Entrevista l'Aurèlie Lassaque, poetessa occítana - 30/11/2017

És un quart de 12, comencem ara la segona hora del Just a la Fusta, i ho fem parlant d'un recital de poesia oxitana, aquest vespre a les 8, a la sala piquet de la Taneu, en què també intervindrà l'Orfeo Enric Morera, és un acte marcat dins del novembre literari. I la poesia que recitarà aquest vespre serà la poesia d'Aurelia Lassac, aquí tenim el telèfon. Hola, bon dia, Aurelia. Bon dia. Aquest vespre, recital de poesia oxitana. Jo crec que és la primera vegada que s'enjust o em costaria recordar l'última vegada que em tenia un recital de poesia oxitana. Penso, el tende estrobador potser. Potser no sé, potser que faci molt temps, realment. He vist que has voltat per diversos llocs d'Europa, fas una mica d'ambassadora també de l'oxitar, quan fas les teves recitals de poesia, o vos, així? Sí, segur, perquè en general, quan fas lectures en Europa o pel món, sovint és la primera vegada que el món entén la lingüe oxitana. L'oxita és conegut, perquè gràcies als trobadors i també gràcies a Frederic Mistral, el món sap conèixer l'existència de l'hospital, m'haig d'entendre mai. És una llengua que va ser molt més viva, evidentment, en altres èpoques, l'edat mitjana, pràcticament. Sí, era molt parlar que en França, fins al segle passat, si parlava de Perçut, al sud de França, vertegerament sembla apret la Segona Guerra, que ha desaparegut al nivell social. Era el mig de parlar d'oxitar a l'escola a la debuta del segle passat, però el tenc que la llengua desapareix ha estat parlada fins a la Segona Guerra. Avui en dia podríem dir que l'oxitar pràcticament ha desaparegut o encara hi ha gent que parla? Jo som 34 anys i ningú de la meva edat parla d'oxitar com a lingua primera. I com a segona llengua, encara hi ha algú que tingui ganes d'aprendre? Jo ho he après a casa amb el meu pare, perquè ell és un titanista, no és una situació normal. Si pot aprendre en algunes escoles hi ha un professor d'oxitat terrestre, el meu pare era professor d'oxitat, però hi ha un professor per a les seves col·legis, per a els territoris, per a l'oxitat. És complicat avui en dia, que se segueixi viu a la fama l'oxitat. Aquí a Catalunya tenim la Vall d'Aran, on es parla aranès, que si no tinc malentès és molt proper a l'oxitar, no? Sí, és un dels dialects de l'oxitat, sí, l'aranès. Per tant, l'aranès és oxitat, de fet. És oxitat, sí. Passa-te a la teva poesia, escrius en aranès i en francès, tradueixes els poemes o escrius poesia en oxitat i poesia en francès diferent? Sí, jo escriu el meu dialect i estiu lengua d'ocià. No escribo d'una manera de lingua, és a dir, que al moment de la escritura del poema, tinc dues pàgines, una per l'oxita i una per francès, i al final el poema és acabat, és un poema original en dues llengües, perquè inicialment he escrit un llibre de poesia oxitana, monolingua, però el problema és que ningú ensenya l'oxita. Per tant, he pensat en la necessitat de traducció, si volen convertir els poemes, i era impossible per mi traduir-me al francès, però he pensat i he escrit únicament en oxitat, perquè la versió francesa no m'agradava. El poema és molt molt bé, que fa que hi ha un poema en dues llengües, que veramente ha estat concebut el diàleg entre les dues llengües. D'acord, el poema ja n'és en els dos idiomes, en oxitar i en francès. Sí, espero que s'entén el meu cetada oxitanitzat. Sí, sí, sí, t'entenem, t'entenem. Quina és la temàtica de la teva poesia? Perquè, bé, no hem trobat alguna cosa de la teva poesia per internet, però que l'han oxitat, també. Sí, explica'ns una mica més de què va. Poc difícil de dir, però és la natura, és molt potenta, molt presenta, la natura en una dimensió un po... La metodologia antica és una mistica pagana, que tracta l'home com un animal com els altres animals. Per referències, també, la metodologia antica, perquè quan era petit, els racontes de la metodologia eren molt present, perquè no parlés, comptava tota la metodologia. La metodologia antica és molt important, i nomeu un ideal cel·lefantes macorits, i tot és difícil de dir. Sí, clar, suposo que és difícil d'explicar en poc temps, no? Sí, el món deven venir a la mixtura, per a la resposta... Exacte, exacte, per tenir la resposta a aquesta pregunta s'ha de venir aquest vespre a la sala piquet. Per cert, sí que he vist que, normalment, t'agrada acompanyar recitals de poesia, també amb altres formes d'art. Sí, molt. A nivell del llibre, treballo amb artistes, llibres d'artistes, llibres pressions, llibres escènics, llibres molt per a la música, perquè és evident, jo canto amb la poesia, aquesta vespreada que han d'anar-ho també, i ho llibres amb la dansa, la videó, perquè la poesia és un art que és faig per si partits amb els altres arts. De fet, aquest vespre t'acompanyarà a l'Orfeón Rick Moreira, si no t'hi malentès, que és un grup local, per tant, ajuntarem oxitat, també, i la part local de Sant Just. Per cert, no sé si coneixes el poeta Joan Margarit. Joan Margarit, sí? Sí, sí. He recontrat Joan Margarit, la primera vegada, perquè fa la traducció d'un poeta d'un d'unes, que es diu Rolando Catán, que és molt inspirat per Joan Margarit. El primer escontre és en un llibre, i després l'he recontrat en Escòcia, físicament, a un festival. Doncs no sé si serà avui el Joan Margarit o no el recital, però és un poeta Sant Just Teng, i a més a més fa poc també ens ha de fer un recital de poesia, i a més jo crec que també té bastantes similituds amb la teva poesia, perquè ella escriu en català i en castellà, pràcticament de forma simultània, es tradueix a ell mateix, i també els temes de poesia natural tenen molt a dir, també, la seva poesia. O sigui que avui sonirà un municipi amb un poeta també molt conegut, doncs amb l'Aurelia Laçac, que portava la seva poesia oxitana aquí a Sant Just. Monts, moltes gràcies per haver-nos atès. Gràcies per tot. I que vagi aviat. I que vagi molt bé aquest recital d'aquest vespre, a les 8. Sí, gràcies. Gràcies, bon dia. Bon dia. Doncs hem parlat amb l'Aurelia Laçac d'aquest recital de poesia que tindrà lloc aquest vespre a les 8, a la sala Piquet de La Taneu. Intervindrà també l'Orfeo Enric Morera, i és un acte mercat en el novembre literari. Fem ara una petita pausa musical. I tornem amb la tertúlia dels dixous. Fins ara. Bona nit. A la platja de Barcelona alguna nit de juliol i escriurem que no ens patran mai més la vida que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. Parlem de la vida que ha de vindre de tots els homes que estimen els altres homes et pregunto si existeix la humanitat si hem de declarar a la guerra algun exercit d'ignorants. Mira, jo ja t'he vist plorar i creu-me quan et dic que em passa igual quan em cantes les cançons mentre treballes a s'enganat amb els dubtes com margeixims del meu cap. Tornarem a posar els teus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol i escriurem que no ens patran mai més la vida que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. I mentre la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopada i la nit té en por de posar ordre aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard. Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons i treure l'energia necessària per lluitar-hi sobreviure en aquest maleït món. Tornarem a posar els teus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol i escriurem que no ens patran mai més la vida que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. Tornarem a posar els teus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol i escriurem que no ens patran mai més la vida que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. Ha segut a la plaça del sortidó aquí t'espero com si fos el primer va. La voem on comença el carrer Blaï que és la petita rambla del poble sec. Els matins de Déu a una s'enjusa la ràdio just a la fusta. Hauríem d'anar a la nit de la nit. Després de l'entrevista del dia comencem la tartulia dels dijous. Avui hem fet plè. Però falta el pere. Ho saludo abans de aguantar a parlar. Hola, Montse, bon dia. Hola, Joan. Molt, bon dia. Hola, Marina. Hola, guapo. Hola, Arbra. Hola, bon dia. La Lina ha dit que avui la cosa estava... No, no, és que estan els contertúliers, els meus amics, que els estimo molt, estan a Ferbacents. A Ferbacents? Sí, és com una espirina. Saps que la tia s'ha mocuat i conec. No, de les a Ferbacents, no de les que se'n passen sense avuny. No, no, a Ferbacents, a Ferbacents. Però per fer pel fred, potser. Sí, com a contrast. Les lliures no se n'estan espanyolets. O perquè estem a la vora de plegar i estem satisfets. A plegar, a la vacana. No, de que s'acaba el mes. Ah, s'acaba el mes i l'any. Avui el 30. Els que us dieu, entreu, avui és a Felicitats. Ets veritat, que s'entendreu, eh? Sí, sí, s'entendreu. No, no, s'entendreu, sí. No ho dic, perquè sí, no no per res. És que el sàpig del sàpig del que he tingut, sí. Bé, Sergi, ara venen la campanya electoral i jo sóc fèsil en sí. I és ta vegada més encara, perquè no t'he sentit. La campanya electoral només té un sentit, que és estar a favor de la dictadura o estar a favor de la democràcia. I prou, i resistència. No n'hi ha en pòrremes, ni just per a si, ni l'altre, però en té ni pòrremes, perquè els pòrremes que tenen estan anulats i no es preveu que deixin d'estar anulats. Ah, som-hi. Per tant, l'únic que es guanyen a les eleccions és no dir que guanyen els colpistes. És l'únic, per un de vist, a mi. Per tant, les discussions seran absolutament banals. Absolutament banals, perquè no té... S'havia discutit en democràcia de pòrremes, i els pòrremes no, perquè el pòrrem principal, estan anulats, i sí que eren anulats. L'únic és una resistència cívica que no guanyen els colpistes. I per tant, ja ningú no ens campanya sol parlar en esta mena. Per tant, s'ha d'anar a votar o no? I tant! I tant! Sí, perquè l'únic pòrrem és resistir, resistència, però no tenen més pòrremes, no tenen la segura social, no, no s'estan anulats. No hi ha programes. Hi ha unes... Sí, ja està. No hi ha cap. Només hi ha resistència, i és molt important guanyar-los, fent resistència i esperar-ho. Sí, perquè no ens deixaran tampoc fer el programa. La campanya serà absolutament absurda. No, però fan campanya, eh? Sí, i que farà, ja ho s'agafaran. Per a mi, que ja no participava els altres, ja no em dona la gana d'entrar en aquella volatge, ni de dir més i dir més, perquè són dir més i dir més, són para de programes. Està que almenys para de programes i programes estan prohibits. Sí, i tant, i tant. A més, una campanya que es basa, no ja em refereixo amb aquesta, però en totes, en parlar malament del contrari, en lloc d'explicar, cadascú, com tu dius, el programa, el que pensa fer, en ve de la societat, doncs, escolta'm, aquestes campanyes són... Just per Catalunya, és càrrec republicana, el mateix programa, Gràxtret. La CUP, seguís parlant de la República Parquina de l'Apòlica Sistema... Són per Catalunya el PDeCAT, no? Sí, o que el PDeCAT és convergència, no? Sí, era... Era, era, era. Jo crec que li queda poc. Jo crec que li queda poc d'això perquè la dreta budgesa no queda molts. És, és un partit nacionalista català, per dir-ho. Però quin programa van a plantejar si no tenen... El que tinguin no era de l'hi tumbarant, no l'hi llegaran. Si el control de l'economia la tenen totalment, resistència, totostres, tenen un programa que és resistència de que no guanyen els altres, que, a més a més, seríem els grors. El cop d'estar campigat seríem els grors, si guanyessin. A més. És molt important, molt important que no guanyen, però ja està tot dit, no n'hi ha més programa per mi. Perquè tinc que perdre el temps, ni cal fam, dit, és directe, les tertúlies... El mare et genera. Home, aquí hem de fer campany... Hem de donar veu a la campanya, a la ranya. Bueno, aquí sí. No a la tertúlia, eh? No, les campanyes, aquí... Estava parlant de mi mateix. Per l'altre, heu de fer la vostra feina professional. Donar veu? I parlant jo com a persona i tertúlia que vinc aquí. Que miraràs cada, en aquella de la campanya, no parles de res, deia. Evidentment que s'ha d'anar a votar, de la única manera, sempre. Però vol dir, no, diria no. Però, per l'únic programa que tenim, aquests tres partits, hi ha algú que... aquests que estan al mig, que diuen que estan al mig, que no estan ni en un d'altres, és resistència a l'únic que tenim. I és important, aquesta resistència. Oh, clar. Però sí, perquè... Ja m'esparla molt clar, la van fer un cop d'estat. Que no... Bueno, tenen el poder a les mans i fan el que volen. No, no, a fora estava mirant una... L'Oberna, un partit que té un 6% de vots. Sí. A fora ja hi ha... Victorialment, exacte. A fora hi ha un titular que diu que el Tribunal Constitucional va acceptar que realment es podia fer aquesta decisió que va prendre amb solució única que es podia fer sempre quan pogués donar mà a les esmenes. O sigui, que... Això que diuen ells, que van tancar el Parlament i que tal i que qual, amb una sola sessió, es podia fer el que tenia que haver mantingut perquè els altres partits donessin esmenes, però si van agafar el portant i se'n van anar, tampoc no podien fer res. O sigui, que... Estan entre Pinto i Val de Moro dintre de la llei. Tanta llei i tanta cosa de cara a la Constitució, que s'omple la boca i no la complica. Per parlar-ne molt, però de la veritat, no negocien mai. No negocien mai. Si no negocien, estem sempre al mateix punt de partida. No ens movem. Cada un, els seus, sense arribar a fer una, diguéssim, la votació, i que alguns partits que estiguin d'acord, perquè més o menys el seu programa pot ser semblant, perquè si no fan aquesta composició de lligar-se, quedarem igual que estem ara. Sí, no ho sé. A mi em va ser que sigui una majoria que sortís una majoria del PP, o que sortís una majoria... I en la campanya que està fent el senyor García Elviol, que em perdoni, perquè allò no és fer campanya, allò és bordar. L'altre ja va dir que a TV3... És el seu estil. No són normals. Això que diu l'Àrbara. El que passa és que els dos dies van anar a TV3, precisament, amb la Lídia, i la Lídia el va pentinar. Diuen així que vostè, que pensa que nosaltres no som... No, no vosaltres. És que els col·laboradors i la plataforma que munta els programes... Escolta, tinguis una mica d'èthica. Es poden dir les mateixes coses ben dites i sense insultar. No, ell va dir que tancaria TV3... No, no, i que controlaria les escoles... Amb gent no professional. Normal. Va utilitzar aquest nom. Això li va dir la Lídia. Llavors, què dius? Que és que nosaltres som normals? Això és semblant que el Franco, que el normal eren els que... Els pares de família, el nacional catòlico, i de la falange o del moviment, seran normal, i els altres eren els rojos comunistes amb el son. O sigui, és el mateix estil. No sé, los contubernios. Era gent exterminal. No diu que era exterminal, però el vol traure del mig. No sé si... I que desferà tot el que ha fet el govern de dos anys enrere. Que ho desferà tot. El que t'endrien que fer és enviar quartos, perquè totes diu que ells tenen l'administració, les seves mans, a Madrid, està patint tots els sectors, sobretot el tercer sector. Diu perquè s'havien de convocar en 200 places per cuidar nens amb discapacitats i persones amb discapacitats, i no les podem convocar i aquestes persones no tenen aquests serveis. O sigui, això és el que tindrien que mirar i no la política. Que la política és realment fer un bé a la societat i no per les seves idees de partit. Ja, però no es funciona. Generalment no funciona. Home, però també cada partit suposo que defensa... Defensa el partit. Defensa el partit. Però no el bé comú. Sí, per això deia jo que el programa que he pogut tenir els partits independentistes d'aquell aspecte de temes socials és estar totalment invalidat si no el van a poder fer. Si ja està, invalidat. Que continuaran aplicant els 150.000. Ja l'entrada del mitjans, ja tenen controlat tot el Montoro i l'economia i tal. Ara sí, és important que no guanyem perquè seria la hòstia. No, perquè llavors guanyaríem del tot. Fins aquí ho han fet malament. I el que va dir allà, el d'això, el Senat, que tot allò eren imatges que estaven filmades tot el de l'1 d'octubre. I que era mentida. Sí, però... Com s'han anat reient de sobre personatges que tenien unes idees clares sobre el que havien de fer. S'han tret de sobre el trapero. O clar, tothom. Tota la Mosos d'Esquadra que ho van fer molt bé quan l'ha atentat. Ara no compten, ara no compten. Vull dir, tota una sèrie de persones que tenien idees que podien ser positives, se l'has anat reient, les han anat descartant. A l'hora que s'entrem que aquest imat, que era l'ideol, resulta que era un informador de la polèmica. Sí, sí, sí. Així que t'ha castanyat. Fia un doble joc i no s'entrava. O si li pagaven i tot, perquè era un informador. Era un informador, cobrem molt. Era un informador. El que va... El imat, que era l'idiòleg del grup aquest que ha fet l'atemptat. Que va morir allà, en la casa aquella del Delta, quan va esportar... Vasca la tal a tal. Reparan els explosius. Era això. Igual com ja ha passat abans, que uns hi hi ha d'histes que havien vist a la policia nacional que els Mossos els estaven darrere. Ja ha passat, també. I en Espanya, o que no s'entenen, o que es dona igual. Exacte. Per cert. I tot que tenia una idea, més o menys...