Entrevista a Carles Hervàs, metge i historiador - 24/10/2017

Avui, el Centre d'Estudis Sant Justencs organitza una xerrada titulada Colserola on per sanitari a la Guerra Civil de Carles Herbàs serà a partir de la set del vespre a la sala Isidor Consul de Can Ginestar. I per parlar-ne, teniu nosaltres el telèfon al Carles Herbàs. Hola, bon dia, Carles. Bon dia. Bon dia, bon dia. Sí, ara sí. Crec que aquest vespre tindrà lloc aquesta xerrada conferència sobre Colserola on per sanitari a la Guerra Civil. Explica'ns una mica més de què anirà aquesta xerrada. Doncs es tracta de parlar d'una sèrie de edificis i llocs i institucions que, durant la Guerra Civil, es van utilitzar, bàsicament, llocs per atendre ferits, soldats ferits, també malalts d'altres hospitals, que es van anar col·locant en diferents llocs distribuïts per tota aquesta comarca o zona o serra que diem del part de Colserola i que d'alguns encara queden testimonis, altres ja no, però que en conjunt ens ajuden a entendre una de les mesures que es van haver d'aprendre per anar a redistruir tota aquesta població ferida i malalta, que ja per diferents circumstàncies es va disposar que era millor que fugíssim de la ciutat. Durant la Guerra Civil, Barcelona va ser objectiu de diversos atacs, també, hi havia aeris, de fet, des de Colserola hi havia llocs d'atac contra aquests avions, no? De defensa, de defensa antiaèria. I van haver els més coneguts, són els del turó de la Rovira, que ara es pot visitar a tot el lloc on estaven situades les bateries, i també a Sant Pere-Màrtid, hi ha molt a prop vostro, de Sant Just, que també encara hi ha el lloc que es pot veure on estaven en plaçades aquestes bateries sentièries que intentaven protegir la ciutat dels avions que venien de, bàsicament, de Mallorca, de Pollensa, i ha bombardeixat la ciutat. Va ser una mesura més per tranquil·litzar la població, que fic efectiva, perquè de fet no es va aconseguir amatre pràcticament cap avió, però almenys es va intentar, sí, sí. Colserola, com deies, també va tenir un paper de cuidar i de cura ferits de guerra, i és gent que estava malalta per com a conseqüència de la guerra. Va ser important el paper que va jugar al parc de Colserola durant la guerra civil? Home, dels edificis que avui en parlarem, doncs hi va anar bé, jo diria, potser 3 o 4 que sí, que van funcionar com autèntics hospitals, és a dir, tucats fins i tot, doncs d'equilòfans i racics i sales d'hospitalització, pràcticament són tota la guerra. D'altres van ser utilitzats més que com hospitals de la manera clàssica, doncs com a llocs de repòs i de convalescència i de recuperació, sobretot als soldats ferits, doncs fins que revien l'alta i es podien reincorporar les seves unitats. Gràcies, doncs, també, a l'ambient, a l'entorn de vegetació, d'aire, de sol, que ajudava aquest procés de recuperació. Per tant, doncs hi ha els dos aspectes, alguns edificis sí que van ser fins i tot importants com a hospitals i d'altres ho van ser com a llocs de recuperació. Quins són alguns dels edificis més destacats si tu ets a Colserola que van servir com a hospitals o senatoris durant la guerra civil? Jo he considerat tots els que estaven inclòsos dins d'un àrea limitada per la fam de la ciutat, diguéssim, per la ronda, tots els que estiguéssim per sobre de la ronda fins a l'alta de la muntanya i una mica per darrere. Amb aquest criteri tenim, per exemple, l'Ajuntament d'Esquadra, que va ser un hospital molt important. Després, a cap a la muntanya, tenim l'edifici de l'Idea del Pavelló, que també encara avui dia són vivents privades, que va ser un senatori, i a l'alt de tot tenim el tel Florida, que va ser durant tota la guerra, des de sanatori, al lloc on van anar a parar els malalts de l'Hospital d'Infecciós, o d'Almar, actuals dia d'Almar, que conquistava molt a prop del port, i per tant era un objectiu de romper d'eixos constants, doncs els van evacuar i els van traslladar a dalt de tot de la muntanya, a l'alt del Florida, on allà no s'hi arribessin les bombes, i per tant va ser un lloc estratègic i molt important per preservar la vida d'aquests malalts. Això t'anava a preguntar ara, per què Collserola era més segur? Estava més, diríem, no estava tan exposat? Perquè no era objectiu militar, dels bombardeixos, perquè aquests el que buscaven era sobretot el port, per impedir-nos tot el que poguéssim ser, doncs va ser de vaixells, tant de guerra com d'habituallament, també el que era la Fàbrica de Gas, també al costat de l'Hospital d'Infecciós, i al final de tot també l'example per a terroritzar la població. Canvi la muntanya era més complicada i estava molt menys poblada, per tant no hi havia objectius, i per això pràcticament Collserola no va ser bombardejada mai i era un lloc que es podia estar relativament segur. Dèiem, no sí que ho hem mencionat al principi, però el carrer Cervàs és metge i historiador, per tant aquest tema diríem que una mica toca aquests dos àmbits, no? Sí, exactament, això és un tema que jo li he tractat en diferents estudis i treballes des de fa 10 anys, i és útil des del punt de vista de l'investigador que puguis entendre-ho des del punt de vista sanitari, des del punt de vista de l'assistència mèdica, però també des del punt de vista de l'historiador per contextualitzar-lo i entendre el que passava cada dia de la guerra, perquè hi havia aquests moviments, i en fi, perquè hi havia aquests perills. Clar, a mi em resulta útil el poder enfocar aquest estudi amb la visió del metge com de l'historiador. Era més complicat a vestir aquests hospitals que estaven situats a Collserola, que no pas un hospital que pogués estar situat al centre de Barcelona? Sí, sí, evidentment. Per exemple, això que us he explicat d'Utelflorida, bé, doncs hi ha un dels problemes que era arribar fins allà. Hi havia un tramvia que pujava, però el desplaçament tenia en compte que per altra banda, amb la mida que avançava la guerra, doncs també hi havia molts problemes d'electricitat, de submistament elèctric. Per tant, aquest tramvia, que era elèctric, doncs també molts dies no funcionava. Vull dir, l'accés a aquests edificis, tant el d'Utelflorida, l'ideal Pabelló, el sanatori que ha entitovercolors, que el sanatori del Tibidabo, que hi ha darrere del Tibidabo, que també es va utilitzar. Clar, l'accés a aquests llocs era complicat, quedava lluny. Per tant, tant per la gent que hi anava, com per fer arribar al submistament, tenia els seus incoherents, però ho compensava, com deia, la situació estratègica que permetia una relativa seguretat. Clar, la gent, doncs, almenys des d'aquests mesos estava millor, però sí que complicava la distància, complicava, sí, sí, tot el tema logístic, evidentment, sí, sí. D'aquests hospitals i sanatòries situats a Closalara, a Closalara se'n parlarà aquest vespre a partir de les set, a la sala i el console de Can Gina Està, amb el Carles Herbàs, que és metge d'historiador i avui ens atés al Justa la Fusta de Radio Esvern. Moltes gràcies, Carles, per haver-nos atès. Molt bé, doncs, moltes gràcies a vosaltres i fins aquesta tarda. Que vagi molt bé aquesta conferència, esperem que la sigui un èxit. Adéu. Adéu, bon dia. Adéu. Fem ara una ràpida pausa per la publicitat i de seguida tornem amb la tertúlia dels dimarts, fins ara. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Cada tarda de 5 a 7, escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música choral Més de Mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible per a les xarxes sanitàries i al DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'industria sense nom. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible per a les xarxes sanitàries i al DNI. Fem salut per tu. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible per a les xarxes sanitàries i al DNI. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible per a les xarxes sanitàries i al DNI. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible per a les xarxes sanitàries i al DNI. Sant Just a la ràdio, Just a la fusta. Bona nit, Jordi. Bona nit, Jordi. Bona nit, Jordi. Bona nit, Jordi. Bona nit, Jordi. Bona nit, Jordi. Bona nit, Jordi. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.