Entrevista a Just Fosalva, 2n tinent d'Alcaldia - 1/12/2017

Passa un minut i mig d'un quart de 12 del migdia i tenim nosaltres a l'estudi de ràdio d'Esvern, el segon tinent d'alcalde, el Jusfó Salva. Hola, Jus, bon dia. Hola, bon dia. Per fer un repàs del ple d'ahir, un ple que va ser llarg-intens, oi? Va ser un ple, sí, llarg-intens, vam començar a la set de la tarda i jo crec que s'osdíem gairebé a les onze de la nit, sortíem del ple. Déu-n'hi-do, un ple d'aquests llargs com el del mes de setembre també que va ser força llarg. Doncs el tema principal de la sessió d'ahir era, se'ns dubta, el tema dels pressupostos que es van aprovar amb els vots de l'equip de govern, repassem una mica els principals punts d'aquests pressupostos. Aquests pressupostos augmenten la inversió en via pública, se'ns es va dir des del 2007 i havia hagut una de ballada i era recuperar aquest nivell. Sí, sí, nosaltres... És un pressupost que incrementa un 3,74% d'increment global de pressupost, és un pressupost que inverteix en moltíssimes coses, una d'elles és equipaments i via pública per tal d'amiorar tant els equipaments que tenim ara, tant les escoles com tots els equipaments municipals i la pròpia via pública, que també hem estat uns anys on no s'ha pogut fer la inversió que calia en la via pública perquè hem prioritzat altres àmbits, sobretot els àmbits socials, detenció a les persones i ara ho estem recuperant perquè cal recuperar-ho. També s'ha parlat de millores a les escoles, els equipaments de les escoles, quines millores que necessiten els equipaments educatius? Bé, de pressupostats en inversions aquest any tenim la coberta de les escoles en Ferran, la coberta vol dir sostre, perquè tenim goteres, ja fa anys que és un sostre que està envellit, que fa molts anys que s'ha de reformar, s'ha de impermeabilitzar i per tant fer una inversió molt gran a l'escola Canigó impermeabilitzant i fer una coberta nova. També invertim millores en l'escola Montseny, millores també en l'escola Montserrat, a l'espera que també acabem de lligar amb el departament l'ampliació de l'escola i també fem inversions a l'escola Marrecs, tant en climatització com al projecte Pati, un projecte impulsat des del propi centre amb els professionals i les famílies per tal de reformular el Pati com un jardí, un projecte molt interessant. Un altre tema també interessant que es va parlar és la millora del sistema recullida de residus. Quines millores volen implementar en aquest aspecte? Bé, aquest és un tema que ha estat molt debatut en el sí del propi equip de govern. No cal amagar que dins els propis socis de govern teníem posicions d'ispars de quina havia de ser el tipus de recullida selectiva, però teníem un objectiu que era molt comú, que era millorar els 10% de recullida selectiva. A partir del 2018 comencem a veure canvis, canvis en la recullida. Hi haurà contenidors en què es podrà accedir només a unes vegades determinades, que estan tancats, per tal de que la gent reciclimés, són unes millores que comencem a veure d'equipó. És un sistema que és consensuat amb l'equip de govern i que treballarem. També s'ha anat a explicar a la ciutadania, el regidor, el Jusman Foran, ha anat parlant amb els diferents soluccions de veïns i expliquen el sistema, i creiem que és un sistema que ens ajudarà a arribar a les cotes que a Europa ens demana. Crec que són els nivells que requereixen a partir del 2030, oi? 2020 i 2030. Són dos unitzons que hi ha i hem d'anar a París. Cal entendre que la política de residus és una política que ens afecta al dia a dia, però que afecta la manera global, el patrimoni humà i de la terra que deixarem als nostres fills. Per cert, s'havia parlat en genrera del sistema recullida porta a porta, això ha quedat aparcat, entenc. Això és dins de l'equip de govern, hi havia diferents propostes, el porta a porta ha estat demostrat que és el sistema de recullida de residus que aconsegués un millor resultat, però era un sistema que vam d'escartar perquè políticament no s'ha volgut apostar per aquest sistema. Si en preguntes com ho ve, et diria que no et traslladés la nostra aposta, però entarem que estem en un equip de govern i que per tant hem d'intentar trobar consensos, és el que hem fet, trobar consens per millorar la recullida de residus. Un altre aspecte que també inclou els pressupostos és un augment de les subvencions a les entitats, d'un 10%. Correcte. Hem decidit augmentar un 10% les diferents bosses d'esports, de cultura, de joventut, de solidaritat, perquè fa a les entitats. Això no vol dir que a cada entitat rebrà un 10% més del que hi havia, el que vol dir és que quan ells concursin amb la borsa, amb la borsa que tenim per cada secció, hi haurà un 10% més. Per tant, depenent dels projectes que es presentin, les presentin, podran rebre més o menys. En total, totes les entitats rebran més i tindran access a més diners. Un altre tema que havia portat una certa polèmica en plens anteriors era el de les indemnitzacions per assistències a les sessions dels òrgans col·legiats, que crec que ho van aprovar tots els partits, excepte el PDeCAT, que s'hi va abstenir. En la sessió del setembre, si no recordo malament què va ser el setembre d'octubre, no me'n recordo si va ser la passada de l'anterior, es va portar aquest punt a plè, i veient que era un punt que s'havia tractat tant amb oposició com amb equip de govern, vam veure que es volia fer un vot a contraïm per part del PDeCAT i vam decidir que si havia sigut una cosa treballada, a nosaltres no podíem entendre per què es votaven contra i que si es votaven contra és que algú no es veia d'ahir, i que, per tant, retiràvem el punt per seguir-lo treballant, perquè si no es veu veig que s'ha de seguir treballant, va arribar un consens i un acord. I l'entret a portar a plè, PDeCAT va decidir abstenir-se i al final vam votar a favor, i vam decidir votar-lo a favor perquè també tant ciutadans com PP l'havia votat a favor i creiem que era just tirar-lo endavant. Per què no es va votar a favor al PDeCAT? No ho vam preguntar, perquè ens va estranyar molt que el PDeCAT decidís no abstenir-se en aquesta votació, perquè el Pere havia vingut i havia estat treballant en aquesta proposta, i es van dir que des del grup municipal s'havia decidit abstenir-se. És la seva decisió i que hem de respectar el seu vot, i ja està, no ho puc dir res més en aquest sentit. També el PDeCAT va comentar que la partida del pressupost participatiu no apareix en els pressupostos de l'any 20. Per què? Bé, cal, potser, posar en context tot plegat. Els pressupostos participatius són la iniciativa que es comença en el pressupost 2017, el pressupost de l'any passat. És una iniciativa que es consensua i es treballa amb tots els partits de la casa. Per tant, en oposició com a govern, treballem quina ha de ser el mètode, definim un objectiu final. I comencem a entendre que han d'anar pas a pas i que, per tant, fem una primera prova, que va ser l'any passat, que era una bossa concreta de diners, on hi havia una sèrie de projectes, i la ciutadania votava, va guanyar el pintar les escoles. Nosaltres vam fer una revisió d'aquest procés i ja es decides que hi hauran canvis. Per això no hi ha aquesta partida. Això no vol dir que no hi hagi pressupostos participatius. També dir que, per altra banda, que no hi hagi una partida per a pressupostos participatius, no vol dir que no hi hagi participació ciutadana en la decisió de com es desgasten els diners. Per exemple, el Pla Jove, que s'ha treballat amb la juventut, destinar recursos de la casa, de pressupost, a les accions que els joves han triat. Això és fer un pressupost participatiu, no és fer un pressupost participatiu, però és generar participació que influïs directament en els pressupostos. El projecte educatiu de ciutat, que també s'han sortit projectes de la ciutadania, aquests projectes tindran un cost, i aquest cost s'ha sumit per l'assumptament, per tant, caurà en els propis pressupostos. Per tant, això continua fent una participació de la ciutadania en influència en el pressupost. I qui diu el PEC, també diu el PAC, el Pla d'Actuació Cultural, que també és un pla que es fa des de la participació ciutadana i que també té influència en els pressupostos. Per tant, que no hi hagi una partida ciutadana de pressupostos participatius, no vol dir que no hi hagi participació de la ciutadania en els pressupostos. Canvien les formes, però són els alfons. Jo crec que ho simplifica molt, simfiquen molt el missatge dient que no som participatius, que no volem generar participació, i crec que la participació es pot generar de moltíssimes maneres, i crec que tenim una ciutadania implicada i que vol participar en diferents projectes. I així es demostra, el Pla Joga va ser un èxit, el PEC ha sigut un èxit, jo crec que hi ha moltes maneres de veure-ho, i esperem que des de la regidoria de participació ens facin una proposta de com treballar els pressupostos participatius de cara a aquest any. Doncs, amb això tanquem la carpeta de pressupostos, que va ser el tema principal del ple d'ahir, i passem ara a les moccions. Ni va bé tres, però especialment m'agradaria preguntar-te sobre l'emoció que va presentar els ulls municipals de Movem, Esquerra i PCC en defensa de l'educació com a eina de cohesió. Quin era el fons o la finalitat d'aquesta emoció? La finalitat d'aquesta emoció era posar de relleu que hi havia una sèrie d'atacs per part de PP i ciutadans a l'escola catalana i al model d'escola catalana. No venen fonamentats des d'una base provada, sinó des de l'idea davant l'absència del debat polític. En tota la qüestió nacional es vol instrumentalitzar l'escola i la funció dels docents per justificar les seves polítiques recentalitzadores. Jo, que es basen en l'enegdotari, ja li vaig dir el pròpia Guillermo, regidor de Ciutadans, que em posava tot d'exemples a Tai d'enècdota per intentar generalitzar el que era l'escola catalana. Vaig dir-li que el propi Llober Rivera havia sortit amb un suposat llibre d'atacs, amb un suposat mapa polític dels països catalans, dient que era l'adclinador, i era un encilopèdia del Club Super3, amb un mapa lingüístic, que no era un mapa polític, que és molt diferent. Jo crec que són unes crítiques que no tenen cap mena de fonament i nosaltres ja hem dit, per activa i per passiva, que defensem l'escola catalana, i així ho seguirem fent, de fet, va ser una emoció ampliamente aprovada per l'equip de govern, i també m'agradaria destacar que, en el conseller Escola Municipal Anterior, les pròpies escoles, els pròpies centres educatius, amb les seves direccions al català, van decidir fer un manifest en favor de l'escola catalana defensant la seva llibertat i la seva dignitat, que ha estat trapitjada en aquestes últimes setmanes en diferents mitjans de comunicació per part d'aquests seus partits. Per la part que et toca com a regidor d'educació, que no és que s'està utilitzant en accés a l'escola com a eina política? Sí, sí, s'està utilitzant en accés a l'escola com a eina política, i jo crec que és una línia vermella que els partits no hauríem de trapitjar. Jo crec que el debat a l'escola no ha de ser aquest, no han de centrar el debat de l'escola en la llengua, la immersió lingüística o l'adductivament. Hem de centrar el debat a l'escola en les realitables reptes que ha de tenir a l'escola durant aquest segle XXI. Té reptes de les agregacions escolars, de les desigualtats educatives, del paper del mestre i de la seva professionalitat, de la capacitat de les escoles per triar lliurement el seu currícul i més autonomia de centre, per les noves pedagogies que aborden els diferents centres i com legislar-les i abordar-les, per un millor desplegament de la llei d'educació de Catalunya, que encara no ha estat desplegada el tot, i falten recursos per tenir més recursos per la diversitat, en el fons per afrontar aquesta escola del segle XXI, que ha de mirar cap al futur, que ha de mirar què hem de treballar per viure junts, i que aquests han de ser les realitables preguntes que els polítics ens hem de fer, i no pas si adductrimem o no adductrimem, basat en falsedats, en mentides i en un edat dotari que no és de rebut generalitzat. Sobretot forma part d'aquesta crispeció política generalitzada que s'està produint, com també forma part d'això les pintades que van aparèixer cap de setmana passat, arreu de Sant Just, i que també van tenir el seu protagonisme entre cometes al ple d'ahir. Doncs sí, van tenir el seu protagonisme, perquè des de l'equip de govern vam llegir un comunicat que condemnàvem les pintades, i que si em permet, m'agradaria reproduir-lo aquí ara, perquè la gent el pugui sentir. Diu així, als grups de govern de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, l'especialista d'Esquerra i Moviment de Sant Just, condemnem energicament les pintades amb missatges i símbols fascistes, aparagudes durant el darrer cap de setmana diversos indrets de la nostra població, i el llançament de pedres a finestres de propietats particulars. Així mateix, també condemnem la reacció a moda de més pintades com a resposta als fets. Reafirmem el nostre compromís amb la llibertat d'expressió de tota la ciutadania, sempre que defensi valors democràtics i respectuos amb la diversitat de pensament. Des del consistori, fem una crida al respecte pel pluralisme polític, i demanem que, com ha corregut fins ara, no es caiguin les provocacions, reivindiquem l'espai públic com l'espai de totes i tots, un espai de trobada, de diàleg i construcció ciutadana. Pintar façana està provit per ordenar-se, i no és la manera de reivindicar-se. L'espai públic són un acte profundament incínic i poc respectuós amb els veïns i veïnes. Per a aquestes raons, des de l'Ajuntament procedem a tapar totes les pintades de comú cor amb les comunitats de veïns que s'hi expressin. Comuniquem que des del primer moment hem posat tots els recursos necessaris al saber de l'investigació que estem doent a terme als Mossos d'Esquadra per identificar els i les autores dels fets. Jo crec que aquest comunicat resumés perfectament la voluntat del govern. Per a una banda de condemnar els missatges feixits, feixistes tenim molt clar que contra el feixisme n'hi ha un pas enrere. A l'hora també, durant la ciutadania, que l'espai públic és un espai de tots i de totes, i que hem de respectar i hem de conviure junts, que per a això nosaltres taparem totes aquestes pintades que generen tensió i trenca la convivència, i de l'hora també posar a disposició policial totes les proves que podem tenir de càmeres, tant de públics com privades, que la investigació tiri endavant i puguem trobar les persones que han fet aquestes pintades. Heu trobat alguna cosa des de la policia local? No, ara jo no tinc informació. Jo crec que la investigació s'està desenvolupant, que en aquests casos cal ser discret perquè la investigació va arribar a Montport i hem de deixar fer els cossos de seguretat. Per acabar-me amb el ple, ahir també va presentar la seva renúncia, la de Ferran Torst a la Regidoria de Comerç. Això direm que s'asoficialitza i hi haurà un relleu. Sí, hi haurà un relleu que esperem que es pugui ser el proper ple de desembre. El Ferran deixa la Regidoria i bé, és una llàstima. He sigut una gran persona i una gran professional, jo crec que ha impulsat des de comers grans iniciatives i projectes que han vist transformar el poble, el shopping night ni de tapes. Ells van fer Barcelona, s'estan copiant. Realment són iniciatives que han tingut un impacte molt positiu pel comerç i la convivència del poble. Jo crec que en aquest sentit hem d'estar molt contents. La Regidoria de Comerç ha fet un gran sala amb el Ferran al capdavant. És una llàstima que ens abandoni. A més, és una persona que es podia parlar amb ell, es podia dialogar, tenia enteresa, i quan calien, i quan calien, és una gran perda. Esperem que la persona que vingui, que estic convençut que ho farà igual de bé, pugui seguir una Regidoria de Comercia i continuar amb la línia que estava marcando el Ferran, que creu una línia francament molt bona. I en aquest sentit, desitjar-li molta sort i encerts el Ferran que ens deixa i ens seguirem veient pel poble. I entra la Montse Molinero. Correcte, sí, sí. I el Ferran també ho va oficialitzar en el propi... en el ple, en el consistori, i sí, sí, va oficialitzar que la persona que entraria per part d'agistes d'Esquerra era la Montse Molinero. Ja per acabar l'entrevista, un tema fora de ple, el dia internacional de la ciutat educadora que se celebrat aquesta setmana, com va anar aquest dia? Bé, va ser ahir, el 30 de novembre. Aquest és el segon any que se'n just celebrem aquest dia. El primer any vam fer una sèrie d'activitats per la tarda obertes a la ciutadania, a la plaça Malaret. I aquest any hem pogut intentar implicar també els centres educatius. En aquest cas ens hem sentat amb 6è de Primària i 1è d'Eso de totes les escoles de Sant Just. Hem fet una activitat que crec que el resultat serà molt xulo. Hem treballat des... ells van estar de 9 i mig, a 12 i mig, pràcticament al casal de joves, treballant diferents aptituds artístiques, entorn la idea de la convivència i la pau a la ciutat. Van treballar a teatre, dansa, can i pintura. I vam fer... han creat un vídeo que d'aquí poc jo crec que ja estarà penjat al canal de YouTube de l'Ajuntament, un vídeo on els nens vaja, canten i expressa una mica tots aquests valors que se'n just té entorn a la ciutat educadora. Sóc el que fa al matí, d'ahir vam fer aquesta activitat que va ser una activitat amb més de 250 nanos que ens agraïm molt l'emplicació dels centres educatius perquè vinguessin i fessin aquesta activitat. I després, per la tarda, vam tenir activitat aquí, a la plaça Bardague, dir que era una tarda una mica complicada, feia fred i tal. Continua donant les gràcies al Centre d'Estudis en Justencs, a la xarxa, a Eva i a Carrau, perquè vam venir i vam preparar activitats perquè la ciutadania que s'hi volgués apropar vingués. Va venir una tarda, una mica freda, vam venir gent, però creiem que hem de revisar potser aquest aspecte i buscar un espai més a l'interior perquè potser el 30 de novembre fa fred i haurem de revisar a veure com. Depèn, pot ser un dia calorós o un dia fred? Sí, també el sol marxa i aquest any que va ser les temperatures precisament d'aquesta setmana ens vam trobar que molta gent es va quedar a casa. Ja mirarem com ho podem fer millor perquè la ciutadania et gaudessi aquest dia, que és un dia molt important per a la ciutadania, perquè sabrem que se'n just som ciutat educadora. O sigui que ja anirem fent cada any millor, és el segon any. Molt bé, doncs amb això acabem just. Moltes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies a tu i bon cap de setmana. Igualment, moltes gràcies i fins aviat. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies per haver vingut.