Entrevista a Carles Serraïma, fotograf - 22/11/2017

Bon dia! 11 i 12 minuts seguim al Justa de la Fusta i aquesta hora tenim amb nosaltres el Carles Serraima, que és fotògraf Sant Justen. Hola Carles, bon dia. Hola, bon dia. I que presenta, demà, a dos quarts d'avui, terça llet de Can Ginestar, no ho sé dir bé. Sí, ho dius bé. Una exposició de fotografies. Correcte. Què hi podrem veure en aquesta exposició? Bé, l'exposició es diu Trobades. Trobades és un lloc de trobada, com ve diuen el nom, entre models i fotògrafs. És una exposició de retrat fotogràfic, en el que hi ha 35 retrats amb dos mides. Això ho envigueu, ho veureu. Bàsicament el concepte és fotografiar amics coneguts i gent que m'he creuat al llarg dels últims quatre anys. Fotografiar-los amb una fotografia en blanc i negre, amb un fons negre i amb pocs referents visuals a la roba, per exemple, perquè la persona que estigui veient la fotografia no sàpiga si no coneixer aquesta persona, tinguin que imaginar-se qui és, d'alguna manera. Crear una mica d'ambigüetat entre el moment que jo vaig fer el retrat i el que està veient l'observador. Sí, que no hi hagi com prejudicis per coses externes, la persona. Sí, està pensat perquè la gent s'entretingui una mica davant del retrat i deixi funcionar la seva imaginació. I s'imagini no només qui és o qui pot ser, sinó quina és la relació que pot tenir amb mi com a fotògraf, o sigui, quina és la col·laboració que hem tingut o quina és la meva proximitat. Però això ho deixo en el cervell d'observador, perquè d'alguna manera fes-hi el que cregui el convenient. L'exposició, com has dit, és titular de trobades. Sí. I diríem que aquestes trobades no són persones qualsevols, són gent que ja coneixes on ja tens una relació, oi? Mira, jo heuré fotografiat aquests 4 anys amb aquesta estètica i amb aquest aprovament, unes 100 persones. La col·lecció són 35. He descartat, per exemple, nens, perquè crec que el caràcter és diferent del que hi ha en aquesta exposició, i he descartat professionals que estiguin davant de la càmera. Ja siguin models o actors, perquè són molt difícils, i sempre actuen, és difícil es treure'ls de la seva actuació. Hi ha hagut de deixar els amics, els coneguts, la gent normal, la gent que molts per primera vegada es sentaven en una sessió d'estudi, i bé, el fet que ells s'acituin en una estudi fotogràfica, que s'acituin en un fons negre, darrere, i davant dels flaixos, fa que acceptin un diàleg amb mi d'alguna manera, o és com quan entres a un lloc concret, o un rinc a boxejar, el box se saps que estàs allà dintre per fer això, doncs igual, el que es posa allà davant com a model, saps que és un model i que li van a fer fotografies. I jo jugo una miqueta com el porto, com porto aquestes persones, com porto el seu objecte, per arribar a un resultat que són els que busco jo, i que, normalment, tinc pré pensats. Perquè això funcioni i perquè hi hagi una comunicació i perquè el retrat surti, com a mi m'agrada, hi ha una paraula, una paraula que és la que ho defineix, independentment de la tècnica, etcètera, o de les característiques del model. Que és la confiança. La confiança és bàsica, perquè és la confiança de la model, o el model cap al fotògraf, per deixar-se portat perquè surti el que jo vull que surti. És molt diferent fotografiar gent amb qui tens un vincle, un amic, un familiar, com una persona desconeguda. Els familiars més directes són molt difícils. Potser perquè hi ha un excés de confiança, amb l'altre sentit, de no deixar-se portar. Jo no fotografio a ningú, que jo no tingui la sensació que té ganes de ser fotografiat. Si et detecto en un moment que no té ganes, que està una mica forçat, que ho fa perquè jo li he dit, o per qualsevol cosa, ho deixo, m'interessa. M'interessa que hi hagi aquesta confiança, aquesta col·laboració, aquest que es deixi portar, per jo portar un terreny, no de ficció, perquè són ells, però sí que hi ha una situació que no són les normals de la seva vida. De la manera que ho expliques, sembla que una sessió fotogràfica, més enllà de la pura tècnica fotogràfica, és fins i tot una sessió com psicològica, d'intentar començar aquella persona. Sí, és una mena de diàleg. Jo, de més, disparo les fotografies molt a prop de la persona, molt a prop, només lluny de un metre i mig, dos metres. Hi ha una nota a la meva presència que està sent fotografiat. I sí, es genera aquest intercanvi d'alguna manera. Al final hi ha gent que funciona molt ràpid, encara que mai hagi posat davant d'una càmera, amb una sessió funciona molt ràpid, i altres que necessiten més temps. A nivell tècnic, les fotografies són amb blanqui negre? Sí, les fotografies estan treballades amb blanqui negre. Jo, normalment, quan disparo ja sé el que vull, ja tinc dues o tres idees sobre les que treballo, i aquest projecte en concret és amb blanqui negre. Pràcticament per donar-li un punt de subjectivitat, que no hi hagi elements que a la vista se'n vagin a ells. Està pensat perquè la mirada del que l'observem entre pels ulls doni un recorregut per la fotografia, però que avi els ulls són altra vegada. Els ulls tenen un pes molt important, tots miren tots els retratges, excepte un, els 35 o 34 miren directament a la càmera, i hi ha un que no, que estan els ulls tancats, però que hi ha la comunicació fotògrafa, i de l'alguna manera es posa expressament per això, perquè hi ha aquesta comunicació. Aquesta foto destaca, no? És curiós, perquè dintre del conjunt que està pensat en mirades directes a la càmera, he posat aquesta, perquè jo crec que també és una mirada directa, que és una mirada directa. Ara t'hem segrestat una estona perquè estaves aquí dalt, al celler de Can Ginesta, fent l'organització d'aquesta exposició. Com m'estria una mica com... com s'exposen les fotografies? Jo he adaptat les retrats al celler. Jo vaig venir a veure el celler i vaig dir, això em recorda, no ho diré aquí, perquè estic donant massa informació, perquè la gent anés allà sense una idea prèvia. Jo he adaptat perfectament la col·lecció al celler, el celler té una forma concreta, i m'ha permès adaptar-la. Vaig agafar mides, vaig calcular, i arrel d'aquí, buscant un impacte determinat, he muntat l'exposició. Aquesta exposició, que si no haurà d'amar dos quarts d'avui, el celler de Can Ginesta, si m'ho equivoco, fins al 14 de gener? Sí, fins al 14 de gener. Si us poso per vacances de Nadal, durarà més calor, i tu ara mola aquí al celler. Pràcticament la gent té dos mesos per anar-la a veure, i aquesta exposició, que arriba després de la d'Escars, fortuna i ja entre un altre. Moltes gràcies, Carles, per haver vingut, per haver baixat un moment aquí, els estudis de Radio Esvern i explicar-nos una mica més sobre aquesta exposició. Moltes gràcies a vosaltres, i ja us sabeu qui estigui interessat demà a inauguració dos quarts d'avui, i si no, doncs quasi bé dos mesos per poder-la veure amb vacances pel mig. Un moment o altre, tothom m'acaba, passant per Can Ginesta i veient l'exposició. Moltes gràcies. Doncs després de parlar amb el Carles Serraima, posem una mica de publicitat, i de seguida tornem aquí al Justa de Fausta, fins ara. En el dia de diumenge de divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el Funk, el Soul, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de diumenge de divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I ara... Cada tarda de... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Ens veiem a la plaça. Veus de la perròquia. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actuantat... I parlarem sobre la visió ecològica d'Ovisva de Roma Francesc. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la perròquia. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després internet. radiodesvern.com L'hi vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern. Cada dia, més a prop teu. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a la indústria sense nom. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva. Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. I llavors et posa un quilo de pomes? Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar. Cada any me'l baratem el 45% de la fruita que produïm. Mentre estan 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa. Amants unides recolzem projectes contra la Fama 60 Països. I compromets? Truca el 911 a 888. ¿Sabies que una gran part de les urgències mèdiques es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital? Si no et trobes bé o si et fa mal res, el millor és trucar al 061. El 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre-te, orientar-te o indicar-te a quins centres sanitari t'has d'adreçar en cas que calgui. Per una salut millor, 061 cat salut respon. Generalitat de Catalunya. Dius que et preocupa el món futur, que vols el millor per mi. Però no et dona la gana reciclar. Passes de separar les teves deixalles. És més fàcil posar-ho tot a la mateixa bossa. El món futur també va en aquesta bossa. A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generen. Fins quan? Redueix, reutilitza, recicle, reacciona. Amb la col·laboració de Coenvesia Covidrio. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Els uns s'atiluminen com les nits de París. Mil tembors de guerra que es desperten dins el pit. I de sobte te n'adones que tu també tens dret a ser feliç. Si aturem tots els rellotges i estirem fins l'infinit, aquest breu moment de paus entre rutines i neguits, si oblidem el que s'espera de nosaltres i fem cas el que sentim. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Dos quarts de 12 del migdia, ara és hora per fer la Tartulia Esportiva. Ja tenim aquí l'Enric. Pràcticament preparat, s'està fent un cafè. L'Emili o suposem que arribarà amb brus d'instants. A la ràdio aprofitem per repassar els partits d'aquest vespre de les Champions. El Barça juga, recordem, que podria classificar el Barça si aconsegueix empatar ja el classificarà i, a més a més, com a primer de grup. Altres partits també destacats de la jornada, el que juga l'esporting de l'Izboa contra l'Olimpiacós a la mateixa hora, partit també del grup del Barça i equips que, a priori, s'hauran de disputar la tercera plaça, no sé què les juventurs acabés punxant en aquestes dues últimes jornades de la Champions. Altres partits destacats, doncs l'Atlètic de Madrid que juga contra la Roma en un maig vol que podria quedar eliminat de la Champions i a Paris Saint Germain que rep el celtic de glasgó al Paris Saint Germain, un dels grans candidats a aquesta Champions. I ara sí, tenim a l'Enric, aquí a l'estudi de Radio Esvern, o l'Enric, bon dia. Bon dia, Sergi, bon dia a tothom. Comencem aquesta... no sé dir-li tertúlia, el conversa. Bé, mentre no arribi la gent farem un partit de tennis, però aquí estic, jo, i a més a més avui vinc informat... Amb la tablet. O sigui, perquè sabia que ets sol, com a mínim, tanidades, tanidades. La tablet és com el tercer tertúlia, eh, tranquil·lament. Per no del primer? Sí. Té més informació que jo, és que et dic. No, no, no. Tinc el diari aquí esportabaixat a punt, per analitzar la jornada d'ahir que també va ser molt interessant. Pots rigoroses d'informació, com el diari esport. Bueno, no diré que... Jo sóc comprador de l'esport. Estic suscrit a la visió digital, que surt molt bé de preu, i sempre ho he dit des de la primera dia, i que no som enfadin els de l'esport, eh. Jo no em compro l'esport per informar-me, em compro l'esport per distreure-me. Sí. Una de tenir clar, m'he descuidat la collareta una altra setmana més al cafè. Des de buscar. No, no, l'altre dia vaig amb el paper i va funcionar. Doncs el compro per distreure-me molt poques vegades. Molt poques vegades l'esport m'ha explicat alguna cosa, que no sapigués... Des del punt de vista informatiu, evidentment, detalls, declaracions... Sí. Fins i tot tinc en ment el dia que l'esport em va sorprendre amb la seva portada. Sí? Sí. Deco fixa por el Barça. No ho sabies. Ni s'havia parlat, ni s'havia dit, ni... Va ser una primícia. Sí, sí. I va fitxar. I va fitxar, fitxar. Si no ho van dir un any abans... No, no. El mateix dia es va confirmar oficialment. Imaginat. Però, bueno, escolta, no ens perdem... Jo vaig estar amb ells al esport, però és el que dius. És més... Per distreure-me. Exacte. Per entretenir-me i... És com aquell que compra la premsa del cor. Sí. La meva senyora sempre ho diu. Diu, això és com la premsa del còrtic. Sí. Sí, és la premsa del cor, però... Però del futbol. I ja no dic l'estiu. L'estiu és quan més m'agrada llegir l'esport. Que és quan no hi ha res. Quan és més premsa del cor. És a dir, fitxarem... A punt, si acerca, si aleja, sube, baja... Te'n recordes el programa que van fer de festa major? I que era justament quan Neymar estava... Com no recordar. Com no recordar. Amb un peu i mig fora. Sí, sí. Que vam fer una juezca, no? Cada dia, sí. Vam fer una juezca sobre quin dia marxaria. I ho vas encertar tu, si no recordo malament? Crec que m'hi vaig a costar més, però... Però del tot no. Del tot no. I... Que marxaríeu, teníem calat tots dos. El que no sabíem era quan. Però aquells dies sí que van ser la màxima expressió dels diaris esportius com a colabrot constant. Jo recordo, per exemple, el cas Cesfàbregas, que el vam arrossegar dos estius. Dos estius, el fitxatge de Cesfàbregas. Era portada, portada, portada... I el van acabar fitxant. Li vaig pensar, home, i ara, ara? Suposo que ja ho hauràs vist a l'esport. Quin és el colabrot d'ara? O el jugador que està sonant, pel Barça? Ozil. Ozil. No t'agrada o no t'agrada? No sóc capaç de jutjar. Ja ho sé que un bon contertoliada sabe de tot. Però no sóc capaç de jutjar-ho. Ozil, en el moment en què va sortir la primera vegada que el Barça el tenia fitxat, precisament no va venir perquè va venir Cesfàbregas. Doncs sí que m'hagués agradat, Ozil, en aquell moment. Ara, amb 29 anys, amb el que corre d'ell, és a dir, que li agrada més la vida loca que la vida esportiva, que és extremament irregular, doncs no ho tinc clar. Però estan parlant de 20 milions d'euros. Això és una ganga. Clar, és una oferta de mercat. Ozil acaba contracte... 2018. Aquest any. Aquest any, és a dir, per tant, a partir de l'1 de gener, seria lliure de negociar qui vulgués, per venir gratuitament, a final de... Jo fins i tot m'esperaria que pugui venir gratis. Sí, però saps què passa avui en dia amb els fitxatges aquests que venen gratis? Que tu gastes en prima de fitxatge. Això també és veritat. És així, eh? És a dir, li pagues 30 milions de fitxavills, que mai serà tant, eh? Però li acabes pagant el jugador o el representant del jugador, és que ho tenen tot molt ben muntat. A nivell d'esportiu, tu, permeten que faci de conductor del programa, que em situi a l'any 2003, i et pregunti, tu fitxaries a Ozil per 20 milions d'euros en aquest mercat divert, tenint en compte, tenint en compte que pot jugar champions, cosa que continuo, no? Per 20 milions d'euros, i com a oportunitat de mercat, jo sé que el fitxaria. Però és un jugador que em sembla que la qualitat la té. Evidentment. Quan juga bé, és un supercrac. Està l'Emilio per aquí. Sí, està entrant. Està entrant. Doncs, home, jo crec que el tema també seria veure si està motivat per jugar amb el Barça. Això és evident que sí. I si té ganes, doncs de fer un esforç, a més, per acabar la carrera en un bon nivell, i, home, donar encara unes últimes alegries. El que és evident és que, ara mateix, quan no jugai ni esta, cosa que ha passat aquest any, hem patit molt. El Barça ha jugat molt diferent. Osil podria ocupar aquest espai tot i que són jugadors diferents, però és un jugador un pelotero, que diria Johan Cruyff en pau d'escansi. És a dir, un porta 200 assistències de gol a la Premier. Ara hi ha tot això que corre respecte a ell, no? És un tio que menys l'ego dels floreros... Tot. I que li va a la nit... Però vamos... Com a un nen o un carmelo. Aquí no sabem si li va a la nit o no, és a l'Emilio. O a l'Emilio... Ara no ho sé si li va a la nit, però jo et dic jo que li anava. Aquí a mi. Però no de ballar, eh? Sí, sempre he tingut som, jo. Sí. Doncs veigis aquí fer la desbarnada... Deixa'm estar. Deixa'm córrer. Jo he vingut algun sopar de la desbarnada, i estic parlant de fa 7 o 8 anys, i jo no els asseguia el ritme. També s'ha de dir una cosa. El meu ritme és lamentable. També s'ha de dir... Exactament. També s'ha de dir que soc un vell en costa... Era un vell en costa jove. Però vaja. Deien parlant d'usil. Estàvem parlant de l'usil. Com a oportunitat de mercat, eh? Jo crec que diuen que 20 milions... és a dir. O sigui, l'Emilio crec que està més de la meva banda. No t'ho fitxaries per els milions. No m'he dit que no, eh? És un bon jugador i és barato. Sí, però tu ets una mica més re, així, no? Em genera més dubtes. Em genera dubtes, però també me'l generava Paulinho. Tot el que he pogut dir jo no val. És que Paulinho va valdre el doble. I té el mateix preu. Ah, perdó, té la mateixa edat. Té la mateixa edat. I jo no sento res, però, bueno... És igual. Un segon. Jo sento bé, eh? Sí. Ell sí. Ara sí. Quinta, quin crac. No, no, tinc aquí el volum dels convidats, però jo crec que el volum dels teus auriculars també deu estar baix. No, no està tot bé, eh? Sí. Si és que és aquest... Ara et sents bé? Ara, ara, ara. Fantàstic, fantàstic. Doncs això, jo crec que és un bon jugador. Quan això de que li agrada la nit, hem de pensar també... No sé des de que ha marxat a l'Arsen al... Perquè abans de l'Arsen el va jugar en un altre equip. No, va directament. Del Madrid a l'Arsen. Del Madrid a l'Arsen. No sé a l'Arsen el quin és el seu terenar, però, bueno, una cosa és jugar a Madrid i l'altra cosa és jugar a Barcelona. Sí, sí. Aviam, jo crec que és un molt bon jugador i que quan juga bé... És com el Di Marí, el dia que va jugar contra nosaltres, l'any passat amb el Paris Saint-Germain semblava un supercran. Sembla exacte. Se n'anava, però qui volia? L'Osil, quan jugàvem al Madrid, jo era d'aquells jugadors que pensava, aquest jugador té més ADN Barça, que ADN Barça, és com el Módrix, per exemple. Però si és una guardiola, no el va vulgar. Perquè volia Cesc Fabregas. Perquè volia Cesc Fabregas. Sí, és a dir, abans en parlàvem, en aquella època, l'obsessió semblava que el... Era un altre Gerard López. La variable que feia encaixar i mantenia l'ADN i el perfil Barça era Cesc. Cesc. I no es va voler, és a dir, fer venir a Osil, que en aquell moment estava lligat per uns 15 milions d'euros, era com tapar-li el forat a Cesc. A Cesc. I no es va voler fitxar. Estava fet per al Barça, ho tenia fet. I, a més a més, el Barça, com que és presidit per una persona que posa els socis, també hi ha molta política aquí. Ah, això sí. És a dir, crec que Cesc el va fitxar abans d'unes eleccions, o era també com una mica una mica una carmera electoral. Sí, però el volia tothom. És a dir, jo recordo bastant dient que fitxarem Cesc. Tots ja estàvem d'acord, inclús la gent. Que arribés Rossell era el que... No, la porta, la porta. Digues, no fitxaré Cesc, perquè fitxaré Ozil. Bueno, hi ha en aquell moment tots els que... Tots ho deia. A més a dir, era amb jove, era el capità de l'Arsenal, el conductor de l'equip, havien arribat a la final de la Champions amb Cesc jugant, també hi havia Thierry Henry, hi havia molts jugadors bons en aquell sol camp, li havia molts jugadors que valien la pena, però Cesc va aconseguir això, i l'Arsenal havia sigut campió de Lliga amb Henry, eh? En Henry, en plenitud. En Henry, en plenitud, el que va venir aquí, va ser un Henry al 60% i tot i així va fer bé. Va tenir un any mig bo, eh? Sí, sí. Ja tenia la seva edat. Vam guanyar una Champions amb Thierry Henry. Però mal, al costat d'Henry hi havia Messi, hi havia Eto, hi havia Xavi, hi havia Niesta. Sí. Henry, jo diria que no era ni el top 3 de l'equip en aquell moment. Bueno, el dia dels 6 a 2 em va fer... El Bernadéu em va fer dos. Dies puntuals, mira, fins i tot. A mi m'encantava. A mi m'agradava molt jugant. Tenia una elegància i una classe i un gol. I, a més, un gentleman. És veritat que va arribar dos anys o tres tard. Exacte, aquest és el problema. Com arribarà dos o tres anys tard el Cautinho? Ja ho veuràs. No, Cautinho arribarà a l'estiu. Vols dir? Jo crec que sí. No ho sé. Jo crec que sí. Però, clar, si veus-hi el... És a dir, al final haurem de vendre algú. Perquè tenim Rafinha, tenim... Home, jo crec que Rafinha sortirà en quan... al domíil d'alta de la lesió. Però algú el fitxarà després de portar un any sense jugar? No ho sé. Home, de fet, si ara fitxen un jugador d'atac, ja tindrem aquí una mica de... de massa jugadors, no? Atac qui seria? És a dir, si fitxen... O si els juguen al mig del camp, no? Doncs jo em tocaré més de mitja punta.