Entrevista a Òscar Gil, membre del PPC - 12/12/2017

Passant 11 minuts i mig de les 11 del matí, avui seguim amb les entrevistes de campanya electoral, i vam començar la CUP i avui és el torn del Partit Popular i per parlar precisament de la campanya del Partit Popular, teníem nosaltres l'Òscar Gil o l'Òscar... Hola, què tal? ...representant del Partit Popular i, a més, una persona coneguda aquí a la casa, que acostuma a venir a les tertulies polítiques que fem als divèndres. Avui, per parlar d'aquesta campanya electoral, una campanya i unes eleccions atípiques, no? Sí, tot, tot és molt atípic. Fa temps que a Catalunya, quasi tot, en política és atípic, perquè, clar, ha sortit de la normalitat, i com no podia ser d'una altra manera, si venim d'un procés normal, doncs arribem amb les eleccions que tenen un punt de normalitat, clar. Aquestes eleccions que es van convocar després de l'aplicació de l'Àrtica 155, com creu que tot això pot condicionar el resultat de les eleccions? Bueno, no sé, no sé realment si comportarà una condició. La pregunta seria si les hagués convocat l'expresident Puigdemont, en aquell moment de dubte vital que va tindre, si serien diferents o no. Al final jo crec que seria la mateixa... Tret d'algunes circumstàncies personals d'algun candidat, però com a procés polític i ideològic i de representativitat, jo no crec que no diferiria molt de lo que estem vivint, de les propostes que vivim i de lo que es vol fer, o cada partit vol propós a fer. Suposo que, quan dius situacions personals, et refereixes als consellers que estan a la presó o en aquesta imputada? Més que els candidats, que representen el partit, i que, clar, són una situació anòmala, que hi ha una estada a Brussel·les, perquè no pot tornar. Pots tornar, però no li convé tornar. I una altra, clar, és de la presó preventiva. És una circumstància típica, clar. Creu que, com deies, Carles Puigdemont hauria convocat eleccions en aquell dia famós, que es va especular sobre això. S'hauria pogut evitar l'aplicació d'article 155? Jo estic convençut que sí. Perquè, al final, el pas declaratiu que va comportar el 155 no s'hagués donat. Era una porta que es tancava i que un camí que ja no s'hagués agafat. Tindríem altres circumstàncies, perquè els posèdiments judicials fins les causes, fins el que havia passat, no es pararien. Però aquí s'han comportat ni el 155, ni aquesta premura de prisió preventiva, segurament. Dins del predipopular, però ja veus discordants, en aquest sentit. Això tot és un futurable, que hagués passat lo sí, sí, a aquestes. No sap el que hagués passat. Cada un té la seva... Sí, és política ficció. Cada un té el seu pensament de el que... I, al final, el jutge fa el que vol. Això és una decisió política. Ja hem parlat una mica del context que envolta aquestes accions, que ens dubta són les accions que no són normals. Jo diria que tothom pot estar-hi d'acord. Quin és el programa del partit popular que aquestes accions extraordinàries? Realment, com són extraordinàries, tenen dos plans molt diferents. Un que és el pla normal de propostes d'administració pública i de gestió de la societat. I en aquest pla ha quedat consumit, o consumit en la major part, per al gran procés nacional que es va obrir a Catalunya per parlar de l'independentisme. I que ha devorat totes aquestes propostes de gestió política habitual. En cada pla, clar, els partits són... En principi tothom està deixant davant d'una mica el primer, el que seria la normalitat política, i volcancen el segon. I jo, en aquest sentit, sí que crec que no és una bona campanya per als ciutadans, perquè el que després passarà el dia 22 és que s'haurà de governar a Catalunya. No s'estan escoltant propostes d'aquí necessàriament la línia de govern. Perquè tothom té el foc dintre la visió, el focus posat, en el tema del resultat a nivell nacional. O què farà en aquest nivell nacional cada un dels partits de la construcció? I avui sentíem que es carra, no? Proposo que reobrirà, si no, i tal. La posició del partit popular està molt clara, si és incompletó del govern, del partit popular, que al final de compte, és coherent, amb si mateix, i si torna a obrir pel pròxim govern de la Generalitat, el procés fora de la legalitat, es proposa continuar una segona intervenció, una segona aplicació del 155. I això ha consumit tot l'altre debat possible, i que és més important. Les propostes del PP són coherència en el que està fent el govern nacional. Has comentat un possible escenari, que seria la que tornes a guanyar les forces independentistes o tinguéssim majoria, i que seguissin una ruta similar a la que en segui ara. Què passaria si les forces unionistes sumessin? Quin creu que ha de ser el punt de partida? Si nosaltres, com a unionistes o constitucionalistes, suméssim, crec que tenim el deure del govern de Catalunya. I reformar tot aquest projecte que es va llançar fa uns anys. És que és una obligació amb els nostres electors, les prou per les que ens votaríem. Sí, és cert que aquest debat, unionista, cesesionista o separatista, conforma tota aquesta campanya electoral i tot en un projecte de segona actuació. Més que el debat ideològic, esquerra, centre de tret, o liberar al conservador. Jo crec que és una obligació fer-ho. Tornar a la legalitat ja hem tornat i normalitzar aquesta legalitat. Aquesta seria la línia o la línia que hauria quedat? Volia preguntar també sobre els resultats de les enquestes que s'han fet les últimes setmanes, en què dintre de les forces unionistes, ciutadans, s'enduria gran part del vot útil. Què us sembla aquestes enquestes des del partit popular? Bé, jo ara seré una mica incorrecte. Des de la posició que avui he vingut com a representant del partit popular. L'home és important anar a votar, i jo, antes de la meva posició, demano el vot per als partits constitucionalistes. I, al final, això és una prioritat fonamental. Després d'intre d'aquest àmbit, jo entenc que ciutadans, que és un partit que no governa, té una posició còmode, perquè no prenen decisions i no li comporten un cos. No de rendir comptes. Que amb ningú només fer promeses, quan encara no les has tingut que portar terme, doncs és còmode políticament. Aquesta sí que és una discussió d'intre de l'àmbit polític de la normalitat. Que el que governa suporta un cos, perquè les actuacions que molta gent demanaria, tant en un àmbit com en un altre, són actuacions passionals, i un govern no pot tindre actuacions passionals. Perquè llavors no és solució, si és el que té que ser, si no es converteixen en problema. Que és el que jo crec que va fer el govern de la Generalitat, aquestos últims anys, convertir-se en problema. No atemparar si no incendia. Tornar al tema de les enquestes i previsions de possible resultats, des de la part popular, s'ha fet algun tipus d'autocrítica, perquè ciutadans s'han dut part d'aquest vot, i també d'un espai polític, que d'alguna manera ocupa el partit popular. Per què creieu que la gent... Bé, una mica ho has comentat, per no ser el govern. Però què creieu que ha fet malament el partit popular per quedar-se com a última força, i en canvi que els ciutadans guanyin tant? En principi ja veurem el resultat final. Això no ho sabem encara. És encara politia ficció. És presumir amb unes enquestes. Jo no crec que estem en el moment de fer autocrítica. També si s'ha de fer es farà el dia 22, i sempre s'ha de fer autocrítica. Sempre es poden fer coses millors. Jo sí que penso que això és pedra de toc fonamental. El no tindrà responsabilitat de govern, et permet dir coses que si la tens no pots dir. Perquè no les pots fer. Perquè al final tu tens que donar solucions i no generar més incendi, en lo possible. I el que no té aquesta responsabilitat, sempre pot anar a buscar aquest instint gregari, que al final la política i la ideologia comporta. Jo crec que va per aquí, per aquesta línia. Des del partit socialista, Miquel Iceta, ha dit que voldria liderar una possible coalició de partits unitistes, o veieu possible que el partit socialista, ciutadans i partit popular poguessin unir força si sumen després de les eleccions? Jo, per la part que conec del partit popular, estic convençut que sí seria. Però convençut. El partit popular no serà un problema per això. En aquest sentit estaria passant el mateix que estar passant al costat independentista, perquè partits que són molt diferents en altres aspectes poden arribar a unir forces només per... Jo parlo amb la meva mansió, que ha passat per damunt de la normalitat social política, ha passat tot aquest procés de... independentista, o sesionista, digue-li com vulguis, respectar el partit popular hi ha una prioritat absoluta, també en això, és complir les lleis i la constitució, i amb qualsevol que estigui en aquesta sintonia nosaltres li donarem suport per fer això, per fer altres coses. Si és o no és un altre, també ho diran els vots, les posicions, les conveniències polítiques que puguin sortir, però des de la nostra part segur, que tenim la voluntat plena d'una suport a un president de la Generalitat, si no poden ser nosaltres, que sigui constitucionalista. Volia preguntar també quina opinió em mereix la campanya que està fent Xavier García el viol, fins i tot també una mica agressiva en alguns aspectes, per exemple, amb les vacacions que va fer respecte a TV3. Bueno, escolta, a mi no em van ser blames agresives, jo ell es va retractar i això es va retractar, les va, diguem, enmarcar, no? Va dir que proposaria tancar TV3 i reobrir-la amb gent que fos normal. Jo estic totalment d'acord amb això. Crec que la declaració no es pot dir més clara i més nítida i no em sembla que sigui extrema, em sembla molt raonable, només has de posar TV3 i veure-la un dia. Qualsevol tema polític, i arribar a la conclusió, és una televisió de part o plural, i crec que aquesta reflexió la pot fer qualsevol persona que tingui la ideologia que tingui, i un medi públic que sigui de part, no és un medi normal. I això no té res a veure amb el que li va dir la Mònica Tarriba, se'n sembla, o no sé qui li va fer l'entrevista, de si les maquilladores... Això és buscar la demagogia amb l'expressió. Estem parlant de la línia ideològica i de la posició política que pren TV3. I hi ha gent a TV3 que no actua amb la normalitat que té que actuar un mitjà públic i un periodista que té un sou públic. Potser va ser la forma de dir-ho, va donar peu a aquestes interpretacions. El partit popular, de vegades, piquem una mica de dificultat de comunicació. I és habitual, no és... I ens costa transmetre determinats missatges, que són fàcilment manipulables per la contrapart, o el que els vol manipular. Però, amb això, jo estic totalment d'acord amb la posició que va manifestar en el seu moment. I crec que, ben explicada, és capaç qualsevol persona d'entendre-la, encara que no comparteixi la ideologia del partit popular. Un altre tema que també ha estat, li hem cavall de batalla, entre cometes, durant la precampanya i durant la campanya, és el tema de les escoles catalanes, que ens centrat també per aquest debat. Què creieu que cal reformar l'escola catalana? Què cal canviar? De l'escola catalana. Però què és l'escola catalana? L'escola que hi ha a Catalunya, entenc? O és una cosa especial que està fora de la lògica normal de l'escola? Suposo que el tema de la immersió lingüística, no? No sé si m'entens el que vull amb aquesta reflexió que faig. Parlem de l'escola catalana, que fos una revelació divina que ha sigut aquí, que la tenim en una urna. Suposo que després parlarem de urnes, també. Però... Però... Escola catalana. Doncs l'escola catalana, com Catalunya, és una part de l'escola espanyola, com Catalunya és una part d'Espanya, i l'escola... Barcelona és una part de l'escola catalana, té una dinàmica pròpia, perquè té un sostrat cultural propi, però que no la fa ni especial, ni diferent, ni no diferent. Respecte a la immersió lingüística, jo crec que l'escola que avui tenim a Catalunya sempre... l'escola que tenim no, perquè també té una certa part d'utilització, però tota la estructura escolar que té Catalunya i les lleis que la comporten, si no estic molt equivocat, i crec que no, sempre han tingut el respaldo del partit popular. Una altra cosa és, tindre una eina, com és la immersió, i convertir-la en un dogma. Al final, la realitat social supera moltes vegades la realitat política, amb lògica, quan es va fer la normativa de que hi havia nens que podien solicitar l'educació exclusiva. I si no és dir també, crec que són de desertes, però no variaran molt, crec que només se n'hi pico famílies en tota Catalunya ho han demanat per les seves circumstàncies personales que siguin. La realitat social d'una persona que viu a Catalunya, sigui català no parlant a la seva casa, o no ho sigui, és que vol que el seu fill tingui una educació que l'entronqui amb la societat en la que viu. I això t'ho demostra el fet que només se n'hi pico persones ho han demanat que no sigui així. Llavors, tan costa per la generalitat fer aquest esforç de que aquestes persones, que per les seves circumstàncies, que segurament si les analitzen són legítimes, i han caigut un any aquí a viure, circumstàncies molt particulars, no puguin tindre aquest servei pel seus fills. No és un bé per als nens, aquestes... Tot això s'ha fet... s'ha utilitzat com una eina destructiva, en lloc com una cosa constructiva. I si ha hagut manipulació en alguna escola, per part ideològica, d'algun mestre o d'alguna institució escolar, això no comporta desmuntar el sistema educatiu que ja funciona. El que s'ha de fer és evitar que ningú pugui adobtrinar en cap sentit a un nen, perquè els valors morals, socials i culturals, a part dels generals de la societat, els particulars, s'ha de donar la seva família. I l'ideal seria que no li donés ningú, que la seva família i l'escola li doni la capacitat d'anàlisis, perquè quan sigui un home, tingui la capacitat de reflexionar personalment i arribar a les seves pròpies conclusions. Crec que no és una cosa descabellada, crec que tothom pot estar en aquesta sintonia. Si després volem fer uns manipuladors de l'educació, doncs, clar, sempre es pot fer. És la part més débil, els nens portarem on vulguem si manipulem l'escola. Doncs no ho fem, home. Donem-li seines, perquè ells siguin persones complertes, que és l'educació, i que puguin prendre les seves pròpies decisions, de lo que volen o no volen, o lo que pensen o no pensen. Hem tractat molts dels temes que ens han tratat aquesta campanya i precampanya. Arribem al final de l'entrevista, però m'agradaria donar-te l'oportunitat que puguis explicar-nos per què creus que la gent que vagi a votar el 21 de desembre hauria de votar al Partit Popular per demanar el vot. Demanar el vot. Primer faré un... ja ho he fet abans, però torno a fer-la. És demanar anar a votar el primer. Sempre, en totes les eleccions, s'ha d'anar a votar. No pensem que el que no va amb nosaltres és molt important. Molta gent, molts anys, no va poder anar a votar, ni prendre decisions polítiques en aquest país. I el fet de recuperar-lo no només és una feina que s'acaba en el moment que ho recuperes. S'ha de mantindre. I la participació dels ciutadans és el que fa que es mantingui la democràcia viva. Si arribem amb una democràcia, com els Estats Units, on la meitat de la població no va a votar, és evident que és una democràcia, però jo crec que té un problema. I, a més, amb els antecedents que té aquest país, és un problema més greu per nosaltres. S'ha d'anar a votar. En un segon estadi, en aquestes eleccions s'ha d'anar a votar Constitució i Legalitat. I ho demano a tothom que tingui la voluntat d'anar a votar i que estiguin a aquesta sintonia, que ho faci. I dintre d'aquest àmbit, jo crec que el Partit Popular és una referència de bon govern. Crec que ho ha demostrat el govern d'Espanya aquests anys, en un moment molt delicat que va agafar el control del govern, és una referència en moderació, encara que sigui el més fàcil dir que no. En gestió d'un problema que molts incendiaris, des d'aquí, des del nacionalisme i des d'aquí, des de l'espanyolisme, s'hauria volgut que tot cremés. I les coses no han cremat. Què és evident que es cometen errors, però només els comet qui fa coses i qui intenta donar solucions. Crec que això és un aval i una gran dia per Catalunya. Moltes gràcies, Úscar, per haver vingut a Justa la Fusta en aquesta ronda d'entrevistes que estem fent de campanya. Molt bé, moltes gràcies a tu. I gràcies als ullans. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.