Entrevista a Lluís Monfort, portaveu de Movem - 27/10/2017

12 i 25 minuts seguim en la nostra ronda de trucades a portaveus dels grups municipals de l'Ajuntament. Hem intentat parlar amb el Guillermo Francesc, amb la L'Aia Flutats i amb el Joan Vassa Ganyes. Doncs no hem pogut fer-ho, no ens han agafat el telèfon, però aquí sí que ens l'ha agafat i a la primera és el Lluís Montfort del grup de Movem Sant Just. Hola, Lluís, bon dia. Bon dia. Per valorar una mica què és el que està passant, l'Ajuntament, a més un comunicat que es dona suport al Partit dels Socialistes, al PDeCat, a Esquerra i Movem, de condemna de la violència policial de l'estat de Catalunya i també de l'empresonament dels presidents d'Omium Cultural i l'NC i sota la manassa de la suspensió de la autonomia de Catalunya. Heu, a més, aquest comunicat heu donat suport des de Movem? Sí, tant, ha sigut nosaltres en aquest comunicat el que volíem era mostrar possessió a Randa, aquest fet gravíssim, que ha no corregut, doncs fots fer les setmanes del nostre país, i per altra banda també donar una imatge i donar un transmetre, una sensació que realment existeix de unitat en relació a la condemna d'aquests fets. D'altra banda, situació política a Catalunya, en aquests moments s'està apuntant a rampendre aquest ple al Parlament en què es podria votar l'educació unilateral d'independència. Com ho veieu des del Movem? Bé, nosaltres, com a Movem, sabeu que nosaltres no estem a favor d'aquesta declaració natural de la independència, no perquè no estiguem a favor de la independència, sabeu, creiem que d'alguna manera el mandat de l'1 d'octubre, fet amb sucursatges tan excepcionals, no és aquest referèndum que Catalunya necessita i que, per tant, habilita per poder ser una declaració d'independència que, per altra banda, no semblaria fantàstic si això fos la voluntat de donar la poble de Catalunya a l'Estat d'en Morna. En aquest moment constatem un partit popular absolutament immobilista, amb unes ganes que sembla que tinguin d'aplicar el 155 per imposar des de la força el model de unitat nacional que tenen de volar l'Estat espanyol, capaços de veure un estat por nacional capaços d'acollir sensibilitats diferents, com podrien ser les de Catalunya i la teva societat històrica, i que tenen que en la porta espais de diàleg. I, per altra banda, un govern de Junts per Catalunya també s'ha demostrat absolutament incapacit de buscar suports internacionals i de buscar suports sinditats en la mateixa setmana espanyol, en el qual ens ha portat de dinamitar la majoria de ponts i arribar a aquest punt no ha desitjat per ningú, en el qual, si es fa una independència, serà una independència que tindrà sempre el dubte de la seva legitimitat, perquè tampoc ha estat un fonament democràtic faciament sòlit, i, per altra banda, si el 155 serà un atemptat viradíssim al seu govern de Catalunya per patre per una gent que l'últim que vol, és que ens en sortim de manera digna. Allà hi va ser un dia de rumors i especulacions, perquè en molts moments semblava que Carles Puigdemont convocaria a les accions, sempre i quan, condicionat al fet que es retidés l'aplicació arctica 155, això no va acabar passant, i, finalment, va decidir per traspassar la votació avui al Parlament. Com vau veure des d'aquest moment de dubte i en què es semblava que es podien convocar a accions? En molts moments de dubtes, i jo us puc arribar a entendre perfectament d'un acte de gravetat de la situació. Per altra banda, nosaltres creiem, personalment i molta gent del nostre entorn, creia que era interessant el fet de la convocatòria de l'acció, no perquè solucionin absolutament res, sinó que podia ser un detonant per relaxar la tensió de situació, intentar guanyar temps per poder explorar i treballar amb mediacions i amb altres dies de resolució d'aquest conflicte. Sembla fer pel que diuen les notícies, que la incapacitat també de poder ser flexible del partit popular, que no tenia cap mena d'interès en què això tirés endavant, va fer que la estratègia que podia ser interessant, de poder distançar, és una botella de l'acció, que com a mínim va venir una miqueta d'aire, doncs no va ser atès a paper popular, i evidentment el carors Puigdemont també va tirar enrere. És la crònica d'una sèrie de fracassos, amb el pla polític, que segurament és durant avui, doncs és una situació que serà molt difícil de gestionar, sigui quin sigui el resultat. Aquesta hora, llegim els mitjans digitals, diuen que junts per si la CUP proposen constituir la República Catalana com ha estat independent i s'obrirà, suposo que és el que es votarà el Parlament, i dirigeixen-te al CUP que tenen l'esperança que els comuns puguin votar a favor de la proposta que presentin. Saps si es podria votar a favor d'això? El grup de Catalunya sí que es pot, en coordinació amb el recent fet partit de Catalunya en Comú, i han deixat pla amb molta declaració, i nosaltres també ho hem fet, i ho hem fet molt sovint com a posar polítiques relacionades amb Catalunya en Comú, la via unilateral, allà sembla que no és una via que realment pugui aportar el futur polític que l'hagin de Catalunya vol. Per tant, el grup parlamentari farà efectiva aquesta manera de rebre la situació. Hi ha un dubte que si algun sinó no es va al davant i la gent més inculada a Podem Catalunya, que recordo que no formen part de la grup de Catalunya en Comú, podrà fer un vot diferenciat. La veritat és que també ha sentit que el vot podrà ser secret, amb la qual cosa tampoc tindrem clar que tenen comandat les votacions. Dèiem també que una de les amenaces per part del govern de l'Estat espanyol és l'aplicació de l'article 155. També la setmana passada es va empresionar Jordi Cossart i Jordi Sánchez de l'NCI de òmnium. Com esteu veient, de fet, una mica per comunicar-te ja sabem en quina línia, però m'agradaria que m'expliquessis com esteu veient la reacció de l'Estat espanyol i aquesta reacció de repressió. Jo crec que l'Estat espanyol està invocat a un article 155 de la Constitució, que en cap cas, i això ho han dit molts juristes, legalment, ha habilit a fer tot allò que tenen previst en l'excusa del 155. El 155 és un article que d'alguna manera s'ha incorporat la Constitució, imitant altres constitucions que d'alguna manera invocaven a casos d'extrema urgència, però que sempre hi ha actuacions que estaven molt condicionades i que en cap cas podrien habilitar tot això que estan vivint. Jo crec que això és una extraordinització. Jo crec que s'hi implica en el 155. Hi ha algú que interfiueix en el govern i en govern alternatiu. Jo crec que hi ha motius clars, i això és un nou escenari polític que està actuant dintre d'una il·legalitat. Jo crec que només es trobarem, segurament, davant d'un govern que té problemes de legitimitat, evidents que tothom pot entendre, sinó que pot arribar a ser que aquest govern estigui fent unes funcions des d'un article que no l'habilita a fer-ho, en el qual cosa estiguem dintre d'un problema de il·legalitat flagrant. Això no farà ni més ni menys que provocar una situació d'autèntic col·lapsa institucional, tant per part del govern espanyol, com per el govern de Catalunya, que, en el fons, sortirà un escenari, si acaben d'acordar la casual independència, amb dues legalitats en paral·lel, amb dues legitimitats diferenciades en funció d'aquí pregunts, i això vol treure una paràlisi. I, inevitablement, s'asseguim vivint, i això només es pot arreglar en diàleg i negociació de l'espai. Bé, de fet, precisament això volia preguntar, perquè des de l'espai de Namovem i dels Comuns, doncs sempre s'ha demanat diàleg, i crec que ja t'ho vaig preguntar en l'última entrevista. Creus que l'espai pel diàleg encara està quedant més reduït cada dia més? És evident que, a mesura que ens hem de acostar en el dia d'avui, els espais de diàleg s'han multiplicat, perquè hi ha hagut molts diàlegs informals, el que passa és que la postura pública de cadascuna de les parts es basava en la reafirmació de la seva posició immobilista. Llavors es poden trobar en un escenari públic, en el qual realment sembla que les vies per al diàleg s'estreten molt, però en mateix temps, en un escenari més privat o més discret, en el qual es poden arribar a obrir alguna dia. Jo era per això que el diàleg també s'ha de basar en la generositat, i el que no es pot fer és de visions absurdament immobilistes. És clar que cada vegada és més difícil el diàleg, però també és veritat que no hi ha cap altra solució que no passi pel diàleg. Bé, doncs, Lluís, moltes gràcies per atendre'ns al Justa de la Fusta, i segurament tindrem oportunitat de seguir parlant de l'evolució, del programa polític a Catalunya, que és molt canviant i que ens dona notícies. I tant, a la vostra disposició, quan vulgueu. Gràcies i bon dia. Bona nit.