Entrevista a José Luis Ibañez, escriptor - 6/11/2017

Passen 13 minuts de les 11 i aquesta hora parlem d'una activitat que tindrà lloc demà a partir de les 7 a la sala Isidore Consul de Can Ginestar en un actor organitzat per la biblioteca Joan Margarita, el club de lectura de novel·la negra, conduït en aquest cas per José Luis Ibañez, aquí tenim el telèfon. Hola, bon dia, José Luis. Hola, què tal, bon dia. La novel·la de la que es parlarà demà és el gran reloj, que és considerada per molts crítics, una de les millors novel·les negres que s'ha escrit mai. I estàs d'acord? Jo estic d'acord, però això la vaig triar, com ha debut, després de tota l'etapa que va portar el Paco Camarassa, del que sóc amic, ara dic, ostres, com m'estrino jo? Dic, mira, posarem un clàssic dels anys 40, que sempre queda bé. Saps que no fallaràs, això segur. De què va aquesta novel·la? És una novel·la força interessant, perquè l'autor és gairebé més interessant que la novel·la. L'autor era un antic militant del partit comunista nord-americà, poeta, un home amb una formació acadèmica brutal, amb una gran escritura, i va escriure aquesta novel·la que està basada en fets reals. Està basada en la mort de l'Aredera d'una empresa de cerveses, de les més importants als Estats Units, que va ser l'any 43, ell va publicar la novel·la al 46, i parla des de diferents punts de vista d'un cripte, d'un assassinat i de la persona que és sospitosa, i de com la maquinaria de la vida, aquest gran rellotge, que és la vida, et va portant per llocs on tu no t'esperes pas que puguis acabar, sobretot quan ets el sospitós principal d'un assassinat. El que he dit també és una crítica al capitalisme i al món modern, oi? Sí, sí, és una crítica al capitalisme feta des d'aquesta perspectiva d'un home que era molt progressista, que va militant el Partit Comunista, que va ser encausat durant els anys de la càcera de la Bruixes, i ell critica la vida, sobretot, dels grans ciutats, la vida nord-americana, que ja en diem, que anaven redreçant-se cap a el que és la modernitat, més individualista, més dedicada al treball, més pencat cadascuna a casa seva, i amb una activitat social que normalment estava orientada cap al recusament, diguem-ne, d'aquesta forma de vida. Com s'havien anat perdent els principis que els nord-americans havien tingut un enmols d'anys i s'havia caigut ja amb una dinàmica, que ell pensava que, com a gran rellotge, ens acabaria atrapant a tots. Sí, que el gran rellotge és una mica la metàfora de la modernitat que es va menjant els valors... Sí, sí, exactament. Té aquesta figura, diguem-ne, aquest valor metafòric, d'una banda de la vida, la vida com un gran rellotge, on el temps passa i el que ha passat ja no el recuperes mai més, i d'altra banda, també, aquest mecanisme implacable que va menjant-se el temps, però també et va menjant la vida. I aquest gran rellotge metafòric, diguem-ne, és el que dona a titular la novel·la, i l'acte escolor que va començant, però és una novel·la que els primers capítols et descolocen totalment, fins que tu també et converteixes una mena de rellotge, de rellotge-lector, i vas fent que tot els engranatges de la novel·la vagin coincidint. Explica'ns una mica com funciona el Club de Lectura, aquesta sessió del Club de Lectura. És a dir, els qui vulguin insistir, lògicament, és bo que hagin llegit el llibre, no? Exactament, és bo que... És un club que fem cada dos, tres mesos. El farem, normalment, els dimarts, els segons dimarts, de més. I consisteix en llegir-se el llibre, i després parlar d'aquest llibre, en aquest que ens ha passat, que ens ha semblat, com ens ho hem passat. Si tenim alguna experiència en relacionada amb l'electura, alguna persona, doncs, l'úbal dels clubs d'electures, que podem aportar experiències personals a aquesta lectura, i jo, per la meva part, també intento enmarcar l'electura. És un club que, a més a més, s'està formant l'època del 1946, que és l'època en què s'està formant el que és el suspens modern. És a dir, s'estaven provant moltíssimes coses, el fil i el psicològic, per exemple, en aquesta època. És a dir, és una època que, amb la Guerra Mundial, va quedar una mica enfosquida per pels fets que van succeir arreu, però que, en canvi, per la novel·la negra, va tenir una importància captal, perquè va ser d'una banda els anys d'origen de la novel·la psicològica, i d'altra banda, també es van començar a crear les regles dels suspens que el Fred Hitchcock, per exemple, va saber traslladar al cinema. O sigui que diríem que en la seva època, en el seu movent, aquesta novel·la també va ser una mica experimental. Sí, sí, va ser totalment experimental. L'autor era una rara avis. Normalment, una de les coses que, quan se'n parla de les novel·les, de gent de la negra, sobretot, es diu una de les coses que es diu, que es diu que els autors solen ser o dedicar-se només a la novel·la negra. Si tu penses en els grans noms de la novel·la negra del nostre país, pràcticament s'han dedicat només a la novel·la negra. L'Andreu Martín ha fet alguna aventura exterior, però les seves grans obres són novel·la negra. Si parlem de Bàsquet Montalban, sí que ha fet els treballes acadèmics, però, diguem-ne, el gruix de la seva producció novel·lística està en novel·la negra. Aleshores, ell trencava aquesta, diguem-ne, aquesta regla, perquè la novel·la negra, per ell, va ser un mitjà més dels molts que va fer servir per expressar les seves idees. Ell va escriure molta poesia, va escriure molts articles, va escriure satchos... Va dirigir una de les revistes més punyents dels anys 40, que es deia Partis en Rívio, que es publicava a Nova York, va començar a publicar-se l'any 34, i hi havia gent molt important que ja puc escriure en aquesta revista, i ell va ser un dels impulsors. És a dir, que és un tipus que feia servir la novel·la negra com una eina més per expressar les seves idees polítiques, o com veia ell, la societat nord-americana, en aquell moment. Estem parlant de Kenneth Feeding, que és l'autor d'aquest llibre, que estem parlant d'un autèntic erudit, no? Sí, que era un erudit. És un home que va néixer en 1902, és a dir, que estem parlant que quan va escriure aquesta novel·la, que era el 46, ja era un home amb adult, tenia 44 anys, pels nord-americans és sobretot un poeta. És a dir, si tu haguessis de fer... T'escriuma la vida de Kenneth Feeding, o què és dedicada a Kenneth Feeding? La majoria de nord-americans d'interessats en la literatura diria que primer era un poeta després novel·lista. És a dir, que era un home molt interessant per molts, per exemple, el poeta és el principal poeta de la pressió nord-americana. És a dir, qui millor va expressar els anys d'aquesta de la pressió, després del que és el 29, aquells anys feien els anys 30, tant duríssims als Estats Units, doncs per molts és el poeta que millor va expressar tot el que va significar aquella època. De fet, té gairebé més llibres de poesia que novel·les. És a dir, que és un home molt interessant, perquè és una cultura molt àmpia, com passava gairebé amb tots els intelectuals d'aquella època, els anys 20, 30, 40, era gent amb un culturot enorme, i que van estudiar molts d'ells a universitats d'elit. En el seu cas va ser la de Illinois, va estar també a Wisconsin, que eren universitats que en aquell moment eren molt importants. I després de viure a Illinois, els Estats Centrats als Estats Units, es va desplaçar cap a Nova York, que era la capital cultural mundial en aquells moments. Doncs en aquest club de lectura de la mala seta Can Ginestar, també la gent que ha llegit el llibre podrà tenir una mica més de context i saber una mica més d'on... D'acabar. I el que no s'ha llegit el llibre, però pot interessar a part d'un club de novel·la negra que vingui, sentirà les opinions de la gent, els lectors... Jo dirigeixo el club normal, diguem-ne, de normal intercometa, el literari de la biblioteca, i tenim molt bons lectors, i lectors molt divertits, és a dir, molts diversos, més a més. És a dir, que quan hi ha un club de novel·la, o que se'n parla d'una novel·la, surten molts temes i temes molt interessats en general, i molts relacions amb la nostra vida, que se'n parla de tot, a més del llibre. Doncs moltes gràcies, possiblement, i banyos, per atendre'ns al Justa de la Fusta de Radio Desvern, i que vagi molt bé aquest club de lectura de demà. Moltes gràcies, i gràcies a vosaltres per interçar-nos pel club. Bon dia.Bon dia. moment de buscar a l'escreva amatge i intercal·l 거기 Perenata. Fins aquí el programa. Fins aquí el programa. Fins aquí el programa. Fins aquí el programa. Fins aquí el programa. Fins aquí el programa. Fins aquí el programa. Passen 23 minuts de les 11. Hem parlat amb el José Luis Ibanez del Club de Lectura, per aquest club de novela negre. Ens escriurem a la biblioteca Joan Margarit. El José Luis també està convidat, especialment aquells que hagin llegit la novel·la, però també aquells que hagin interès per assistir a un club de lectura de novel·la negre. Nosaltres fem una pausa per la publicitat i de seguida tornem amb la tertúlia habitual dels Dilluns. Fins ara. Fins ara, relaxat amb estils com el chill-out, les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. I am back to surrender. Cada dia de Dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Everybody loves the sunshine. Smooth Jazz Club, t'hi esperem. Cada tarda de 5 a 7... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. A més, ho trobareu al programa a l'audició que se met tots els Dilluns de 8 a 9 del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Fins ara, a l'audició. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic? Acosta't el nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, avinguda a l'Indústria, sense nom. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva. Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. I llavors et posa un kilo de pomes? Sí, mig kilo per menjar i mig per llançar. Cada any me'l baratem el 45% de la fruita que produïm. Mentrestant, 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa. A mans unides, recolzem projectes contra la cama a 60 països. Té compromets? Truca el 9801 a 888. ¿Sabies que una gran part de les urgències mèdiques es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital? Si no et trobes bé o si et fa mal res, el millor és trucar al 061. El 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre-te, orientar-te o indicar-te a quins centres sanitàrites d'adreçar en cas que cargui. Per una salut millor, 061 cat salut respon. Generalitat de Catalunya. Encara que els que els residus no són un problema, de veritat ho creus. Ah, que no és el teu problema. Ja reciclaren els altres, oi? Però qui? Els teus fills? Els fills dels teus fills? Per ells ja serà massa tard. A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem. Fins quan? Redueix, reutilitza, recicle, reacciona. Amb la col·laboració de Coenvesia Covidrio, Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com informatiucomarcal.com informatiucomarcal.com Dos quarts de 12 seguim al Justa de Fusta. Tornem amb nosaltres la Carme Amador, hola, bon dia, Carme. Hola, bon dia, què tal? Hi ha el Carles Vas, hola, bon dia, Carles. Avui estem aquí les dues estrelles. Jo també és que no cal que vingui. La Palmira ha vingut i ha marxat corrent. A mi m'ha portat en cotxe, però ho he servit. Ha hagut de marxar per una emergència. Però com tornarà amb cotxe? Hores de tornar a peu? No, però sí. Vaig a Barcelona, vaig a buscar l'autobús. No, cap problema, jo me'n tinc a Barcelona. Bé, ja parlarem del tema cotxe quan sortim. Bueno, sí, exacte, ja està. Jo volia dir abans de res que ara m'acaba de dir la Palmira, que jo no sabia que els castellers, i els geganters, que van tota la colla a Brussel·les. A Brussel·les, sí? Sí, tu també. El dia 6 de desembre, viatja a Brussel·les. Sí, se'n van a Brussel·les. És el dia de la prostitució. El dia de la prostitució. Això no ho he pensat, jo pensava que ho fan en un fastiu. Evidentment, perquè més gent ho pugui anar. I el dia que he hagut, en què justament és el dia de prostitució. A més, agafa 4 dies de pont, no que sé, és una setmana... Bé, hi ha el 6, el 7, el 8, el 9... Ara m'ho ha dit la Palmira, tinc mira que bé. Com ho veieu, això, de que s'intenti organitzar una visita a Brussel·les multitudinària? Creu que tindrà èxit? No sé si tindrà èxit o no, però, quan t'has comptat, si arriba a fer, a casa no sigui un gran èxit, serà un cop de força desensibilització de la Comunitat Europea. Oi tant. Perquè vol dir que no solament és un buit en un col·let d'aquí, que són quatre ximples, que s'ha acudit de la independència, sinó que això té una transcendència real. Sí. I això junts amb que el govern Belga, o tots els bogats Belgas, han decidit que el pujador i els quatre... Consellers que hi eren allà, els han posat la llibertat condicional per a unes condicions, són suaus, perquè només han de... Està sempre localitzable. Localitzable, però en campar pel seu aire, eh? Sí, i després que no surtin de biòtica. Igual que l'Ordangarin, per cert. Sí, mateix, mateix, sí. Això és una demostració de cològios deixespanyoles, va per l'Ordangarin a l'Hara, perquè al cas de l'Ordangarin li vam fer aquest tracte, em deixen fer tots Belgas... A Suïssa, sí, però a l'Ordangarin viu a Suïssa, eh? A l'Ordangarin viu a Suïssa, eh? Un país que coneixes bé, Carme? Sí. Sí, que... I no sé, no, a mi tot això... A mi se'n fa de molt, hasta la palmira i tal, quan pregunto, quan dic que jo pateixo molt, perquè és que no me l'entero, m'atabalo. I no volen entendre que ens podem atabalar, no? O sigui, de tanta informació. Sí. Per exemple, jo i a la tarda estava a casa, i clar, estava molt mosca, perquè TV3, en tota la tarda, no va comentar res de... Sí. I hi ha mensatges a la gent. Què passa en TV3? Perquè anaves a la sexta, te'n anaves a TV5, ja la tinc prohibida, i a la sexta, quasi, quasi, i parlaven tots del tema, del procés, i com està anant a... TV3, ni TV3, ni el 33, ni el 3, 24. Tinc el dit de passar, tot el rato. Jo em deia a la gent, què passa? No sé, que hi ha alguna consigna de no parlar fins al resum del vespre. Van fer una espècie informatiu pràcticament a les 12. Estava veient un programa de Charlie Reixac, què feien? Bueno, després del Charlie Reixac. No, el van aturar. El van aturar, perquè hi havia una bandera. El van aturar a mig programa, a més a més de cop, eh. A mitja cena, van parar i se'n van a cap a Vèlgica. Per cert, crec que, demà, si no estic equivocat, és el dia que se'n va a presentar els partits que aniran a les eleccions. Sí. S'està parlant de si hi haurà llista conjunta de sobiranistes o no, però què us sembla? Sembla que no. Sembla que haurien d'anar-hi junts? Sí, sí, sí. Clar, perquè junts fan la bossa, però de moment els comuns ja diuen que no. Bé, és que ara s'estan barallant entre ells, eh. I això només confirma una cosa desgraciada, que va dir el cap... Jo et dic de l'Espanya Perfumda, que és a l'Esdar, que es va dir que no es preocupeu, ja es va adonar entre ells. Sí, sí, sí. I jo no... S'hi anéssim junts, tan junts. I després, com si diguéssim, ho fèiem totes les potacions. I acceptat que no continuàvem el 155, que ja va dir l'altre dia el... el... el representant de... De Madrid, aquí, Catalunya. Que no, no, això seria la que veurà, que si guanyàvem els independentistes... Continuaria el 155. Això aquí el veus de justícia, és aquesta. Sí, sí, és que ens denceran fer tota la paperota que vulguem, però després els continuaran... Tenim una patata molt calenta, ja us ho dic, eh. A veure, en sèrio. Tornarà el tema aquest de les lliftes per una banda estic d'acord amb el Carles, però també per una altra banda, en altres eleccions que hi ha hagut llista conjunta, com de junts pel sí, per exemple, hi ha hagut gent que potser ha deixat de votar aquesta llista per els socis. És a dir, potser que hi hagi un votant d'esquerra que digui, no, és que jo, a una llista on hi hagi el PDeCat, jo no el votaré mai. Jo no el votaré mai, clar. Per exemple, eh. O ja no et dic si es presentés la CUP, per exemple. Molts votants de la CUP no votarien mai una llista on hi hagi... No, ja el PDeCat. Això és el mal que ha fet el senyor Pujol. Perquè, no, amb el sentit de que PDeCat és la sorra de... De convergència. I convergència ha quedat en conjunt molt enmergada, en altres coses, podent ser el més important, per la més significativa, per l'escat del Pujol. Sí, sí, sí. El Mas no sortiria mai més, ja, com a cap visible darrere. El Mas està... El Mas està inhabilitat... No, perquè és el PDeCat. Em sembla que és el president del PDeCat. Sí, sí. A veure, però no és estar inhabilitat per càrrecs públics, eh? Vaig a buscar-ho. És que no sé, el Mas no sé si ha tingut algun... No, jo que no ho sé. No. No m'ha presentat. Està inhabilitat públicament, perquè potser hi ha un portit que és d'una altra situació que està molt oblotida. Doncs mira, sí, sí que està inhabilitat. Està inhabilitat, sí. El tur Mas, el 2007, el 2017, perdó, el Julià del 2017, els diaris publicant condemnat a dos anys d'inhabilitació pels 9N. Dos anys. No podria presentar-se en aquest cas. Les llistes tampoc no sé si ho faria, perquè ja va fer el seu pas al costat en el seu moment. Sí, en el seu moment. El pas al costat que li va fer en el president Puigdemont, encara que aquest matí hem dit amb una ràdio que no s'ha dit president, però sí que ho és, perquè també ho és el senyor Montilla, i encara ho és el senyor Pujol, el president. El senyor Serradi es veu que aquest matí que té l'enracó està endient que es veu que la Soraya, perquè s'han referit al president Puigdemont com al president, i ell en seguida, aquella cosa petita, que és... Les coses com siguin, porta tot. És la presidenta. És la presidenta, sí, i la presidenta d'Espanya també, perquè el Rajoy ja s'ho fareu, eh? Xorbeu una miqueta el Rajoy, ja s'ho fareu, eh? Sí.No diu ningú, eh? És poc intervencionista. Ja té la... Ja ha dit, ex-president, no, no. És el president, o sigui... I el senyor Jordi Puigol, mal que... que ens hagi fet tant de mal, que jo, a vegades, quan parlem d'aquest tema, que no és el d'ara, tinc verderes discussions amb la gent i amb el tema Jordi Puigol. Home, el cas Puigol, crec que ha fet molt mal també, és en què l'havia votat, i que després... Després s'ha donat que... Que no és sobretot el que reloce, no? És que, nen, no és sobretot el que reloce, no facis il·lusions. En aquest punt, en aquest punt d'élite, oi, Carles? Quan arriba aquí dalt, jo sempre dic que se'l sida on fondre els plombs. Quan tens l'oportunitat d'arribar del que saps... No, com a persona ho dic jo, com jo, eh? O que faria un cop a dalt, que està super... Creus que tu creus que t'has superprotegit? Jo crec que se'ls esgiren els cables. Tu, què voleus? Jo no veig més que el poder... el poder... És... és la cosa més perniciós. Ah, sí, sí, sí. Això no hauria de dir mai més que 4 o 5 anys de... De... De estar a presidència. Que, si no, es poden posar els plombs al cap. I després resulta que el que era blanc, i que hi havia un blanc fins a les dones, a partir d'un cert nivell... Sí, sí, sí. Sí, sí. No, no, no, no. Estàs veient la conducta del PSOE. Estàs veient... Mira! La gent que vam anar al seu moment a votar al PSOE, quan no en venim, perquè, clar, ja tinc una edat, i li deien al Felipe, que anem a ser un hijo tu i jo a la Plaza de Toros. Sí. La gran decepció, jo cada vegada, que... que nomenen el PSOE per a algú, em puja la pressió. El PSOE havia arribat a ser un partit anti-istema, pràcticament. I ara és... És el sistema, no? A tots els treballadors i la gent de... vam votar al PSOE. Perquè ens ho creiem, perquè veníem d'on veníem, eh? Ja hem... d'una dictadura que als últims anys es podia viure, però saps molt bé, Carles? No, no, no. Com va començar la guerra? Com va començar la guerra, jo tenia quatre anys. Sí, és que... Aquesta història de la guerra, de la fe de guerra... I bueno, pitjor que la guerra, eh? Un familiar. Déu llunyat, però familiar. Quan vam votar aquell... aquell Madrid, que vam votar uns... uns... uns quarts dies. Sí. I va viure a casa, que em diuen. I ho sé, ells eren molès. I ho sé, és veritat, corra a sangri. I mira, va començar la... va començar la... la guerra de Franco. I seguint tota la guerra, he vist tota la guerra, del qual tinc un record molt marc.