Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Víctor Murillo, president AF Sant Just - 2/11/2017
Actualitat de l'Agrupació Fotogràfica Sant just
Comencem la segona hora del just de la fusta i aquesta hora ho hem anul·lat al principi. Parlem amb el Víctor Morillo de l'Agrupació Fotogràfica Sant Just. Bon dia, Víctor. Hola, bon dia. Agrupació Fotogràfica Sant Just, Asociació. Aquest és el nom oficial. A mi m'ho comentaves al fora. Dic no sé si ho diria bé o no, perquè és un nom llarg. No, nosaltres quan neix l'Agrupació decidim que es digui Agrupació, i després per un tema legal, quan hem fet la descripció a la Generalitat, em diu que ha d'apareixer la palabra associació i la fegeïm a ratera. És més anecdòtic i un tema legal. Un tema legal, sí, però ens agrada el nom d'Agrupació Fotogràfica. Agrupació Fotogràfica Sant Just. Per parlar, avui parlem d'alguns dels projectes que teniu en marxa, un dels que ja està exposat a la salis i del consoli, també a l'entrada Can Ginasta, és el de les masies de Sant Just. Explica'ns una mica de què va aquest projecte. Aquest projecte va enlligat directament amb el projecte europeu de ruta singular, que és bianual, per el que sempre hem parlat, i es tracta de fotografiar o posar en valor, en aquest cas, a patrimoni, si es recordeu, al juny van fotografiar les penses de vi molt lligat al patrimoni vinícola. Aprofitant la benentesa de fotografiar les masies, aquests temes dins van fer fotografiar les penses de vi. Sant Just, si no recordo malament, 11 masies que mantenen les penses de vi amb molt bon estat, i les van fotografiar i va estar exposada al celler. I després, ja coincidim amb la presentació oficial del projecte europeu de ruta singular, es va exposar les 40 fotografies que tenim de les masies. Totes, com jo vaig d'explicar el dia de la presentació, amb un tractament una mica agressiu. Com diu molta gent, hi ha fotos que sembla que surten de la paret. Perquè té un problema. Què es refereixen, com que sembla que surten de la paret? Que tenen molt de relleu, que es nota molt el detall, que tu mires la foto i que si poc s'agafa la roba, si us veus el cargol de la premsa de vi, que si et donen ganes d'anar a agafar el cargol, perquè es notarà molt. Això vol dir que està com molt viva la foto. Hi ha un resultat molt que són el detall. Per què vam decidir fer-ho d'aquesta manera? Fotografiar 11 premses de vi, per exemple, que era el cas. Vosaltres són totes la vida iguals. Si no li dones un valor afegit, que és aquest, pot ser que tenen l'interès que estan a les massies, però potser a nivell pictòric, o a nivell fotogràfic, l'interès es perd. Vam decidir fer aquest tractament una mica més potent, que si puges al celler i a l'aïcidor console, durant que hi ha fotos, que gravies poden tocar. Tenen ganes d'agafar el quadre de la paret, o la cadira. Com se acostuma a dir que estan retocades. Sí, molt retocades. No ens enganyem. Les fotos, avui dia, amb les càmeres modernes, tenen un rectinàmic molt ampli. I pots agafar i treure els detalls que a l'ull habitualment no el veu. Tu veus la foto i dius, jo he setallat, i aquesta foto sí que és així, però no té aquesta potència. I és intentar atraure una mica l'atenció del públic. Que no passi, ja s'ha percebut el detallet. Per destacar aquelles coses que potser costen més de veure, podríem passar desapercebudes a l'ull human. Ja fas, quan ho controla alguna tècnica d'aquest tipus, en pintura, com a fotografia, ja sabem, en volem destacar, hi ha tècniques, hi ha regles, que diuen com tinc que fer per treure una mica l'atenció del públic. Jo vull fixar que hi ha moltes fotos que tenen les cantonades fosquides. La mirada ja va com a un puesto. Si vull destacar alguna cosa, hauré d'anar més llum. I això provoca ser atractiu, que ha de ser una foto normal, però no el tendria. Tendria el valor, que és una foto d'una masia actual. Això sí, s'ha de dir, totes són actuals. Potser algun atacant canderer, que són del 2008-2009, les restes són fotos fetes del Junts cap aquí. I per fer les fotografies de les masies, quan arribeu a l'escenari, podeu canviar alguna cosa perquè surti bé la fotografia, o és tot el qual us heu trobat? En el nostre cas, tot està cal qual. No hem tocat res. Mienta, perdó. Hi havia una foto, que havia elements, que no sé, bossa del cort ingles, que l'aliminem, però els mobles tot està igual. Fixa que hi ha una, sinó que hi ha d'aixidor cònsul, que es veu, és de can... Can, can, can, can... Ara m'entenc el nom al cap. És un can. Hi ha una bossa de punt romà, un punt de Roma, que és una bossa d'un trage, o d'un vestit, de núvia o alguna cosa, i està ja penjat a una cadira, ho hem mantingut, no he entret res. Hem intentat, primer, en el nostre cas, fer les fotos amb la llum existent, no hi ha cap ajuda de flaixos, ni de llums artificials, és la llum que havia d'intentar tocar el mínim possible. Jo diria que el 99% no s'ha tocat res, i en alguna, que si hi ha un element, que si hi ha al costat de la premsa, que hi ha bossa del cort ingles, no peguen, això sí, però, però, demà, tot ha estat el qual. A les fotografies, que es pot veure a les sales de del console, són fotografies actuals, però sembla pràcticament com un viatge a cent anys enrere, no? Sí, i el curiós és que et pots fer-te una idea del nivell que té cada màsia, per exemple, estar calgazulla, calgazulla de veus, ser veu potent, cuidada, són mòbles d'època, però molt ben cuidats. I de com entrar a un celler, com pot ser el de Can Vila, que trobes elements, que són de mi, són la part de xulos, perquè són... I veus que és, diguem, la nostra història, no? Jo, una mica, el que hem volgut aquí és que hi ha massies que estan conservant el que eren. No han volgut tocar gairebé res. Sembla que està pràcticament tal com estava fa... Fa un munt d'anys, sí, sí. Ojo, totes, m'he mencionat calgazulla, però clar, calgazulla... El que té és el que tenia fa 50, 60, 70 anys. L'únic que la distribució, potser el tipus de mobla, ja era més... bueno, diferent, no? Sí. I el conservant tal qual era. No hem intentat resaltar el detall, només, però no hem tocat res de res. Volia preguntar també sobre un altre projecte, que no sé si encara està en vies de desenvolupament, que és a les 100 entitats. Explica'm una mica de què va, això. Bueno, nosaltres, com sabeu, cada any fem una exposició al jardí de Can Jesta. Clavem els cents pels de ferro, a 50 a cada costat, i hi posem fotos. Des de 104 mirades, cunyats, germans, aviscinets, cards de cuixinets, cada any fem una. I aquest any, bueno, volem, una mica, o menets ja, o apropar-nos, o trobar nexos de connexió amb la resta d'antitats del municipi. Són moltes, però moltes vegades entre nosaltres no ens coneixem. I no sabem si en un moment d'una et pots col·laborar, intuint que sí, que totes podem col·laborar entre nosaltres, però potser la distància, o que no xerrem, o no sé què, no permet, de vegades, confluir i fer coses conjuntes. I jo crec que una de les coses que l'agrupació s'ha marcat és intentar això, o esclar, que fem cada un de nosaltres, i potser que durant l'any, i ajudar-nos, ja no és col·laborar, no cal que tot el que fem surti al carrer, surti al públic, però igual a una entitat, ahir a la vacuneta, que tenim la seva societat, tenim el carrer blau. Si algun dia feu algun tema de nens, que els difraceu, que el vestiu, o algun projecte, i voleu fer fotos, perquè es reportin cap a casa i tal, xerrem, muntem el plató. Bueno, és una manera de col·laboració, que no cal que fem cada exposició, sinó que fem una activitat més, que farà el carrer, o si algun dia diu que és perfecte, i els dirà que l'ajudarem, i no ho diríem al públic. El carrer serà content, el carrer serà content, nosaltres serà content. És una mica el que busquem amb aquesta exposició. Buscar sinèrgies. Intentar col·laborar i conèixer una mica la gent que fem coses al municipi. I l'objectiu és intentar fotografiar. No serà fàcil. Ser en entitat serà complicat. S'enjust crec que n'hi ha 130. Aquestes són les dades més o menys aproximades oficials, però costa de pensar que n'hi hagi tantes. Home, hi ha activitat, però no diries que n'hi ha tanta, tanta. 130 entitats. El que passa és que hi ha entitats que fan una feina més oculta, que van treballant, i nosaltres, de tant en tant, s'últim el carrer. La gent sap que existim, però hi ha entitats solidàries, per exemple, que estan treballant i no diuen res, però hi ha entitats culturals que treballen i no fan aquesta gran dil·locuència. Aquesta entitat és que està treballant, és un tèl·lit associatiu que està tenint compte. És la sang que va circulant per les venes, per les principals. Però jo crec que totes... Jo he vint del món de les brotes, però he estat molt seny del món de les brotes. Jo sempre he dit que perquè en alguna cosa un partit es jugui tan important és el jugador, que és el que està al camp, com a l'utilier. Si no ha sortit a jugar, li falta les botes, el vestit, o si el tio que talla l'allis per al camp no l'ha tallat, hi ha problemes. El tèl·lit associatiu és el mateix. Perquè tot funcioni, fa falta que tots fem de la nostra feina. El nivell d'importància, és el de menys. Potser algunes entitats estan més enfocades que per fora i altres que per dins. Hi ha algunes que per dins. Però totes tenen el seu nivell d'importància i posadament molt alt, que en aquest municipi t'ha fet coses permanentment. És pel consum propi i en altres per sortir al carrer i mostrar-lo al públic. Però el nivell d'importància és el mateix. I en altres que volem és això, posar de relleu la quantitat entitats que fem, que són, i fotografiar-les. Intentarem ser la difícil. Fotografiar-les en en acció, o gent que fa una part de les entitats, com el reconeixement. Hem limitat una mica el tema, però serà inamarcable. La intenció era fotografiar-les al nostre estudi fotogràfic, fer venir la gent a la vegoneta, tal plató. Però estem pensant que això pot ser molt complicat. I bueno, si alguna entitat vol que la fotografia la fem al seu opuesto, al seu lloc de feina o de saia, no tenen cap problema en variar el sistema. Portar-les llums, flaixos, i el fòndor no és complicat. Però intentarem que estiguin representades al màxim d'entitats al municipi. El que és il·limitat és un màxim de cinc persones per entitat. Si no, la foto no es veuria res. I si alguna persona, com passa molt sovint els senyors, estem amb més d'una entitat, només pugui sortir una entitat. Jo, per exemple. Sóc avanç fora de mi, si no sembla que al final sempre surten els mateixos. Això sempre passarà. Jo crec que hi ha un grup de persones que pots voltar entre el 20 i 25% que sempre surten. Però són gent... Quan fem el tema de aviscinets o cunyats, nosaltres muntem 4 o 5 grups dins de l'agrupació i cada grup ha de fer un número de fotografies. Jo, si he de fotografiar a aviscinets, jo no n'he de buscar gent del meu entorn, del meu barri, de la meva feina i tal. Si l'any que bé fem cunyats, tornaré a fer el mateix, buscaré gent del meu entorn, i potser algun repetirà. I com que tenim directat aquest... No problemes, sinó aquesta particularitat, intentem canviar cada dos o tres anys de sistema per intentar captar gent nova. Dic que no ve habitualment. Però, per exemple, entitats. Hi haurà algunes que repetiran amb l'any passat i l'anterior, perquè durant dos anys hem fet les fotos al carrer i a l'entitats, que sempre hi són al carrer. I sempre les hem fotografiat. Si aquest any fem entitats, és evident que aquestes entitats surten de repetitats. Però, bueno, és una cosa que no la podem evitar mai. Sant Josep vol la petit, ens coneixem, hi ha un grup de gent més activa, intentem representar el màxim de la diversitat i del municipi, però això no podem evitar. Clar. Doncs aquest és el pròxim projecte que podrem veure de la grupació fotogràfica Sant Just. Hem parlat d'aquests dos projectes, el de les masies i les premses de vi i el de les cent entitats. No és una altra cosa que volem comentar. Bueno, nosaltres, des d'aquest any, perquè com a un fotogràfic, sí que ha canviat el format. El fotogràfic d'anys eren moltes exposicions, i aquest any ja hem rendit una mica. El que sí hem donat un canvi és intentar formar molt el soci. La intenció és que la sorti molt barata al soci. Portar gent, fotògrafs de renom, projecte, tallers i que el soci la sorti ve de preu, molt ve de preu, i que estigui ben format. Has de dir en compte que a l'alpació hi ha molta gent que té passió per a la fotografia, però el que sigui, la seva formació o els seus coneixements encara no són tot el potent que els voldria. Nosaltres el que volem és aquest soci cada vegada agafin aquest nivell. A l'alpació també s'ha de ser per formar, no? Exacte, i de fet fem cursos, fem tallers, fem cursos de fotografia bàsica, fem cursos de fotografia digital, permanentment fem tallers. Ara d'aquí la setmana que ve farem un taller de com crear un Warhol, que està de moda, Barcelona, l'Andi Warhol, és com agafar un retrat d'una persona i fer un Warhol, amb quatre visions diferents, del Warhol del Monro, que són quatre culós, ensenyarem el soci com fem això, que aparentment és fàcil, però té el seu intrínculis. Molt bé, moltes gràcies, Víctor, per haver vingut a Radio Esvern i a explicar-nos les novetats de la grupació. Fas el bon dia, adeu. Fas el bon dia. Fas el bon dia. Fas el bon dia. Fas el bon dia. Fas el bon dia. Fas el bon dia. Fas el bon dia. Justa la fusta, el Magasín del Matí. Pasen 5 minuts de dos quarts, de 12 de mitja i aquesta hora tenim la nostra tertúlia habitual d'Els Di Jou, avui amb la Lina Santa Bárbara, confinant-se en el mòbil. Bòndia. Avui et vols fer una declaració... D'intensió. Si, exactament. En davant, digues. No puc el dir la realitat, de dir que més a més aquest paper del meu aquí que, a més a més, aquest paper del meu aquí, ja ho dius sempre en Ric, un d'ells que va muntar-la i va m'estan molts anys a la tertúlia, que li agradava la meva opinió i sempre li ha agraït l'espiri de llibertat que n'hi ha en aquesta misura. I que tant de bo puguin continuar, seguit i seguit. Davant de la situació que els nostres representants de la República estan sent massacrats i acusats com a criminals, he de dir que jo en solidaritzoneis i el que són il·legals, per a mi, són tot aquest sistema que viola els drets humans més bàsic. I en la sola excusa de què és la legislació. La legislació, recordem-ho de nou, permitia l'esclavitud. La legislació permitia que les dones no ho tessin. La legislació permitia que tots els nois, tots els nois, tu estàs aquí, i tal tinguessin obligatoriament que anar a la mili, que molts es sugiraven les famílies triant vergonya, i van passar més de mil anys de persona, entre ells i jo, em va passar tres. I això va durar hasta en la democràcia i va durar hasta en el govern del PSOE, que també tancava els insumissos. Hem de recordar que l'Ixeta, com a persona gaire que té tots els drets del món, era un delicó en democràcia, perquè estava penalitzat el ser homocessual. Hem de recordar que les lleis no acaben, les lleis continuen, i que el dret d'autoritat humana és fonamental. I s'està violant això, el dret de pensament, i que la votació que vam fer va ser una votació èpica i heroica, i que estaven convidats tots, i l'únic que demanem és que, si volen retratificar, o sigui, convoquen un referèndum, i que vagin tots, que no s'amaguen i després surten a dir què hi són i què nosaltres no som. Per tant, sento solidari i m'autoinculpo aquí, davant de la juridicatura i tot el dret, que això que estem fent és un crim a la humanitat per violar els dels humans. I prou. Si algú vol preguntar què preguntes. Has dit que havies estat a la presó per ser objector de consciència. Sí, a l'1-71. Això ara em té de franco. Per ser objector de consciència, això és el que som realitzats. No voler ser militar, però no voler prendre a matar. I continua molt feliç. A més era lliure. I és el que es dic ara als aquells de Ciudadans, que jo era una persona lliure. Com ara sóc lliure d'una república, aunque sigam invadits. I és així, estem invadits. Els anys han passat, però potser les coses a nivell polític no han canviat tant. Tenen que justificar-se davant d'Europa, de buscar excuses per sort. Ja no és la tortura, ni aquelles coses de tal. Però, en el fons, estan fent el mateix. I se'ls permet. M'ha hi ha hagut un govern, i això ja entra a part, els opinions, tan corrupte que hagi robat tant. Això són dades oficials. Ahir les estava lligint de l'antena 3. El que ha robat podria haver-hi evitat totes les retallades, i multiplicar per set els diners per ensenyament. Però no sé, una cosa astronòmica impressionant. El que ha costat, el que ha directament han robat, i les costes que a l'haver fracassat aquells, però a més que n'hi haguen, i els costes de tota la judicatura que estan ahir investigant, i el que costarà. I això és un laboratori impressionant. I sembla que es preocupa ben poc. Lina, tu com ho veus? Les paraules que està dient el Jordi em semblen molt assenyades. A més, estan dites des del fons del seu cor, perquè ells les sent així. I per tant, em sembla que és molt bé, i li respecto moltíssim. Si tu em permets, és un minut i mig, vaig trobar, o jo soc una lectora de tot el que puc, i la contraportada, la venguardia, o algunes cartes, el director, doncs m'agraden molt llegir-les, perquè a vegades penso que són més sensades que moltes coses de les que es fan. I si tu em permets, n'hi ha una carta, que aquí que actua la Luka d'allò, m'agradaria llegir-la. Endavant. Puc fer-ho? A lo millor discrepo una mica. I després debatim una mica. Jo sóc clar i concret, i ja no t'interessa que em pregunte. A més, jo vaig al Jordi, i n'hi ha sempre un filling. És una complicitat, perquè la majoria de les coses que diu estic amb ell. Però a mi la política la veig des dels 80 anys que tinc. I sense jutjar i sense d'allò. Però aquesta carta crec que està molt bé, que ens anirà bé. Doncs a veure, t'escoltem. L'hi he pensat a la castella perquè l'hi preguntava, i no tenia cap català. Però és igual, no? I és una carta que l'envía un sañó de Santiago de Compostela. Puc fer-ho, eh? No sé si més gent lo pensa, però personalment he fet falta en este país políticos de la talla, de los políticos de la transición. Políticos de los de verdad. De una ideología o de otra. No hay mujeres que en la época de la transición hicieron de la política un arte serio, no un circo como ahora. Esos políticos que, desde la izquierda hasta la derecha, se centraron en construir y trabajar para la prosperidad de todos. Esos políticos que honraban la labor política, desde ideas muy distintas, pero con vocación de servir a la ciudadanía. Esos políticos de izquierda, de derecha, nacionalistas, centralistas que dignificaron la función política de servicio al pueblo. Ya no hay ni uno, por lo menos no de esa categoría con mayúscula. Con sentido de la decencia y la honradez, con sentido de Estado.