Entrevista a Miquel Altadill, conseller comarcal de la CUP - 11/12/2017

Fa tant quatre minuts per dos quarts de 12 del migdia hem comentat abans hem explicat que avui comença la ronda d'entrevistes pactades pels partits a l'Ajuntament de Sant Just i comencem amb la CUP, un partit que tot i no teniu secció local de Sant Just es presenta a aquestes eleccions i per tant comencem amb la CUP. I per fer-ho tenim amb nosaltres el telèfon, el Miquel Altadill, que és conselló comarcal de la CUP i membre de CUP Esparraguerà. Hola Miquel, bon dia. Hola, bon dia. Què tal? Doncs expliqui'ns, quin és el programa que té la CUP per, de cara a aquestes eleccions, el 20 de desembre? A veure, de cara a aquestes eleccions i legítimes convocades per la força des del govern de Madrid i aplicant l'article 155, aquesta mena de cop d'estat encobert, la CUP és l'expressió del municipalisme i és com si diguéssim l'eina que uneix a tot un moviment que ja fa anys que ha estat el carrer i que ha estat vigent la seva lluita en molts dels àmbits d'aquest país. I és un altre cop mobilitzar la gent a que voti, ho dic nosaltres, les opcions de la unitat popular, que és tot aquest moviment ampli de casals, de deneus, d'aquestes eleccions que no teníem ganes d'anar, que fins i tot va haver-hi el dubte i van haver-hi unes setmanes decidint si ens presentàvem, i bé, tot va a votar que ens presentéssim, per recuperar una mica les institucions catalanes i sumar des de baix, des de l'esquerra, aquesta mesuria social que hi ha en aquests moments a Catalunya per la construcció d'un país nou, pel procés constituent, i una mica posar les bases d'un futur millor per la nostra gent i per la nostra ciutadania. Com deies, unes eleccions que ni de bon tros són unes eleccions normals, convocades per a Resta d'Espanyol després d'aplicar l'article 155, dius que les considereu i les ítimes? Sí, si ens teníem el funcionament de l'autonomia de Catalunya fins ara, el tot estat per convocar aquestes eleccions sempre i així era el president de la Generalitat. En aquest cas s'aplica aquest mal anomenat article 55, que és un cop d'estat encobert per als elements més reaccionaris de l'estat. No ha sigut la voluntat dels membres escollits democràticament que han convocat aquestes eleccions, sinó que s'han posat des de Madrid. I l'opció, i sobretot ara que estem parlant del Bas d'Obregat, l'opció majoritària des de molts dels àmbits era no hem de legitimar aquestes eleccions, però després d'una reflexió interna i com sabeu, la CUP ens agrada parlar i debatre i hem d'anar a totes i a guanyar-les per restaurar la voluntat del que va ser l'1 d'octubre del referèndum i seguir en aquest camí que ens ha de portar a la llibertat del país i a una millor justícia social per a tota la gent. Suposo, com deies, que l'argument principal per presentar-s'hi és no s'ha de dir, tampoc? No, clar, el tema, nosaltres no vam s'ha de dir... Ja, doncs, demanant que es fes aquest referèndum, que s'instaurés que explica més la República, i, llavors, no s'ha de dir en aquest xantatge i continuar amb la línia per aconseguir aquests objectius que en aquests moments són majoritaris de Catalunya, que és d'un referèndum, i nosaltres creiem que hi ha una majoria social a favor de construir un estat propi i, sobretot, des del nostre punt de vista, per construir una societat molt més igualitària, poder governar-nos des d'aquí, poder fer les nostres lleis, que moltes van encaminades en millores socials que des del govern termesit els últims anys han estat tombant, per tant, és avançant aquest camí que havíem iniciat, i des de la CUP és no renunciar a res, i com tots els canvis en la història, per les millores dels drets de les minories, pels drets de la dona, s'ha fet desobeir, perquè, si no, encara els drets laborals, si no, encara estarien, en molts casos, amb un sistema de semidesclevitud, s'ha d'infeudar-los, per tant, la idea és desobeir com a motor betambi i aconseguir més drets per la gent. Per tant, no renunciar a res, això mai, i des de la CUP podem estar segurs que continuarem, ho presentem igual que ens presentàvem fa dos, fa tres anys quan vam entrar per primera vegada al Parlament, amb el mateix projecte, el de la Unitat Popular. La CUP està d'en negociacions per formar una candidatura a conjunt amb Esquerra i Junts per Catalunya, o havia estat en el seu moment? Ara, a la que es van convocar aquestes eleccions i legítimes, evidentment, dins de la CUP, hi ha moltes sensibilitats, i una de les opcions, com ja va sortir la premsa i així, era la de coalició, una coalició més àmplia, una coalició transversal, també una coalició més de moviments d'Esquerres, però vaja, com es van anar desenvolupant els esdeveniments, i la majoria de la gent de la CUP ja es va optar per la candidatura pròpia de la CUP amb el nostre programa. Creu que el fet que Esquerra i Junts per Catalunya es presentin per separat pot afectar d'alguna manera el resultat de la CUP? A veure, això és també una mica de política ficció. Això també hi haurà moltes maneres diferents, a veure-ho. Jo quasi que aquí parlaria a nivell personal, però vaja, crec que el nostre espai i d'on podem aconseguir vots a la CUP, però també hi haurà moltes maneres diferents de la CUP. El que hem de fer és que anem a les eleccions del 2015, és que es pot arribar amb el mateix missatge de referèndum a un república procés constituent a tot un segment de gent que no es trobava a la CUP o a la CUP o a la CUP o a la CUP o a la CUP. A veure, si ens trobem en molts casos complicada, podem arribar i així ens hi trobem a uns espais de població molt més així de l'Esquerra tradicional, de moviment obrer, que si anéssim amb una candidatura conjunta no ens trobaríem. I de cara al bloc que diguéssim de lo que seria Junts per Catalunya i Esquerra, hi ha vots que es reparteixen entre ells, evidentment, la voluntat de que la majoria sumi i fins tot ampliem aquesta majoria, sobiranista i de creació de república, esperem i desitgem, i per això la campanya i la lluita que estem donant aquests últims dies ha d'anar encaminada a ampliar aquesta majoria. Com t'ho has dit, parlar ara del que puguin ser resultats és fer política ficció, però si ens posem en el cas de que els partits sobiranistes obtenguin una majoria, com els de res, a l'accions, quin creu que hauria de ser el full de ruta? Instauració de la república i procés constituent. Nosaltres ho portem dient des del principi, des que vam ensenyar al Parlament, que estaríem al costat i com hem estat, tot i que ens hem hagut d'emportar discussió, des de la investigació del Mas, pot també haver d'aprovar uns pressupostos que tal com podem dir que aquestes eleccions són il·legítimes, els pressupostos que la CUP ha de veure obligat a aprovar per tal de tirar endavant el referèndum, doncs vaja, és per el compromís que acabem adquirir pel tema de crear república i que ens ha de començar aquest procés constituent que ens ha d'educar a una millor situació de la gent i de majors llibertats, i com estem veient, si continuem dins de l'estat i de l'organització espanyola, ens són negats sistemàticament. Per tant, les majories que es puguin crear estarem al costat, evidentment, davançant aquest camí. I com hem vist, si algú ha estat intentant pactar fins l'últim moment per intentar aconseguir un acord, referèndums pactats, que vaja que si s'hagués donat des del principi no haguéssim arribat aquesta situació, però no ha sigut possible, doncs estarem al costat de construir aquestes majories per avançar en el que fa dos anys ha anat sortint legitimament del Parlament de Catalunya. Si algú es fa enrere o ara vol continuar en l'autonomisme, perquè no ens trobarà, evidentment, al costat, nosaltres ens presentem i ho tenim clar, és la República, el procés constituent, i retirada del 155 i la llibertat dels presos, per tant, al costat d'això ens trobaran sempre. Sí, pel contrari, el bloc sovianista no ha aconseguit sumar quina sena ells podria presentar per la CUP? A veure, la CUP, diguéssim, la senària serà el de continuar la teina que ha portat fent els últims 45 anys que existeix el moviment de l'esquerra independentista. Els anys 80 i els anys 90 no hi havia una majoria, i nosaltres estaven present continuant reclamant la independència. Ens vam oposar a tot el que va ser l'emàgia de neteix dels jocs polítics, hi havia hagut presos polítics els anys 80, els anys 90, i continuen avent. Per tant, nosaltres continuarem la nostra lluita intentant convèncer la major gent possible, continuar la feina de base, continuar amb un municipalisme on són molt activs, on estan sortint molts núclels de CUP nova, i, vaja, no ens anirem a casa, ni ens quedarem parats davant d'una possible resultat de l'unionisme, que no esperem ni desitgem, però, vaja, nosaltres ens hem forjat durant anys amb les grutes populars i continuarem, des de la trinxera, intentar canviar les coses des de la base i amb la convicció de voler fer les coses bé i lluitar per la millora i per els drets dels ciutadans, per la tua terminació i, vaja, per una millor situació de la població en general, i és el que nosaltres venim a fer, i el que plasmem al Parlament. D'acord. Moltes gràcies, Miquel, per haver-nosat a Ràdio d'Esvern i el 20 de desembre. Segur que moltes d'aquestes preguntes o dubtes que parlem de política ficció s'aniran esveint. Sí, i moltes gràcies a vosaltres per donar-nos la oportunitat. Moltes gràcies i bon dia. Bon dia. Doncs hem fet ja la primera entrevista d'aquesta campanya electoral. Hem començat amb la CUP. Veureu que anem de partits de menys representació a més representació a les últimes eleccions autonòmiques a la Provincia de Barcelona. Hem començat amb la CUP i demà serà el torn del partit popular. Això serà demà. Avui fem una petita pausa molt curta i seguim amb la tertúlia dels dilluns fins ara. La música electrònica és suave. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smuth Jazz Club. T'hi esperem. Gràcies. Doncs ja estem aquí a la Palmiira i a la Carme. Hola, Palmiira, bon dia. Bon dia, tothom. Carles, no ha pogut venir? No, no ha pogut ser pel temps. Pel temps, sí. Doncs el Carles el tenim delicadet i més val que el cuidem i que el dilluns que ve pugui ser aquí. És un dia complicat, no? Digue-m'ho a mi. El dilluns que ve no tenim ràdio, oi? Dilluns que ve, què passa? Dilluns que ve, sí. Per cert, recordeu. Sí, i tant que recordeu. Dimecres. Prova la ràdio. Ja vindrem sense dinar. Ja veurà el voluntariat. Sí, exacte. Tothom qui treballa. Ja vam fer una vegada, no? Si algun col·laborador està escoltant. Ja ho vam fer una vegada. I un sopar també. La vegada ens venen.