Entrevista a Lucas Ferro, de Catalunya En Comú Podem - 13/12/2017

Faltar un minut per un quart de 12 del migdia, seguim el just a la fusta i, com ja sabeu, aquesta setmana seguim amb les entrevistes de precampanya. Avui pots tancar la... d'acord, tenim aquí un petit problema logístic, ara ja està associat. Doncs, com deien, seguim amb les entrevistes de precampanya, i avui és el torn de Catalunya en comú Podem, i per parlar-ne tenim nosaltres Lucas Ferro. Hola, bon dia, Lucas. Bon dia. Lucas és el número 8 de les listes per Barcelona de Catalunya en comú Podem, que concorrerà les eleccions del 21 de desembre, les eleccions autonòmiques. En primer lloc, com heu viscut aquesta convocatòria d'eleccions, i com considereu aquestes eleccions tenint en compte les circumstàncies que han estat convocades per govern espanyol, i l'aplicació d'àrtica 155, i que, a més a més, arribem a aquest clima estrany, no? Com considera aquestes eleccions? Són les eleccions, òbviament, excepcionals. No estem en un moment de normalitat. Nosaltres s'haguessin preferit que s'haguessin convocat des de la presidència del govern de la Generalitat. Sempre hem dit que estàvem rotundament en contra dels 155, no només perquè ha suposat a Catalunya, sinó perquè suposarà el conjunt de l'estat espanyol, en plena crisis de les autonomies, i també hem dit sempre que estàvem en contra de la declaració unilateral d'independència. Creiem que arribat-se en aquest moment, en un moment d'atenció social, era el moment de que el president fes un gest de responsabilitat i convoqués seleccions. Tot i així creiem que aquestes eleccions són una oportunitat per sumar forces pel canvi polític i per sumar forces per fer fora el govern del Partit Popular i obrir un temps nou de la Catalunya com a Espanya. A banda de la convocatòria de les eleccions en sí que la va fer el govern de l'estat espanyol amb l'aplicació òrtica 155, també la campanya arriba, evidentment, condicionada pel fet que hi ha ex-consellers a la presó i l'ex-president està a Brussel·les. Això està notant que està condicionant molt la campanya? Sí, primerment en un moment de polarització on tot el que ha passat des del 6, 7 de setembre, fins a l'1 d'octubre, fins a les posteriors detencions i l'exili de Puigdemont, òbviament ha condicionat la campanya, però creiem que és un moment de cosíferides, creiem que hi ha una part de Catalunya que es va sentir molt ferida l'1 d'octubre i creiem que hi ha una part de Catalunya que es va sentir molt ferida la declaració en el lateral d'independència i creiem que és un moment de sumar forces i d'obrir un camí d'integració en la nacional i de progressa en la social. També se parla molt de legitimitat, creieu que són legítimes les eleccions, malgrat tot? És que al final la qüestió de legitimitat és una qüestió molt complexa, són legítimes perquè el resultat que ens sortirà el 21 d'octubre serà legítim i per tant, les hem d'assumir amb la màxima responsabilitat de guanyar un futur digne per Catalunya. Fa uns dies a la setmana passada van sortir enquestes del 6 que donen sembla que els ciutadans posaria molt i els partits sobiranistes quedarien al límit. Catalunya en comú, si no m'equivoco, tenia 11 escons a les passades eleccions i ara tindria 9 segons aquestes enquestes, tot això és evidentment politia ficció del 6, com valoreu aquestes enquestes? Estem en un moment excepcional per moltes raons, jo crec que les enquestes es fan sobre la memòria de vot, sobre la simpatia, sobretot un sistema d'estimació de vot basat en temps de normalitat. No hem d'obviar que hi ha un millor 300.000 persones que a dia d'avui no saben a qui votar. Tenen dubtes en qui votar i segueixen sent indecisos a dia d'avui i que per tant aquestes estimacions de vot no tenen la mateixa fiabilitat ni de lluny que en moments de normalitat. I a més, això ho hem vist en tot aquest cicle electoral, és a dir, cap enquesta donava d'Ocolau, alcaldessa de Barcelona, Albert Rivera, les estatals es presentàvem en una projecció de diputats, el passat 20 de 90 diputats, vivint en temps excepcional si les enquestes segueixen sent bones per fer certes lectures, certes tendències, però no per estimar resultats. Creu que poden afectar també el resultat les enquestes que es fan? Sí, obviament tenen cert condicióament sobre la imatge que prefigurem de Catalunya i de les possibilitats electorals, però crec que tenim una societat molt madura que s'aviesi les enquestes de forma crítica, que s'aviesi les enquestes per enriquir-se i no per disar-se portar per tendències. Passem a parlar ara del programa de Catalunya en Comú, quines són les vostres propostes de quedar aquestes eleccions i de quedar a propera legislatura? Crec que hi ha dos elements que són fonamentals, una és la qüestió nacional, se'ns dubta. Creiem que Catalunya és una nació digna i que ho ha estat precisament perquè s'ha vingut cap a ser capaç en moments molt difícils de trobar plegats un camí de defensa de Catalunya que sigui unitari, que sigui popular i que sigui motor d'integració, el no nacional, el no cultural i també el social. Crec que estem en un moment en què és important recuperar això i assumir que si Catalunya és una nació és perquè durant temps molt durs de la nostra història com al franquisme, les classes populars de raó del país i les classes mitges van ser capaces de trobar camins unitaris per defensar Catalunya, la immersió lingüística, és per exemple un dels exemples de com les classes populars del país van existir una via d'integració en el lingüístic, en l'educatiu, etcètera, etcètera. I l'altra és en lo social, aquesta dignitat de Catalunya s'ha de construir també com a projecte d'inclusió, com a projecte que defensi un procés d'igualtat i que és clau perquè per evitar aquesta fractura que s'està donant a Catalunya. Abans parlàvem aquí fora abans d'entrar a l'entrevista i comentàveu que esteu fent evidentment molts actes a campanya i que us està acostant a transmetre el missatge de la part més social del programa de Catalunya en Comú. Bueno, crec que estem en un moment, òbviament, on, quan els mitjans fan les cròniques, etcètera, sempre et destaquen aquells elements que són centrals a la campanya i, òbviament, la qüestió nacional és central, però jo crec que ens hem fet un espai en aquesta campanya, precisament, perquè hem posat sobre la taula una altra forma de construir Catalunya des de la unitat i des del progés social, i jo crec que això no està caient en l'oblit, sinó que molta gent a Catalunya avui ens està escoltant molt. Si creu que bona part dels vostres votants o la vostra massa de votants no us vota tant per l'especte nacional, sinó sobretot pel social. Jo diria més que ens voten perquè fem de lo social una qüestió nacional i de la nacional una qüestió social, és a dir, fem de Catalunya una nació plural i diversa, però que es construïi sobre un projecte de progrés i de recuperació econòmica. Aquest sentit avui s'havia d'hument que ha dit que estaria disposat a formar un govern o que voldria formar un govern de canvi amb Esquerra i el Partit Socialista. Creieu que això és possible, avui hem dit com estan les coses? Creiem que sí, potser el tret fonamental és que aquest govern no és un govern només de mera gestió, una tecnocràcia que gestiona un conflicte en un moment donat, sinó que ha de ser un govern que obri portes a un nou projecte polític d'integració que sigui inclusiu i que sigui de progrés a Catalunya i que sigui un govern de canvi també a la resta d'Espanya. Creiem que d'aquestes eleccions Catalunya ha de ser capaç de posar una proposta política a la resta d'Espanya que obri portes a fer fora el Partit Popular. Creu que Catalunya en comú es podria convertir en una mena de partit frontissa també, aquestes eleccions, és a dir, que pugui acabar de cantar la balança perquè, evidentment, pel que es veuen a la previsió de vot que es té és que la cosa pot estar molt ajustada i Catalunya en comú potser és el partit més equidistant en l'àmbit nacional? Nosaltres no som el centre de la política Catalunya, no som un partit de centre. El que nosaltres diem és una altra cosa, és que impugnem la dinàmica de blocs, impugnem que el dia 21 de desembre Catalunya estigui fracturada en dos, Catalunya no són dos països que conviuen entre sí, no hi ha una Catalunya espanyola i una Catalunya catalana, sinó que hi ha una Catalunya que s'ha construït des d'una pluralitat molt diversa i nosaltres el que diem, precisament, és que no en situem en el centre d'aquesta disputa, sinó que el dia 21 de desembre hem de ser capaços de trencar aquesta dinàmica de blocs, de buscar punts en comú en lo nacional, en lo social, en lo polític, en lo educativo, en lo sanitario i construir un programa de majories que permetin obrir el canvi polític a Catalunya i que permetin obrir el canvi polític a Espanya. Creieu que estem en aquest escenari de ruptura social? Creiem que són les seleccions complicades i són multidimensionals, és obvi, però creiem que el 21 de desembre pot ser l'apertura d'un nou camí que posi sobre la taula tots aquells elements obvidats durant aquesta dura crisi d'austeritat a Catalunya. En aquest sentit hi ha hagut elements pilars bàsics de la societat catalana que han entrat molt en joc també en la disputa política, no només en les eleccions sinó abans també, com són l'escola o els mitjans públics per exemple. En quin punt ho situeu en aquest sentit? Què em penseu que l'escola o els mitjans públics hagin estat una eina política? És una irresponsabilitat política situada a l'escola pública als nostres mitjans públics en el centre de disputa política, perquè de més és una forma de tirar pilotes fora. Partit popular li és molt còmoda dir que el procés és responsabilitat de l'adopcionament a l'escola pública, però el ben cert és que quan el partit popular va guanyar el govern a l'estat espanyol l'independentisme era un 22% i l'escola pública ja té 40 anys. Qui ha sigut el desencadenant d'aquesta ruptura nacional a Catalunya ha sigut el partit popular, ho va ser amb la sentència de l'estatut i ho ha sigut amb una gestió irresponsable, que ha sigut incapàs d'obrir portes al diàleg amb Catalunya. Són uns firms defensors de l'escola pública i ho som tant en l'olinguístic com en l'econòmic. Creiem que és imprescindible obrir les portes a un procés de millora de l'escola pública que reverteixi les retallades que hi ha hagut durant tot aquest sigle polític. I els mitjans públics, sobretot TV3 també, també han entrat molt en campanya. Fins i tot es va parlar que podien ser un dels elements que entreien sota control del govern per a la Tica 155, i això finalment no ha estat així, però bé, com veieu també el tema dels mitjans públics. Jo crec que hem de ser capaços de ser crítics amb els nostres mitjans públics, però de ser-ho de forma constructiva, que enriqueixin la pluralitat informativa i de continguts dels nostres mitjans públics, i no fer-ho de forma destructiva. Partit Popular té un problema amb TV3, perquè és un mitjà de comunicació que no controla com ho fa amb tota la resta de mitjans autonòmics estatals que té a la seva disposició. I nosaltres no volem que TV3 la controli per a TV3 popular, perquè no volem que la controli ningú. Per tant, creiem que és també una etapa d'enfortiment de les nostres institucions públiques i de la televisió també. Parlem ara del que podria passar a partir del 22 de desembre, quan passen aquestes eleccions. Quin escenari contempleu? Es poden donar molts escenaris, com dit abans les enquestes tenen un grau de fiabilitat baixa en aquests moments. Nosaltres el que esperem és que hi hagi una majoria de progress que pugui posar sobre la taula un programa inclusiu que revertessin la retalla de la Catalunya i que fiqui sobre la taula una proposta nacional que pugui obrir un canvi polític tant a Catalunya com a Espanya. Si això no succeix, podem entrar en un escenari d'incovernabilitat, és cert. Però crec que hem d'assumir que en aquest moment polític s'han de fer esforços per posar sobre la taula un programa de majories. M'has comentat abans que hi ha un milió i mig de catalans aproximadament que encara no saben qui votaran, crec que més o menys aquestes eren les xifres. M'agradaria, per acabar l'entrevista, que et diricis aquelles persones que no saben qui volen votar i que tenen com a una desopció sobre la taula Catalunya en comú. Què els diries perquè us votin a vosaltres? Jo crec que hem d'estar orgullosos de Catalunya. Catalunya ha sigut un país digne, que en moments molt complicats de la seva història ha sigut trobar camins comuns que onessin la seva pluralitat en un programa comú que defensa Catalunya des de lo social, des de lo nacional, des de lo lingüístic, des de lo cultural. Catalunya no són dos països, Catalunya és un projecte comú i el 21 de desembre tenim l'oportunitat de retrobar un altre cop aquest fil popular i plural de la nostra història i fer del 21 de desembre una oportunitat pel canvi polític. Doncs moltes gràcies, Lucas Ferro, per haver vingut avui a Radio Esvern a parlar-nos sobre aquestes eleccions. Per cert, que el Lucas és de Molins de Rei, per tant, coneix bé la comarca. Creu que podeu treure un bon nombre de vots, aquí ho vas llobregat? És un focus d'atenció? Vaig llobregat, ha sigut el cor de la construcció popular de Catalunya i estic de ben segur que ens anirà molt bé les eleccions. Doncs moltes gràcies de nou per haver vingut i molts ànims amb aquesta campanya, que encara tenim una setmana de part davant. Moltes gràcies i a vosaltres per convidar-me. Bon dia. Hem entrevistat el Lucas Ferro, número 8 de les llistes per Barcelona de Catalunya en com ho podem seguir amb aquesta ronda d'entrevistes. Demà seguirem amb aquestes entrevistes pre-electorals. Fem una pausa i de seguida tornem amb la tertúlia esportiva. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Bon dia. Cada tarda, de 5 a 7... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda, de 5 a 7. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Ens veiem a la plaça. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Ara ve, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes.