Entrevista a Joaquim Rius, mossèn de Sant Just - 17/17/2017

Passen dos minuts de dos quarts d'una del migdia aquesta hora tenim amb nosaltres a l'Estudio de ràdio d'Esvern amb mossèn Joaquim Rius. Bon dia. Bon dia i bona hora. Com estem? Bé. Bé, sí, sí. 10 anys ja s'han just. De fet, per això hem convidat avui, perquè d'aquí poc farà 10 anys que estàs en just. Sí. Com han anat aquests 10 anys, a ser un resum? De pressa. Passa el temps també quan ja té una certa edat, no sap el per què, però el temps va més de pressa. I doncs han passat de pressa, que sembla estrany que faci 10 anys que estigui aquí ja. Perdó, i després també perquè com que sempre vas fent coses i el temps s'ocupa, doncs quedes satisfet del cada dia. Quan sempre passen des del principi, com va arribar s'han just? Però vostè no era de s'han just, va arribar per casualitat? No per casualitat, no, perquè nosaltres el dia que ens ordenem de capellans o de sacerdots, com se n'hi vulgui dir, doncs el bisbe, així que t'acaba de fer que ha ordenat amb la pregària d'ordenació sacerdotal, t'agafa de les mans i et faci una allà davant d'ell, i et diu, em promets a mi els meus succesors, obediència i respecte? Sí, ho prometo. I llavors el bisbe jo estava a Vallirana, em vien destinat a Vallirana, que llavors depenia de Barcelona, del bisbat de Barcelona, el poble de Vallirana, però immediatament aquells dies hi va haver-hi el canvi, que formar l'adiòsasi de Sant Feliu de Llobregat. Per tant, és una ascendida de l'adiòsasi de Barcelona, que depèn del cardenal de Barcelona, tot un territori geogràfic, i el d'aquí de Sant Feliu de Llobregat. I aquest, el de Barcelona, em va enviar a Vallirana, però llavors hi va haver-hi la divisió de l'adiòsasi, i servirà, o vaig quedar a l'adiòsasi de Sant Feliu de Llobregat. Per tant, ara depenent del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, jo feia 3 anys que estava destinat a allà de la Vallirana, i em va dir, i diu Joaquim, diu, em convindria que baixessis a baix de Sant Feliu, ahir a Sant Justesbert. I aquí estic des de les hores, oi? Bé, vostè, dona, és originari. Jo soc originari del barri de Gràcia de Barcelona. Del barri de Gràcia, però... No vinc de lluny. No, no vinc de lluny. Però llavors, si em dius, doncs sóc, et diré que no ho sé, perquè he estat 5 anys des de la meva ordenació sacerdotal. He estat... vaig estar 5 anys a Esparraguera, després vaig passar també 4 o 5 anys a Granullers, després em vaig passar 9 a Martorell, després 18 a Rubí, 3 a Vallirana, i ara em porto 10 aquí a Sant Just. Per tant, si dius, doncs sóc, et diré, d'una miqueta de varios llocs, perquè no sempre t'identifiques amb la gent del poble. Per tant, no sé si voldrà ser políticament correcte, però hi ha alguna paròquia de la que tingui més bon record, hi ha alguna que tingui, doncs, un estima especial? Entre nosaltres els capellans en diem de cada paròquia una nòvia. En diem una nòvia. El fet és que estimes a totes. Això sí, cadascuna té les seves característiques, i per tant, doncs et fa que tu també et renovis, que canvis, que t'adaptis... Bé, no hi ha maneres que no, són maneres de ser que cadascú és com és sempre, a tot arreu, i això no ho canvia, però el fet d'actuar, el fet de compartir, el fet de depèn de la resposta de la gent, també actues d'una manera o d'una altra. Però en definitiva, a totes t'hi trobes bé, perquè la meva missió no és com un negoci, en el que dius a veure, ja m'han demanat més bé. Perquè som una mena d'empresa en què no hi ha entrades i sortides, en el sentit del treball que fem. Si no que hi ha acolliment de la gent, resposta de la gent, la teva acció, si és acollida, si no, si tu et saps adaptar l'ambient concret que se't presenta, això sí que es té en compte. Però en definitiva, dius a qui m'hi ha adaptat, a aquesta manera, i allà m'adapto a l'altra, amb un convenciment que a tot arreu, on te m'han enviat, jo no sóc enviat per fer allà el que vull, sinó per servir a una comunitat que hi ha fa anys, qui resideix, que té una identitat, i que haig de servir aquesta comunitat. Jo em transmetaré i diré les coses a la meva manera, perquè això no m'ho canvia ningú, el meu caràcter, la meva manera de fer i de ser. Però en definitiva, he servit a una comunitat en allò que jo puc i haig de fer, i per tant, totes, totes, totes, totes m'han agradat, perquè totes he fet el que he pogut. Tornem ara a la casella de sortida de la seva etapa Sant Just, suposo que coneixia poca gent de Sant Just. No coneixia només que el rector que marxava. Només el rector que marxava, o sigui que es marxava, pràcticament es pot dir que no coneixia ningú. No, mossèn Anton Roca, que és el que marxava. Quina va ser la collida del poble? La collida del poble, bona. Bona, perquè recordo que la meva presa de possessió, que això es diu en el llenguatge, doncs, del clero, la presa de possessió d'un lloc, doncs, hi havia fins i tot l'arcalde. I esclar, això t'impressiona, perquè dius, bueno, ets considerat una persona nouvinguda, a més a més amb una responsabilitat pública, i esclar, tot això en marca, però també et sorprèn que t'acollin, doncs, persones que poden estar d'acord amb tu, amb la teva manera de creure, o no, però que t'acollin com un veí més. I llavors això va ser sorprenent, és a dir, va sorprendre. No havia passat mai a cap paròquia on t'havia estat. Només aquí s'enjust em va acollir ella a la cerimònia que vam fer a la paròquia, i ell s'hi va presentar, i també va dir-me unes paraules, em va dirigir unes paraules. Per tant, això crec que és bo, crec que és bo, perquè et consideren un veí més, que és el que a mi m'interessa, no el cap allà, sinó un veí més, perquè té una responsabilitat pública, doncs ho reconeix públicament també. Amb aquest sentit doncs va ser molt agradable. Els veïns en van acostant a acollir-los i a entendre'ls, aquí s'enjust, perquè no trobava ningú pels carrers i em costava molt trobar gent. Jo sóc una persona de plaça, de carrer, d'anar a fer doncs una cerveseta amb una colla d'amics, de trobar-me amb una colla de gent, i parlar amb ells de coses del poble o del que sigui, i aquí veia que jo anava voltant pel poble i no trobava cap plaça, no trobava llocs on estava, almenys per aquí al centre, potser per l'extrem, que és on hi ha més pisos, llavors sí, cap allà al Walden hi havia més gent, i després cap allà a la plaça Maragall també hi havia més gent, però aquí al centre em costava, però vaig pensar que ja aniria situant-me, però continuo estant amb aquest interrogant. Vostè és un mossèn de proximitat, diríem, que li agrada el contacte human, oi? Molt, molt, amb aquest sentit, molt. I a Sant Jose és un poble tancat, diria, o potser l'agent poca vida al carrer, com ho descriuria? Jo suposo que hi ha uns condicionants que són que hi ha moltes torres, moltes cases familiars, que això també motiva que esclar, la gent ja està a servir d'allà d'espai verd, de piscina, d'espai perquè la canalla pugui jugar, no té necessitat de trobar-se al carrer segons com, i llavors esclar, la gent surta amb cotxe a través dels pàrquings i torna a entrar a través dels pàrquings, i això fa que la gent no vol timar-se pel carrer, te la trobes amb vocacions importants, s'enjusta al carrer, el trobes amb festes de nadalenques, la cabalgada, la trobes amb altres moments, d'algun concret d'una festa Sant Antoni, es diu, tots aquestes coses, sí que trobes gent al carrer, però la resta de l'any costa trobar-los, ha no sé que sigui les hores de sortida de col·legis, que llavors trobes més gent pel carrer, i a primera hora del dematí parla la banda del mercat, que trobes moltíssimes persones que van al mercat, però hi ha persones més aviat grans, que són les que també tenen més facilitat per sortir perquè els altres estan treballant, i no hi són a casa. No sé, també és una qüestió, diríem, que no és generacional, però sí de canvi de vida a les últims anys, també que les ensormenys al carrer. Sí, hi ha diferents circumstàncies, tenint en compte els mitjans de comunicació que avui ja tenen una dimensió molt més àmplia, el vanu és molt més gran, i per tant hi ha moltes notícies que ja no cal sortir al carrer per enterar-te, perquè si les tens a casa, apuntat per on vulguis, doncs que sempre en trobaràs. Per això dic que, amb tot, doncs també un s'hi va acostumant, aquest estil, i jo aquí dalt a la rectoria concretament, on t'està situada, on te noi passa cap cotxe, no pels voltants, sí, però avui dia on te noi arriba cap cotxe, que no sent soroll, pràcticament, em sento una mica un bon jodemonserrat que està a casa seva, i llavors de tant en tant sent una mica d'ambient perquè hi ha una rumoria que crida i canta, no? Som un monge de clausura. Sí, una mica, una mica. Ja vostè sóc que no li agrada, vostè és un mossèn d'estambla gent, no? Sí, sí, sí, sí, sóc d'estambla gent, i per tant així que puc ho faig, i me'n vaig molt cap a la plaça del mercat, al dematí, bueno, no és que vagis pressament per anar a veure la gent jo, sinó que vaig per altres coses, però llavors aprofito la vinantesa per xerrar amb ells, i xerrar amb el que trobi, amb el que veig, i apropar-me a ells, etc. A part de que ara doncs, i això és un fet molt recent, és que el mossèn que fins ara estava de responsable del servei religiós de la residència, nostre senyora de l'Hordes, a ell ja l'han jubilat per edat i per capacitat, i ara ja no està prestand el seu servei de la residència, i el bisbe em va dir, dius, escolta, em diu, per què no te'n fa responsable tu ara de la residència? I allà estic prestand serveis de la residència, i per tant, i vaig cada dia, cada dia estic allà amb ells, entre els de dins, que també hi ha una colla, són un centenar d'avis allà dins, doncs també xerrem i parlem de coses, etc. I després, esclar, sortim d'allà, tinc facilitat per trobar-me a la plaça també amb altra gent, i això dono uns intercambos. Ara teno les responsabilitats també a la residència. Quina va ser la colla per part dels faligresos, també, la gent que forma part de la parròquia, s'han just? Mira, hi ha una cosa que em sembla que ajuda, que és el fet de trobar-te a prop de la gent i fer-te s'equipla, la gent t'acolla amb molta facilitat, sóc persona que no complico la vida. Fins i tot ni va bé un que sortint un dia de l'església em diu, perdoni, vostè és el mateix que deia a la missa, i li vaig fer la broma, dient, dic, no és el meu, són hamelos, són bessons, són bessons. Ah, diu, ah, i el seu germà està aquí i diu, escolti senyor, que sóc jo mateix. Ai, perdoni, em pensava que era un altre. Per què? Perquè el meu sistema de parlar i de trobar-te amb la gent no és encarcarada, sinó que és molt deixar d'anar en el sentit, home, respecte, però vull dir que tampoc no, no sóc una persona encarcarada, doncs llavors trobes que la gent posa per all i tu parles igual que ells i fas una broma igual que ells i es queden com parats, dient, oi, dius que em va dir ell, dius que allà dins és molt sèrio, i aquí ve que està molt de broma. Home, dic cada cosa al seu moment, també. No puc allà, que també dins em deixen alguna vegada a la missa, eh, en els meus comentaris, i així també em deixen alguna, que per cert hi ha algú que de vegades em diu, home, això no sé per què ho ha dit, també m'ho diuen, això, eh, això no es diu així. Hi ha crítiques a vegades? Sí. Si s'asforta una mica del guió, ja... Sí, diuen, això no sé per què ho ha dit d'aquesta manera, ho podia dir d'un altre, dius, mira, se m'ha acudit d'aquesta manera, veus que vols que et digui jo ara. Vull dir, no li dono més importància. Li volia preguntar també per altres funcions que fa la parròquia, com per exemple Càritas. Quin paper teniu en aquest sentit? Mira, jo estic profundament agraït i em agrada que traguis aquest tema a tots els voluntaris de Càritas. Càritas funciona gràcies als voluntaris, i aquí a Sant Just, jo, és el primer poble, és clar que també val a dir una cosa, Càritas abans de pania de la central que era Barcelona. Barcelona amb una mega diòsasi tan immensa que anava des de Mataró, fins a Sitges, fins a Vilanova i la Joltru, etcètera, perdó, etcètera, això era tan gran que era impossible controlar-ho. Canviar cada diòsasi, Barcelona, Sant Felip de Llobregat, Terrassa, són tres diòsas isareutònomes, llavors tot això facilita que les coses facin d'una altra manera. I aquí, doncs, ho estem treballant, des del visbat doncs es porta molt bé, està evolucionant, estem canviant en moltes coses, i llavors aquí també hi ha un coordinador de Càritas a cada parròquia, llavors, esclar, aquests coordinadors treballen força i fan una bona feina. I són laits, són persones laits, que es vegi, no, jo els he confiat totalment la feina amb ells, i ells ho estan tirant endavant, i gent que no venen a l'església també són voluntaris de Càritas, però és que ens sembla que tothom qui vulgui fer un servei que el faci, perquè aquí no venim, diríem, a actuar, permeteu-me l'espressió religiosament, sinó si per cas es presa un amor, que és el sentit de Càritas, que Càritas vol dir amor, amor en el sentit de Agp, que vol dir voler el bé de l'altre, aquesta paraula, i tampoc no és allò del copet de l'esquena, o un amor sensiblero, o de cosa llonya, sinó que vol dir justícia, i el que aquella persona es necessita i es mereix, és treballar conjuntament amb ell, que aquella persona se l'ha de promocionar a ell, no se li ha de donar a ell, sinó que se l'ha de promocionar aquesta persona, i això és un treball que Càritas fa de veritat, i això doncs estic profundament agraït en la mesura en què jo puc expressar-me així, perquè tampoc no és per quedar bé, sinó que és un convenciment de dir-hi que tot un treball coordinat entre ells, que fan un bon servei a tots els que prestem, aquest servei de necessitat de persones que n'hi han també s'han just. Doncs queda dit, aquest agraïment. També li volia preguntar, perquè soc veí del barri centre, i en els darrers dies, a les 10 de la nit, hi ha hagut cassolades, que s'han sentit per tot el barri, i hem sentit que l'Església posava les campanes. Com ha anat, això? Bé, és que no tinc cassoles, jo. Com que sóc jo sola, el que menjo no tinc massa cassoles, i són de fang, i allò no sona res. I llavors vaig dir, mira, jo tocaré campanes. Però s'afegés amb qualsevol cas a la protesta, no? Clar, clar que sí, clar que sí. A més, n'estic convençut. N'estic convençut, i em va semblar que una manera de col·laborar-hi, que també se'n va suggerir, no vaig ser jo, que em vaig imposar, jo no podia fer públic un servei, escandalós, diríem, d'aquesta manera, de soroll, sent del voltant de la comunitat o de persona que té el cap centrat, que em digués, mossèn, perquè no toca campanes. Ahir va venir algú a dir... Sí, i vaig esperar que hi hagués algú que ho digués. I perquè no es tracta de... Ara el cap allà, com que pensa així, toca campanes. Ara com que no hi pensa, ara les deixa de tocar, etcètera. No sé què. No, no, si no, que em va semblar que he de dir... Doncs sí, amb tu, doncs jo toca campanes. Això de tocar campanes també s'ha d'anar alerta, perquè és clar, ets un toca campanes malament, quan diuen que ets un toca campanes. Però vaja, no, no, no, convençut, convençut del que feia. Una altra novetat també de la parròquia que fins fa ben poc els locals de la grupament Escolta estaven a la parròquia i ara s'han traslladat. Era una cosa que feia molts anys, que es parlava de fet ja des del mossèn anterior, però ara s'ha materialitzat. Sí, s'ha materialitzat, però no ha estat fins que el mateix agrupament ho ha dit. Jo, quan vaig arribar aquí, em van posar el corrent del que hi havia i com s'havia de fer, jo vaig dir que mentre no necessites d'aquells espais que els escoltes podien fer-los servir, però sí que els vaig advertir de dir, doncs ara vosaltres, aneu buscant un espai, eh, aneu buscant un espai. Aquest espai s'ha lograt, etcètera, doncs llavors és el moment de dir, doncs, molt bé, i doncs ja hem acabat així, però sense expulsar ningú, sinó que ells han marxat voluntàriament perquè han trobat un espai millor, perquè és que això d'aquí va a dir que si haguessin hagut de fer venir una inspecció de tipus sanitari, em dona l'impressió que m'haguessin... M'ho haguessin fet tancar immediatament tot, eh, perquè allò no s'aguantava ja. Tenir tanta gent allà dins amb un espai tan reduït costava una mica, però bé, no. I ara què s'hi faran, aquests espais? Hi ha algun projecte? Un possible projecte de fer un espai més assequible per càrites, perquè ara està actualment a la caseta del costat que hi ha, i llavors això no n'hi ha, però ho han de tenir tota pilat de mala manera, ja ho tenen bé, perquè són gent que són molt endreçada, però convindria per un lloc de collida i després, sobretot, perquè el servei de càrites no fos només aliments, sinó que a vegades és lloc de collida, de vegades és lloc de plantets d'alguna qüestió que potser té un àmbit social i llavors necessitaria un espai per trobar-se les persones i allà no pot ser això. Entre monget a tendre i patates, per dir-ho d'alguna manera, no pot ser allà fer reunions, no és un lloc adequat, i llavors allà esperaríem que això és el fruit o la conseqüència d'haver vingut el terreny de les escoles Núria. El fet d'haver vingut allò ha suposat uns diners que això estan a l'espera de la finalitat per la qual doncs acomplim els estatuts de l'escola Núria, que en cas que això canvi de ús, l'escola Núria, el que en surti de benefici de la venta s'invertiran en cosa social. Llavors allà ho pretendríem que fos un espai que també del qual la paròquia se n'aprofitaria en el sentit d'un espai també més assequible per reunions, perquè no hagin d'entrar dintre a la rectoria, que val la pena dir que hi ha persones que no venen a reunions que fem i a conferències i algunes coses que es fan a dins de l'àmbit de la paròquia perquè han d'entrar dintre de la rectoria. Hi ha persones que els molesta això i ho entenc perfectament. En canvi, si d'allà hi ha una sortida per al carrer bona vista i poden entrar i sortir del carrer cap dins, doncs el local és un accés que es pot oferir molt més a persones que potser no combreguem amb les mateixes idees religioses, però sí amb el que oferim a vegades com a conferències. Com que avui li estem fent una entrevista una mica en profunditat per aquests 10 anys d'aquí a Sant Just, m'agradaria preguntar-hi també quins són les dades marcades especialment al calendari del mossèn. Quins són les festivitats que li fan més il·lusió o que esperen més ganes? Bé, doncs, si són així en general, doncs són les festes de Semana Santa i Pasqua. Semana Santa i Pasqua. I després, sobretot, també hi ha aquestes per al seu àmbit popular, que són les que envolten les festes de Nadal. Aquests dos focus, que també per a altra banda, dintre de les celebracions de les lesis, són els més importants. Després hi ha la vida quotidiana, etcètera, però val a tenir en compte que hi ha moltes experiències puntuals que són tan importants com aquestes. De vegades hem fet, per exemple, un comentari a l'Avangeli que aquell llomenge no el faig jo, sinó que el dia va el dimenge abans el gi d'on o l'Avangeli per escrit, a les persones que hi ha a l'Església, i els hi dic ara, dimenge que ve, farem el sermó entre tots. I això pot ser tan espacial com un dia de festa. Perquè llavors allò és d'haver una cosa sorprenent. Ja parla que van, perquè ens queden tres minutets. Ràpid per això, perquè si no jo m'enrotllo. M'agraeixo fer una pregunta que segur que li han fet més d'una vegada. Què s'ha de fer per rejuvenir l'Església? Per rejuvenir l'Església fer-hi entrar jovent. I com es fa això? Això és el que no sé. Això és el que no sé i el que em sap greu. Però ara hi ha una data en la qual me n'adono que no tinc res a fer. No tinc res a fer perquè no em puc presentar massa davant dels enviants de joves, perquè és que jo em veuen arribant i ja s'espanten. Ho faig i ho dic i ho vaig dient, però és clar, la manera de fer-ho no ho sé. Crec que és una situació d'Església universal. No només de Sant Justa. No de Sant Justa, és d'Església Universal. Hi ha situacions que no acabem d'encaixar. Però no perquè no hagin s'ha pigut fer-ho, sinó que jo, sense carregar culpes, però sí que me n'adono i perdó un moment. El fet de que les criatures s'han batejat i no hem s'ha pigut, potser, dir-los amb els pares, què és aquesta responsabilitat d'haver batejat una criatura? Que no vol dir batejar-la, vol dir fer-la creixer amb uns valors de Jesucrist. I això no ho hem s'ha pigut transmetre. Ho hem fet, ho hem intentat, però no se'ns ha escoltat massa. Això també. I llavors tenien compte, això sí que ho dic solemdament, l'Església no és la institució, només. Perquè si mirem la institució, no n'hi ha cap, ni civil, ni pública, que valgui la pena. No hi ha cap partit polític que valgui la pena. Tot arreu hi ha misèria humana. Si només mirem la misèria, escoltem de plegar-ho tot. En canvi jo crec que hem de villar, perquè anem allò que és de fons i que allò perdura, tant sigui amb un partit polític, amb una ideologia concreta, amb una filosofia com la mateixa Església. Si ens mirem amb els problemes, tots podem enterrar-nos allà. Jo crec que hem de mirar allò que té d'idea i de contingut per fer-ho anar pel camí millor. Doncs moltes gràcies, Mosa & Joaquim Rius, per haver vingut al Justra Fusta Ràdio d'Esvern i fer una mica aquest repàs dels 10 anys. I mira, jo? S'enjust. Per mi gràcies i molt, però molt, molt, molt, molt agraïts per aquest servei que m'heu demanat. Per cert, sap quin dia és exactament el que farà 10 anys? Doncs, perdona'm, però ara m'has enganxat. Més o menys quin mes... És que resulta que el juny del 2007 em van dir, em van nominar recte d'aquí, però no vaig venir fins a l'octubre d'aquell mateix any. Sí, des de l'octubre del 2007. No sabem el dia concret, però... Va ser els primers dies d'octubre, però fins al novembre no vaig prendre possessió, fins als primers de novembre. Però no hi ha... perdona, però els dies concret no me'n recordo. No passa res, per curiositat. Gràcies. Doncs gràcies i bon dia. Bé, bon dia, bon dia.