Entrevista a Gina Pol, regidora de Igualtat de Gènere - 20/11/2017

11 i 13 minuts, parlem ara del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, que serà el 25 de novembre, i per fer-ho tenim amb nosaltres, a Ràdio d'Esvern, a la Gina Pòl, hola, bon dia, que és regidora entre altres coses de polítiques de gènere i igualtat. Polítiques de gènere i igualtat, oi? Correcte. Bueno, li diem polítiques de gènere, i amb això jo entre tot. Doncs per parlar de la violència de gènere, que malauradament vam saber fa uns dies que el vas llobregat el segon trimestre del 2017, havia hagut 585 denúncies per violència masclista, que la veritat personalment em va semblar una cifra altíssima. Et va sorprendre, tu mateix. Sí, segurament és un problema que no té la repercussió. Jo crec que és molt invisible, no? Exacte. És una realitat que... no ho sé, tu no ho veus. Sabem que existeix, però no... No la pots tastar, no la pots veure en el dia a dia, no és una realitat de... no és un carrer mal fet, no és una realitat que la puguis veure cada dia, sinó que està molt amagada dins de les cases, i aleshores és com... és molt invisible per... Jo crec que passa per això, que no la resolem perquè és molt invisible. Les administracions, els poders públics són conscients que existeix, hi ha unes dones que pateixen violència a casa seva, que aquestes agressions poden ser tan verbals com acabar sent físiques i arribar a provocar la mort, que hem tingut morts per violència masclista a la nostra comarca, però tot i així no acaben de trobar la manera de redicar-la d'una manera definitiva, encara que es vegin moltes campanyes de sensibilització, encara que anem a les aules a parlar d'aquest tema. Quan rasques, quan fas enquestes, hi ha un paròmetre europeu que es va fer a 40.000 dones, on continua sortint que una dona tranquil·lament, al llarg del dia, pot tenir sensacions d'assetjament sexual, o que l'han mirada, o que li han dit alguna cosa, o que... vull dir que aquestes violències sexuals, cap a dona, cap a nena, cap a nens també, n'hi han, el ciber-assetjament, o sigui, tot i que anem progressant com a societat, apareixen noves eines per seguir fent aquesta violència, és a dir, poden aparèixer, no baixar-se socials, en el fons el que passa és un assetjament sexual, els chats, els... el WhatsApp, jo crec que no tenim ben resolt a la sexualitat o no tenim ben resolt al respecte a l'altre, i a que les coses han de ser, si dic que sí, que sí, i si te siguin dient que no, o jo sóc una menor, deixa'm en pau, i no em provoquis més, no? I el que encara hauria de ser més alemà és que 585 són les denúncies, això no vol dir que siguin tots els casos de violència de gènere. Això es diu que és la punta de l'iceberg, no?, a dalt hi ha aquella dona que ha fet el pas, ha presentat la denúncia, s'atrevita a començar un procés que serà llarg, dolorós, i que a sobre, moltes vegades li posaran en qüestió la seva pròpia paraula, i després, si aquestes són 500, doncs hi ha tota aquesta altra realitat, que diu, vols dir que això que m'està passant és això, o jo no m'acabo de trobar bé a casa, però no sé si és això, vull dir, la pròpia dona per que ho detecti, perquè tu puguis detectar que en aquella parella té allò, aquell comportament no és normal, costa molt, perquè ara són patrons de parelles i homes que has tingut a la vida i que sempre les han tractat així, sempre he tolerat una parella que em controli, sempre he acceptat algun crit i altre si ha arribat tard perquè he anat de marxa amb les amigues, sempre m'ha condicionat certes coses, si és veritat que potser un dia em va pagar, però en el fons m'estima molt, i això es va com excusen, excusen, excusen, clar, mentre això passa no hi ha denúncia, perquè si en el fons m'estima, l'únic que té una manera estranya a demostrar-m'ho, és que en un moment que hi ha uns fills i aquella estació, com que és més tensa, què ha passat amb la nena, i mira, és que he tingut un mal dia i no ho volia fer, però mira, al final li he donat un cop, i això és el que hi ha dones que et diuen, va ser arrel d'un cop a la meva filla que vaig dir, hep, ara ja està, ara ho he vist, ara ho veuré als ulls, i llavors aleshores res, diuen, no, perquè a mi m'estimava, a mi em cuidava, a mi m'ho pagava tot, era la meva, era el meu sostent econòmic emocional en el que jo vivia, i fins que no ha passat una cosa molt fraglant, n'han dit, fins aquí, i llavors comença a plantejar-s'ho, comença a pensar què faig, com ho faig, si depenc d'ell econòmicament, què faig, si el pis és seu, si ell és el que treballa, si li paga a l'escola el fill o la filla, si a mi em paga el curs del que sigui, i llavors, clar, trencar la roda és molt difícil. La dependència econòmica també és un pes que tenen, que costa moltíssim, per tant, aquí sí que és veritat que aquí fallem moltes administracions, perquè clar, aquella dona fa potser 20 anys que no treballa, té càrregues familiars importants, el marit és qui controlava tota la part econòmica, com l'ajudes a començar a sortir d'aquell cercle, és difícil que tinguis un pis en disposat lliure per poder-li adjudicar d'alguna manera. Jo crec que falten recursos per tenir més eines d'aquest tipus tan laboral com residencial, i això a la comarca només tenim un pis d'urgència a tota la comarca. Ara es negocia amb el Consell Comarcal i el govern català, veurem si podem tenir més recursos, però un per tota la comarca és que és irrisori. 558 denúncies. Clar, dones que no han treballat durant 20 anys, primer clar, implica que els creïs un bon curs d'adaptació en el nou entorn laboral, recordin quina era la feina amb la qual teníem més capacitat preparar-les, vull dir que és començar tot una etapa nova, però que l'han de poder entomar i les ha de poder acompanyar al màxim possible amb tot allò que faci falta. Teniu dades de Sant Just, sabeu exactament, perquè les dades ens arriben dels diferents justes, els diferents jutjats... El problema nostre és que el nostre jutjat, que és el desplugues, uneix les dades desplugues i s'enjust. I sempre que hem anat en aquest jutjat a parlar amb el titular, que ara hi ha una noia jove amb moltes ganes de resoldre-ho, ells no s'aparen, no tenen les dades recollides de si la persona està residint al nostre poble o si forma part desplugues, i aleshores les dades no ens serveixen molt perquè esplugues és molt més gran que nosaltres. A nivell de denúncies, ells tenen molt més pes, però no sabem dividir si un 20% és nostre i les restes desplugues. Per tant, a nivell judicial no hem aconseguit que s'aparen les dades i puguem saber realment quina és la dada real de denúncies a Sant Just. Perquè hi ha moltes dones que denuncien però que no vinguin a dins-ho ni a serveis socials, ni passin pel servei d'acollida, ni demanin ajuda, simplement ells tenen els seus recursos, han contractat el seu advocat on ha agafat d'ofici i han anat a fer la denúncia. Però les perdem i hem demanat a vegades que es va aconseguir un altre jutge que vam tenir, que cada vegada que hi havia una denúncia els hauria d'anar a un full on posava, si vostè necessita acompanyament emocional, jurídic, psicològic, truqui l'Ajuntament, el seu ajuntament, però vam tenir molt poques derivacions a renda aquest full. Vull dir que no acabem de trobar en el llast correcte amb justícia. És aquell punt del circuit de violència que més fluix tenim, perquè tenen una mecànica de treball que ens costa molt adaptant-se a la resta. Costa tenir les dades concretes. Hem parlat una mica del problema, parlem ara de què es farà per conscienciar. Suposo que el que havia de fer és l'objectiu d'aquest dia internacional contra la violència de gènere, conscienciar. Ens agradaria arribar més lluny, però de moment el dia 25 de novembre el que intentem és fer com un crit d'alerta. Hi ha dades a nivell europeu que sorprenen molt. Per exemple, els països nòrdics són els que tenen els varems d'aigualtat més grans de tot el món. Més que a Estats Units, més que a altres països del món. En canvi, justament en aquests països, el tema de la violència sexual continua sent un problema. És evident aconseguit que en l'àmbit educatiu i a l'àmbit empresarial hi hagi igualtat, en l'àmbit de representació política tinguin igualtat, i en canvi, en tots ells, sí que en sigui la seva puntació d'igualtat, la violència sexual no desapareix. Per tant, no és només un tema ni d'educació ni de sensibilització. Jo crec que hi ha una real més profunda d'un element violent que té l'ésser, que l'hem de poder saber com treballar i aturar. I per això és molt important, aquí s'enjust farem l'acte el dia 24, que la gent jove s'hi impliqui, que és aquella part de la societat més fresca, amb menys estereotips, suposadament, a relax a la seva ment, tot i que veiem que es van repetint estereotips com aquest control del mòbil, com condicionar-li a una parella jove, com ha d'anar a vestir, això ho hem vist a parelles de l'institut, però l'institut s'implica molt, han fet aratallers de sensibilització, faran lectures que el que volen és que pensem en aquelles realitats, i aparem implicat a una gent jove de l'Algaró, que també ens estan dissenyant el que seria el nou logotip de s'enjust contra la violència masclista, i aquell dia, la gent que vingui a l'acte, farem la tria de... les 5 millors propostes que ens han fet l'alumnat, i aleshores hem de triar quina és la que més ens agrada perquè sigui la nova icona, perquè estàs dades per s'enjust i que sigui un motiu de reflexió. Si pensem i parlem, potser algú cau amb el compte que jo tinc una mica que li passa això, o jo això no ho toleraré més. Si no se'n parla i és invisible com deies tu, de que em sorprèn la dada, doncs farem que aquest iceberg encara sigui més profund de la base. Passem ara a parlar una mica dels actes que hi ha preparats, demà a dos quarts d'avui, que ens hi n'està la Sala Isidore Consul, hi haurà una xerrada sobre la inseguretat i la dependència i com perdre la por a ser un mateix. Correcte. Hi ha diferents actes que s'han programat, i la biblioteca s'implica amb tota aquesta organització i ens va proposar aquesta xerrada. Són dues dones, les dues amb un lideratge molt clar en el seu àmbit de treball, i la idea és que aprofitem que les tenim aquí, que faran aquesta conversa i que prenguem dels coneixements que tenen. Aquest màster de l'autònoma és molt bo i treballa molt bé, i jo crec que pot ser una bona eina i una bona trobada per tenir més coneixements i per respectar-se en el dels mateixes i poder ser més lliures. Divendres a partir de set i a un acte institucional, és el que comentaves que hi haurà la... s'escollirà el logotip, oi? Sí, veurem la gent de l'institut com ha treballat aquests textos, treballarem l'elecció del logotip, i aquest any de manera diferent, en lloc de llegir el manifest institucional, que farem més la lectura en l'àmbit del ple, treballarem unes frases. Hem demanat algunes dones que estan dins del circuit, que ens trasllaven algunes frases. Tant de coses que elles van viure, com de quin consell d'una és una dona que hauria de trobar-se amb una institució com la que tu vas patir, i també aprofitarem unes frases que va treballar a dona i empresa amb aquest nou servei que tenim de suport jurídic per telefònic, i intentarem que aquestes veus, que són reals, perquè són frases que costumen a formar part d'aquest cycle de violència, aquell dia resonin més fort i puguin servir per fer denúncia. I després diumenge, dos quarts d'una, a la paraula de Torreblanca, hi ha un acte que és més de comarca, oi? És la trobada comarca, el que imporça el Consell Comarcal amb el suport de tots els ajuntaments, hi ha ajuntaments que venen caminant, com esplugues, i ajuntaments com d'altres que venen de més lluny, que agafen un autocar, i nosaltres, en aquest cas, com que la marxa nostre és tan petit on el tram que ens toca, diguem-ne, perquè ens trobem al Walden i acabem a Torreblanca, aquí hem decidit que ja directament ens trobarem a Torreblanca, ens trobarem allà, i farem l'acte pertinent com cada any. Ens costa que la gent participi, bé poca gent de s'enjusa a la marxa comarcal, així com més o menys l'acte de l'ajuntament, podem ser unes 80, 90 persones, allà ens ha costat sempre, la gent el diumenge no hi pensa, potser està a Torreblanca i veu que passa allò, diuen que què feu, però no està dins el calendari, no és una cita obligada per a uns en justem, així com a uns cars no els perdrem. Aquest tipus d'actes, jo crec que els veiem lluny, com que no hi ha una afectació directa. Potser els actes a nivell municipal ens sembla que... Aquests estan més present. Queda lluny. Incluso allà el parc queda lluny. Incluso per la pròpia gent del Consell Municipal, és a dir, no tenim coixin ni del propi núcle, diguem-ne, dur, perquè jo crec que això, que no està ben trevat, com dius tu, doncs el fem nostre i les hores que facin, però que si no vaig no hi passa res. En canvi, si és a Sant Just, no hi vaig, home, aquest acte s'ha treballat, per tant, i hem d'anar-hi. Després hi ha algun acte més, ja fora d'aquesta setmana, també ha marcat dintre de la direcció contra la violència de gènere, que és un partit de futbol que es farà que organitza l'Ètica Sant Just. Tenim una entitat esportiva molt mobilitzada, que és l'Àtlètic, que cada any que hi ha els actes de la violència, ens proposa què podríem fer. Són molt participatius en aquest àmbit, i el tema de la lluita contra la violència, la seva junta el té molt integrat. És més, van trucar directament al Consell Comarcal per si podien fer més coses, com podien col·laborar, i sí que és cert que l'altre dia, preparant un Congrés de Dones, que hi haurà l'encave cap al novembre, tot l'entorn esportiu comença a estar molt sensibilitzat amb la violència. Suposo, perquè hi ha violència al camp, a vegades, que és aquesta que s'ha de combatre quan hi ha incidents amb una trobada esportiva, i, aleshores, amb aquesta altra violència també són molt conscients, i es troben que hi ha força clubs de la comarca que estan sensibilitzats i que volen començar a radicar aquesta violència que es desprèn quan hi ha tensió al camp. I, per tant, pot ser un bon aliat per treballar a la igualtat, i és més, a Sant Just, tenim... vam fer una anàlisi i a la igualtat hi ha clubs on està més a solida, i en l'àmbit esportiu futboler, diguem-ne, l'hem d'anar treballant, perquè tenim... bueno, és a dir, que el 100% és masculí. En canvi, molt igual, per exemple, és tot el contrari. Clar, el que deiem és que s'ha d'equilibrar, d'aconseguir l'equilibri de les dues modalitats, i en sala que hi ha algun club que també treballarà amb algun grup només femení. Poc a poc, anem-ho fent, si la gent té sensibilització, doncs es pot avançar. En l'àmbit de la igualtat, l'esport és un món que genera molts estereotips, també, de gènere. Molts. Si pensem en la roba, que és el que surt sempre, quan hi ha qualsevol olimpiada, una de les grans polèmiques és com van vestides, depèn quines jugadores, depèn quines modalitats, no? Si les tanistes han d'anar així, si les que juguen al bol i han d'anar així, no els demanem, depèn quins jugadors que es vesteixin d'una manera... Però jo he estat que el món de l'esport, com que atreu tal volum d'espectadors televisius, cada vegada valencien més espectaculars. Com van vestides les que estan corrent a l'atisme? Ells i elles van anar al top ten de la moda, hi havia aquelles corredores amb les ungles, es barregen entre estereotips, modes i altres tendències. Jo crec que hem d'intentar que la persona sigui bona amb la seva modalitat independentment del sexe que tingui, potser la millor corredora o el millor corredor, però que tingui l'opció d'arribar en aquella competició. I si en dels grups no esprima, depèn quines scents fa venir, doncs no arribaran a les categories màximes. Per acabar amb els rapes d'activitats, el casal de joves, crec que t'he previst a un taller, que les dades no estan encara molt... no estan encara marcades a la data, no? En principi, el casal és més lliure que altra tipus d'equipament, per tant, se'ls vol fer un seguit d'opcions que ens presentava la Diputació de Barcelona, i treballar a un dels tallers que s'ho faria, i la idea és que allà li troben el cuixi per implementar-lo de la millor manera possible. El casal tenim el grup de dones de l'espai lila, que estan treballant molt bé els temes de la igualtat, i s'estan reforçant la seva identitat com a elles mateixes, i per tant, l'opció que trobi més de dient és la que tiraran endavant i els donem pressuport. I per tant, el casal és més lliure, que sigui la tria més oberta possible de cara amb elles. Doncs a veure, ja ens ofereu saber quan estigui decidit. Exacte. Per acabar, el ciutadà diríem de peu què podem fer per posar el nostre net de sorra en aquest tema. Doncs figura que el més fàcil és canviar la mirada. És a dir, quan alguna amiga o alguna persona s'acosti i relati de penquina i història, que siguem crítics i li donem consells per fer-ho, pot ser que la persona canviï a la parella i a les hores d'aquella relació vagi perfectament bé, però si ja veiem de penquines alertes, o de penquins símptomes, no costa res començar a posar el fred. Perquè si una relació juvenil amb una base ja es viatjada s'acaba reforçant, és molt més difícil trencar-la. Però si hi ha de bon principi, si estem en una relació d'institut i aquella persona ja apunta a maneres de que serà una persona controladora i que indica actuar en violència, abans d'acabar molt més enamorada o molt més enganxada d'aquella persona, el que hem de fer és trencar, és buscar un altre tipus d'alternativa d'amor, un altre tipus d'amor més lliure que et deixi ser molt més tu mateixa. I després hi ha persones que el que fan és que a vegades busquen aquell mateix rol de persona quan canvien de parella. Doncs potser hem de ser més huertes les persones i intentar provar amb més gent. No anar a la mateixa tipologia d'home o tipologia de dona. Perquè si no perpetuem un tipus de parella sempre. I aleshores la violència diu que és raro. He estat amb 5 homes i tots tenien el mateix perfil. Doncs potser és que quan tu has fet la tria pel que fos, has tendit a buscar aquell tipus de model d'home i potser no et convic. Molt bé, doncs ens quedem amb aquesta recomanació. Moltes gràcies, Gina, per haver vingut. A tu. I que vagi molt bé aquesta setmana d'actes contra la violència de la dona. Bon dia. Bà, bà, bà, bà... Girl, I'm leaving you tomorrow. Seems to me, girl, you know I've done all I can. You see your face, darling, I'm a borough. Yeah. It's why music. Music like Sunday morning, yeah, yeah. It's why music. Music like Sunday morning, yeah, yeah. Music like Sunday morning, yeah, yeah. I wanna be high, so high. Cause I do all right, I wanna be free. Just you and me. Music like Sunday morning, yeah, yeah. Music like Sunday morning, yeah, yeah. It's why music. Music like Sunday morning, yeah, yeah. It's why music. Music like Sunday morning. I wanna be high, so high. I wanna be high, so high. Bon dia. Bon dia. Està parlant aquí fora sobre el tema de l'entrevista amb la Ginapol. És un tema que no s'ho parlava. Com que et dic abans, parlo de dos generacions. Està explicant què és el que passava. Jo era un trasto de mucho cuidado. Està explicant què és el que passava. La família es vivia... Està explicant què és el que passava. El sabis vivien a casa. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant què és el que passava. Està explicant el que passava.