Entrevista a Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel - 9/1/2018

Passen 13 minuts de les 11 de setembre, la segona hora del Justa de Fusta, i ho fem parlant d'una xerrada col·loqui que tindrà lloc a aquest dijous a partir de dos quarts d'avui de la vespa de Salàpiquet de Taneu. És una xerrada per recordar la figura de Paco Candel, coincidint amb el deseny de la mort d'aquest autor d'entre d'altres obres als altres catalans. I per parlar-ne tenim amb nosaltres el telèfon Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel. Hola Pere, bon dia. Hola bon dia, què tal? Paco Candel, que va ser un autor, que sobretot va centrar la seva obra, en parlada del fenomen migratòric a Catalunya, i especialment a Barcelona i la seva area metropolitana, oi? Sí, el que té a fer un avançat de plantejar els problemes que produïa l'arribada d'unes immigrants a Catalunya i plantejar solucions per integrar tot aquella gent que hem d'arribar al ranch 50, 60, 70. El seu llibre segurament més conegut, més emblemàtic, és els altres catalans. Què ens pots dir d'aquest llibre? El que és el sentit d'aquesta anàlisi sociològic. Potser el més emblemàtic seria, per exemple, que també els analitza i insitu el lloc on viuen. Però els altres catalans han tingut, potser, el que més edicions i de resament ha estat reditat 5 o 6 vegades. Què és el que fa que aquest llibre ha estat reditat tantes vegades i que fins i tot, ja des del principi, supareix les expectatives. Tinc entès que es va fer una primera tirada amb 1.500 exemplars i, entre setmanes, se n'havien venut molts més. Sí, perquè l'avant sortà. Va saber analitzar un problema i plantejar espais de convidència perquè aquesta gent pogués incorporar-se socialment i perquè la ciutat catalana sobrís a Collir-Rus en base a que ells buscaven treball i la ciutat catalana necessitava gent que vingués a exercir aquestes feines que els ho farien. El llibre, als altres catalans, havia estat també censurat i retallat. Per què? Bé, tots els llibres de Can Lleva seren censurats i retallats. O sigui, és segurament l'autor més censurat. Pau Candel escrivia Raj, com a ben l'Ixotea, i com a guiadre yura de la pluma, perquè s'havia plantejat viure'n, veia obligat a fer cas al censur i a suprimir expressions, però sempre busca la manera de dir les mateixes coses amb altres paraules. O d'explicar-ho entre línies, que també és una tècnica que dominava. De fet, a la obra d'on la ciutat canvia sonòbre, una de les novel·les de Pau Candel, havia rebut queixes de veïns també, perquè es veien reconeguts, en el llibre. Sí, en Pau Candel descriu la realitat que té l'entorn i no fa massa esforços per dissimular els veritables protagonistes. I va haver veïns que es van sentir identificats, i van reaccionar en situacions propers a vegades la violència. O sigui, va haver de desaparèixer. No obstant, aquest llibre és un clàssic de que se necessari consultar, després s'han fet un multitud d'edicions, i, en fi, la gent no va assumir que, efectivament, podien ser protagonistes d'una novel·la. De fet, a partir d'aquí, va començar a utilitzar tècniques una mica per... perquè no fos tan evident, d'aquí parlava. L'ofici d'escriure s'aprenen també, i va saber fer-ho de manera que sense fugir de la realitat no ens pogués salvar-se frgicament, com qui diu. Va perdre també a conviure-me al seu entorn, explicant la realitat amb aquest coneixement de l'ofici de l'escripció. Quan parlem de Paco Candel, parlem, evidentment, d'un autor que no ha fet servir cap mena de maquillatge, per entendre'ns. És a dir, que explicava les coses tal i com eren, de la forma més crua, potser. Sí, sí, despedia la realitat. Això no vol dir que tingués una gran imaginació, a més de 50 llibres, el Paco Candel demostra que no només és l'escriptor analista social que els altres que davant del fet famós, sinó que és capaç de desenvolupar arguments, però el seu matèria bàsic sempre és la realitat. A partir d'aquesta realitat, fa servir la imaginació per explicar-la de la forma més entenadora i entrevinguda. De fet, tant és així, que ha participat en política, oi? Sí, el que va ser tan popular quan va arribar la transició, que la coalició de partits d'Esquerra li va demanar que fos senador, i va ser senador a la primera legislatura constituent, i això deia sortir un llibre, un xarrego nacional, que deia ser una de les seves joies importants. Digues, digues. No d'ahir que la política municipal t'havia participat, va ser tenent alcaldes de Cultura, d'Hospitalet, i diputat provincial, i això generava un altre llibre, una ciutat de llamadaires, que són llibres que estem treballant presidament ara per reditar-lo en català. Creus que l'obra de Paco Candel s'hauria tenit molta vigència l'actualitat d'aquestes eleccions que parla? Sí, sí, sí. Els darrers anys el Paco Candel ha aparegut constantment a la vida política. I, per exemple, en Jordi Cuixart, la presidora no fa gaire dir que el recordava. O sigui que és molt vigent, és molt vigent. Per què creieu, des de la fundació Paco Candel, que és important recordar la seva figura i la seva obra? Primer, perquè és una obra important, és un personatge important també en quant a la seva extracció social i a la seva vinculació al país. I després, perquè marca donar pautes importants per resoldre problemes que seguim vivint, encara que sigui d'una altra manera. A Catalunya acabar re, perquè eres una de les demigrants, sense el plantejament del Catalunya i el seu poble, el Candel, no sé com s'ho hagués fet, que ha sigut complicat, que ha sigut difícil, realment. Sí, que segueix en aquest sentit, segueix sent important. Però en l'interès aquest mixatge que tanta actualitat té, però sobretot en l'interès explicar que el Paco Candel sobretot era un escriptor. Era un escriptor que hem de descobrir, projectar i posar-lo al dia amb la dimensió literària que industrialment tenia. És aquesta una de les funcions de la Fundació Paco Candel, reivindicar també la seva faceta d'escriptor? Sobretot és aquesta. L'altra és important, perquè seguint el missatge d'ell, hem de tendre el debat en torno a les migracions. Per exemple, en tot el debat social, l'adaptació d'aquestes unades d'immigrants que arriben, per exemple, que hem produït un documental sobre la gent que va a l'exili, per recordar que aquest país també ha tingut exilats i que hem de ser generosos amb els exilats, com a vegades altres països no van ser nosaltres o van ser, perquè hi va haver casos de tots. Van seguir plantejant-nos aquests temes, però sobretot ens preocupa i d'una forma important que l'obra literària de Paco Candel sigui reconeguda i coneguda. A tornar a Sant Just i a aquesta serrada colòquica tindrà lloc dixous a partir de dos quarts d'avui del vespre, de què es parlarà en aquesta serrada, per informar la gent que vulgui assistir? Bàsicament es parlarà del llibre de la Mòria que Paco Candel va posar un que es va publicar promogut des de l'universitat. I això fa que ho tingui un gran interès a aquesta serrada, perquè tenim davant nostre un lli de reflexions sobre com és la crònica del teu que va viure Paco Candel. Allò que escrivia pensant al seu diari, pensant que un dia o altre podria treure profit per un llibre, per un article, etcètera. Un document excepcional que ha sortit al llum i que es va presentant en diferents llocs. Qui vulgui saber més sobre aquestes memòries de Paco Candel i sobre la figura també d'aquest autor valencià que va viure a Catalunya, després ja ho sap. Dijous a partir de dos quarts d'avui del vespre, la sala piquet de la Taneu, i ara aquesta serrada col·loqui per recordar la figura de Paco Candel. Per avaltar, moltes gràcies per rebre'ns la testa. Adéu i bon dia. Hem parlat amb Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel, que serà aquest dijous a partir de dos quarts d'avui del vespre. La sala piquet de la Taneu, en una serrada col·loqui organitzada per la Vall d'Avers, i en què recordarà la figura de Paco Candel que va morir ara fa 10 anys. En aquesta serrada també es parlarà del seu llibre de memòries publicat de forma pòstima i segur també de la seva dissertació en matèria sociològica, que, evidentment, sobretot en tema migratori, ha estat molt present. Doncs ara escoltem una mica de música i de seguida tornem amb la tertúlia dels dimarts. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. És moment de la tertúlia dels dimarts i de seguida tornem amb la tertúlia dels dimarts. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu. Fins ara, no marxeu.