Entrevista a Pia Wortham, artísta nordamericana - 28/11/2017

Faltan dos minuts per un quart de 12 del migdia i ara al just a la fusta parlem d'una exposició que s'inaugura demà. És una exposició de Pia Wartham, que s'inaugura demà a dos quarts d'avui del vespre, i que és una exposició de llibres d'artista. Per parlar-ne, tenim amb nosaltres l'artista Pia Wartham. Hola, bon dia. Hola, bon dia. Per explicar-nos primer una mica què són els llibres d'artista. És una mena d'art, potser poc habitual, no? A veure, per explicar-ho millor puc comparar-lo amb un llibre tradicional. Un llibre tradicional sobre art és un llibre d'una forma, com coneixem tots, un llibre tradicional sobre un artista, com pot ser de Tàpies o de Miró. A l'altre extrem hi ha un llibre objecte que poses com una escultura, igual ho poses a les xes, però no es manipula, perquè un llibre té una narrativa, un recorregut, una estructura narrativa i una estructura física. El llibre d'artista juga més amb la complicitat d'aquestes dues estructures, la narrativa amb la física. I com està fet a mà, jo jugo més amb com és aquest recorregut en el llibre. A la encodernació té donar un recorregut a un altre. És a dir, el llibre, diríem que es pot passar pàgina d'alguna manera, però no hi ha paraules, no hi ha lletres. Hi ha de tot, hi ha lletres, hi ha imatges. Els meus llibres tenen una component que és texta o imatge i també el recorregut. Hi ha llibres d'acordió amb pàgines afegides, hi ha llibres que et pots passar pàgina, però sobre com un pòster. Hi ha llibres que fan compartiments que donen un interior i un exterior inesperat. Doncs segons la encodernació, té canvi el recorregut. I a mi el que m'agrada més i un llibre per mi que té èxit, és quan el recorregut i el contingut tenen una complicitat que dona més, que afegi un extra i que s'acomplementen entre sí. Una persona que compra un llibre d'artista. Normalment qui no us en fa? Perquè això és com un objecte que deies que es pot deixar i és bonic a la vista o... Hi ha moltes maneres de fer-ho. La gent que realment veu com un goig tenir un objecte d'aquestes ho guarda i de tant en tant ho obra per gaudir-ne dels imatges i de relegir el text i mare i vellar-se amb el massatge que hi ha dins. Pots posar-ho en una capsa de metacril·lat o pots deixar-lo sobre una lleixa. També no es pot exposar. Però els meus llibres se manipulen. Tenen la part interactiu amb el lector. Que també és com un quadre que està de tanxat. Un llibre també implica una certa quantitat de temps. El temps de pesar la pàgina, el temps entre el principi i el final. Tots llibres tenen aquest valor afegit, o no és valor afegit, aquesta temporalitat. Expliquen històries, també, aquesta mena de llibres? Tinc una sèrie que és amb la naturalesa, que són quatre arbres tropicals que tenen que veure amb la meva infància, perquè jo vaig néixer a Mèxic i anem a Mèxic molt. I tenen la història en part del meu record de com vaig descobrir aquests arbres. I també, el fascinant, que són els arbres per si sols. Altres estan basats més en filosofia. Hi ha una sèrie que està basada en la societat de l'espectacle, de Guy Devolt, que és un situacionista francès, i parla de la història. Hi ha un capítol que es diu Temps Història, que parla que l'home, quan l'home prehistòric té un temps cíclic i l'home actual té un temps cronològic, i aquest canvi entre dos temporalitats. Què es parlarà de la inauguració? Hi haurà, suposo, una xerrada introducció del tema? Jo pensava fer... puc explicar a cada llibre en sí, però també m'agradaria explicar com arribo a les idees, com fa connexions. M'han fet dues entrevistes en uns blogs, amb la meravella en què un arquitecte faci llibres. I la feta de la meva educació, com a ingenia i arquitecte, es tradueixi a fer aquesta molitat d'art, i explico una mica com arribo als llibres, com arribo a tenir l'idea de començar els llibres. Com va sorgir aquesta idea? Va sorgir una mica de la manera de presentar, com a arquitecte a l'escola, de voler presentar les coses d'una altra manera. Vaig començar fent guadernacions, el gust del paper amb el llapis, com vols, el guadern. I els arquitectes són molt articulades en el moment d'escollir el guadern i per fer croquis. Però després és una mica la recerca o el mèton de treballar, de projectar d'un arquitecte, que primer fas una documentació del tema o del espai, després fas una certa recerca històrica, cultural. Després fes lleixes la estructura que has de fer el client, que vol, si vol, seguir una casa, una biblioteca, que té molta riquesa que has d'assumir digerir abans de fer un projecte arquitectònic. I jo arribo a un llibre una mica d'aquesta manera. I penso, la estructura i el contingut, com si és el primer llibre que s'ha fet. Has de repensar-ho tot. Quan parles del client, per exemple, quan crees un llibre, ja estàs pensant en qui serà la seva taula. Aquesta és la diferència. En arquitectura, tu has de parlar amb el client, amb el constructor, amb la ciutat. El llibre té el plaer magnífic de que jo soc el client, soc el constructor, soc l'impresor, doncs jo faig tot. Dona més llibertat, en aquest sentit. Sí, a mi el que m'agrada és que el llibre tingui un efecte wow. Jo soc americana, però que tingui aquest moment que diguis wow, quina imatge més maca. Però després, descobrint i mirant el recorregut, o llegint el text, descobreixes capes de sentit o capes d'idees i de conceptes que van sobreposats, que li donen profunditat a l'imatge. Aquestes idees i conceptes que dius es plasmen de forma molt abstracta, els llibres? La sèrie més naturalesa són més... menys abstractes, i hi ha uns que són més abstractes. Tinc un ventall de diferents, com d'un costat de l'altre. Ara parles també de la reacció, que busques un wow de la persona que veu els teus llibres. Quina és la reacció, normalment, de la gent que no ha vist mai llibres d'artista? Hi ha dos reaccions, la gent que no ho entenen i que jo no cal parlar-ne, i la gent que queden molt interessats en la profunditat que té el llibre. Ja els agrada la imatge i el recorregut i el llibre com objecte i com fugejar-lo. I després, quan vas explicant o van llegint el text, o van descobrint coses, s'haurien sorprèsos de tot el que pots ficar-li dins una cosa que està fet en paper i cartró. Aconsideres autora de llibres o de obres d'art plàstiques? Això no ho sé, una cosa entre mig. Està a mig camí. És la cruïlla entre l'art i la literatura, potser. Sí, potser és la complicitat entre el contingut, la complicitat entre les dues estructures i la complicitat entre l'artista i l'autor. Tot això es podrà veure a partir de demà, a dos quarts de vuit del vespre, hi haurà la inauguració d'aquesta exposició que es titula Nature Books i que hi serà durant el mes de desembre, crec. Sí, el mes de desembre. Aquell llibre, bé. Gràcies, Pia Wartham, per haver-nos atès al Justa de la Fusta de Radio Esvern i que vagi molt bé aquesta inauguració de demà. Gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. Doncs acabem de parlar amb una artista de... llibres d'artista, un nou concepte d'art i literatura que hem conegut aquí al Justa de la Fusta i que demà es podrà veure a partir de dos quarts de vuit del vespre que el llibre té. Fem una petita posa musical i de seguida tornem. Fins ara. Fins ara. Queda't amb mi aquesta nit. Passeguirem l'alba de fins a Rússia i més enllà creuen el mar. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. I més enllà creuen el mar. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. I més enllà creuen el mar. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. I més enllà creuen el mar. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. I més enllà creuen el mar. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. I més enllà creuen el mar. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. I més enllà creuen el mar. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. I més enllà creuen el mar. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. I més enllà creuen el mar. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. I més enllà creuen el mar. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia. Passeguirem l'alba de fins a Rússia.