Entrevista a Jordi Albert d'ERC, num. 11 per Barcelona - 15/12/2017

Falten dos minuts per un quart de 12 del migdia, aquesta hora tenim entrevistes, ja segur que aquesta setmana estem fent entrevistes a candidats de totes les llistes, vam començar dilluns amb la CUP, després vam tenir el Partit Popular, dimecres vam venir als comuns, ahir va ser el torn del Partit Socialista, i avui és el torn d'Esquerra Republicana, tenim l'estudi de Ràdio Esvern, el Jordi Albert, que és el número 17 de les llistes per Barcelona d'Esquerra Republicana. Hola, bon dia Jordi. Bon dia, què tal? Molt bé, molt bé. Doncs ja queda menys d'una setmana per aquestes eleccions, que primer m'agradaria comentar una mica quina és l'escenari en què arriben aquestes eleccions, que se'ns dubta, són les eleccions extraordinàries o atípiques? Són unes eleccions il·legals i legítimes, però allà on hi hagi urnes estaràs que és Republicana, defensant la democràcia. Són unes eleccions on a més els nostres candidats, i en especial lliure els unqueres, el tenim a la presó, per tant no partim en igualtat de condicions les diferents formacions que ens presentem, i a més unes eleccions on demanem un plena garanties de que els resultats siguin acceptats, i aquestes plenes garanties sembla ser que alguno les té gaire clares, i ja són diversos partits del bloc del 155 que diuen que si en aquestes eleccions no guanyen, tornarà a aplicar el 155. A mi em sembla que aquest no és el mar democràtic adequat, però sempre que hi hagi urnes les l'omplirem de dignitat, i per això ens tornem a presentar. Dius que eleccions il·legítimes considereu per haver estat convocades per l'estat espanyol i després de l'aplicació del 155, i també parlaves de que no tenen les garanties. Creu que hi podria haver problemes a l'hora de fer el raconta? El raconta nosaltres és a l'esquerra republicana, ja hem establert una xarxa on tenim més de 2.500 apoderats, aquí el vaig obregat, i on tenim ja assegurat que aquest raconta estarem molt i molt a sobre. De fet, ja ho hem anunciat, que nosaltres a l'esquerra també a nivell nacional farem un raconta i portarem un control exhaustiu de com evolucioni el vot en aquestes eleccions. El que sí és cert és que potser el tema de la topinada pot estar sobre la taula, però tenim mecanismes de control amb tantíssima gent que ens donarà un cop demà en ser apoderats i amb tantíssima gent que estarà a les meses electorals. Per tant, tindrem les actes de constitució de mesa, tindrem les actes de tancament de sessió, tindrem les actes d'esclotini, ho tindrem tot. I, a més, estarem en els racontes i estarem veient com van cada un dels vots, i que realment els vots que s'hagin dipositat de les urnes siguin els vots vàlids, i que siguin els vots que es contin tal i com s'han dipositat de les urnes. Per tant, tot això ho tindrem, ho tindrem controlat. El que sí és cert és que en tot el que precedeix el dia de les eleccions hi ha una normalitat democràtica evident, i és que no tothom compta amb les mateixes oportunitats d'explicar el seu projecte, el seu programa. Nosaltres ens presentem per guanyar i volem guanyar. I volem guanyar tot i que tinguem el nostre president, el nostre número 1 a la presó, perquè precisament volem guanyar per treure el d'allà de la presó. El Jordi Berr porta una xapa de l'Oriol Junqueras, els uïns no ho poden veure, però bé. El fet que Junqueras forn els Jordis estin a la presó, això condiciona... Ja us comentava, condiciona moltíssim la campanya. Ho condiciona absolutament tot. I potser demona a Brussel·les, també. Sí, potser demona a Brussel·les, que com a mínim pot anar fent vídeos. Nosaltres ahir, i precisament un míting amb el meu poble, amb l'Andorra de la Barca, amb els socialistes catalans, també vam comptar amb un vídeo de l'Antoni Comín. A la primera vegada que l'Antoni Comín fa un vídeo per aquesta campanya, jo ho va fer el meu poble, l'Andorra de la Barca, on vam omplir el casino de Sant Andreu, i en canvi hi ha altres formacions que estan fent la campanya, precisament a distància. Això és una anomalia evidentíssima, quan tu al teu candidat no el tens atrapitxant peu de carrer, que és el que nosaltres sempre hem fet. Quan el nostre candidat, a més, no té ni la possibilitat de sortir amb una pantalla en un míting, quan el nostre candidat, l'única oportunitat que té de participar en aquesta campanya, és a través dels articles, de les mitjans de comunicació o en els missatges, que ens fa arribar amb aquella gent que el va veure, és evidentíssim que no podem fer una campanya amb tota la normalitat democràtica que per tocaria. I, a més, és una campanya, com ve has dit tu anteriorment, que és una campanya que ens ve imposada amb el que això comporta d'haver de fer tots els preparatius per guanyar el 21 de l'Azembre de forma ràpida i express, amb unes eleccions convocades pel 155, amb unes eleccions convocades pel president del Govern espanyol, per Mariano Rajoy, per M. Rajoy, que resulta que és la primera vegada que això passa en democràcia. Quan un grup de consellers i el pròpia president van decidir marxar a Brussel·les per intentar escapar de l'estat d'empresonament després dels consellers que es van quedar, com es va decidir qui s'anava i qui es quedava? Això va ser una decisió pactada o va ser una decisió personal? Et sóc sincer i et dic que no ho desconec. No sé com es va decidir, el que sí tinc clar és que va ser una estratègia. Això és evident, que ni tothom ens servia dins de la presó, ni tothom ens servia des de l'exili, que li ha afrontat tots els fronts perquè el Govern de Catalunya, les eleccions que es prenen al Govern de Catalunya són decisions a caràcter solidari. És a dir, d'on és igual que l'esprenc i l'esprenc a un govern. Per tant, havíem de defensar el poble de Catalunya en tots aquells àmbits on calia defensar-lo, i calia defensar-lo a Madrid, però també calia defensar-lo davant d'Europa, calia explicar la causa catalana arreu. Per tant, si tu estàs a la presó tens l'espai limitadíssim per fer aquesta tasca pedagògica, d'explicar què és el que està passant al nostre país. Per tant, calia gent fora i gent que n'és a Madrid a donar la cara a defensar les decisions al Parlament de Catalunya, defensar les decisions al Govern de Catalunya, i això és el que vam fer. Que ho dic perquè, evidentment, el fet que és un quere, sigui de la presó i ni tan sols pugui fer campanya, ni a distància, ni enlloc, i que, a Puigdemont, ho pugui fer i, a més a més, pugui aparèixer en meetings pròxims manifestacions multitudinàries, com la de la setmana passada, doncs, home, és... És un handicap per nosaltres, la diferència. És un handicap per a Esquerra Republicana, és una evidència, però nosaltres estem convençuts que l'Oriol va fer el que ell volia fer. I ell té molt clar que el que volia era defensar el poble de Catalunya allà on calia defensar-lo, i era, en aquell moment, a Madrid, declarar davant l'Audiència Nacional, i hi ha problemes tant que no hi ha justícia espanyola, sinó que ja és una injustícia espanyola que, sense tenir dret a ell, va decidir empresonar-lo. Per això diuen que són presos polítics i no hem de deixar de dir-ho. A l'Oriol és de la presó no pel que ha fet, sinó pel que pensa. Realment, unes eleccions, com pel que hem comentat, evidentment, típiques, esperem que aquesta vegada la Guàrdia Civil sí que permeti els vots, esperem-hi i desitgem. Quina és el programa electoral d'Esquerra? Llegiu aquestes eleccions només en clau de procés o només enllà? No, nosaltres anem molt més enllà. De fet, nosaltres en el nostre programa portem 50 mesures republicanes i també aquí tinc una part del nostre programa electoral, on aquestes 50 mesures republicanes es van complementar pels éxols de republicanisme, éxols de caràcter social, de caràcter cultural, de caràcter econòmic. Al final, el que nosaltres estem proposant és quin model de república volem, i nosaltres el que volem és una república que es fonamenti en la concertació social, que es fonamenti en la presa de decisions des de la base, i que per tant no hi hagi un dictat de dalt, sinó que entre tots i tot es poden construir aquest model republicà que estem defensant aquest procés constituent. Per tant, el nostre programa electoral va molt encaminat cap a fer propostes d'Esquerres, perquè som un partit d'Esquerres, i propostes que permetin la participació de tothom en l'elaboració d'aquesta república. A més, ens hi dim en elements transcendents, en elements importants, com són l'educació, com són la sanitat, en propostes com les que ja també ja havíem vingut aplicant, com focalitzar molt en l'àmbit sanitari on cal fer les inversions, tirant-ne darrere de totes les privatitzacions que s'han fet durant els darrers anys, i que ja amb la administració Comín ja es va bloquejar, i vam començar a retrossadir amb aquest mar de privatització a la sanitat, i, per tant, dotar d'un mar d'inversió adequat a la sanitat pública. I aquí, per exemple, a la nostra comar, que el va jubregar l'ampliació de l'Hospital de Viladecans, la portem incorporada al nostre programa electoral. Però no només això, també dotar en sanitat d'aquestes inversions en les àrees bàsiques. Focalitzem molt en aquest sentit. Focalitzem molt en el primer impacte que pel ciutadà posem al ciutat del centre, i el que busquem és que quan algú ha d'anar al cap, tingui els millors serveis en aquell cap, perquè d'aquesta manera no haurà d'anar a l'hospital, i així també hi auserim la pressió que tenim sobre els centres hospitalaris. Per tant, hem d'invertir molt en aquests caps, i sobretot hem d'invertir, tenint en compte també un element molt innovador, que són els indicadors de caràcter social, indicadors de caràcter social que ens han de permetre decidir on hem de destinar aquesta inversió. I això també lliga amb l'educació. En l'educació nosaltres volem posar a l'alumne en el centre de tot, i per tant, potser en el nostre programa electoral no trobaràs que parlem de ràtios o que parlem d'aliminació de barracons, però sabem que això ho hem de fer, però només ho podrem fer si fem una planificació, si fem un mapa estable que ens permeti a tots i nosaltres, a tots els agents, a tota la comunitat educativa, agafar aquest compromís, i que per tant ho tinguem acortat. Sense concertació serà un missatge només d'Esquerra Republicana, que pot ser un missatge important, que pot ser que l'insertem, però que ens agrarem que aquest missatge ha de ser un compromís per tota la comunitat educativa. Per tant, quan decidim reduir ràtios o decidim una planificació per anar a eliminar en barracons i constituir edificacions estables, el que hem de fer és assumir també tots els costos pressupostaris que això comporta, i per tant anem cap aquí. Anem directament enfocats cap a la concertació, cap a posar en el marc, en el centre de l'educació, la persona més important, que és l'alumne, que és aigua a les institucions que emben a dubtes, professionalitzar els mestres, professionalitzar els professors, i ens hi diem una formació professional que vagi molt més enfocada que per les necessitats reals del territori on s'ha de desenvolupar. Per tant, allà on hi hagi unes tipologies d'industria determinar, la gent de fomentar que la formació vagi enfocada a dotar aquestes indústries de la mà d'obra necessària, que els treballadors i els treballadors estiguin un treball digne, reclamem aquest salari mínim a català, només a l'administració pública, sinó també a l'ambi privat, per tant, canvi de la legislació en aquest sentit. Reclamem una reforma del SOC, reclamem que el desplegament de l'actual llei del SOC i que sigui un desplegament efectiu. Reclamem també que les condicions a treball siguin unes condicions a treball digne i que per tant hem de votar els treballadors i els treballadores d'aquest marc de relacions laborals que fa tant i tant de temps que s'està demanant. I també, tornant a l'àmbit de l'educació, el que també tenim molt clar és que, al final, totes aquestes edicions les hem d'aprendre entre totes les parts que estan implicades. Tenim altres mesures també de caràcter social, com una llei d'habitatge que, en efecte, asseguri l'habitatge dins i l'accés a l'habitatge de les persones. I això segurament va en la línia de que hem de treure el preu, hem de treure el valor econòmic a l'habitatge i l'hem de garantir com un dret ciutadà. I, en augment en què fem això, també aconseguirem rehabilitar tots aquells barris que veuen com el preu de l'habitatge acaba sent un condicionant determinant per a la seva degradació. I quan més degradat està un barri, més baix aquest preu, i quan més baix aquest preu més problemàtiques es generen, no només en l'àmbit de l'habitatge, sinó també en l'àmbit social, en l'àmbit educatiu, en l'àmbit sanitàri de totes les estructures de serveis que hi hagi en aquell barri. Per tant, hem de fer un pla de xoc en aquest sentit i només ho podrem fer si tenim, realment, la força i el marco potencial adequat. I tenim 47 lleis que han estat empotades o bé han estat eliminades per a propi inhabilitades, per a propi tribunal constitucional. Per tant, allò que no fa Espanya ho hem de fer nosaltres. I quan ho fem nosaltres, Espanya no ens deixa que ho fem. Hem de frontar-ho. I quan parlem de República, parlem de tot això, parlem d'una manera de pensar, parlem d'una manera de fer, parlem de que en aquest país les dinàmiques han de ser diferents. Són un país petit, això és un gran avantatge. Ser un país petit ens permet també dinamitzar molt més l'economia, ens permet molta més agilitat legislativa i ens permet una millor adaptació a les unitats reals al segle XXI. Les exportacions, per exemple, allà en economia, el 6% fins al mes de setembre, hi havia hagut un increment del 6% en les exportacions al nostre país fins al mes de setembre. Tot això fa que la roda estigui girant i estigui girant favorablement. Igual que també la nostra gestió durant el govern de l'Egenitat, perquè d'això també ho hem d'explicar, ha implicat que haguem reduït a menys de 30 dies el pagament a proveïdors, que això pràcticament no hi ha cap ajuntament que ho pugui complir. I en canvi, el govern de l'Egenitat de Catalunya, el Departament d'Economia, liderat per Oriol Junqueras, ha aconseguit el pagament a proveïdors a menys de 30 dies. Tant la dinamització econòmica també va per la bona gestió de l'Egenitat. I hem demostrat que som competents i que podem fer-ho. I tot això ho tenim sobre la taula, potenciar l'economia social, el cooperativisme. Una de les millors maneres de donar sortida als treballadors i els treballadors del nostre país és empoderar-les. I per empoderar-les hem de generar que formin part del projecte. Hem de crear espais adequats perquè se sentin partíces del projecte empresarial i que formin part del projecte empresarial. El millor és desenvolupar un bon marc cooperatiu i aquest marc cooperatiu permetrà que hi estiguin part de la distribució dels vents de treball. Al final, és un problema destinat al combatre les desigualtats i generar noves oportunitats. En aquest sentit, es parla de l'espart més social del programa. I ahir, Xavier Domènech, de Catalunya en Comú, proposava un possible pacte entre els comuns Esquerra i el PCC. És complicat, no? Impossible. Mira, ara precisament vinc d'una reunió molt important, que he tingut en un dels sindicats majoritaris a la comarca i al país. I m'han fet també la mateixa pregunta. La resposta és la mateixa que et donaré jo ara. Esquerra republicana no pot pactar amb el PCC, no pot pactar amb un PCC que ha anat en contra de les llibertats democràtiques de Catalunya, amb l'aplicació del 155 el PCC s'ha tancat una porta i és més evident que s'ha tancat aquesta porta. Igual que nosaltres no ho podem pactar amb ells, estic convençut que ells tampoc poden pactar amb nosaltres. La proposta de Barcelona en Comú és impossible. Quan ho va dir Xavier Domènech, de seguida van sortir veus dels dos partits dient cada cap manera, no? És impossible que aquest pacte pugui ser real. El que sí diem és que si anem a unes eleccions, on lògicament hi ha la confrontació de blocs, en aquestes eleccions hem de tenir clar on hi ha més partits d'esquerres, en quin bloc dels dos és on hi ha més partits d'esquerres? Jo hi ha molt més partits d'esquerres en el bloc republicà, en el bloc del 155. I el PCC, qui pot considerar que és un partit d'esquerres, d'altres considerem que de socialistes ja no tenen res, i que el socialisme real està a l'esquerra republicana. El que hem de aconseguir és que dins del nostre bloc republicà hi ha unes eleccions determinant i que, per tant, les esquerres dins d'aquest bloc siguin ampliament majoritàries. Les enquestes us donen com a possibles guanyadors, també amb ciutadans que ha augmentat molt la projecció de vot. Com valoreu aquestes enquestes? Les enquestes són al final part de qualsevol contest electoral. I hem de viure amb elles, però també és cert que les enquestes, moltes d'elles són per generar una certa tendència. I, per tant, el seu objectiu no és tant explicar la realitat, sinó que és modular el futur. I, per tant, les hem de veure sempre en moltes reserves. Sempre se't donen com a resultats favorables, com si et donen com a resultats moltes favorables. I sabies que, normalment, les enquestes no l'encerten mai. A partir d'aquí, el que nosaltres palpem és la sensació. I les sensacions que tenim de quan fem actes, de quan sortim al carrer, de quan parlem amb la gent, és que a Esquerra Republicana ha de guanyar aquestes eleccions. Perquè, si no guanyes a Esquerra Republicana, pot ser que les guanyin ciutadans, si no guanyes a Esquerra Republicana, pot ser que el element de ciutadans tingui molt més pes, i que, per tant, estigui molt més a prop de rezar el nostre país, que és el que passaria si, al final, els guanyen. L'opció més clara per evitar que continuem avançant cap a la República, per evitar no, per aconseguir, que podem anar avançant cap a la República, per evitar que el bloc del 155 any es voti a Esquerra Republicana. I és el que estem explicant, i és el que la gent també ens transmet al carrer. En els actes, on plim, tothom ens ve i ens dona suport, tenim més apoderats que ningú, tenim una xarxa al nostre entorn espectacular. Això és el que ens diu el carrer. Les enquestes ja veurem. La enquestra que val la pena, com tothom et diu, i sembla un tòpic però així de real, és la del 21 de desembre a la nit quan sàpiguen els resultats electorals. Si guanya el nom de bloc constitucionalista del 155, s'acaba el procés? És evident. És a dir, si guanya el bloc constitucionalista i tenen capacitat de constituir fins i tot un govern, estem sentenciats, però no procés, s'acaba el país. Si guanya el bloc del 155, haurà significat que a poble de Catalunya ha determinat que la nostra opció no és la d'acuada. Per tant, haurem de fer un replantejament molt gran. Però en aquestes eleccions estic convençudíssim que la dignitat de l'1 d'octubre tornarà a aparèixer, la dignitat del 3 d'octubre tornarà a surgir, aconseguirem que el bloc republicà, i això sí que també ho diuen totes les enquestes, que podem guanyar. I si guanyem, per nosaltres el que és molt important, és que hi hagi una distribució dins aquest bloc republicà, on a l'esquerra siguem majoritàries per implementar les polítiques socials i les polítiques de dinamització econòmica des de l'àmbit de l'esquerra amb encipadores que volem implementar. I això serà cap dalt, perquè també estem parlant de quina república volem. Aquestes eleccions no van d'un nom, van de determinar quina república volem. I si guanyem els partits independentistes, quines eleccions presenta? Perquè molta gent podria pensar que entrem en un bucle, no? No, no és un bucle, perquè aquestes eleccions les ha convocat Mariano Rajoy. Per tant, aquestes eleccions, el resultat que surti de les urnes haurà de ser acceptat per Mariano Rajoy i per la gent del bloc del 155. Pels tres partits constitucionalistes, els partits unionistes haurà de ser acceptats. Per tant, la diferència és avismal respecte al 27è o l'1 d'octubre. Si guanya el bloc republicà, el que aconseguirem és continuar endavant amb el procés, perquè la ciutadania haurà manifestat clarament quina és la seva voluntat. També ho vam manifestar el 2015 i després s'ha anul·lat, el que va decidir. S'ha anul·lat pel 155, però ja ens han aplicat el 155. El que hem de demostrar nosaltres és que no ens aturarem. De què hem arribat fins aquí i arribarem fins al final. Costi el que costi i si hem d'assumir costos personals els assumirem, però arribarem fins al final. I això ho hem d'explicar en determinació i amb molta convicció. Perquè al final nosaltres estem obeint el mandat del poble de Catalunya i si el mandat del poble de Catalunya 21 de desembre torna a ser que hem de seguir construint la República, nosaltres fermament construirem aquesta República. El PDeCat i l'Esquerra per separat. No hi és un espelt sí. Doncs és molt clar, perquè considerem que el nostre model de República és un model diferent. Nosaltres la República que defensem és un model diferent del que la República que podem defensar, els PDeCat, que han fet aquesta justa de Junts per Catalunya, però que aquesta justa és la del PDeCat. I també la model de la CUP és un model diferent de la República que volem, la gent d'Esquerra Republicana. Perquè em mena dubte que les connexions entre el model de la CUP i el model d'Esquerra Republicana són molt més evidents, que no pas amb la justa de Junts per Catalunya. Hem de guanyar i per guanyar necessitem ser més. I per ser més necessitem començar molta més gent. I per començar molta més gent hem de aconseguir que cadascú cuidi l'àmbit que s'ha de cuidar. I nosaltres som un partit d'Esquerres. Hem de seduir a la gent d'Esquerres, a la gent dels comuns, o fins i tot a la gent del PSC, i els diem que la seva opció d'Esquerres i Republicana és Esquerra Republicana. I això només ho podem fer si anem com a Esquerra Republicana. Perquè així tenim tota la llibertat per explicar-nos i per explicar bé quin és el nostre model que volem. I a les hores podrem incrementar la nostra base social, però la base social de l'independentisme i la base social republicana. I igual que nosaltres, si anéssim amb una llista amb el PDeCAT, com va passar amb els junts pel C, els hi pot passar amb ells igual. A millor hi ha gent de dretes que votaria a favor d'un partit republicà, perquè també hi ha gent de dretes que sigui independentista, i, per tant, com hi vas que és republicana a la llista, un model social que no comparteix, acabi decidint votar altres formacions polítiques... O no votar. I, per tant, el que hem de fer és seduir. I no és el que ha de fer a favor dels vots entre nosaltres. Hem de ser molt més en aquest repte aquest animal davant, que al final és el repte democràtic que ens hem plantejat. Doncs veurem el 21 d'azembre que ja està a tocar. Quins són els resultats finals de l'enquesta definitiva? Que són les eleccions. Doncs gràcies, Jordi Albert, per haver vingut avui a Radio Esvern a explicar-nos el programa d'Esquerra Republicana i molta sort de que era les eleccions. Fem tot un plaer i, sempre que vulgueu, en teniu a disposició. Gràcies, bon dia. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Cada tarda de 5 a 7... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda, de 5 a 7. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. La plaça Mireia. Bits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Bits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Bits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Bits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Bits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Bits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Bits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Bits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Bits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Bits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Bits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Bits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Bits. Molt més que nits d'el·lectrònica.