Entrevistes de la Ràdio del 27/12/2017

de l'obra relacionats amb la situació actual de Catalunya. Molt l'inici, però també ha parlat del cartell dels pastorets, que aquest any protagonitza l'equip que està darrere l'obra per tal d'arretre humanatge a la seva feina. Com a novetat d'aquest any, les entrades anticipades es poden comprar a través d'Internet, el web tic-tac-ticket.com, o a través d'un enllabs al web de la Teneu, s'enjust.rg-teneu, el preu de l'entrada és de 7 euros pels socis i socis de la Teneu i 8 euros per a públic en general. Aquests dies de festes nadalenques, Patim Patan proposa el parc de Nadal a la begoneta a l'espai. Es duen a terme diverses activitats per a infants, com a la manualitat, contra contes, construccions i escalada en rocòdrom entre d'altres. Una de les coordinadores de Patim Patan, Júlia Viladot, ha explicat al Justa de la Fusta que el parc de Nadal no és un casal, sinó que segueix el model de funcionament del Saló de la Infància de Barcelona, en el qual hi ha dinamits a dos, però també hi participen les famílies. Un altre als aspectes que ha destacat Viladot ha estat la col·laboració de diferents entitats de s'enjust en les activitats del parc de Nadal. El parc de Nadal va començar a divendres 22 de desembre amb una xocolatada. Els dies 2, 3 i 4 de gener es faran activitats de 10 a una i de 5 avui. L'últim dia del parc de Nadal serà el 5 de gener de 10 a dues, en què es faran activitats de col·laboració amb el patge reial. El preu del parc de Nadal és de 4 euros al dia i l'entrada a l'espai és gratuïta per als adults. La Viloteca Joan Margarit oferirà donar als mesos de desembre i gener el servei d'aula d'estudi coincidint amb l'època d'exàmens. Els horaris s'ampliaran del dia 22 de desembre al 28 de gener, exceptuant els dies festius 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener. Els divendres, la Viloteca, ampliarà el seu horari les tardes de 4 a 10 i els dissabtes obrirà tant de matí de 10 a dues com de tard de 4 a 12 de la matinada. Pel que fa als diumenges, els dies 24 i 31 de desembre obrirà el matí de 10 a dues i els diumenges dezener obrirà tant de matí de 10 a dues com de tard de 4 a 10. Aquesta és tota l'informació. Per ara, tornem als vulletins de les 12 i 5 minuts i també els senjors notícies a edició migdia. Fins ara. Passen dos minuts de dos quarts d'una del migdia. Tenim nosaltres a l'estudi de ràdio d'Esvern amb mossèn Joaquim Rius. Bon dia. Bon dia i bona hora. Com estem? Bé. Bé, sí, sí. 10 anys ja s'han just. De fet, per això hem convidat avui. D'aquí poc farà 10 anys que estàs en just. Sí. Com ha anat aquests 10 anys, a ser un resum? De pressa. De pressa. Passa el temps també quan ja té una certa edat. No sap el per què, però el temps va més de pressa. I doncs han passat de pressa, que sembla estrany que faci 10 anys que estigui aquí ja. Perdó. I després també perquè com que sempre vas fent coses i el temps s'ocupa, doncs quedes satisfet del cada dia. Quan se'n repassan des del principi, com va arribar s'han just? Però vostè no era de s'han just? No. Vull arribar per casualitat? No per casualitat, no, perquè nosaltres el dia que ens ordenem de capellans, o de sacerdots, com se n'hi volgui dir, doncs el bisbe, així que t'acaba de fer que ha ordenat, amb la pregària d'ordenació sacerdotal, t'agafa de les mans i et faci una allà davant d'ell. I et diu, em promets a mi els meus successors, obediència i respecte? Sí, ho prometo. I llavors el bisbe jo estava a Vallirana, envien destinat a Vallirana, que llavors depenia de Barcelona, del bisbat de Barcelona, el poble de Vallirana, però immediatament aquells dies hi va haver-hi el canvi, que formar la diosa sí de Sant Feliu de Llobregat. Per tant, és una ascendida de la diosa sí de Barcelona, que depèn del cardenal de Barcelona, tot un territori geogràfic, i el d'aquí, el de Sant Feliu de Llobregat. I aquest, el de Barcelona, em va enviar a Vallirana, però llavors hi va haver-hi la divisió de la diosa sí, i servida vaig quedar a la diosa sí de Sant Feliu de Llobregat. Per tant, ara depenent del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, jo feia tres anys que estava destinat a alladar la Vallirana, i el Joaquim diu que convindria que baixessis a Vall de Sant Feliu, aia Sant Just Desbert, i aquí estic des de les hores. Vostè, dona, és originari. Jo soc originari del barri de Gràcia de Barcelona. Del barri de Gràcia, però... No vinc de lluny. No, no vinc de lluny, però llavors, si em dius d'on sóc, et diré que no ho sé, perquè he estat cinc anys des de la meva ordenació sacerdotal, vaig estar cinc anys a Esparraguera, després vaig passar també 4 o 5 anys a Granullers, després em vaig passar 9 a Martorell, després 18 a Rubí, 3 a Vallirana, i ara em porto 10 aquí a Sant Just. Per tant, si dius d'on sóc, et diré una miqueta de varios llocs, perquè no sempre t'identifiques amb la gent del poble. Ara no sé si voldrà ser políticament correcta, però hi ha alguna paròquia de la que tingui més bon record, hi ha alguna que tingui un òstima especial? Entre nosaltres els capellans en diem de cada paròquia una nòvia. En diem una nòvia, perquè ens... Ens en fem unes quantes? En sí, ja n'hi ha, no sé si sis o set. Però vull dir que el fet és que estimes a totes. Això sí, cadascuna té les seves característiques, i per tant doncs et fa que tu també et renovis, que canvis, que t'adaptis. Bueno, hi ha maneres que no, són maneres de ser que cadascú és com és sempre a tot arreu, vull dir, això no ho canvia, però el fet d'actuar, el fet de compartir, el fet de depèn de la resposta de la gent, també actues d'una manera o d'una altra. Però en definitiva, a totes t'hi trobes bé, perquè la meva missió no és com un negoci. En el que dius a veure, ja m'han demanat més bé. Perquè som una mena d'empresa en què no hi ha entrades i sortides en el sentit del treball que fem. Si no que hi ha acolliment de la gent, resposta de la gent, la teva acció, si és acollida, si no, si tu et saps adaptar l'ambient concret que se't presenta, això sí que es té en compte. Però en definitiva, dius, aquí m'hi he adaptat, aquesta manera, i allà m'adapto l'altra, amb un convenciment que tot arreu on t'he menenviat, que jo no sóc enviat per fer allà el que vull, sinó per servir a una comunitat que hi ha fa anys qui resideix, que té una identitat i que haig de servir aquesta comunitat. Jo em transmetaré i diré les coses a la meva manera, perquè això no m'ho canvia ningú, el meu caràcter, la meva manera de fer i de ser. Però en definitiva, he servit a una comunitat en allò que jo puc i haig de fer. I, per tant, totes, totes, totes, totes m'han agradat. Perquè totes he fet el que he pogut. Tornem ara a la casella de sortida de la seva etapa Sant Just. Suposo que coneixia poca gent de Sant Just. No coneixia només que el rector que marxava. Només el rector que marxava, o sigui, que demarxava, practiquen, es pot dir que no coneixia ningú. No, mossèn Anton Roca, que és el que marxava. Quina va ser la collida del poble? La collida del poble bona. Bona. Bona perquè recordo que la meva presa de possessió, que això es diu en el llenguatge, doncs, del clero, la presa de possessió d'un lloc, doncs hi havia fins i tot l'arcalde. I, esclar, això t'impressiona, per què dius, bueno, ets considerat una persona nouvinguda. A més a més, amb una responsabilitat pública i esclar, tot això en marca, però també et sorprèn que t'acollin, doncs, persones que poden estar d'acord amb tu, amb la teva manera de creure, però que t'acollin com un veí més. I llavors això va ser sorprenent, és a dir, va sorprendre. No havia passat mai a cap parròquia on t'havia estat. Només aquí Sant Just em va acollir ella a la cerimònia que vam fer a la parròquia i ell s'hi va presentar i també va dir-me unes paraules, em va dirigir unes paraules. Per tant, això crec que és bo, crec que és bo, perquè et consideren un veí més, que és el que a mi m'interessa. No el cap allà, sinó un veí més, perquè té una responsabilitat pública, doncs ho reconeix públicament també. Amb aquest sentit doncs va ser molt agradable. Els veïns en van acostant a acollir-los i a entendre'ls, aquí Sant Just, perquè no trobava ningú pels carrers i em costava molt. Trobar gent, jo sóc una persona de plaça, de carrer, d'anar a fer doncs una cerveseta amb una colla d'amics, de trobar-me amb una colla de gent i parlar amb ells de coses del poble o del que sigui. I aquí veia que jo anava voltant pel poble i no trobava cap plaça, no trobava llocs on estava. Almenys per aquí el centre. Potser pel extrem, que és on hi ha més pisos, llavors sí, cap allà al Walden hi havia més gent i després cap allà a la plaça Maragall també hi havia més gent. Però aquí el centre em costava. Però vaig pensar que ja n'hi era situant-me, però continuo estant amb aquest interrogant. Vostè és un mossèn de proximitat. M'agrada el contacte human. Molt, molt, amb aquest sentit, molt. I a Sant Jose és un poble tancat, diria, o la gent fa poca vida al carrer com ho descriuria? Jo suposo que hi ha uns condicionants que hi ha moltes torres, moltes cases familiars, que això també motiva que esclar, la gent ja està servir d'allà d'espai verd, de piscina, d'espai perquè la canalla pugui jugar, no té necessitat de trobar-se al carrer segons com, i llavors esclar la gent surta amb cotxe a través dels pàrquings i torna a entrar a través dels pàrquings, i això fa que la gent no vol timar-se pel carrer. Te la trobes amb vocacions importants, s'enjusta el carrer, el trobes amb festes de nedalenques, la cabalgada, la trobes amb altres moments, d'algun concret d'una festa Sant Antoni, es diu, tots aquestes coses, sí que troba gent al carrer, però la resta de l'any costa trobar-los. Ha no sé que sigui les hores de sortida de col·legits, que llavors trobes més gent pel carrer, i a primera hora del dematí per allà a la banda del mercat, que trobes moltíssimes persones que van al mercat, però hi ha persones més aviat grans, que són les que també tenen més facilitat per sortir, perquè els altres estan treballant, i no hi són a casa. Potser també és una qüestió, diríem que no és nacional, però sí de canvi de vida, a les últims anys, també que les gent surt menys al carrer. Hi ha diferents circumstàncies, tenint en compte els mitjans de comunicació que tenen una dimensió molt més àmplia, el vano és molt més gran, i per tant hi ha moltes notícies que ja no cal sortir al carrer per enterar-te, en ja les tens a casa apuntat per on vulguis, que sempre en trobaràs. Per això dic que, amb tot, doncs també un s'hi va acostumant, aquest estil, i jo aquí dalt a la rectoria, concretament, on està situada, on te no hi passa cap cotxe, que no pels voltants, sí, que hi va cap cotxe, que no sent soroll, pràcticament, em sento una mica un monjo de Montserrat, que està a casa seva, i llavors de tant en tant sent una mica d'ambient, perquè hi ha una rumoria que crida i canta, no? Som un monjo de clausura.Sí, una mica, una mica. Jo vostè sóc que no li agrada. Vostè és un mossèn d'estambla gent, no? Sí, sí, sí, sóc d'estambla gent, i per tant així que puc ho faig, i me'n vaig molt cap a la plaça del mercat, al dematí, a veure la gent jo, si no que vaig per altres coses, però llavors aprofito la vinantesa per xerrar amb ells, i xerrar amb el que trobi, amb el que veig, i apropar-me a ells, etcètera. A part de què ara, doncs, i això és un fet molt recent, és que el mossèn que fins ara estava de responsable del servei religiós de la residència, nostre senyora de l'Ordes, a ell ja l'han jubilat per edat i per capacitat, i ara ja no està prestant el seu servei allà a la residència, i el bisbe em va dir, dius, escolta'm, per què no te'n fa responsable tu ara de la residència? I allà estic prestant serveis a la residència, per tant, i vaig cada dia, cada dia estic allà amb ells, entre els de dins, que també hi ha en una colla, són un centenar d'avis allà dins, doncs també xerrem i parlem de coses, etcètera, i després és clar, sortint d'allà, tinc facilitat per trobar-me a la plaça també amb altra gent, i això dono uns intercambos. Ara teno les responsabilitats, també. Sí, sí, sí, sí. Quina va ser la collida per part dels faligresos? També la gent que forma part de la parròquida, s'han just. Mira, hi ha una cosa que em sembla que ajuda, que és el fet de trobar-te a prop de la gent i fer-te s'equipla, la gent t'acolla amb molta facilitat, sóc persona que no complico la vida. Fins i tot n'hi va haver un que sortint un dia de l'església, i em diu, perdoni, vostè és el mateix que deia la missa, i li vaig fer la broma, i em dic, no, és el meu, són hamelos, són bessons, eh, són bessons. Ah, diu, ah, i el seu germà està aquí i diu, escolti senyor, que sóc jo mateix. Ai, perdoni, em pensava que era un altre. Per què? Perquè el meu sistema de parlar i de trobar-te amb la gent no és encarcarada, sinó que és molt deixar d'anar en el sentit. Home, respecte, però vull dir que tampoc no sóc una persona encarcarada. Llavors trobes que la gent posa per res i tu parles igual que ells i fas una broma igual que ells, i es queden comparats, dient, oi. Diues que em va dir ell, dius que allà dins és molt sèrio, i aquí ve que està molt de broma. Home, dic cada cosa al seu moment, també. No puc allà, que també a dins en deixo una vegada a la missa. I els meus comentaris, i si també en deixo en alguna, que per cert hi ha algú que de vegades en diu, home, això no sé per què ho ha dit. També m'ho diuen, això, eh? Això no es diu així. Hi ha crítiques a vegades. Si es fortuna una mica del guió, ja... Diuen, això no sé per què ho ha dit d'aquesta manera. Podria dir-ho d'un altre. Diuen, mira-se'm acudit d'aquesta manera, vés que vols que et digui. Vull dir, no li dono més importància. D'aquí a la vegada paròquia, com, per exemple, càrites. Quin paper teniu, en aquest sentit? Mira, jo estic profundament agraït, i em agrada que traguis aquest tema a tots els voluntaris de càrites. Càrites funciona gràcies als voluntaris. I aquí, a Sant Just, jo, és el primer poble, esclar, que també val a dir una cosa, càrites abans de penya de la central, que era Barcelona. Barcelona amb una mega diosa, que era una imbèndia que anava des de Mataró fins a Sitges, fins a Vilanovi, la Joltru, etcètera, perdó, etcètera. Això era tan gran que era impossible controlar-ho. Canvia ara cada diosa així. Barcelona, Sant Felip de Llobregat, Terrassa... Són tres diosesis, ara, autònomes. Llavors, tot això facilita que les coses facin d'una altra manera. I aquí, doncs, ho estem treballant. Des del visbat, doncs, que es porta molt bé, està evolucionant, estem canviant en moltes coses. I llavors, aquí també hi ha un coordinador de càrites a cada parròquia. Llavors, esclar, aquests coordinadors treballen força i fan una bona feina. I són l'aig, són persones l'aig, que es vegi, no. Jo els he confiat totalment la feina amb ells, i ells ho estan tirant endavant. I gent que no venen a l'església també són voluntaris de càrites. Però és que ens sembla que tothom qui vulgui fer un servei que el faci. Perquè aquí no venim, diríem, a actuar. Permeteu-me l'expressió, religiosament. Si no, si per cas, es presa un amor, que és el sentit de càrites, que càrites vol dir amor, amor en el sentit de agp, que vol dir voler el bé de l'altre, aquesta paraula. I tampoc no és allò del copet a l'esquena, o un amor sensiblero, o de cosa... Nyonya, sinó que vol dir justícia, i el que aquella persona es necessita i es mereix, i treballar conjuntament amb ell. Que aquella persona se l'ha de promocionar a ell. No se li ha de donar a ell, sinó que se l'ha de promocionar, aquesta persona. I això és un treball que càrites fa de veritat. I això, doncs, estic profundament agraït en la mesura en què jo puc expressar-me així. Perquè tampoc no és per quedar bé, sinó que és un convenciment de dir-hi tot un treball coordinat entre ells que fan un bon servei a tots els que prestem aquest servei de necessitat de persones que n'hi han, també s'han just. Doncs queda dit aquest agrèmit. També li volia preguntar, perquè soc veí del barri centre i, en els darrers dies, a les 10 de la nit hi ha hagut caçolades, que se'n sentia per sobre del barri, i hem sentit que l'Església posava les campanes. Com ha anat, això? Bé, no és que no tinc caçoles jo. Com que sóc jo sol, el que menjo no tinc massa caçoles, i són de fang i allò no sona res. I llavors vaig dir, mira, jo tocaré campanes. Però s'afegés amb qualsevol cas a la protesta, no? Clar que sí, clar que sí. A més, n'estic convençut. N'estic convençut. I em va semblar que una manera de col·laborar-hi, com que també se'n va suggerir, no vaig ser jo, que em vaig imposar, jo no podia fer públic un servei, escandalós, diríem, d'aquesta manera, de soroll, sent del voltant de la comunitat o de persona que té el cap centrat, que em digués, mossèn, per què no toca campanes? Ahir va venir algú a dir... Sí, i vaig esperar que hi hagués algú que ho digués. És a dir, perquè no es tracta de... Ara el cap allà, com que pensa així, toca campanes. Ara com que no hi pensa, ara les deixa de tocar. No sé què. No, si no, que em va semblar que era dir... Doncs sí, amb tu, jo toca campanes. Això de tocar campanes també s'ha d'anar alerta, perquè és clar, ets un toca campanes, malament quan diuen... Però vaja, no, no, no, convençut del que feia. Una altra novetat també de la parròquia és que fins fa ben poc els locals de la grupament Escolta estaven a la parròquia i ara s'han traslladat. Era una cosa que fèiem molts anys, que es parlava de fet ja des del mossèn anterior, però ara s'ha materialitzat. Sí, s'ha materialitzat, però no ha estat fins que el mateix agrupament ho ha dit. Jo, quan vaig arribar aquí, em van posar el corrent del que hi havia i com s'havia de fer, i jo vaig dir que, mentre no necessites d'aquells espais, que els escoltes podien fer-ho servir. Però sí que els vaig advertir de dir, ara vosaltres... Aneu buscant-hi. Aneu buscant un espai. Aquest espai s'ha lograt, etcètera. Llavors és el moment de dir, doncs, molt bé. I ja hem acabat així, però sense expulsar ningú, sinó que ells han marxat voluntàriament perquè han trobat un espai millor, perquè és que això d'aquí va a dir que si haguessin hagut de fer venir una inspecció de tipus sanitari, em dona l'impressió que m'haguessin... No hauria anat per palat. M'ho haguessin fet tancar immediatament tot, eh, perquè allò no s'aguantava ja. Tenir tanta gent allà dins amb un espai tan reduït, costava una mica, ja. I ara què s'hi faran, aquests espais? Hi ha un projecte? Hi ha possible projecte, de fer un espai més assequible per càrites. Perquè ara està actualment a la caseta del costat, que hi ha, i llavors això no n'hi ha, però allà ho han de tenir tot apilat de mala manera, ja ho tenen bé, perquè són gent que són molt endreçada, però convindria per un lloc de collida i sobretot perquè el servei de càrites no fos només aliments, sinó que a vegades és lloc de collida, de vegades és lloc de planteig d'alguna qüestió, que potser té un àmbit social i llavors necessitaria un espai per trobar-se a les persones, i allà no pot ser això. Entre monget a tendre i patates, per dir-ho d'alguna manera, no pot ser allà fer reunions, no és un lloc adequat. I llavors allà esperaríem que això és el fruit o la conseqüència d'haver vingut el terreny de les escoles Núria. El fet d'haver vingut allò ha suposat uns diners que això estan a l'espera de la finalitat per la qual doncs acomprim els estatsurs de l'escola Núria, que en cas que això canvi de ús, l'escola Núria, el que ensurti de benefici de la venta s'hi invertiran en cosa social. Llavors allà ho pretendríem que fos un espai que també del qual la paròquia se n'aprofitaria en el sentit d'un espai també més assequible per reunions, per... perquè no hagin d'entrar dintre a la rectoria, que val la pena dir que hi ha persones que no venen a reunions que fem i a conferències i algunes coses que es fan a dins de l'àmbit de la paròquia, que poden entrar dintre de la rectoria. Hi ha persones que els molesta això i ho entenc perfectament. En canvi, si d'allà hi ha una sortida per al carrer bona vista i poden entrar i sortir del carrer cap dins, doncs el local és un accés que es pot oferir molt més a persones que potser no convreguem amb les mateixes idees religioses, però sí amb el que oferim a vegades com a conferències. Com que avui li estem fent una entrevista una mica en profunditat per aquests 10 anys d'aquí a Sant Just, m'hauria de preguntar-hi també quin són les dades marcades, especialment el calendari del mossèn. Quins són les festivitats que li fan més il·lusió o el que espera més ganes? Bé, doncs, si són així en general, doncs són les festes de Semana Santa i Pasqua, Semana Santa i Pasqua, i després, sobretot, també hi ha aquestes per al seu àmbit popular, que són les que envolten les festes de Nadal. Aquests dos focus, que també per a altra banda, dintre de les celebracions de les les, són els més importants. Després hi ha la vida quotidiana, etc. però val a tenir en compte que hi ha moltes experiències puntuals que són tan importants com aquestes. De vegades hem fet, per exemple, un comentari a l'Avangeli que aquell dimenge no el faig jo, sinó que el dia va, el dimenge abans, els dono l'Avangeli per escrit, les persones que hi han a l'església, els dedicar a dimenge que ve, farem el sermó entre tots. I això pot ser tan especial com un dia de festa. Perquè llavors hi ha una cosa sorprenent. Ja parlen acabant, perquè ens queden tres minutets. Va, ràpid per això, perquè si no jo m'enrotllo. M'agraïu fer una pregunta que segur que li han fet més d'una vegada. Què s'ha de fer per rejuvenir l'església? Per rejuvenir l'església fer-hi entrar jovent. I com es fa això? Això és el que no sé. Això és el que no sé i el que em sap greu. Però ara ja és una edat en la qual me n'adono que no tinc res a fer. No tinc res a fer perquè no em puc presentar massa davant dels enviants de joves, perquè és que jo em veuen arribant i ja s'espanten. Jo ho faig i ho dic i ho vaig dient, però és clar, la manera de fer-ho no ho sé. No ho sé. Crec que és una situació d'aquesta desglésia universal. No només de Sant Jordi. No, no de Sant Jordi. És desglésia universal. Hi ha situacions que no acabem d'encaixar. Però no perquè no hagin s'ha pigut fer-ho, sinó que jo, sense carregar culpes, però sí que me n'adono i perdó un moment. No em s'ha patjat i no hem sapigut, potser, dir-li a els pares, que és aquesta responsabilitat d'haver patjat una criatura. Que no vol dir patjar-la, vol dir fer-la creixer amb uns valors de Jesucrist. I això no ho hem sapigut transmetre. Ho hem fet, ho hem intentat, però no se'ns ha escoltat massa. Això també. I llavors tenien compte, això sí que ho dic solemnement, que l'església no és l'institució, només. Perquè si mirem l'institució, no n'hi ha cap, ni civil, ni pública, que valgui la pena. No hi ha cap partit polític que valgui la pena. En tot arreu hi ha misèria, humana. Si només mirem la misèria, escoltem de plegar-ho tot. En canvi, jo crec que hem de villar, perquè anem allò que és de fons i que allò perdura, tant sigui amb un partit polític, amb una ideologia concreta, amb una filosofia com la mateixa església. Si ens mirem amb els problemes, tots podem enterrar-nos allà. Jo crec que hem de mirar allò que té d'idea i de contingut per fer-ho anar pel camí millor. Doncs moltes gràcies, Josep, Joaquim Rius, per haver vingut al Justa de la Fusta Ràdio d'Esvern i fer una mica aquest repàs dels 10 anys. I mira, jo, per mi, gràcies, i molt, però molt, molt, molt, molt agraïts per aquest servei que m'heu demanat. Per cert, sap quin dia és exactament el que farà 10 anys? Doncs, perdona'm, però ara m'has enganxat. O més o menys quin mes... Resulta que el juny del 2007 em van dir, em van nominar recte d'aquí, però no vaig venir fins a l'octubre d'aquell mateix any. Sí, des de l'octubre del 2007. No sabem el dia concret, però... Va ser els primers dies d'octubre, però fins al novembre no vaig prendre possessió, fins als primers de novembre. Però no, i ara, perdona, però els dies concret no me'n recordo. No passa res, per curiositat. Doncs gràcies i bon dia. Bon dia, bon dia. Smooth Jazz Club. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Bon dia. Smooth Jazz Club. I esperem. Cada tarda, de 5 a 7... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda, de 5 a 7. Cada tarda, de 5 a 7. Béus de la Perròquia. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actuantat... I parlarem sobre la visió ecològica del visbe de Roma Francesc. Els dimecres a 2 quarts d'avui del vespre i en diferits dissabtes a 2 quarts d'onze del matí. Béus de la Perròquia. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Has vist quin abric m'he comprat? És de la botiga aquella que et vaig dir de Sant Just. I les sabates pel Miquel de Sant Joan d'Espi. Ja li he complet a la botiga aquesta de Sant Feliu. I com és que vols tastar? Calla, que igual me'n vaig a Irlanda. Si tu també vols viatjar fins a Irlanda, pren bona nota. Fes les teves compres a Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan d'Espi, Sant Just d'Esvern. Per cada compra de més de 10 euros, aconseguiràs un gomet. Necessites 10 gomets i, com a mínim, 3 han de ser de colors diferents. Enganxes el tarjetó promocional i quan l'hagis completat, te l'has de fer a les urnes que trobaràs dels equipaments municipals. Espabila, tens fins als 5 de gener per aconseguir-ho. Recorda per Nadal, no cal creuar la Diagonal. Cada ovella, el seu corral. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'alvidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. I llavors et poso un quilo de pomes? Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar. Cada any me'l baratem el 45% de la fruita que produïm. Mentre estan 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa. Amants unides, recolzem projectes contra la PAM a 60 països. T'hi compromets? Truca el 9801 a 888. Sabies que una gran part de les urgències mèdiques es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital? Si no et trobes bé o si et fa mal res, el millor és trucar al 061. El 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre, orientar-te o indicar-te a quins centres sanitaritats d'adreçar en cas que calgui. Per una salut millor, 061 cat salut respon. Generalitat de Catalunya. Dius que et preocupa el món futur, que vols el millor per mi. Però no et dona la gana a reciclar. Passa a separar les teves deixalles. És més fàcil posar-ho tot a la mateixa bossa. El món futur també va en aquesta bossa. A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generen. Fins quan? Redueix, reutilitza, recicle, reacciona. Amb la col·laboració de Coenvesia Covidrio. Generalitat de Catalunya.