Entrevista Laia Flotats, membre de Junts per Catalunya - 19/12/2017

Comencem la segona hora del Justa la Fusta, aquesta setmana com ja sabeu i la setmana passada també hem estat tenint representants dels diversos partits que es presenten a les eleccions del 21 de desembre per fer entrevistes de campanya i saber què és el que proposen tots aquests partits. Vam començar a dir-los que ens ha passat amb la CUP, hem anat passant per tots els partits de representació Manó a major i avui toca el partit que va tenir una representació més gran a les eleccions d'any 2015, que és el PDeCAT o la llista de Junts per Catalunya i per parlar-ne tenim nosaltres l'Alaia Flutats de la secció local del PDeCAT i regidor de l'Ajuntament. Hola, bon dia, Alaia. Bon dia. Aquestes eleccions que es presenten en una situació extraordinària, com m'heu viscut tot el temps que ha transcorregut fins que s'han convocat aquestes eleccions? Des del setembre? Sí, des que es van convocar fins ara que arriba el 21 de desembre, com valoreu la situació en què arribaran aquestes eleccions? Home, a veure, és una situació excepcional. Aleshores en el moment que es va fer el 155, el mateix dia a la nit, es va dir que es convocaven aquestes eleccions i va ser el mateix dia que es va proclamar la República en el Parlament de Catalunya. Aleshores va ser un dia molt estrany, perquè per una banda estàvem contents per la proclamació de la República, però per una altra ja vam veure que això s'estava començant a complicar molt. I també la situació que hem viscut des de les hores fins ara ha sigut bàsicament de greu preocupació perquè tenim uns consellers que han estat a la presó i uns encara segueixen, els Jordis segueixen a la presó i tenim el president i tres consellers més a l'exili. I aleshores és una situació molt estranya per nosaltres. Ho hem viscut amb angoixa, amb preocupació, amb neguit, hem fet diverses concentracions davant de l'Ajuntament i ens hem plantejat fer aquesta campanya, sortir amb tota la força possible, tota la força del món, sortir al carrer, anar a convencer el màxim de gent possible perquè el nostre objectiu és desfer aquesta situació anòmala que s'ha provocat des del govern de Madrid. I aquest és el nostre objectiu. Creu que són unes eleccions legítimes? Són legítimes, a veure, són unes eleccions convocades pel govern de Madrid, pel govern de Madrid, del govern de l'estat, les ha convocat el president del govern. Nosaltres no volíem fer aquestes eleccions, el president Puigdemont no les ha convocat pas, ell és qui tenia la puta estat de convocar aquestes eleccions, amb lo qual són unes eleccions que s'estan convocant des del govern de Madrid. I el que hem de fer nosaltres és, com sempre hem fet que cada vegada que se'ns demana que anem a votar i que ens comptem, ho fem, sense problemes, inclús van sent situacions molt hostils, com van ser les de l'1 d'octubre, aquest cop, van serem també aquesta situació hostil i el que hem de fer és anar a votar el dia 21 de desembre i donar el màxim suport possible al president Puigdemont, perquè demanem el vot pel president Puigdemont, en tant que ell és el president, és la figura institucional, la presidència la representava ell, la situació no, me les protegeixen el moment que el govern de Madrid el destituïix o pretén destituir-lo i el que hem de fer nosaltres és, si creiem que el camí que estàvem emprenent a les hores era el correcte, doncs, remprendre el camí allà on ens l'han fet deixar, i per tant, per això nosaltres demanem que es voti a la llista del president o la llista de Puigdemont, bàsicament perquè ell és el president i ell és qui ha de tornar, i qui s'acompromés que no només tornarà ell, sinó que restituirà tot el govern que hi havia abans, amb tots els seus membres. El PDeCAT no es presenta sota el nom de les sigles de PDeCAT, sinó amb una llista que porta partítols per Catalunya o també coneguda com la llista del president. Per què? Doncs durant aquests dies, des que es va convocar les eleccions que ell divendres, des que el Mariano Rajoy va convocar les eleccions fins que va ser el moment de presentar la llista, hi va haver diferents concentracions, i per exemple, que va venir la Maritxell Lluís, que és una regidora del PDeCAT a Terrassa, ho explicava a la manifestació que hi va haver al carrer Marina durant aquests dies, una de les consignes que es va cridar era una llista unitària i president Puigdemont, en el sentit que es volia era que el president Puigdemont tornés, i una llista unitària al seu entorn, que representés el que ja va representar Junts-Pelsí i que representés una vegada, una altra vegada més, aquesta unitat i aquesta espècie de plebiscit que ens han posat sobre la taula pel dia 21. Aleshores, nosaltres vam entendre que aquesta era la voluntat de la gent, la gent volia una llista unitària, és que la republicana no va a voler. Bueno, és que inclús ens vam trobar que inclús la CUP estava disposada a fer una llista unitària aquest cop, entenent la gravetat de la situació i del moment. Però a l'esquerra republicana última hora no va a voler, es va a despenjar, els seus motius és legítim, no diem pas que estiguin malament, però no va a voler. I aleshores des del PDeCAT i el president Puigdemont va dir, escolta'm, jo sí que crec que hem de tirar endavant això, crec que s'estima Catalunya, vol tirar endavant el país i vol tirar endavant el projecte que va estar executant fins que l'han hagut de marxar, volia continuar això i entenia que la majoria de la gent, el que volia era una llista unitària, el que s'havia d'articular al seu entorn, el que havia d'articular ell, era una llista que fos el més transversal possible. I per això era necessari que el partit fes un pas enrere i deixés el màxim de posicions possibles disponibles per poder fer aquesta transversalitat i poder fer aquesta llista unitària el màxim possible, no? Transversal a la voltant de la figura del president. Clar, aquesta llista hauria estrancapsalada per Puigdemont. Correcte, estrancapsalada. No s'havia previst, per exemple, que aquesta llista pogués ser encapçalada per Junqueras, una possible llista unitària? Clar, sempre i quan és que és republicana estigués amb nosaltres. Volgués formar part d'aquesta llista unitària. El que passa és que és que és republicana, va dir que no, que muntava la seva pròpia llista i en Junqueras va denomar-ho en la llista que és republicana. Em refereixo perquè fins ara, o a junts per a si, diríem que s'havia d'anar una mica més de pes als membres de PDeCAT i fins i tot al número de la llista, però que ara mateix no se sap fins a quin punt el PDeCAT s'ha de ser en el partit independentista majoritàri. No, perquè no s'ha votat mai per separat, no? No, correcte. Per tant, això ho veurem també el 21 de desembre. Sí, correcte. A banda del procés nacional, o millor dit, el PDeCAT és aquesta elecció només en clau nacional o va més enllà d'un programa, diríem, social econòmic o el programa, bàsicament, és en clau nacional? Hi ha un programa social econòmic, el que passa és molt greu. Aleshores, és cert que tots els missatges que es donen estan en la línia de restituir el govern legítim, de fer fora, de cancel·lar el 155, de recuperar... O sigui, de... De liberar els presos polítics, o sigui. I fem molt l'empesi en això, però perquè és molt important, perquè s'està atacant directament una cosa que és bàsica, que és la llibertat de pensament, la llibertat d'expressió, i això en una democràcia és segrat, és bàsic, és que les democràcies occidentals es basen en això, en el respecte de la llibertat individual de cadascuna de les persones que formen part d'aquesta democràcia o de la societat, i sobretot la llibertat de pensament i d'expressió. Aleshores, els que ens hem trobat és que perquè uns dirigents polítics, que junts pel sí, perquè és un govern de junts pel sí, o sigui, convergència, democrates, més, esquerra, o sigui, molts partits polítics, bé. Doncs perquè uns dirigents polítics han tirat endavant, han executat un programa amb un mandat popular majoritari, perquè el 27-S van sortir, van guanyar, o sigui, majoritàriament, unes eleccions, han tirat endavant un programa polític que els hi hem demanat la gent, nosaltres hi hem demanat que tiressin endavant això, i perquè n'hi ha uns altres que no hi estan d'acord, han agafat, i ja ho va dir la Sora ja fa dos dies, ja ho ha reconegut, han fet servir tota la maquinaria judicial, que teòricament és independent del poder executiu, però no ho és, ja ho hem vist, i l'han fet servir per fer-nos callar, fer-nos callar i que no el puguem expressar, les nostres idees. Home, això no pot ser. I en el moment que ens posen els consellers, que nosaltres hem posat en allà perquè fessin allò, ens els posen a la presó, o el nostre president ha de marxar per no anar a la presó, i per mantenir viva la institució, en el moment que està passant això, és a tots els ciutadans i ciutadans que ens estan ficant a la presó, és la nostra voluntat, la nostra expressió, això és molt greu, molt greu, si això falla en una democràcia, tot l'altre falla, tot, tot. És clar, és molt important que tinguem clar això, però, de fet, fixem-nos el que està passant des de l'aplicació del 155. Vull recordar amb el recolzament del partit socialista, ho vull recordar, això, perquè el partit socialista dona el recolzament al 155. S'estan anant molt més enllà del que seria l'aplicació del 155, o que inicialment havia de ser aquesta aplicació? Les enquestes donen resultats molt ajustats, o sembla difícil de preveure, perquè a més a més hi ha moltes enquestes per la seva banda. Quin valor d'una d'unes enquestes? Passa que portem una temporada, aquests últims anys que les enquestes no les han encertat massa. Aleshores, estem una mica esquemats, i quan ens ensenyen les enquestes ens l'esmirem amb una mica de prevenció i de prudència, i dir-la que és una enquestes, ho veurem, però ja veurem. Que passa que és cert que ara mateix les enquestes durant un escenari de 50-50, o sigui més o menys, però com un empat. És resent de veure, per això és important, doncs que és important que et dinguem clar què és allò més essencial que ens importa, el més essencial, i votar amb clau d'això. Entenc que si a Esquerra, per exemple, fos la força més votada, el PDeCat li donaria suport. Suposo que sí. Hem de pensar que sí. Però aquesta decisió és de Junts per Catalunya, o sigui que del grup parlamentari que surti. Si les eleccions es lleixen en clau de país, seria normal pensar que en principi aquests partits pactarien. Hem de pensar que sí, però ja dic que això és, com m'has explicat al principi, Junts per Catalunya. És una lliça transversal que s'ha articulat al voltant d'en Puigdemont. Evidentment que el PDeCat hi és, també. Quan arribi el moment, el dia 22, 23, 24, depèn de decisions, suposo que hi haurà algun organ col·legiat Junts per Catalunya, PDeCat, que depèn de les decisions oportunes. Hem de pensar que aquesta és una llista de país, és una llista per tirar endavant, per continuar treballant per la República, que es va proclamar uns dies enrere, una setmana enrere, i per seguir treballant, perquè això pugui ser una realitat, però en el temps que calgui, clar. Si les forces sovianistes no guanyessin aquestes eleccions, s'ha acabat el procés aquí? Clar, veure, és que això es fa per i amb la gent. Aleshores sí, la majoria dels catalans i catalanes no donen recolzament a aquest projecte, doncs s'ha de tris, però no es podrà tirar endavant. És bàsicament perquè si no tens la majoria no pots governar. És una evidència, és una democràcia. Si guanyem i podem formar govern, seguirem treballant per això. Vull dir també que, al final, la independència no és una finalitat en sí, és una eina que hem estimat que és la més idònia per poder garantir un futur de prosperitat i de millora a tots els ciutadans i ciutadans de Sant Just, o sigui, ahir de Sant Just i de Catalunya. Els Sant Just també, inclòs. Sí, sí, clar. Aleshores la independència és una eina més que creiem que pot ser útil per la prosperitat, per la llibertat, per la justícia social. Aleshores és important això també. Si els partits soviranistes no guanyen, això no es podria tirar endavant, però si guanyen tampoc se sap si es podrà tirar endavant. En entendre que si guanyen podran formar govern, si guanyen tenen la majoria... Si providi el programa dels partits soviranistes es podran tirar endavant, si es guanya, on podríem entrar en una mena de bucle. És que per això demanem el màxim recolzament possible a la llista del president, perquè sigui molt contundent la resposta a aquesta aplicació injusta i legítima del 155. Per això demanem el màxim recolzament possible, perquè és injusta això que hem fet, és il·legítim, i el que ha de quedar molt clar és que la voluntat majoritària als catalans i catalanes és anar cap a un camí de desenvolupar una república i de tirar endavant una república, digui el que digui Madrid, digui el que digui, i intentin posar-nos les traves que intentin. Aleshores jo crec que si la resposta és molt contundent, molt clara i molt majoritària al voltant del president Puigdemont, és que més enllà de les nostres fronteres faran una lectura que ens pot ser beneficiosa i ens pot ajudar. A fer entrar en raó al govern de l'estat. Digue'm al principi que la campanya ha estat atípica, o no estat normal, especialment per als partits suyanistes i pel PDeCAT, que té el seu cap de llista, Brussel·les. Com ha estat això de fer campanya amb el principal actiu del partit, més de mil quilòmetres? Bé, doncs és interessant perquè s'ha vist que, malgrat que no estigui aquí físicament, s'ha pogut fer campanya perquè tenim els mitjans tecnològics que tenim actualment, que ens permeten poder fer connexions en directe, ens ha enviat missatges en directe, ha intervingut en directe els diferents mítics que s'han fet i diferents trobades, i doncs bé, és un avantatge al fet de les noves tecnologies, i la tecnologia i la informàtica que tenim actualment al nostre baix, els mitjans de comunicació, doncs ens ha permès poder fer una campanya més o menys, força semblant al que s'ha fet fins ara, però amb aquest punt de curios i interessant, que el president no hi era, però realment ha pogut participar com si fos. Aleshores, doncs, dins del que cap hem pogut tenir una normalitat, i també ha sigut molt interessant que s'ha produït una situació molt, des del meu punt de vista, molt bonica, que és la que també s'ha produït amb Junts Pelsí, que és que ha sigut una campanya molt coral. Aleshores aquí per exemple hem fet dos actes que han vingut candidats i candidates de la llista del president, i clar, o sigui, el fet de no s'ha articulat tota la campanya al voltant d'una única persona, sinó de totes les persones que formaven part de la llista, que són de diferents perfils, de diferents orígens, amb diferents missatges, aleshores això ha sigut molt bonic, perquè els actes que s'han fet han participat persones diferents, candidats i candidates, i el missatge ha sigut molt coral, molt plural, i això ha sigut molt bo. És que això és molt bo. De totes maneres, malgrat la pluralitat d'aquesta campanya, en quant a persones que hi han intervingut, també és veritat que es parla molt de la llista del president, des del pròpi PDeCAT, i a més em fa la sensació que hi ha molta gent que no votarà Junts per Catalunya, sinó que votarà a Puigdemont. A la institució. I això teniu aquesta sensació, que hi ha molta gent que diu jo votaré el meu president Legítim. Correcte, perquè és un tema de dignitat, que es va demanar el dia 1 d'octubre votar, i a primera hora el dematí va veure tot el que estava passant. I d'allà no es va moure ningú dels col·legis, perquè vinguéssim i penséssim el que penséssim, tots teníem molt clar que el nostre dret a vot, i les nostres urnes a la nostra vot era sagrat i s'havia de defensar. Aquest mateix impuls de dignitat, de respecte, de voluntat, de determinació, és el que ara molta gent s'ha sentit interpel·lat de nou quan el govern de l'Estat ha destituït el nostre president Legítim. Una vegada més ha interferit en la nostra voluntat, en la nostra determinació. El nostre president l'escollint nosaltres, i és el president amb les nostres normes, i és el president el qui decideix quan marxa i quan no marxa. I que vingui qui sigui de fora a dir-nos que aquest president ja no pot continuar més, dius, no, no, escolta'm, pensi el que pensi, sigui del color que sigui, és el meu president, és la meva institució, i aquí només la dirigeixo jo, ningú més pot intervenir. Per això era important poder articular una llista unitària al voltant de la figura del Puigdemont, però com a president, o sigui, la figura del president de la Generalitat, perquè és la institució i la idea és aquesta, la institució més enllà dels colors polítics. Per això era important poder fer aquesta llista, i per això des del Partit Demòcrata, amb l'esquerra publicant i amb la CUP no es va poder articular, doncs quan el president Puigdemont... vaig escoltar, doncs fem la nosaltres, però el partit ha de fer un pas endarrere des del Partit Demòcrata, i doncs sí, tens raó, fem el pas endarrere, perquè hi ha aquesta gravetat, el darrere, aquesta importància. Hi va haver una decisió que es va aprendre, que era si els consellers i el president es quedaven a Catalunya amb el risc que se us suposava, o se anaven a Bèlgica, en aquest cas, Puigdemont, Sembana Bèlgica, i Junqueras va quedar aquí, i ara està, com està? Aquesta decisió es va... no sé si aquesta informació la tens o no, però saps si es va aprendre de forma conjunta, o és un tema personal de cadascú. Bé, ahir precisament va venir, repeteixo com que va venir la... va fer un acte de campanya i va venir de Maritxell Lluís, que és regidora a Terrassa, però a més a més és la dona del conseller Josep Rull, i ens va poder explicar alguna cosa a respecte això, perquè li van preguntar, li van preguntar, li van preguntar com estàs fent ara, i el que ens va explicar és que, sí que tots els consellers i consellers es van tenir molt clar que el que era el president, la institució de la presidència, o sigui el president, no havia d'entrar a presó, per tant havia de marxar, això ho va tenir tot molt clar, perquè s'havia de salvar, guardar la institució, i no podia humiliar-se la institució, per això es va passar en el que pogués passar, en el moment que el fiquessin a la presó, i la resta de consellers i consellers, van tenir sobre la taula les dues opcions, i cadascú va decidir, des d'un punt de vista personal, va ser una decisió personal de cada conseller i consellera, doncs si marxaven a Brussel·les o es quedaven, i feien foró una possible, perquè en aquell moment no se s'havia segut, però una possible presó provisional, que és un càstig, no és provisional, perquè no es compleixen els requisits, perquè sigui presó provisional, és un càstig que els estan fent. No creu que potser aquí a Esquerra també ha pagat un preu més alt, tenint el seu número 1 a la presó, mentre el PDeCat el pot tenir lluny, però almenys et pot estar fent campanya? Va ser una decisió personal, es va considerar que era important que el que és la institució de la presidència, i la persona que l'encatsala, que és el president, es conservés, no humiliat a la presó, i la resta de consellers va ser, o sigui, tenien les dues opcions, no era lliure, podien escollir, i el vicepresident Junqueras va optar per aquesta decisió. Suposo que quan passi un temps i puguin explicar més, doncs cadascú explicarà, no? Espero, m'agradaria, ens agradaria, poder saber per què cadascú va optar per la decisió que va prendre. Però, bàsicament, és això. Vull dir també que el fet d'estar a l'exili, o sigui, és cert que està a la presó privat de la llibertat, inclús de la llibertat d'acció, de moviments allunyats de la teva família, és dur. Per exemple, la Manitxell Lluís ens explicava que almenys els que estan a la presó, un cop a la setmana poden veure'ns, es poden veure, poden parlar cada dia, un cop al mes es poden veure amb la família, i en certes situacions amb les que podrien sortir un temps prudencial de la presó i tornar a entrar, en canvi, les persones que estan a l'exili no poden venir, no poden venir. Com valoreu que l'Estat espanyol retires l'ordre europeu d'atenció de Puigdemont? Jo no sóc experta jurídica, però pel que he pogut llegir, es veu que hi havia el risc, si la mantenien, com que un dels fets pels quals està imputat, o investigat, president Puigdemont, a Bèlgica, no és un delicte, no existeix, no està tipificat com a delicte, que ens sembla que és el de la sedició. Aleshores, corrien el risc de que no fos atès a l'ordre, que es resolgués des de Bèlgica, que hi havia lloc a aquesta acusació, i que, per tant, no l'extraditaven, i això representava pel president Puigdemont i els consellers que estan amb ell una situació d'impunitat i de salvaguarda, que els permetia iniciar un procés judicial a través dels tribunals europeus en contra del govern d'Espanya, i això debilitava molt la postura del govern d'Espanya a nivell internacional, i alhora d'argumentar i justificar les seves accions de govern, en aquest sentit. I, per tant, és el que s'estima més retirar-se.