Entrevista a Laia Flotats, portaveu de PDeCAT Sant Just - 30/10/2017

Comencem la segona hora del Justa de la Fuster. Aquesta hora tenim nosaltres a Radidesbem, a la llei de flotats del PDeCat. Hola, bon dia, laia. Hola, molt bon dia. Per parlar del ple, normalment quedem els dilluns, per parlar del ple del mes d'octubre, en aquest cas, un ple atípic, no? Sí, molt atípic. Un ple atípic en què es va acordar fer un ple tècnic, entre cometes, i les emocions es van aparcar. Correcte. Com va anar això, la negociació, perquè aquest ple fos així? No, va ser massa complicada, perquè vam estar tots d'acord amb el que estava passant en aquell moment, i la incertesa que s'havia generat durant tot el dia recomanava que fessin ple tècnic, bàsicament perquè totes les emocions que s'havien presentat giraven al voltant del procés, de la independència, de la proclamació d'una independència o no, de... O sigui, de... Perdona, eh? De l'aplicació del 155, també. De l'aplicació que estàvem en contra de l'aplicació del 155, en contra de la violència el d'octubre, de l'alliberament dels Jordis, i sobretot nosaltres, per exemple, també portàvem una emoció de l'AMIC, que era reculsar el Parlament de Catalunya en l'aplicació del mandat popular sortit de les urnes el dia o d'octubre, i bé, tot plegat, el Partit Socialista també portaven una similar, o algo així, però no en aquest sentit, són els que em van dir amb caràcter previ. Hi havia un altre del Consell Comarcal, que havíem consensuat, més o menys tots els grups, que glútinava tot, excepte el de la proclamació de la República, i bé, finalment, sobretot per la incertesa que es va generar el dematí, que el president havia de compareixar dos quarts d'una, després de dos quarts de dues, després ho va cancel·lar, després ho van dir a la Cinc, tampoc estava massaclar, vam dir, fem un ple tècnic, limitem-nos això, perquè qualsevol declaració que pugui fer el president, si és a la Cinc o a la Cis, no ens donarà temps de acabar de perfilar políticament que escondi els partits un posicionament, i amb el qual vam decidir fer-lo tècnic i a l'espera dels estaveniments, i, en tot cas, ens vam emplaçar que la setmana que ve aquesta faríem una altra trobada, i ja sí que, per les hores dels partits polítics, faríem un posicionament. Perquè en situem, ens posem en context, el ple era Dijous. Dijous, correcte. Dijous va ser aquell dia en què, d'entrada, semblava que Carles Puigdemont convocaria a les eleccions autonòmiques, i, al final, va fer un discurs en què va dir que es votaria al Parlament, si es decalava la independència, o no, que es portaria en una votació al Parlament. Com vau viure des del PDeCat aquell dia? Perquè fins i tot hi va haver alcaldes que van estripar el seu carnet, entre un moment i l'altre. Sí, bé, hi va haver molta tensió i molts nervis. I molta incredulitat, molta sorpresa. Bàsicament perquè durant tota la setmana s'havien estat fent trobades a través de l'ANC, en la que havíem participat diferents membres del Parlament de Catalunya. Nosaltres, concretament, aquí, a la comarca del Baix Llobregat, tenim un diputat, que és en Joan Ramon Casals, que també és l'alcalde de Monits de Reis, ell és el nostre diputat del PDeCat del Baix Llobregat, i ell va participar activament en aquestes trobades, i altres diputats en altres trobades de l'ANC, i es van estar llançant missatges en aquesta línia de que el divendres s'atgecaria la suspensió. I el que ens... Clar, el dijous, quan van començar a córrer tots els rumors durant el dematí, i allò que es va filtrar l'aprensa de que es farien unes eleccions anticipades, això va crear molta sorpresa a la gent, perquè era com tot el contrari del que fins a les hores els inputs que ens havien anat donant. I a les hores sí que hi va haver una mica de nervis, i gent enfadada, gent demanant, com jo, per exemple, calma, calma, esperem-nos que parli el president i a veure exactament què ens explica i per què, i calma i confiança. I bé, finalment, a la 5 de la tarda, això sí, ja, ens va donar el missatge que ens va donar, i que després el divendres ja vam veure com es va materialitzar. Quan es van filtrar aquests rumors a l'aprensa, això era una decisió que estava ja presa, o era encara una negociació que estava en l'aire? Clar, no ho sabem, jo aquests detalls no els conec, crec que no els conec i els conèixeran 4 persones, com a molt, i crec que no passarà mai més d'aquí. El que de la manera que es filtrava en premsa era com si fos una decisió presa, i sobretot també per la reacció d'alguns diputats, i com els periodistes interpretaven les cares de, per exemple, l'executiva d'Esquerra Republicana, d'alguns diputats Esquerra Republicana, les reaccions de la CUP, clar, per tot el context semblava que allò era una decisió presa, però no ho sabem, no ho sabem, perquè també altres teories també m'han arribat aquest cap de setmana, en la línia que potser va ser per copçar els pols de la gent i veure realment si seria una decisió acceptada popularment o no, i no ho sabem, jo no ho sé, i bé, és igual. El que sigui per nosaltres el president té la nostra confiança i l'acompanyarem i li farem suport en la decisió que estimi més correcte. En qualsevol cas, això va ser dijous, i ara som dilluns i tornem a tenir eleccions autonòmiques convocades, però no pel president de la Generalitat, sinó pel govern de l'Estat. Bé, divendres, el Parlament es va resoldre, va proclamar la República, i en paral·lel, el govern de Madrid, a través del Senat, van aprovar aplicar el 155 i el divendres a la nit, a última hora, el president d'Espanya, el Mariano Rajoy, va convocar eleccions anticipades a Catalunya, amb els 54 dies exactes que cau en un dimecres, 21 d'esembre, perquè veiem que no ha volgut deixar passant ni un dia, o sigui, eleccions l'oprimer, i ara és cert que hi ha un debat, hi ha un debat i un dilema per veure què es fa amb aquestes eleccions, si ens presentem, no ens presentem, i com hem d'entendre això, avui em consta que hi ha consellers que s'han presentat a treballar les conselleries com normalment, per altra banda, el major dels Mossos es va despedir per carta dels seus companys, perquè el divendres a la nit també va ser destituït, aleshores no ho sabem, no ho sabem, hem d'anar veient els aconteixements com van evolucionant, i sobretot que és el que va dir en el govern i el president que l'han capçalat. Nosaltres entenem que ells tenen molta més informació que nosaltres, i per com han anat aquestes tres setmanes des de l'1 d'octubre, inclús abans, totes les especulacions que podem anar fent, després la majoria se'n van en orris, i el que ens trobem és decisions correctes, i que ens aporten en el bon camí, cap a la consecució de la independència, i per tant, crec que fer més especulacions jo ja no jugo a fer especulacions, no és útil, és millor estar tranquil, serens, i anar seguint els aconteixements. Sí, perquè no ho passi com a l'Albert Batalla, no? Que es va avançar a les... Això també el dius, a la tarda també va passar, o sigui, si pel dematí hi havia missatges en el sentit de jo trencaré el carnet o em donaré de baixa, i a la tarda hi havia missatges, estic posant cel·l o el carnet i... Moltes hem d'esborrar els tweets que havia fet. Bueno, sí, última hora. Jo, des del minut 0, vaig cridar a la calma els meus companys, i vaig dir, estiguem tranquils, i esperem que diu el president. Estiguem tranquils, estiguem tranquils. Creu que els partits soberanistes han de participar a les eleccions convocades pel govern espanyol, del 21 d'esembre? Mira, per una banda hi ha coses que sí, per una altra banda hi ha coses que no. Penso que això és el govern i el president que està al capdavant. Ells saben i tenen tota la informació, saben fins on es pot arribar d'una manera com de l'altra, i jo delego aquesta decisió en ells i ens diran què hem de fer. Molt bé. L'aplicació del 155 també que deixa l'autonomia totalment trinxada, no? Sí. Això estava en el full de ruta, diguéssim, ja tothom sabia que serviria aquest punt. Està suspès tot el govern. Evidentment, com que s'han convocat eleccions anticipades, el Parlament queda disol, o sigui que està en funcions, per dir-ho d'alguna manera, i els Mossos també estan sota el control del govern espanyol, i el que llegir avui aquest matí és que volen fer un control de la generalitat com amb molta discreció, sense molta pompositat i molta evidència física o de presència. Hem de veure, hem de veure, perquè avui el president també ha fet a l'Instagram algun post en el que estava al Palau de la Generalitat, per tant, hem de veure com durant el dia d'avui, com va transcurreguent i què va passant. Tornant a Sant Just la setmana passada, fa dues setmanes, els grups de govern de Movem i Esquerra van a metre un comunicat rebutjant l'aplicació del 155 i també d'alguna manera instant el partit socialista a que ho fes, que, finalment, ho va fer. Com heu viscut des del PDeCAT també aquest moment entre cometes de crisi del grup de govern? Nosaltres hem parlat amb tots els partits polítics, i hem estat analitzant amb cada un d'ells en quines situacions trobaven i quines intencions tenien i, com és evident, tots els partits ens diuen el que nosaltres també diríem i és el que passa i és el normal funcionament d'un partit polític que això depèn de les bases i de les respectives assemblees, que és algú que s'ha de decidir en cada una d'aquestes assemblees. És cert que hi ha una certa incomoditat d'aquests dos partits amb el PCC, pel paper que està jugant, el PCC, a nivell de Catalunya i el PSOE, a nivell d'Espanya, en respecte, sobretot, a l'aplicació de l'article 155 i de la condemna de la brutalitat dels actes que ens vam trobar el dia 1 d'octubre i una condemna clara i un rebuig clar a l'empresonament cautelar que hi ha dels dos Jordis. Aquí hi ha una incomoditat perquè el partit socialista o PSOE a nivell d'Espanya està fent un discurs molt proper al discurs del PP i que és un discurs que aquí a Catalunya ningú entén, no l'entén ningú. I clar, això en el partit socialista d'aquí s'enjust els posa en un problema. Això, tant això, ho diem nosaltres perquè els nostres associats ja ens ho diuen i no entenen i ens demanen què pensa fer esquerra sobretot, què fa esquerra, què pensa fer esquerra, però és que la gent del carrer, que no són associats nostres, també ens ho pregunten. O sigui, què passa amb el govern i què passa amb aquest alcald que no està alineat amb la voluntat majoritària que es va expressar el dia 1 d'octubre en el que hem de recordar que 6.000 persones a Sant Just van anar a votar. I la majoria, bueno, 5.000 i pico, gairebé 6.000, van votar a favor de la independència. Això és un resultat molt clar, nítidament independentista. En aquest poble hi ha una voluntat majoritària a favor de la independència de Catalunya. I, en canvi, en el govern municipal no està traslladat d'aquesta voluntat majoritària, no està reflectida, sobretot en les decisions que es prenen o que es puguin prendre en el futur. I això, la gent li està generant una intransquilitat i es perceba aquest desajustament. Per què creieu que això passa? Que si Sant Just és un poble més aviat independentista, el govern no ho és, o el partit principal de govern no ho és. Creieu que el PDeCAT potser hauria de fer-ho crítica, en aquest sentit? Bé, hauríem d'anar a buscar el Dombé al Consistòria Actual, el dibuix del Consistòria Actual, que ve del maig del 2015. El maig del 2015, al nostre partit, encara era Convergència i Unió. O sigui, nosaltres ens vam presentar les eleccions amb Convergència i Unió. S'estava parlant de fer una candidatura única de cara a les eleccions de la Generalitat, junta a Esquerra i Convergència. Però encara això era molt difós, era un rumor, però no estava clar. Nosaltres aquí, Sant Just, era Convergència i Unió. Teníem molt recents els casos que s'havien anat publicant de corrupció i sobretot aquella carta de confessió, per dir-ho d'una manera, del president Pujol. Això la gent li va costar molt. Jo vaig estar parlant amb molts veïns durant la campanya electoral. I el que més em deien, el Pujol, el Pujol, això que ha fet, no està bé. A part també, tota la nostra aposta, cap a la construcció d'un estat propi i d'arribar a solir aquest estat propi, el fet de tenir de socis, de govern, de unió, feia que molta gent no ens vegués prou creïbles. I després, a nivell de Sant Just, havíem tingut un canvi de candidat tres mesos abans. I a nivell municipal, la gent vota molt a la persona i a la confiança que aquella persona li genera. Un candidat nomenat tres mesos abans d'unes municipals o és una persona que ja és molt coneguda d'abans per altres circumstàncies o, com va ser en el meu cas, que jo no era regidora, tot i que ja coneixia molta gent del poble, ja m'havia estat movent, havia estat parlant amb molta gent, no tenia aquesta rellevància o aquesta notorietat. O la gent no m'havia pogut identificar amb una possible responsabilitat de govern. I jo crec que va ser una suma de varios factors que va generar que convergència en aquell moment no guanyéssim aquelles eleccions, sinó que en contra dels nostres pronòstics i lamentablement vam arribar a perdre un regidor. Nosaltres creiem que, sobretot pel que ens deia la gent, va ser pel tema del Pujol. Aleshores, a posterioritat d'això, es va precipitar el trencament en unió, es va decidir fer la candidatura unitària de Junts-Pelsi, i al setembre del 2015 ja es veu un resultat en aquelles eleccions del 27-S, aquí s'han just, per majoria absoluta va guanyar el favor de la independència. I després, si ho contrastem amb el resultat que hi ha hagut del referèndum, es veu que ha augmentat aquest suport a la corrent o a la basant independentista, a l'opció independentista. Aleshores, el que pensem és que el que sí que va passar al 2015 és que, d'alguna manera, molta gent va votar el perpinyà, molta gent que podríem dir que és independentista, o que ara ha votat independentista, en el seu moment va votar el perpinyà, perquè no hi ha més vots, o sigui, no hi ha més vots. Van votar el perpinyà perquè el perpinyà també sempre s'ha mostrat amb una basant doblement catalanista en aquest sentit, i molta gent interpretava aquesta basant catalanista i una mica que defensaria això. I el problema ha sigut que, quan ha arribat el moment, no ha defensat l'Ajuntament de Sant Just i l'alcalde no ha facilitat els espais municipals per poder fer la votació el dia 1, no va donar reculsament el referèndum, al dia 1 amb tot el que estava passant i els nervis que vam estar passant tots, els col·legis no va aparèixer, no va donar la cara, no va estar al costat de la gent, i això, a la majoria dels votants, no els hi ha agradant. El pacte natural amb el PDeCAT seria amb Esquerra. Creiu que això es pot... De fet, de moment no somaria per estar per tenir la majoria del govern, però creu que aquest pacte seria possible més endavant? Primer, perquè sigui possible qualsevol pacte alternatiu, el primer que ha de passar és que el pacte actual que hi ha deixi d'existir. Nosaltres pensem que abans de fer hipòtesis o tauries de futurs pactes, primer, s'ha de veure què passa amb el que existeix actualment. Tornem al plaer, que ens hem anat desviant, però aquest plaer no va tenir tan poc gaire els temes importants, es van aprovar la modificació de prestatístic de subvencions, no sé si tens alguna cosa a comentar. Es van fer barrios canvis, alguns tècnics d'aplicació d'adaptació de lleis i d'altres de com es repartien les subvencions de Caralany que ve. I, bé, nosaltres vam fer... En una part vam votar a favor, en una altra part vam fer abstenció. Em considera els punts, i dels continguts, sobretot, els que considerem que són més polítics o ideològics van fer abstenció, i els que són més tècnics i sobretot d'adaptació de lleis van votar a favor perquè no té més misteri. I també van votar a favor, que s'apliqués la bonificació de l'ICI o a la Teneu per les obres que estan fent de restauració interna, això com que compleix el reglament, ha de passar per plaer, perquè així ho diu el reglament, però també és una qüestió molt tècnica. I mira, si va ser estrany el plaer, que va venir molt públic, i ni tan sols el públic va fer intervencions, o sigui, va ser realment molt estrany. Realment estàvem tots amb el cap i el cor en una altra banda, o en un altre marc mental o en un altre estadio mental i emocional, i realment és que ni el públic va fer intervencions, i va ser molt sorprenent, perquè estava plena la sala de plens, i va ser... ens va sorprendre molt. Un pla totalment estrany i atípic. Se veu si hi haurà ple extraordinari, perquè també s'havia parlat d'això? Sí, s'ha comentat. Jo, ahir, em vaig trobar l'alcalde, les paradetes de Sant Justa al Carrer, i ho vam estar parlant. I pot ser que es faci una trobada. Ho hem de veure. Sobretot qui ho ha de convocar és ell. Qui més informació té sobre si això és possible o no, li heu de preguntar amb ell. Nosaltres parlem de la nostra part. Cap problema, fem aquest ple, i cada cosa que no es van poder parlar, és sobre el posicionament polític, i nosaltres ens agradaria parlar-ne. I sobretot que la gent pugui venir i dir la seva, també. Perquè és un clam, també, la gent necessita poder parlar i poder-nos trobar, i poder dir la seva. Ens ho veurem, suposo, que aviat, perquè aquest ple extraordinari ha de ser aviat, si es fa. Em permet un moment, simplement, que felicitar les entitats organitzadores de... Te n'anava a preguntar per les festes de tardor, també. Pregunta, pregunta.Digues, digues. Endavant, endavant. Bé, com sempre, com ja va passar l'any passat i l'anterior, la nit de Sant Justa al carrer extraordinari, l'organització, la participació, veure totes les botigues obertes, avocades al carrer, a més, totes engalanades, amb el qual això li dona una importància, no?, un sentit d'importància i d'il·lusió i de celebració. Felicitats a Dona i Empresa, a Desbern Comerç, a tots els comerciants del mercat per l'esforç que han fet, a l'Ajuntament, també, a tots els serveis tècnics de l'Ajuntament, per tots els mitjans que hi han posat, la perfecta celebració, ha sigut una celebració molt maca, ha estat molt bé. A més, ens ho hem passat molt bé. I per altra banda, també, el mateix, el dia següent, a les paradetes de Sant Justa al carrer, que també és una vegada més es veu veure, doncs, munt de gent al carrer. Va fer un dia de sol, que això també és important, ens va acompanyar, i també ens ho hem passat molt bé, hem disfrutat i ha estat molt bé. A la nit de Sant Just al carrer hi havia gent que em deia, és el dia que hi ha més gent a un acte de Sant Just. No sé si és el que hi ha més gent, perquè a festa major també hi ha molta, als càrrecs també hi ha molta gent, però sí que és veritat que... I al reis macs també hi ha molta gent. Que va ser una ribada de gent al carrer Bonavista, que pràcticament ni sí que havia. Sí, perquè més hi ha gent diferent. Et trobes cares noves, o més diaris, no hi són, sempre hi ha menys gent, i més o menys. Ens coneixem tots més o menys, i aquests actes així és més excepcional, doncs com tu molt bé has dit els càrrecs, els reis, Sant Just al carrer, la nit de Sant Just, o inclús la Pasqua de Rams, o la benedicció dels Rams també, apareixen molta gent, altres cares, altres veïns, i això també és molt bo. És molt bo. Per cert, d'aquí dues setmanes hi ha càrrecs i participes? No, no en llanço, no. A l'alcalde també ho vaig preguntar, i em va dir que li faltava una parella. Ah, bueno, doncs jo ho parlarem. Potser es poden animar. Ara, a l'umniolcar, no arriba enlloc, no ho sé, eh? No, però sí. Jo, de fet, fa un parell d'anys, ja ho vaig proposar als altres regidors, que podríem fer una baixada, un carca de partit polític. A veure què passava. Però, bueno, veurem de seguir explorant aquesta opció. Sí, sí. Molt bé. Doncs gràcies, laia Flutats, per venir avui al Justa de Fusta, i anirem veient quina és l'evolució de... Sí, va evolucionant tot plegat, i qualsevol cosa que necessiteu, doncs aquí estem, si voleu que fem més declaracions, o que anem comentant, aquí estem. D'acord, moltes gràcies, laia. Moltes gràcies a tots els altres de Déu. Doncs surt laia Flutats de Ràdio Esvern, i entra la Palmyra, la Carme i el Carles. Hola, bon dia. Bon dia, tothom. Bon dia, i no sé si dir-vos benvinguts a la República Catalana, o és a Torremacer. Sí, sí, sí, sí, jo em sento molt benvinguda. Sí, sí, jo em sento molt benvinguda. És veritat, això. En principi, això sí que ho veiem clar. Sí, això sí que no ens ho trobo ningú. La nostra. El de més, i jo... A veure com que... Em penso que no sabem ningú que és el que està passant. No, jo no. Doncs estem a l'espera, de vosaltres que dius. No sé què fer, que la visió avui seria la de... posar una sensació de tranquil·litat. Tranquilitat, això mateix. Actualment és de les dones. I paciència, i paciència. No diré seguretat, però sí tranquil·litat. Espera, confiança, no fer cas. De tot això que ens arriba. De tot això que ens arriba. És una manera pròpia. Però jo voldria dir que... Oh... T'hi veig despassat, si vols ser. O... A mi em va dir una confluència. A mi em volia interreir ser just aquí, no... Fotser jo aquest poble que hi ha aquí sota. S'enfaliu. I jo, si volia dir-ho... Eh... T'hi veu esperança. No pot ser res. Tot va allò bé. Però t'hi veu confiança i no feu cas de la quantitat de rumors que corren. Sí, és veritat. Tant per bé com per mal. Hi ha rumors que ens poden esperançar, que es poden decebre. Mmm... Esperem... Això no és cosa de dos ni quatre dies. No, jo penso que aquest mitjà, que estem nosaltres tres, almenys jo em sento onorat per portar-hi aquí. És tenir una missió de posar tranquil·litat, de posar fau, no de donar notícies, perquè aquests moments no se'n poden donar. No n'hi ha. Sí, n'hi ha. A més, no som nosaltres que les sabem. Però... Sóc la veu d'experiència, això sí. Sí, però... Justament la veu de l'experiència és el que està parlant. El que diu el Carles, sí, sí, sí. No, jo ho dic, jo ho dic com un sentit. Perquè abans d'aquests dies, em pastiga ja molt, m'avuïnava molt, veus de periódistes, segurament ben intencionats, que comandaven coses, que no saben que fajudicar-los. O que podien derivar, els que ho sentien... Això seguirà passant. Això anirà passant. Perquè els periódistes han de fer feina, i encara que no sàpiguen, res han de suposar. I el que suposen ens ho diran. Per tant, doncs, mira, esperem... Sí. Hi haurà contradiccions, ens assemblaran contradiccions, i potser ens posaran... I també els periódistes, també la Fenen del Mitjà, on treballen. Sí. Jo a la setmana passada, a les pluges de la televisió, va tenir el plaer d'entrevistar president dels periódistes de Catalunya. Per a tot el que havia passat a TV3, el tema de televisió espanyola, la Mery em va donar aquest paperàs. Ah, sí? No li va treure massa suc, però un que volia parlar. Jo ens deia que és clar, és que jutjar periódistes, avui en dia, és molt complicat. No sé si vau veure... Digues, digues, perdona. No sé si vau veure ahir, a quarts de 12, van fer una entrevista a TV3, a José María García. Sí, l'heig d'anar. Però era molt tard, eh, jo no sé per... Ja li vaig dir a aquest que viu qui s'enjust, com es diu. El Canú. Però ho he dit, parlava precisament de la manipulació dels periódistes. Sí, sí, bueno... Jo el vaig veure una estona, i va dir coses que em van sorprendre, eh? Perquè havia estat molt criticat, el Butanito, que li veien. Sí, ell deia que rebia per totes les bandes. El Santiu Bernabéu havia arribat a cremar un ninot amb el seu nom, i el Camp Nou també havia d'anar escurtat. És a dir, que... ell s'havia dedicat al periodisme esportiu, però també a altres àmbits, no? El president del Col·legi de Periodistes, d'aquí va dir que és que jutjar des de fora la gent normal que llegim un diari, o tenir molt com a referència poesalara, o el país dels altres, o que era el país, clar, gran decepció per la gent, que és un moment d'increure amau... Sí, que és veritat que ha fet canvi el país. I al llavors va dir que s'ha d'entendre això també, que s'ha de fer un filtre mental i intentar creure-ho tu, tu, però, clar, després tens que vendre una altra cosa, perquè el teu... El que hem fet sempre amb la Vanguardia. I el teu jefe, voldrà que li diguis una altra cosa, saps? Jo veient ara aquest... Perdona, Carlos, i poso el callo perquè... Sí! A veure, avui en dia, el que està fent el PSOE, jo és que cada vegada que els veig a la tele, ja no parlo del senyor Iceta, ni molt menys, eh? Senyor Iceta, PSC, jo no tinc cap relació amb el PSC. PSC, no, no... Però els hi valradera, eh? Els es segueix. Vull dir que estic parlant amb el PSOE en general. És que m'agafo unes coses, una pujada de sucre, perquè no tira el medidor. Perquè ahir el borrel, tu prometo, no vaig trencar la tele, perquè la meva és de genollota. Però ara vas veure el borrel. Tranquil·la, Carme, no... No te'ls has de mirar, aquesta gent que posa una ditosa. Vam fer-ho per TV3, també. Jo veure el borrel, ahir és que... Ara em posarem a l'alta. I mira que a mi aquestes coses... Però has de pensar una cosa, Carme. No me'l teno mai, per aquestes coses. Però gent que tots sabem qui és el borrel, que tot si encara ve aquí... Bueno, i no diu més coses, perquè... El que tu et posa nerviosa, i altra gent li agrada... La política té aquestes coses. Bueno, si no sé què estem parlant... Això em diu una cosa. Una experiència mega-personala. I no ara, si hi ha hagut algun temps enradera. Tota la vida s'ha sabut, que el periodista... El periodista... És un senyor que tança rei d'una entitat. És un senyor que tança rei d'una entitat, que tança rei d'una entitat...