Entrevista a Josep Nuet, cartograf - 09/11/2017

Nosaltres al telèfon, el Josep Noet. Hola, bon dia, Josep. Bon dia. Per parlar d'aquesta conferència de demà, dèiem que anirà sobre la vegetació com a element del paisatge. En què afecta el paisatge de la vegetació? Suposo que en pràcticament tot, no? A veure, sí, el paisatge és un aspecte de la personació de la persona i que la vegetació és un element important en aquest paisatge. De fet, el paisatge té varios components i depèn de l'obviació dels components, el paisatge és diferent. Per tant, podem dir que el paisatge pot tenir una combinació il·limitada d'elements d'aquests. Però la vegetació és molt important perquè és una distribució universal. I a cada lloc hi ha una vegetació diferent i aquesta vegetació dona un pacte molt especial al paisatge. Dona una percepció que encara que no sàpigues definir, notes que aquell paisatge no és igual que un altre. Quines característiques té el paisatge que tenim al nostre país, a Catalunya? Què fa diferent? De fet, el paisatge de Catalunya és molt diferent, té molta variació, perquè té uns elements que estan en espai repetit. És a dir, hi ha un element que és important, que és la posició en el món. És a dir, estem en el món Mediterrani. Però dins del món Mediterrani tenim aquestes variacions. Per un cantor tenim unes altituds, que és les muntanyes, el Pirireu, per exemple, sobretot, que l'elevació fa que la vegetació varia, i després hi ha un altre element, que és la proximitat o la llunyania del mar. Aquest altre element de la proximitat o la llunyania del mar també fa que hi hagi una variació important. Per tant, aleshores, amb aquesta combinació d'aquests elements, la vegetació tenim des de la vegetació dels terrenys, taparis més continentals, fins a la vegetació de l'alta muntanya, i dels cims més elevats, que és molt pobra, fins a la vegetació més humida de vora del mar o més atlàntica. Quins tipus de vegetació tenim a la zona de Sant Just? A veure, al voltant de Sant Just, el sector aquest de Sant Just, que forma part, diguéssim, de la Cerra Colserola, de la base de la Cerra Colserola, tenim un paisatge absolutament mediterrani, un paisatge mediterrani que es caracteritza, sobretot per una vegetació que és estable al llarg de l'any, és a dir, no majoritàriament, no per la fulla, tant si són pinedes com els dinars, però que a les zones baixes, a les zones baixes que el terreny és més fondo i més flonjo i acumula més aigua, aquest món mediterrani té penetracions del món més al nord, en forma, diguéssim, d'abres que perden la fulla, com són al llarg de les riemes i tot això, els fondos més suals, més planers, que hi haurien penetració de roures i això. Tot i que aquestes penetracions de roures, a les zones més baixes, més planeres, han estat en pràcticament tots eliminats, perquè s'hi han fet camps, perquè realment és un lloc interessant per a l'agricultura. Per tant, els pins, suposo que és el que predomina més en aquesta zona de Sant Just de Collserola. Sí, a veure, aquestes zones de Collserola, el que estem veient ara és una vegetació que està modificada des de molts segles per a l'activitat humana. Hem de pensar que en aquest entorn, històricament sempre hi ha hagut presència humana i l'home, doncs, ha anat cultivant, ha anat obrint els mòdicos per fer camps i a establerti indústries i tot això. I a les hoses, clar, a veure, al Paja, hi ha un paisatge industrial, també, i aquí, doncs, la vegetació juga poc. Clar. Anàvem a preguntar també, hi ha algun tipus de paisatge de vegetació a Catalunya que sigui especialment interessant, alguna zona que sigui especialment interessant d'estudiar per a la seva vegetació i el seu paisatge? A veure, jo, en aquest sentit, sempre... com diuen els grans mestres, sóc reàcia d'un lloc o un altre. Tots els espais són interessants, per un aspecte o un altre. Aleshores, no es pot dir que ha de dir que la ballarana és molt interessant i l'altre no. És interessant, per exemple, les planes seces de llei... Sembla que hem perdut el Josep Noet, aquesta hora. Hola, Josep. Intentarem recuperar la connexió amb el Josep Noet el tornarem a trucar a veure si podem recuperar la connexió amb ell. Doncs tornarem a tenir el Josep Noet al telèfon després d'aquest petit problema tècnic o el Josep de nou. D'acord, d'acord. Ens comentaves que no hi ha una zona especialment interessant, sinó que totes tenen el seu punt d'interès, no? Sí, sí, l'argumentació que us feies aquesta és veritat. Sempre, moltes vegades, valorem el paisatge en relació a si el conserem rar, perquè és el que no tenim, immediatament. Us deia això, per exemple, una persona de centre-Europa o del nord d'Europa, el paisatge del voltant de Sant Just, que a nosaltres no hi ha d'encap importància, perquè el veiem cada dia, doncs amb ell li és exòtic perquè no el té. El paisatge mediterrani, per exemple, per un finlandès, i és una cosa que el fascina. En canvi, per nosaltres, un paisatge finlandès ens fascinarà perquè no ho veiem mai. Per tant, aleshores, tots els paisatges tenen el seu punt d'interès. Una altra cosa és que tinguin, diguem-ne, un aspecte més espectacular que una altra. Per exemple, un boscal d'aquells de 25, 30 metres d'altura dels arbres i tot això. Això té un encant per nosaltres, que estem acostumats al món mediterrani, que tot és més petit, més reduït, és més sec, tindrà un encant, un bosc que perd la fulla, i tot de color groc, com que nosaltres aquí el paisatge, el voltant del mediterrani, no té aquesta característica, doncs ens crida molt l'atenció, i és lògic. Però quanta importància, quanta valoració, jo crec que s'ha de valorar tot per un igual. Dèiem que aquesta conferència tindrà lloc de males buits, que s'ha de valorar amb el cicle de paisatges de Catalunya, i també amb una sortida, que fa sempre després de cada conferència en aquest cas, la sortida serà, diguem-ne, a la Sagarra. ¿Quin paisatge es podrà veure a la Sagarra? Quins tipus de vegetació podrà veure les persones que s'apuntin a aquesta excursió? Sí, aquesta excursió hem triat a la Sagarra perquè en el conjunt del cicle que es fa aquí a la secció excursionista de la Taneu Sant Justen, doncs justament aquest sector central de Catalunya quedava poc representat. I aleshores, per fer una excursió, hem triat un exemple concret. Farem un recorregut que inclora una varietat dels paisatges que es veuen al voltant d'aquest sector central. No és el sector central, que ho hem dit més tocant a lleis, sinó és una mica periferit. A tota manera, veurem paisatges relacionats amb un espai relativament sec, però que veurem també què fa en aquest espai secs la presència a l'aigua. Després veurem com modifica el paisatge pron relativament tota la qüestió de l'agricultura. Veurem com modifica el paisatge a aquest general el factor del sol. Passarem per unes muntalles. I veurem aquesta variació. O sigui, hem preparat unes saturades per poder observar i interpretar el paisatge. Treure conclusions del que veiem, que això és molt important. Moltes vegades caminem veient com varia les coses, però no sabem per què. Això és el que es podrà veure a l'excursió de diumenge. Hem parlat també del que es comentarà amb aquesta conferència de la vegetació com a element del paisatge a carreg de Josep Noet. Moltes gràcies, Josep, per acompanyar-nos al Justa de la Fusta Radio d'Esvern. Molt bé, moltes gràcies, molt d'agost. La conferència demà. Bona nit.