Entrevista a Bernat Dedéu, filòsof i escriptor català - 17/11/2017

3 quarts i 3 minuts de 12 a aquesta hora parlem de la tertúlia, que tindrà lloc aquest vespre a les 8 de la sala Piquet, sobre la vida cultural als de Taneus. I per parlar-ne tenim el telèfon filòsof, escriptor i professor de Blanquerna, Bernat de Déu. Hola, bon dia, Bernat. Què tal, Bernier, com esteu? Avui aquest vespre parla sobre el paper dels de Taneus al segle XXI. Quin creus que ha de ser aquest paper dels de Taneus al segle XXI? Bé, és molt difícil de respondre a la pregunta, la veritat, és que és una conferència que jo també afronto amb més preguntes que respostes, perquè els de Taneus van ser creats fa molts anys, la majoria de Taneus de Catalunya es creen al segle XIX o principis del XX, i per tant responen a societats amb un nivell d'alfabetització no tan gran com la nostra, en la qual les diferències culturals són més importants i per dir-ho així són algunes d'elles les entitats amb una certa visió de la culturalitista. Això ha canviat molt i ara els de Taneus han de ser una cosa molt semblant allò que trobem a les xarxes socials, per dir-ho així. El meu entendre, els de Taneus han de ser sobretot un punt de trobada, un punt d'intercanvi d'informació, un punt d'intercanvi d'experiències, i el seu tort també els de Taneus en certa manera han de prescriure la cultura. Com saps, ara vivim en un temps en què el consum cultural, que és un terme una mica així incòmoda, la cultura ha divendut un objecte de consum de la compra. I en un moment on hi ha tantes coses, hi ha tantes ofertes, hi ha tants llibres, els de Taneus són també un bon espai per al qual si pot trobar un criteri cultural no jeràrquic, no es digui allò que és millor ni pitjor, sinó un indet on es trobin pautes a seguir per entendre el món tan complicat on ens ha tocat viure. Aquest és el gran repte dels de Taneus en el segle XXI. Per què ens entenguem i posant-nos d'una manera una mica coloquial, podríem dir que els de Taneus tal i com els entenem fins ara han passat de moda? Jo crec que sí. Això és innegable. Jo penso que tots els que som a Taneistes ho hem d'entendre. Fins ara els de Taneus eren centres on, bàsicament, si feien conferències, si feien algun tipus d'activitat, però tot això insisteixo quan els de Taneus no competien amb altres entitats culturals, tot això només passava als de Taneus. Hi ha moltes entitats culturals des de biblioteques, amb museus que fan allò que els de Taneus havien fet. Jo crec que els de Taneus tenen a banda de programar activitats, a banda de generar cultura, a banda de ser el que hi ha, almenys, hotels de cultura, llocs on la gent vagi a explicar les seves coses, com jo faré aquesta tarda, i en el canvi de paradigma que els de Taneus haurien d'experimentar, que no siguin hotels de cultura, sinó que siguin fàbriques de cultura. És a dir, que els de Taneus produeixin coses, és a dir, que generin continguts, i, per tant, que hi hagi un canvi d'una certa passivitat o una certa activitat, que això implica que els de Taneus s'han de posar les piles en continguts més orientats als joves, amb, diguéssim, tocant temes més de cultura contemporània, que es fobin en mobilitat, i, evidentment, buscant una certa regeneració del seu teixit, els de Taneus s'han envellit molt a Catalunya. Jo conec molt més el... No conec tant el de Sant Just, però conec molt bé el de Taneus Barcelona, en el qual doncs hi ha un percentatge molt, molt poc important de socis que tinguin menys de 30 anys. Llavors, una de les tasques que han de fer els de Taneus és, per dir-ho així, camalar, si fos així, a unes noves generacions que estan molt avisades a traficar continguts a través de les xarxes socials, per exemple. Jo crec que aquest és el gran repte dels de Taneus. Parlaves de que falten persones de menys de 30 anys, i a la Taneu de Sant Just, l'ascensió que tingués que falta gent de menys de 30, de menys de 40, i fins i tot de menys de 50. Déu n'hi do. Sí, sí, veig que és una situació bastant semblant a la que hi ha tots els de Taneus. Jo crec que no ho estan, és molt fàcil posar-se fatalista, però sí que és cert que, així com... Nosaltres estem en una època molt marcada per la virtualitat, és a dir, on la gent ja no va als llocs per consumir cultura, sinó que en té prou amb el seu iPad, per dir-ho així, amb el seu iPhone. Doncs jo que trobo que justament aquest empatge de virtualitat tornarà a tenir una reacció de presencialitat, és a dir, al final, la gent d'informació en tenim molta, però el que busquem, bàsicament, és un criteri. El que busquem és descobrir coses noves. El que busquem és conèixer gent nova. Conèixer gent nova també en un sentit més humà, no? Llavors a Taneus jo trobo que poden recobrar aquesta noció d'espai compartit, un espai on, per exemple, si tu et dediques a fer un programa de ràdio, doncs tu puguis o fer-lo des d'allà, o trobar algú que tingui les teves mateixes inquietuds, si necessites un guionista o si necessites algú que faci sintonies, jo què sé, no? És a dir, jo trobo a faltar en el món de la cultura catalana, que és el que tècnica més es coneix com espais de complicitats. És a dir, en dret, o sigui, tu puguis trobar un entorn que et faci més... que et faci més proficient en allò que estàs fent, i fins i tot més inquiet per altres coses que potser ni imaginaves que et podrien interessar. És això que anomeno jo la tasca prescriptora dels de Taneus. Home, els de Taneus també, en aquest sentit, a vegades són com una gran entitat d'entitats, o, si més o no, de Sant Just, a vegades ho comentem amb el seu president que ve aquí al programa. I, potser, una manera també seria intentar buscar lligams amb les entitats joves, no? Esplais, agropaments, escoltes... Sí, sí, jo quan vaig fer la meva candidatura a la Taneu, a Barcelona és que no va acabar guanyant, però vam treure un bon resultat. Una de les coses que deia era això, és a dir, si els de Taneus no programen o no se linien amb entitats de joves o programen continguts que puguin interessar els joves, doncs home, és molt difícil fer-nos entendre que aquelles entitats formen part dels seus interessos. Per exemple, una de les coses que jo trobo més curioses de la programació de la Taneu de Barcelona, i que estic segur que heu passat tots els de Taneus a Catalunya, és que hi ha fenòmens culturals molt importants, per exemple, com les xarxes o com les sèries de televisió, que pràcticament ni es toquen. Clar, t'ho he imaginat que algú agafi una màquina... una màquina del temps i, aquí, 100 anys, miri les programacions a les nostres de Taneus. I, per exemple, vegi que no parlem d'un fenòmen que és objectivament importantíssim, com el de les sèries de televisió. Clar, si algú mira d'aquí 100 anys, veu els nostres programes analits del president cultural, i veu que els de Taneus no es parlaven de certes coses que eren importantíssimes, es pensarà que estem bojos d'aquesta penya. Què feien, aquesta gent? Jo crec que la primera obligació dels de Taneus és la seva programació cultural per fer-la molt més contemporània i també per, evidentment, tocar. Tocar el que no em vull posar tremendista és la seva raó de futur. Si els de Taneus no s'espavilen en tenir socis de menys de 30 o 40 anys, vol dir que la pràctica totalitat del seu teixit acabarà en els pròxims 20. I això és una desgràcia. Pot ser que molts de Taneus de Catalunya acabin tancant simplement perquè no han fet els deures. No s'han de fer a 20 anys vistes, no s'han de fer correcuita l'últim dia. També, el repte d'aquesta regeneració, jo diria que tampoc és exclusiu dels de Taneus. Jo diria que el món de l'assiucacionisme, en general, està patint això. I si vols, podríem fer una testiductualia sobre el món de la gerontocràcia que a Catalunya. És a dir, avui en dia costa moltíssim que en els càrrecs culturals, que no és el promoted de la ciutat, la ciutat, els ciutats, els ciutats i les ciutades, que també són que perilloses i perilloses, però trobar algú que sigui director de museu, una cinemateca, fins i tot d'una biblioteca que tingui menys de 40 anys. Jo no vull un món regit per joves. Penso que un dels grans valoros dels de Taneus són l'experiència dels seus socis més veterans. que es veu que és una cosa que és una cosa que sí que és una cosa que no és una cosa que la gent que pot fer en la política no parla de política. Són alèrgics del canvi. Quan veus que la generació que s'ha criat en la transició encara copa la majoria de càrrecs culturals catalans. És una cosa que per la qual ja hem de pensar i ens hem de revelar. Surtot quan aquesta mateixa generació parla per a nosaltres, o a les generacions més joves, que no tenen indrets per dir-ho així fomentar les seves, els seus talents, això és que el país s'ha d'acabar el sentit d'aquesta manca d'espais compartits, com et deia. Suposo que és una mica sóc que deies en el títol de la teva candidatura de la Teneu Barça Onés, d'ordre i aventura, sense perdre les arrels, però intentar innovar, no? Exacte, a nosaltres ens va acusar excessivament moderns, jo crec que si alguna cosa ens podia acusar que era tradicionalista, jo soc una teneista molt militant, també amb les coses antigues que té la Teneu. En regalen els Ateneus perquè també són una mica batustos. Per exemple, la Teneu Barça Onés té una biblioteca antiga, preciosa, però és una biblioteca antiga que es va haver de renovar, a la qual se li va haver d'aplicar un sistema de catalogació modern, etcètera, perquè clar, si no, ja pots tenir taules boniques, que si no trobes els llibres, doncs cagada. Llavors la idea de l'ordre aventura va ser que aquesta, també agafa una cançó de Mishima, que era un grup que ens agradava a tots, i aquesta cançó per mi reflecteix aquesta idea, que sense tenir la casa ben ordenada, no hi ha aventura, i sense un pèl de risc tampoc hi ha ordre. És a dir, que has de combinar aquestes idees de la casa ben endreçada, però a partir d'aquí, si no risques, serà molt difícil tenir un emprem de cultural, sobretot en una ciutat com Barcelona, on hi ha una oferta més carraonable. Home, en el cas de Sant Just, el fet d'estar tan a prop de Barcelona també és un hàndic apafegit, perquè l'oferta cultural amb la Cada Lluïtà, la Teneu de Sant Just, és brutal. Totalment, totalment. A més a més, nosaltres, que ens queixem sempre del centralisme de Madrid, apliquem el mateix centralisme, fins i tot un centralisme més bèstia, amb la unipresència de Barcelona, les programacions culturals, i amb això també ens hauríem de fer mirar, jo que faig conferències per tot Catalunya, la veritat és que quan arribes a certs llocs et reben en una sobredosi d'estima, perquè tenen unes programacions molt més minces. Aquest és un factor importantíssim, això és inegable, i Barcelona no hi ajuda, Barcelona no hi ajuda, ni penso que sigui una actitud que canvia en accés. Per tant, si tens tota la raó, és un fet que encara ho fa més difícil. Tot i que sembla que ara estiguem parlant de que Sant Just està a 300 quilòmetres de Barcelona. Aquí et toca. Però fins i tot amb aquesta relació de veïnitat, el centralisme de les ciutats no ajuda en absolut. Doncs hem d'anar acabant, moltes gràcies per haver-nos atès, i que vagi molt bé aquesta tertúlia conferència d'aquest vespre a la Taneu. Em fa molta il·lusió i a més podré passejar per Sant Just, que era un plaer. Moltes gràcies, adéu, bon dia. Adéu.