. Això és possible que s'hagi de revisar, però a veure... Tu tothom estava content. Sí, sí, sí. El carremonistrol s'haurien de treure. I ahir també la festa dels castellers també, molt bé. Els desplugues estan fent una... Vam fer un castell d'avui. A mi em fan patir tant. Jo també pateixo, però m'agraden molt. I també és una cosa que... també hi ha participació entre esplugues i s'enjust. A veure, això d'aquestes colles, castelleres, ha de sortir de la gent i va sortir esplugues aquí...