Entrevista a David Jovellar, membre Karts de Coixinets - 13/11/2017

1. 11 i 13 minuts seguim a la justa fusta de Radio Esvern, i ara parlem dels càrrecs de cuinets que van tenir en lloc aquest darrer cap de setmana. Per fer-ho, tenim el David Jovellar, de la Organització dels Cards. Bon dia, David. Bon dia, Sergi. per parlar de com aniria aquesta cursa i avui el tenim per fer balanç. Què tal, com en el cap de setmana? Cançats? Doncs força cansats, amb una mica de ressaca de cars, però molt contents i satisfets per tota la feina feta, a tots els nivells, a nivells de participació, a nivells d'organització i de col·laboradors. Jo crec que entre tots fem la cursa i ha sortit una cursa molt maca i molt treballada. Abans de la cursa parlàvem que hi havia alguns canvis, per exemple hi havia un canvi d'horaris per la manifestació que hi havia dissabte a Barcelona. Es va avançar tot, com va anar? Això va portar problemes a l'organització? Sí que va portar, més que problemes, ens va espantar una miqueta. Principalment aquesta manifestació, si no m'equivoco, la va convocar diumenge. I això sí que ens va espantar molt, perquè diumenge trencava molt més amb l'horari, era la cursa, i ens trencava molt més amb tota la dinàmica de cars. Ens vam sentar i fins i tot vam acordar que si era diumenge la possibilitat de poder plaçar tota la cursa, però per sort va canviar de data, va ser dissabte a les 5, i vam trobar molt més còmode i molt més fàcil poder avançar tots aquests cronometratges. Tot i que nosaltres també això ens va anar més per feina, més de cul, però jo crec que la gent ho agraï també, la gent que volia anar, i la que no, crec que tampoc va comportar massa canvi. Vam fer dos cronos al matí i una a la tarda, a diferent d'altres anys que és al revés. Un altre canvi també era de les categories. Es va suprimir una categoria de una de les categories paradats, que crec que és la categoria infantils, la que es va suprimir, i els corredors que havien d'anar a aquesta categoria van anar a les altres categories. Com valoreu això? Sí, correcte, es va fer dos anys cap a junyos i els dos lestes cap a baix, es va partir i van separar-se. Molt satisfets perquè junyors també és una de les categories o categories infantils que sempre tenien crelles molt pobres, que no arribàvem a molts. Aquest any, crec que sí que cadets són 18 cars, han sigut, cosa que valorem positivament, com altres anys les crelles eren de menys, i era com tots fins a finals no s'eliminaven. Aquest any amb més cars crec que s'ha pogut caure una mica més d'aquesta competitivitat i competició. És més emocionant, més cars en una categoria. Sí, sí que era emocionant, per mi més. Les categories que a vegades tenen 7 cars o 10 cars, ja saps que faràs més baixades, no tens assegurada a vegades fins a semifinals o fins i tot fins a finals, si són una amicsta que sempre... És la categoria que últimament ha costat una mica més que sompli. Aquest any crec que hi havia 8 cars de categoria amicsta. Correcte, sempre ha estat... Altres anys sí que hem tingut 6 cars, que això ja t'assegura la final, pràcticament, però aquest any hem pujat una mica més a 8 cars, i mica en mica. Està creixent aquesta categoria, molt poc a poc, però està creixent. Sempre és més fàcil engrascar gent que ja ho ha fet, que torni a repetir-ho, que no porten nada nous. Sí, suposo que la categoria va creixent. Una altra cosa que volia preguntar també era per un canvi tècnic, que hi va haver, que s'havia començat a aplicar, que era que el Xasi s'havia d'estar més a prop del terra, i va tenir problemes amb les verificacions o no, la gent no portava el car. Principalment no, perquè crec que també... Ja l'any passat ho vam comentar, que recomanàvem, vam deixar com un any de marge per aquesta recomanació, i vam dir també que de cara a aquest any ja seria obligatori. Doncs perquè no sigui això, tant de cop, crec que amb aquest any de marge, també hem deixat a la gent que qui tingui que arreglar el car, o fer algunes reparacions pugui, llavors aquest any, que hi haurà obligatori, no ens hem trobat amb cap problema. Ho hem verificat, els que estaven allà, i tots els que els complien amb el reglament. Tots els cars van passar la verificació. Tots els cars. Bueno, hi ha, a vegades sempre passes, són cosetes molt com cargols que sobresurten, que crec que són coses que amb res em tapes amb cinta i llan o... o altres coses que s'arreglen molt ràpid, però coses d'aquestes més greus que diguis, ostres, s'ha de fer una bona reparació amb això. Hi ha anys que ha passat, però aquest any, aquest any tots força bé, la veritat. A nivell d'organització, quanta gent aplega l'organització perquè la cursa es pugui fer normalitat? O sigui, l'organització, comptant col·laboradors, entenc? Sí, comptant tothom que ha passat durant la cap de setmana, més o menys. Molts. Jo crec que arribem quasi a una xicentena de persones... ...de unidor. ...que estan els dos dies per fer possible la cursa, perquè sí que a fora d'aquesta cursa no, som uns quants, però per portar-me al dia de la cursa, crec que ens hem de multiplicar molt i sort d'aquestes persones que venen i que ens foten un cop de mà. Per cert, fa uns anys s'havia dit que els cars de cuinets estaven amb perill de mort, perquè faltava gent que entrés a l'organització. Com estan en aquests moments? Jo crec que estem bé, però mai ve una ajuda i la gent, o sigui, jo aquí faig una crida, la gent que vulgui formar part, que tampoc és per tant, o sigui, que tampoc és que quedem cada setmana. Jo crec que anem cada puntualment més abans de la cursa per fer tots els preparatius, i jo crec que tot ajuda és bona. No, no, som uns quants. Jo crec que no som molts, i fem molta feina. Però, com que més siguem, o sigui, aquesta feina és més fàcil de fer, i molt més lleugera. Si algú li agrada participar als cars, però també li agradaria donar un cop de mal organització, ho pots fer? Sí, jo crec que ja tenim casos, no?, gent que està a l'organització, hi ha tres o quatre que són corredors de sempre i que formen part de l'organització. Llavors, els buscantàsques que puguin realitzar durant l'any o abans de la cursa, i que la cursa també puguin córrer, coses compaginables que sempre hi ha. Llavors, això també està guai. Que no ha de ser requisit, no?, entro a l'organització i ja he de deixar de tirar-me. Crec que tot és compatible a tot. Doncs, mira, acabem així fent aquesta crida a qui vulgui apuntar-se a l'organització, doncs és més que benvingut. I tant. Doncs moltes gràcies, David, i enhorabona per l'èxit de la cursa. Moltes gràcies, ens veiem. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Pels carnes, falten 3 minuts per dos quarts de 12 de migdia, seguim al justa la fusta, i aquesta hora tenim la nostra tartúlia habitual dels dilluns a La Carme Amador i amb el Carles Valls. Bon dia, Carme! Bon dia. On estem, Carles? perquè això ara té una institució de la dia que sigui dolenta, no sé més de tot volent de la dia. Aquesta institució ja la veig molt complicada, perquè aquests de... després de molt temps ho penso que no va mesurar suficientment la capacitat de fer mal el que tenen els almenys. I per altres vegades ho he dit, s'han d'un estat d'expressiós que són capaços de tota manera de fer-los dolentats. Però, eh, ja m'ho he dit una altra vegada, que a través de tot, a través de tot això, tinc una espècie de rius raons d'interviu que no ve de l'esperança, no ve de l'esperança, perquè jo penso que a través de tot això, que a un moment d'un altre tornarà a obrir, de potser que... o bé els apujadors i companyia fan l'explicació de dir per què ha passat tot això, que ha sortit malament, que no pensàvem que es posés, etcètera, o bé els altres ho han de pujar. Gràcies. Va veure la manifestació de dissabte. Sí, sí, veritat, eh. A mi, bueno, jo ho he enviat a mitjomont per... Per WhatsApp. I em va contestar un de... que a mi s'aiba i fa molta gràcia, perquè a vegades les coses són... penses que tothom pensi igual, que a un mes pensava que era una autopista. Sí. Sí. Ah, aquella imatge que veu des del cel, a tots els moments. I clar, va ser un detall, perquè clar, el dia de les espelmes, amb molta bona il·lusió, però va ser un desastre a l'endemà, que la gent no podia caminar per Barcelona. Sí. I la... Millor idea que estaves mòbil. Això va ser... Es veu que sonava i jo no vaig anar, eh. Jo vaig veure des de casa. Jo reconec. Tu podies tirar-me aquí la farolada que no vaig anar, perquè, a més, sabia que hi havia moltíssima gent, i jo sé qui sóc. Però va ser una espetacularitat, eh. A uns amics meus que sí que hi eren, que anaven enviant coses per consolar-me, per dir-ho d'una manera, d'una filera a l'altra, anaven lient, enseneu, apagueu, perquè no es gastessin els mòbils. Els mòbils, clar. Estava coordinat. De veritat, va ser molt maco, eh. Va ser molt maco. No, hi ha una imatge era, que es veu com es van ensenent tots, tots, tots, tots els mòbils. Tots, tots, tots els mòbils. Sí, sí, sí. Va ser... I fins a aquesta imatge de tota... Va ser un plaer. Va ser un plaer. Sí, va ser un plaer. Va ser un plaer. Ja no sé per què ho van fer en aquell sector. Per què? Per quin motiu? Diu que era molt llarg. Sí. Diu que era molt llarg. Perquè, normalment, no es fan en aquell sector. Sí, però mira, però resulta que... la concertació que jo veia fa... com sé, això, feia gràcia. Sí. El del carrer Marina, i les tres vegades més. Sí. Però, en canvi, la Guàrdia Urbana, diu que era la mateixa guantitat de gent, des del moment. Sí, però ja saps que això sempre és així. Vull dir, sempre és igual, és igual. Nosaltres diem 30, i ells diran 20, o sigui, no... Es veu que la manifestació del Passeig de Gràcia, la manifestació unionista, deien que era un quilòmetre, pròximament, i l'organització va dir que hi havia 1.300.000 persones. La del carrer Marina, eren 3 quilòmetres i mig, i a la Guàrdia Civil deia que hi havia 750.000 persones. Sí, bueno, però això... No sé com es menja, això. No, això sempre és així, eh? Vull que sigui, Carles. Sí, això. A mi m'agradaria saber aquest detall, la concentració possible que hi havia allà, és el que em dono l'esperança, que no pot ser que això acabi d'aquesta manera. Així es dient. Bueno, ja ho heu equivocat. Bueno, nit, no. No, no tens que s'ha d'adonar, s'ha de fer entendre a la gent, a la gent que no estem ficats en política, que no sabem com funciona la política, algú té que sortir algú a dir què és el que passa realment, i ja ho entenem, perquè ara, com ara, quan parles amb gent, és que estem en un carrer sense sortida, perquè no acabem d'entendre massa. Jo parlo per mi, eh? Sí, sí. Massa, ara que la Colau, que ha enrenyit amb els de... Van a Partit Únic, no sé... Saps? Llavors, qui és qui? No sé, és que de veritat, eh? Sergi, t'ho dic, en serio, jo tinc un tabalament mental, estic molt trista, estic jo, perquè no... Ara, aprové pas les eleccions del 21 de desembre, els partits sobiranistes ja han dit que van per separat. Sí, clar, és que aquí està partint la truita. A més, diuen que no és una d'això legal, que es faran un calceón, i la gana... Calceón. Aquesta manifestació del dia 21, aquestes d'anar a votar el dia 21, ell diu que no és legal, però escolta, que faran-ho que vulguin, surti igual, ells han decidit els d'allà a la meseta, i han decidit el que serà. Això segurament que sí, segurament que sí. Que ells... Que no té cap valor, que no té cap valor. Ahir vaig sentir que ells es jutjaven, o estàvem... a la... al cercle del porcadell, a aquesta jutjada, la mia, va? Estàvem un... Un mòbil. Un mòbil que ja han jugat de fet. Per què? Perquè ja ho teníem decidit. Ho teníem tot decidit, i ja teníem els que et surten de fet. Dormiria, és que esperava que aquella mordona, que hagués de parlar, per dir-me'n, per dir-me'n, per dir-me'n... tant, etcètera. A mi, una de les coses com dues esperances, per això he de dir que en el interior meu, tinc una esperança de que les coses no acabin d'anar amb algú com sembla, amb aquestes capacitats de la gent. Que, per ara, tot el que està passant, ahir vaig sortir amb la seva vera al carrer. No sé si es pot dir amb la seva vera al carrer, o... Sí, sí, amb la seva vera al carrer. Però tampoc era per això, sinó, simplement, que deixessin anar la gent. Sí, sí. Per això no hi havia tantes senyeres, ni tantes coses, ni tantes coses polítiques. Perquè no era una manifestació per el dret a decidir ni coses d'aquestes. Si no, era per la gent que està empresonada, els pobres dos Jordis que ja estan quedant, la gent sembla que són els més pringats de tots. De veritat, s'hi aporten un mes. I sembla que la gent ja... Som així de cruels, que ja no s'han parlat tant, perquè, escolta'm, és així. I aquesta manifestació va ser per aquesta gent. És que hi havia de tot, hi havia gent que volia independència, gent que no, i gent que passava per allà, si m'entens. És una massa de gent. El definitiu era massa de gent. I a l'escoltim podia haver dit gent, que la independència li passés per alt, i com que realment era la llibertat dels Jordis, però, indiscutiblement, la massa de gent era això i la independència. Sí, però es va vendre aviam, perquè es va vendre per no empastifar més encara el tortell, com jo crec, i jo vaig entendre, que era per tots els que estaven a la presó, i sobretot per els Jordis. Segurament també jo interpreto que pot ser una estratègia per encara reunir més gent. Home, sí, home, evidentment, hi havia una llei política allà dintre, eh? O sigui, hi havia una aviam... Si no t'havia d'aquesta vegada, no hi havia la massa de salades que hi havia. Perquè es va moguer demostrar que era una altra cosa. Sí, sí, però amb conjunt. És el meu punt de vista. No, no, jo el meu també, sí. Jo crec que, a pesar de que això hagi pogut existir, i que la massa, una part important, no la massa, una part important, es va reunir per demanar la independència dels Jordis i d'altres... La sortida de la presó. La sortida de la presó, és clar. És que la sortida de la presó té aquella gent que ha estat la presó per culpa de la independència. Que sí, que sí, però és que el segle XXI, és increïble. Sí, perquè... Jo crec que van caure amb un error d'ingenuitat, és el que tots els polítics catalans que van pensar que obre la reaccionaria. Obre la reaccionaria, et vaig dir un dia. Jo també ho vaig dir, eh? No, no, no, no. No, de moment... Home, el que sí que sembla que potser s'ha passat de que tothom deia que era un problema intern, que ara, realment, sí que se'n parla, no? No, opinen. Opinen. Opinen. Per exemple, la manifestació que és aquesta es va veure a tot el món. El dissabte. Es va veure a tot el món. I la gent opina què passa a Catalunya. Saps, però ningú es vol implica. Diuen que és un problema interior, o sigui, local. Sí, això és un problema interior, per treure els possesos oble. Clar, clar. Perquè no és un problema interior, és un problema europeu. Ja, però per això... Estic molt enfada amb el resto del món, perquè ningú, a part dels flamencos, que... Però que també això és un interès, és això. Sí, clar. Ningú es vol mullar, no? Ningú es vol mullar, eh? Ningú es vol mullar per una banda. Per altra banda... És clar, hi ha un problema. França, per exemple. Sí, diu que sí, a Catalunya. I a Catalunya i a l'Ordre. I a l'Oscar i a l'Ordre. I a la Bretanya. Itàlia. I el Piemonte. Piemonte i l'Oferuli, crec que em dius, que molta gent no sap ni què existeix. Sí. I així es podria anar seguint. És clar, cases com el de... com et dava avui, o sigui, la Carba. O el meu fill, casos com el de Txecos i l'Urbàquia, que el president de la República, que era sobretot un polític, sinó una nova de lletres, per dir-m'ho d'acord, ben visualitzat, ben concensuat, entre Bolèvia i Txèquia, i l'Urbàquia. Això a poques vegades succeix. Però la solució per aquest programa a l'Europa, seria l'Europa a totes les nacions, seria l'Europa de les regions. No. Perquè la Slobàquia és una cosa. Bolèvia és una altra, molt diferent. Després de la Guerra Europea, resultat d'aquesta Guerra Europea, van aparèixer dues coses. Txèquia, la Slobàquia, i l'Iugos l'Àvia, que tot tenia una vergapa de coses que no tenien recagat a unes unes altres. I són les que s'han separat, amb més o menys sort, un dels components de l'altra. Això sí que la Slobàquia, per a el Jabel, va aconseguir... Que era una activista, no era ni... No, és un literat, és un... Bueno, sí, però... Però va aconseguir... que després d'un quart de l'altre, s'han separat, a mi cap a ell. Això, una. A casa Lugos l'havíem aconseguit, que era de la Slobàquia, però no. Doncs s'hi va costat, també, eh? Sí, els fredos hi va costatant, els públics bàltiques, i l'Iugos... Com diu això? Ardènia... No, són bàltiques de la Estònia, la Estònia i l'Ituania. Estònia i l'Ituania, sí. Hi ha un president que l'he conegut, personalment, que era... mitjàutres l'Envergis, que va aconseguir separar-se les relacions al primer. Els fredes els hi va costat, també. Per una raó molt senzilla, perquè tenien molts habitants de Estònia i l'Ituania, que eren russos. És clar, aquests no volien cedir. Al final, per anar cedint, de mica en mica. Estònia i l'Ituania els hi va costat més. La Lituania no. I després hi ha els peixos aquests. Això ja és una altra cosa molt diferent. Els peixos que dèiem... Els peixos? Com te dius tu? Sergi. Sergi, eh? De la banda del Cauques, que són en Lèdia, en Gòrgia i en Ferverjant, que aquests són una postura molt diferent, molt complicada. Són peixos, també, amb unes cultures molt diferents de les altres. I molt pobres. Sí. Són pobres. Sí. Com és que la Unió Soviètica, diríem que agrupava regions que no... Que no seien ni que existien. Que no tenien res a veure amb les altres. Sí, sí, sí. I això és... Això de la Segona Guerra Mundial, també, que van quedar tots aquests pobles, bastant dividits, vull dir, que ho tenim molt recient, que amb millor la gent es pensa que estem parlant de la qual les granotes portaven sabre, i estem parlant de la segle passat, eh? Sí, sí, el segle passat, sí. Però el final del segle passat. Per això, per això... Peixos, com tens, per exemple... Ara és clar. Jo volia fer una reflexió sobre una cosa. Evèdia, geòrgia... Són països fiel independents, però amb molts segles darrere. I d'altres pobles, que, per exemple, de... Aquests es van mantenir a un estat religiós diferent del resto de la bossa. Això per una banda. Això tenia que veure amb Catalunya. Catalunya, encara que la gent no ho vulgui reconèixer, és un país que ha sigut país, país independent, amb una història pròpia, darrere molts segles. Ara, després de la disfressada... eh... aprecio d'aquell Ferran d'Antiquera que va... per... per causa... va pel metge del senyor... de Sant Piencerer, com jo dic, com jo sé molt santa, però la política... no volia re. Va aconseguir que... països com... la... la cobrió... aconsegueu, carai, perdoneu... països catalans... que haguessin, d'alguna manera, sota... sota... de la família dels testàpores.