Entrevista a Raul Moreno, núm 13 del PSC per Brrcelona - 14/12/2017

Un quart de 12, comencem la segona hora del Just a la Fusta, i ho fem a la ronda d'entrevistes, habitual d'aquests dies, en campanya electoral, i avui és el torn del Partit Socialista de Catalunya. En representació de Partit Socialista de Catalunya tenim avui a l'estudi de Ràdio Esvern, el Raül Moreno, que és el número 13 de les llistes a Barcelona del PSC. Hola, bon dia, Raül. Bon dia, què tal? L'acompanya també l'alcalde de Sant Just i número 21 de les llistes, Josep Parpinyà. Bon dia. Bon dia, què tal, com estem? Doncs, bé, Raül, explica'ns una mica quina és la posició del PSC davant d'aquestes eleccions, que sense dubte són les eleccions poc habituals, són les eleccions que arriben en unes circumstàncies extraordinàries. Com ho ha viscut des del Partit Socialista? Doncs nosaltres les vivim amb ganes, amb il·lusió, de poder donar-li la volta a la situació política del país. Hi ha, evidentment, unes eleccions excepcionals, perquè aquest país ha passat per una situació molt excepcional. I, afortunadament, tindrem la possibilitat, el dia 21, de poder que els ciutadans puguin decidir quina és el govern que volen tenir, i ho fem en una situació en què ja ens hauria agradat que fos el president Puigdemont qui hagués convocat aquestes eleccions, però, finalment, no va ser així. Però, el més important és posar sobre la taula alguns dels temes que, durant aquests anys, no s'han tocat, jo crec que ha estat una legislatura fallida, i la gent necessita respostes i solucions als seus problemes. I entre aquells, doncs, segurament, els socials són els més... els més... colpidors. S'aparen molt sobre la legitimitat o no d'aquestes eleccions. Vosaltres creu que són les ítimes? Les eleccions havien els convocat al govern espanyol? Sí, les eleccions són legítimes. El que és una mica estrany és que, si algú considera que no són legítimes, es presenti. Nosaltres ens presentem les eleccions quan creiem que són legítimes, quan creiem que estan tots els garantits, i, per tant, nosaltres el que volem justament és que la ciutadania pugui parlar. La legitimitat o no la veurem el dia 21. Si les enquestes ens indiquen el que ens indiquen i, finalment, es compleix les previsions, podem tenir un 80-85% de participació. Jo crec que això també dona legitimitat a aquest procés, no? Però creu que distorsiona molt la campanya, el fet de que hi hagi partits que tinguin membres a la presó o a altres països? Creu que això està distorsionant molt? Sí. Jo crec que no és una campanya normal. Nosaltres ja vam dir que ens semblava desproporcionat el fet de que hi haguessin alguns exconsellers empresonats a la presó i que consideraven que la millor manera de poder afrontar aquestes eleccions és amb aquestes persones al carrer, perquè, a més a més, són candidats i que puguin expressar i fer un debat natural amb totes les posicions. I, malauradament, en alguns casos no ha estat així, però, per tant, la justícia té les seves prències, les seves pròpies decisions. Però sí que ens hagués agradat que tothom pugués estar participant en aquestes eleccions, clar. De fet, Miquel Iceta, recentment, ha demanat l'indult d'aquests peus polítics i sembla que, dins del partit socialista, sobretot al PSOE, hi ha certa discrepància amb això. Sí, perquè és una posició que, en aquest cas, ha defensat el primer secretari del PSC, el PSOE, que és un partit company i amic, doncs també té les seves opinions, però, en tot cas, nosaltres i el que, d'alguna manera, amb aquesta opinió del Miquel Iceta, el que vol expressar és que, si volem retornar a una situació de normalitat en el nostre país, possiblement arribarà el moment en el qual hem d'intentar tancar ferides. I això es prohidrà en tot cas, si són declarats culpables. En principis, són innocents fins que es demostri el contrari, i, per tant, s'accelera una mica el temps i ens posem en escenaris futurs i hauríem d'esperar que la justícia fes la seva el seu camí. Hem parlat de les circumstàncies que envolten aquestes eleccions, que, aviam, són extraordinàries, però parlem ara del programa del PSC. Llegiu aquestes eleccions en clau nacional o va més enllà? Nosaltres les propostes tenim fetes en dos àmbits fonamentals. Un, que és el més important, és l'àmbit català. Per tant, quines són les polítiques? És el punt de vista econòmic, social, medi ambiental, que considerem que s'han de posar en marxa Catalunya. Però ningú se l'escapa que també hi ha un àmbit que té a veure amb les relacions en Catalunya i Espanya, i que el projecte socialista no és només per Catalunya, és un projecte per Espanya, és un projecte per Europa. I nosaltres considerem que una part important del futur de Catalunya també juga en la seva relació amb Espanya. I d'aquí que proposem la reforma federal de la Constitució, una millora de finançament, més competències per Catalunya, i això ho podem fer des del PSC, perquè tenim també ascendència a la política espanyola, i per tant hem d'intentar trobar les majories que facin que això sigui possible, que per cert no serà ni ràpid ni fàcil, se'n haurà de discutir i haurem d'entrar en el debat, però esperem que aquest sigui justament el debat i que es pugui produir. En aquestes llistes del partit socialista, a banda d'alcaldes del partit socialista o persones de dintre del partit, també hi ha exlíders d'unió. Com s'ha arribat aquest punt de dir que anem junts a aquestes eleccions? Doncs perquè amb units per avançar, nosaltres ja teníem relació prèvia, ells ens van convidar als seus actes de presentació com a partit, i el que hem volgut configurar és una llista que s'assemblés molt el que volem fer, i el que volem fer és posar d'acord a gent que pensa diferent, perquè en torno a la recuperació del catalanisme polític, podem generar un país que miri amb orgull al futur, que sigui capaç de posar els temes socials i les polítiques socials a sobre de la taula, i amb això sí que m'ha pogut acordar amb units per avançar el fet d'anar a una llista. Ells van al seu programa electoral, nosaltres anem al nostre programa electoral, i d'alguna manera hem concretat algunes polítiques que anem a veure amb educació, sanitat, en el qual posicionament serà negociat, però ja ha dit d'entrada que és possible que es pugui votar diferent. El Parlament de Catalunya, com ho ha fet Esca Republicana i el PDeCat durant aquesta legislatura, reitarà les educacions. Però l'important és que gent que pensa diferent, el Jiménez Villarejo, que compensaria d'alguna manera el punt de vista ideològic, l'incorporació de persones d'únior, o els líderes sindicals de comissions obreres i UGT, o fundadors de federalistes d'esquerres, fan que la llista sigui plural, perquè considerem que només amb una certa pluralitat interna podrem ser capaços d'arribar a consensos. Creu que això us pot ajudar a ampliar una base de votants? O també pot tirar enrere alguna manera a votants tradicionals del PSC? Ho sabrem el dia 21, però si agafem les enquestes amb tota la prudència, sembla que malament no va. Quines expectatives teniu d'escons després de les enquestes que s'han vist del 6? Mira, les enquestes, qui digui que no se les mira no diu la veritat. Jo crec que tots els que ens en diem a la política ens agrada mirar les enquestes. No tant pels escons que et donen, sinó per les tendències que et poden indicar. No hi ha cap enquestes els de l'1 de setembre que ens donin pitjor resultat o que empitjori el resultat actual que tenim. Enquestes que ens situen un quadric empat entre 4 forces polítiques, d'altres que ens donen una pujada més lleugera, però nosaltres estem convençuts que els resultats el 22 de desembre seran bastant millors del que marca les pròpies enquestes. Preveia un augment respectar les eleccions del 2015. Si l'escenari que es dibuça després de les eleccions s'assembla d'alguna manera el que es preveu o el que indiquen les enquestes des del punt de vista nacional, que evidentment és el que està marcant la campanya, això quedaria totalment dividit. Quin paper jugaria el PSC en això? S'ha parlat d'un pacte amb ciutadans i amb el Partit Popular, per exemple. Si fem referència a les enquestes que parlàvem abans, aquest pacte de ciutadans PP-PCC no somaria. Aquí hi ha una figura que són els comuns, que d'alguna manera són els que farien que la balança s'han escapat d'un costat o cap un altre. Hem dit una cosa clara, que nosaltres no farem president a cap candidat independentista i que no volem fer candidat a cap partit que consideri que l'estatus quo i que només l'alcumpliment de la llei ens servirà per sortir d'aquesta situació. L'altra cosa que diem és que, com confiem en que la gent ens farà costat a les pròximes eleccions, que en Miquel Iceta tregui un bon resultat o, com amnic, que tinguem un resultat que ens permeti poder arribar a acords per una investidura al Miquel Iceta per poder formar un govern amb gent independent, però també amb persones del Partit Socialista, referents socials importants, que comencen una etapa en la qual segurament totes les propostes que puguin venir per part del govern s'hauran de consensuar amb diferents partits polítics que pensen coses diferents. I, per tant, els pactes que es puguin produir després ja veurem en funció dels resultats, però és evident que hauran de ser segurament acords, que sumin a persones que pensen diferents tothom haurà, d'alguna manera, de reduir les seves expectatives si, escaldabilitat, es vol iniciar una etapa d'estabilitat i de progrés de Catalunya. Però, quan parlo de pactes amb persones que pensen diferent, vol dir que em podria pactar, per exemple, amb ciutadans o amb el Partit Popular? Nosaltres no estem parlant d'un pacte de govern. Nosaltres el que proposem és governar, en tot cas, amb una majoria suficient, però podria ser solidari però, lògicament, per poder fer el Miquel Iceta trobar acords en diferents partits. Per tant, no parlem tant d'un govern amb diferents seients de persones de diferents partits. L'objectiu és que puguem posar-nos d'acord en qui ha de liderar aquesta etapa i que, després, les polítiques, justament com no es tenen, si no es té una majoria necessària, haurem d'arribar a acords amb tothom. I creu que Miquel Iceta podria recollir els recolzaments d'aquests partits no sobiranistes, diríem, del bloc constitucionalista? Jo crec que sí, perquè aquí el problema que té ciudadanos és que ells no fan una proposta que solucioni la qüestió. Jo crec que ciudadanos no entés el problema a Catalunya encara. És a dir, tu no pots venir amb una proposta que l'únic que sigui és el compliment estricte de la llei, perquè amb això no solucionaràs el problema. A Catalunya hi ha aproximadamente 2 milions de persones que es consideren independentistes. I d'aquests hi ha alguns, que ho són perquè el seu sentiment de fa molts anys es consideren independentistes i ho continuaran sent, d'altres que s'han fet independentistes, però que consideren que tenen un greu ja des del punt de vista del finançament o dels serveis que Catalunya rep en relació amb altres comunitats autònomes. I nosaltres creiem que si som capaços de construir una proposta alternativa que millori el finançament, que millori l'autonomia, que, fins i tot, que es reconegui Catalunya com a nació, molts d'aquestes persones que han fet aquesta opció i que han vist que en aquests moments la República que se'ls diu que estava proclamada no ha estat proclamada, que les estructures d'estat no hi són, que els seus propis líderes polítics estan dient que no teníem la majoria suficient per poder fer-ho, que no estem preparats, fins i tot el senyor tardà dit que no saben com m'implementaran aquesta República, que aquestes persones poden sentir-se d'alguna manera enganyades i amb raó. I, per tant, intentarem en aquest acord ampli, recollir persones que estiguin en aquesta situació i que considerin que poden millorar el seu vanestar, la seva qualitat de vida, en un acord, en lloc d'una separació, en un trencament. Des de Catalunya en comú, que ahir justament va ser partit que va passar per aquí, obren les portes d'alguna manera, que és un pacte de país que en diuen, amb el Partit Socialista i amb Esquerra. Això entenc pel que em expliques que seria impossible. Home, a priori és una mica raro. És una mica estrany, però, insisteixo, nosaltres anem amb voluntat de diàleg. I, per tant, ara posar, diguem-ne, línies vermelles, més enllà de les que nosaltres mateixos ens hem posat, i és que no farem president aquells que han tingut la responsabilitat de portar-nos fins on estem, i aquesta, nosaltres la defensarem, estarem oberts a veure qualsevol altra possibilitat. Però el problema no és si pactem amb uns o amb altres, és per què. És a dir, per què volem pactar. Per fer què? Si és per deixar les coses com estan, segurament no, que no hi continuem nosaltres. Si és per produir-se canvis importants i per situar les polítiques socials al centre de l'interès, aquí ens podem entendre. Curiusament, aquest pacte d'Esquerra és el que hi ha a l'Ajuntament de Sant Just. Evidentment és un altre àmbit, però és curiós veure com en l'àmbit nacional es considera impossible parlar un pacte que, en canvi, a nivell municipal, està funcionant. Passem, què és el que podria passar a possibles escenaris, si els partits sobiranistes tornessin a tenir els resultats semblants? Entrarem en una mena de bucle? Bueno, jo crec que si la gent vota el mateix, estarem a la mateixa situació. I per tant, a més a més, ja ens ho han dit, no? Ells insistiran a l'aviat unilateral, un aviat que ha fet que 3.000 empreses hagin canviat la seva so social, que hagin canviat la seva so fiscal, que hi hagin inversions que no arriben a Catalunya, que el sector del turisme estigui patint, que la gent estigui viscant una fractura social amb amics, amb companys, que de política no es pugui parlar amb unes d'arbès en un bar. Això és el que ha aconseguit el procés. I, per tant, si la gent dona confiança a aquells partits que volen insistir en aquesta situació, doncs estarem a la mateixa situació. Un govern que salta la llei i de polítiques socials i de persones en llista de dependència, que som la segona Comunitat Autònoma Espanya en llistes de dependència, dels 260.000 nens que viuen en famílies amb menys de 6.444 euros l'any, aquests són els problemes reals de la gent. I, per tant, si volem atendre aquests problemes, que per nosaltres som prioritaris, el que no podem és permetre'ns 4 anys més o 2, perquè a Catalunya fem eleccions cada anys, de matraca independentista, que només centre els esforços en aquests temes. Hi ha gent que ho està patint i hi ha gent que ens està mirant com a PSC per intentar solucionar els seus problemes. I jo crec que hem d'efalir esforços entre tots a recuperar la confiança a la política com a mecanisme de transformació social. I durant aquests 5 anys hem estat parlant de moltes altres coses, però no de transformació social. Hem parlat de banderes. Mai s'havien vist tantes banderes estalades a Catalunya, però tampoc s'havien vist tantes banderes espanyoles o senyeres. Parem ja de la guerra de banderes i comencem a parlar dels problemes de la gent. Si l'escenari és un altre, és a dir, que guanyessin les forces constitucionalistes, es consideraria que s'acaba el procés aquí? Creu que això seria un punt final o no? Jo crec que el procés s'ha acabat. Ara vindrà la segona part, si volen, d'un procés que insisteixo i els mateixos no saben com implementar. Perquè l'única manera d'implementar l'anomenat procés és saltar-se la legalitat. I això ja sabem què és el que porta. El que no podem viure és un 155 permanent. El que no podem viure amb les institucions catalanes intervingudes, perquè els responsables polítics de les institucions catalanes s'assalta la llei. I això és el que no ho podem permetre. És a dir, el senyor Puigdemont ha estat el primer president de la Generalitat de Catalunya, que no ha portat cap nova competència al contrari, ha provocat la intervenció. I ja estaven les seves mans evitar-ho. I vam estar a punt d'aconseguir-ho amb la convocatura d'eleccions. I els seus socis de governs, que a la republicana, ràpidament, el van cridar com a traïdor, el van dir de tot i el senyor Puigdemont no se'ls va fer enrere. I aquesta és la situació que tenim i és responsabilitat d'aquí govern a les institucions catalanes. Per tant, jo crec que si el bloc constitucionalista acaba tenint majoria, també haurem de parlar de si aquest bloc constitucionalista el que vol és continuar defensant única i exclusivament la llei o posar-me sobre la taló alguna altra alternativa. Però, insisteixo, tinc la sensació que amb el Partit Popular poques coses no ho es farem. I jo crec que amb el low cost del PP i que Ciutadans tampoc en tindrem moltes més propostes. Abans d'acabar, m'agradaria preguntar-li per un parell d'espectes que han entrat molt a la campanya i que són dues institucions importants en la vertebració social, com són l'escola i els mitjans de comunicació públics. Creu que és positiu que hagin estat tant en el centre del debat polític, escola i mitjans de comunicació? Respecte a les escoles, jo crec que qui va fer actes públics demanant els directors que ensenyessin les claus per obrir l'1 d'octubre als escolegis no van ser nosaltres precisament. Jo crec que el procés ha volgut, d'alguna manera, fer que tothom si participés posant les escoles que són de tots al servei d'algú. Això ve de molt abans, també, perquè ja havien sortit dirigents del Partit Popular dient que sí s'havia d'espanyolitzar els almenys catalans. Sí, sí, sí. Sí, el PP és normal. Vam espanyolitzar els nens catalanes, que deia el ministre, però és una llàstima, perquè justament les dues dretes, la dreta catalana i la dreta espanyola, el que han volgut fer és de l'educació un objecte de lluita política. I nosaltres, quan parlem d'educació, el que sempre et diuen és que estem en el país amb més barracons, que els professors en aquest cas estan sotmesos una pressió molt alta perquè necessiten recursos i no els nenen, que hi ha nens i nenes que no poden estudiar perquè no tenim una escola veritablement inclusiva, que hi ha nens amb necessitats educatives especials que no reben el suport, que tenim nens que no tenen encara, avui dia, una veica menjador que els asseguri el seu anestar o que no tenim ni un duro posat per la Generalitat de Catalunya per finançar l'escola de 0 a 3, i que són els ajuntaments els que han de suportar aquesta despesa. Això és el que nosaltres parlem de Catalunya. I per cert, nosaltres defensen la inversió lingüística i de la llengua tampoc es pot fer un cavall de batalla. Doncs arribem al final de l'entrevista, però abans volem que intervingui l'acalda de Sant Just Josep Perpinyà perquè de mai hi ha un acte o és avui mateix? No, avui mateix. Avui mateix. Estava escoltant amb molta tensió el Raül i el nostre diputat actual i estic convençut evidentment que continuarà en el Parlament i si em desitjo i així ho treballarem tots que tingui responsabilitats en el govern perquè és una persona molt sensible amb els temes socials, els coneix. T'he de trepitjar molt el territori, el tercer sector, les entitats que estan patint, precisament això que deien. Aquí, Raül, també patim aquestes circumstàncies tu coneixes, és a dir, a l'hospital Brogi té les histes d'espera que té, té les urgencies que té, s'esperfectament som un municipi com tots els de Catalunya que hi ha les aportacions de la Generalitat a l'escola Bressol ja ni se'n recordem. En política d'habitatge que han fet moltíssima, doncs les subvencions són zero, el llarg d'aquests darrers anys. Per tant, els que tenim responsats als ajuntaments veiem com hem perdut el temps, com s'ha perdut el temps en el govern de la Generalitat en els darrers anys. Sí, efectivament, avui tenim un sopar multitudinari en el restaurant de la bona aigua perquè tenim una persona molt implicada en els valors socialistes a l'Odona i l'Orza i hem tingut l'oportunitat o tinguem l'oportunitat de sopar amb ell, no? Em diuen els que porten l'organització, que és allò que es diu, està a la bandera, no? De com a gom i que podrem compartir amb ell tot el que està passant a Catalunya i és una persona amb un nivell cultural i intel·ligent, molt alabat i és un plaer, doncs compartir la taula. Raül està amb moratinos aquí i Déu Nido també, Déu Nido compartim amb moratinos les experiències i també aquesta visió de el que està passant no dictam des de fora, perquè tant un com l'altre Déu Nido el que coneixen del que està passant a Catalunya, però sí que hi havia un missatge, un missatge que és el de l'estabilitat, tranquil·litat, normalitat, tornar les coses amb una estàdia, amb un escenari que hi hagi certes garanties i confiança perquè partiran davant tot això. Per tant, efectivament, aquesta nit tenim el d'Orza i podrem gaudir de la seva presència a Sant Just Desbert. Com un acte de campanya, també tenim en Jordi Areu, el Dilluns, que estarà entrant a nosaltres i no parem de fer activitats i per tant arribar aquest missatge de les propostes concretes, perquè perdoneu el dia 22 de govern, o després de la Constitució del Parlament, i o governem com ara, que és poc govern, o governem en propostes i aquests problemes que tenim damunt de la taula, els nens solvant tant, perquè és el que vol la gent. Què vol la gent, en definitiva? Vol viure millor i amb qualitat de vida, i que hi hagi estabilitat. I jo el que vaig aquests dies pel carrer, la gent em diu, a veure si tornem a la tranquil·litat, a veure si tornem a l'estabilitat. Això és el que em diuen. Per tant, és el que el missatge que deies abans d'un tripartit històric a Sant Just, un exemple, jo crec que el govern municipal de Sant Just és un exemple d'antesa, que hem posat per damunt de tot les persones, i hem fet polítiques per les persones. Per tant, aquest exemple de diàleg, d'antesa, etcètera, etcètera, és el que el PCC vol i està lluitant perquè després, i estic convençut que el Miquel Iceta pot ser president, president amb aquests arguments que deien, que és l'únic candidat que segurament pot trobar solucions i buscar aquestes solucions que la gent vol. Doncs hem d'anar acabant perquè arribem als 25 minuts que es van pactar. Moltes gràcies, Raül Moreno, per haver vingut. Moltes gràcies, i bon dia. Molt bé. Molt bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia, de 11 divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cada tarda, de 5 a 7, escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda, de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, va Babilònia. Eh, has vist quina abrigme he comprat? És de la botiga aquella que et vaig dir de Sant Just. Ostres, m'agrada. I les sabates pel Miquel de Sant Joan d'Espi. I aquest rellotge? Per la Sandra. Ja l'hi he comprat a la botiga aquesta de Sant Feliu, a la que et vaig dir dels complements. I com és que vols tastar? Vols tastar? Calla, calla, que igual me'n vaig a Irlanda. A Irlanda? Si tu també vols viatjar fins a Irlanda, pren bona nota. Fes les teves compres a Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan d'Espi, Sant Just d'Esvern. Per cada compra de més de 10 euros aconseguiràs un gomet. Necessites 10 gomets i, com a mínim, 3 han de ser de colors diferents. Enganxes el tarjetó promocional i quan l'hagis completat, diposit a les urnes que trobaràs als equipaments municipals. Espabila, tens fins al 5 de gener per aconseguir-ho. Recorda per Nadal, no cal creuar la diagonal. Cada ovella, el seu corral. Vols veure'l? Cada dia, més a procs teu. Et poso l'ús i el tinc molt bo. Si, posa'm enxidats per arreglar i quart i meitat per llençar les escopraries. Cada any me'l baratem el 35% del peix que captorem. Mentre estan, 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa. Amants unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països. Fer compromets, truca el 900 811 888. No et trobes bé? Creus que has d'anar urgències? Abans de sortir de casa, truca el 061. El 061, el nostre personal sanitari, t'oferirà ajuda a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació i t'indicarà a quin centre és millor que t'adreces en...