Entrevista a Lluís Solé, geòleg - 10/1/2018

Passant 13 minuts de les 11, comencem la segona hora del programa i ho fem parlant d'una activitat que organitza les seves, una conferència concretament que organitza aquest divendres a les 8 del vespre de Sala Piquet, una conferència sobre els paisatges volcànics a càrrec de Lluís Soler, aquí precisament tenim ara mateix a l'estiu de ràdio d'Esvern. Hola Lluís, bon dia. Hola, bon dia. Aquesta serrada sobre conferència sobre els paisatges volcànics, el primer que ens ve al cap és la garrotxa. Evidentment. És l'únic lloc a Catalunya on tenim paisatges volcànics? A veure, no és l'únic... paisatge volcànic sí, és l'únic lloc a Catalunya, volcans en tenim més, o sigui, perquè hi ha volcans, doncs hi ha restes de volcans a la selva, a l'Empordà, o sigui, hi ha més de volcànisme a Catalunya, de volcànisme recent, de volcànisme molt antic, també hi ha d'altres, ara no donen lloc a un paisatge volcànic, la garrotxa és el més recent de tots aquests volcànismes, és el més recent, és un volcànisme que es va acabar fa uns 11.000 anys i en què els aparells volcànics encara estan molt ben conservats i per això, doncs, o sigui, podem parlar d'un paisatge volcànic, que m'és en un espai relativament reduït, d'uns 50 quilòmetres quadrats, hi ha més de 40 aparells volcànics, o sigui, amb el qual hi ha una bona densitat de aparells volcànics i, i vale, i és el prototipus de paisatge volcànic que tenim, no tenim o sigui una gran extensió de volcànics, no tenim grans volcànics, però tenim una, una, una sèrie de volcanes, per dir-ho d'alguna manera, molt ben conservats i que són, o sigui, i que donen un paisatge molt agradable. És una, és una altra densitat de volcànics, no? Sí, ho va ser donant un moment determinat de la història des de fa 100.000 anys fins a fa 11.000 anys i va haver-hi una fort activitat volcànica, en aquell punt. Després ara sembla, doncs, que està, la cosa està, fa 11.000 anys que està inactiu. 11.000 anys és no res, no? Amb aquest... Bé, com parlem de geologia. Però les vides dels volcans no és tant com no res, no és tant com no res, però sí, és veritat, que la càmera magmàtica que va donar lloc en aquesta activitat volcànica encara no està totalment solidificada, o sigui, encara hi ha una part d'aquesta càmera magmàtica que encara està bastant de funció, o sigui, que podria tornar a ser reactivat. No és probable, o bueno, no és probable, diguem-ne, no hi ha una alta probabilitat, l'activitat sísmica associada doncs és molt petita, amb el qual vol dir que la cosa no vull, però, evidentment, no es pot donar per acabat, o el procés no es pot donar per acabat. Tècnicament, els volcans de la Garrotxa segueixen actius. No, estan adormits. Adormits. Adormits, en diem. D'acord, però no estan acabats. No estan acabats tot. Quines característiques particulars tenen els paisatges volcànics o el de la Garrotxa concretament que és el més representatiu? Bueno, a veure, o sigui, de paisatges volcànics hi ha de molts tipus, perquè hi ha des dels volcans aquests que estan permanentment en barupció, com els tipics de les illes Hawaii, que estan en barupció permanent i que continuem, va sortint l'ava que va a parar al mar, hi ha altres, doncs, que són volcans, diguem-ne, grans edificis volcànics, com potser l'Ènda, el Masuvi, el Teide i molts altres d'Amèrica i Indonèsia, que són volcans que passen molts anys sense activitat i que, de cop i volta, tenen una activitat explosiva. O sigui, tenen un període relativament curt d'un, dos anys de grans explosions i després tornen a la inactivitat, o l'estat d'aquest dorment, fins una nova fase d'activitat. I després hi ha els altres tipus d'aquests petits parells volcànics, o sigui, parells volcànics que poden tenir entre 100 i 200 metres d'alçada, com pot ser el cas del Santa Margarida, el Cruzcat i això, doncs que són volcans normalment d'una sola erupció, que en diem, volcans monogènics, o sigui, volcans d'una sola erupció, tenen la seva erupció, és relativament explosiva, no fortament explosiva, però relativament explosiva, es crea un con de cendres, i de grède, sobretot, més que de cendres, es crea un con de cendres, a vegades s'associen a colades de lava que surten per la base del volcà o pels laterals del volcà, com en el cas del Cruzcat, per exemple, tota la colada de lava que va sortir del Cruzcat és el que dona lloc, és el que està ocupat actualment per la fejada d'enjordar, i és una colada que arriba fins a Olot. El Cruzcat és aquest volcà que està com si estigués tallat. És un volcà en forma de ferradura, perquè el tenir una colada de lava associada, com que l'aparell volcànic és de grède, cendres, i això, o sigui, és poc consistent, el sortir la colada de lava enfonsa una part d'aquest goni, o sigui, en lloc de quedar, doncs, com el Santa Margrida, un con perfecte amb aquí, amb un foradet a dalt, i això, doncs el que passa és que s'enfonsa una part del volcà i no ens queda en forma de ferradura. Estic mirant-ne imatges, és com una muntanya amb un tall, com si s'hagués tallat un tros de pastís. Aquest tant de pastís això és una altra cosa, perquè això va ser les explotacions de les padrenes del Cruzcat, que l'agreda era un element que podia ser molt apte per la construcció i va haver-hi una empresa que va comprar tot el volcànic i que el volia... Però és l'altra banda. És l'altra banda que té forma de ferradura, que dona cap a la banda de la Pagieta d'en Jordà. Evidentment, l'explotació d'aquesta padrera va ser el que va crear les alarmes al final dels anys 70, al començament dels anys 80, va crear l'alarma, diguem-ne, de què no podia ser, de què se'n duguessin tot el volcà, de què han destruït aquest volcà i que després n'hi han destruït els següents. I va ser el que va provocar el moviment ciutadà en contra d'aquesta activitat, és el que va acabar logrant que es creés el parc natural i protegit de la zona volcànica del lot. Doncs aquesta comarca de la Garrotx, evidentment, la més representativa de Catalunya pel que fa paisatge volcànic, fins a quin punt determina la vegetació, també, el sol volcànic? Bé, és un sol àcit. A veure, la vegetació... O sigui, hi ha poques, hi ha algunes plantes que són, diguem-ne, molt selectives del tipus de vegetació, d'una vegetació calcària, d'una vegetació més ácida, però la majoria de les plantes no són tan selectives com tot això. De totes formes, la sidesa del sol facilita, per exemple, la formació de fagedes. La Garrotx determina més la pluriositat que el tipus de sol. Això sí que no té res a veure amb els volcans. Això no té res a veure amb els volcans. També vinculat amb aquesta conferència de divendres, la CES organitza també una excursió al cap de setmana. El diumenge. El diumenge fem una excursió a la Garrotxa, precisament, o sigui, de Sant Tapau... de Sant Tapau a Sant Feliu de Pallarols. A Sant Feliu de Pallarols. Per veure, doncs, una mica d'aquest paisatge, tot això, és una excursió oberta, la ciutadania, o sigui, a la set del dematí, s'ha sortit del paradó, però s'ha d'inscriure abans la gent. Exactament. Crec que, si no tinc malentès, el preu és de 15 euros per als socis, 18 euros per als no socis... Exacte, és el preu de l'autocard. És un preu, doncs, assequible, per aquí volgui passar un diumenge de excursió... Exacte. I vinculat, també, al que s'hagi parlat a la conferència, poder-ho veure amb viu. Exactament. Moltes gràcies, Lluís, per haver vingut a Radio d'Esvern, al Justa de la Fusta, i fer-nos 5 cèntims d'aquesta conferència, que, bé, qui tinguin interès en saber més, doncs ja ho sap, d'hi vendres a les 8 del vespre, a la sala Piquet. Moltes gràcies i bon dia. Gràcies i bon dia. Adéu. I moltes gràcies. Hem parlat amb Lluís Soler sobre aquesta conferència, que tindrà lloc d'hi vendres a partir de les 8 a la sala Piquet. Ara fem una pausa per a publicitat, molt ràpida i de seguida tornem amb la tertúlia esportiva. Fins ara. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, les Mood Jazz, el Funk, el Soul, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Mood Jazz Club. Cada tarda, de 5 a 7. Escolta't, explica't, participa. Proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Mood Jazz Club, de 5 a 7. Mood Jazz Club, de 5 a 7. Ens veiem a la plaça! Béus de la parròquia! Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat... i parlarem sobre la visió ecològica del visbe de Roma Francesc. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferits dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Béus de la parròquia! 60 i més! El magasí fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia... divulgació de temes interessants, entrevistes... tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més! Ara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense piquetes ni dades de caducitat. Saps, penso que... no va ser tan inútil, no? L'amor que et vaig donar... o que i si te'n vas? Ja no ens queda res per discutir. Aquesta és la veritat. Per què no puc tenir una nit sencera? Tenir-te ben a prop sense ser meva? Potser és que em sento sol si ja no em parles perquè em fa falta el teu somriure, la teva mirada. Un somriure que m'obria tot allò que avui se'n tanca. No, no trobaràs un altre amor igual com el que et vaig donar. Sé que el meu lloc després acabarà amb mans d'un altre que no t'adestima com jo. Per què tens bo i no mires a la cara? I vols que sigui amic a partir d'ara? Després de tot això ja no me'n fio. A un amic tot li perdono, però és que jo t'estimo. Potser sóc molt poc original. No és la meva forma de pensar. Si alguna cosa que jo encara no he dit mai que els més problemes mal de caps parlant de tu, només per això jo tinc el cor com una pedra. Doncs m'esperava una dona més sincera. Si de debò no penses dir-me ni una paraula, tantes vegades un perdó i et perdonava. Però en canvi tu només dius que no menyores i marxaràs i et deixaràs plorar les hores. Com ho faràs? Troba una excusa o simplement te'n vas? Saps que per mi no hauràs de preocupar-te? No intentis provocar-me? He fet una cançó per recordar-te, però no la canto mai per oblidar-te. No se me'n va del cap al teu somrible. Sento que és una ferida a te'n mirar, aquell somriure que m'obria tot allò que avui se'n tanca. Si alguna cosa que jo encara no he dit mai que els meus problemes mal de caps parlant de tu, només per això jo tinc el cor com una pera. Doncs m'esperava una dona més sincera. Si de debò no penses dir-me ni una paraula, tantes vegades em perdó i et perdonava, però en canvi tu només dius que no menyores, i marxaràs i et deixaràs plorar les hores. Nà, nà, nà, nà... Els matins de Déu a una s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Gràcies. Dos quarts i tres minuts de 12 és el moment de la terratòria esportiva dels dimecres, i per parlar de esports tenim el Emilio Escasoquio. Hola, bon dia, Emilio. També el Carles Hernández Rius. Hola, Carles. Molt bon dia, Sergi. I el Enric. Hola, que tal, Enric. Bon dia, que tal. Doncs avui comencem parlant de l'Espanyol, que va jugar... no, va jugar a ell, l'Espanyol. Juga avui. Juga avui. Juga avui. Juga avui. Juga avui. Juga avui. El que sí que va jugar és Dilluns, que va guanyar fora. Dilluns va guanyar al Málaga. Exacte. Continua a l'escàndol dels horaris a l'Espanyol. Bueno, ja no és escàndol, ja se sap. Sí, és la seva hora. No, no, és la seva hora. Que cobra més que l'és. Ah, sí? Sí, sí, sí. Ah, sí? Sí, jo ho he investigat, perquè veig veure que dins de la meva família tampoc no rondinava massa, i em van dir, no, no deixa't estar, que això és una decisió. O sigui, si tu et predisposes a jugar en aquestes dades, és bo que són més calent. Llavors callo la boca. No ho sabia. Jo suposo que els que es queixen deuen ser uns alt, si no, no, jo també. L'única cosa... Els altres que volien jugar que allò... Deuen ser els aficionats, els que surten perjudicats aquí. A més, els Dilluns el fan per obert, no? A Dilluns et vol fer bé de TV, sí. Sí, sí, sí, sí. És únic que, clar, el Barça no fa un partit en obert des de fa... No, no, no està prohibit. L'Exàmpion, no? Està prohibit. L'Exàmpion és el que marxa. De moment, l'encabella no. L'encabella no. I per què són més diners carres, ho saps? Perquè els que puguis tenir tenen una contraprestació, i que l'espanyol, que ja és un camp que no s'omple mai, perquè ja els hi va bé. No ho sé. És que no ho sé. Estic teoritzant, però vaig dir això. Doncs no sabia. La resposta que em van donar va ser aquesta. A veure si fan de servir aquests diners. La bona notícia és això, no? Que va guanyar l'Espanya fora. Ja no sé quant de temps que no guanya. En aquesta lliga encara no havia guanyat que partir de fora. No, no, i era l'únic equip de primera i segona divisió. Jo estic d'acord amb el que estàs dient, possiblement. Però per què quan juga fora també? Perquè suposo que el que cobra, el club que cobra, és el que juga a casa, no? Sí, sí, això és la coincidència. És veritat. I aviam, i que igual és un tant per cent que tot és el mateix. I que l'Espanyol ha enganxat aquesta primera volta amb equips que volien a la primera volta jugar un joc. No ho sé. El fet és que està jugant això, i que aquesta vegada li ha anat bé. Una adictòria mala, no sé si el Michel ja l'hem fotut al carrer, perquè era un dia d'aquells... El Michel ha portat l'any a l'acord. Sí, sí, fa... A veure com va perdre, com el Madri... Home, el Quique també ho va estar, no? És a dir, vam parlar fa uns dies... Ah, el Sánchez ho va dir, sí. Que s'està aprenant Paco Gémez, que ara està, ja crec, a les palmes, no? Però, en tot cas, dos partits seguits, i ara mateix, si mires la classificació, no en posicions, però sí en punts. L'espanyol està més a prop d'Europa? D'Europa, que no va al descens. Que no pares del descens, és a dir, que encaren la... i han partit a casa la setmana que ve. És a dir, que encara la setmana volta amb circuitimisme. Sí, però he llegit algunes crítiques dient, ja diuen, bueno, per què està fent el que s'hauria de fer, i tal, els periodistes, que s'han ensalament. Ah, sí, clau, clar, sí. Ara que ha començat a canviar de posició. Jo, com que tinc molts familiars meu propers, sembla que té com l'excel·lència, el senyor Flores, de col·locar gent fora del seu lloc. Que és un rotllo vangal. Tu de què fas de porter? Doncs tu s'ha de davant de centre. I es veu que aquesta llògica, doncs, quan els resultats no acompanyen... Home, clar. I, a més a més, que si hi ha un nano que se lesiona un i canvia de posició en aquell moment del partit, i això és el que em comentaven a casa, que t'hi rendeix molt més, i sembla que els tres últims partits, de la segona part de l'altre dia, ha col·locat la gent al seu lloc una mica. I això li està donant... no juga malament, l'espanyol. Bons resultats. Amb els dos partits conservatius guanyats, també. L'espanyol potser. I tal com està la lliga, col·loquen amb això mirant a Europa, clar. Però potser l'espanyol no és el que ens imaginàvem, no? A principi de temporada? Jo no m'imaginava res. Jo tampoc. Home, jo pensava que aquesta temporada, ja sent la segona, doncs... Tindria més. Sí, però el canvi de llei fiscal a la Xina li ha presudicat, perquè ara es penalitzen molt les inversions a fora, dels empreses chineses, i ha hagut de baixar una mica la força inversora, el grup raster, m'ho sé... En tot cas, és un projecte que esperem que sigui allà a termini, i si es va consolidant allà a termini, doncs endavant. Que no sigui una animalada com la del Málaga amb el Hecke, o ja no vull anar més allà amb altres personatges que han corregut. Sí, però és amb el Peterman. Peterman a la vegi Rassing. El Rassing el van haver de refundar. No era l'Ovido? Rassing, Rassing. El tema és... Han fotut fora el conseller delegat de l'Espanyol, el primer cap visible després del xinès, l'han fotut al carrer aquestes últimes hores. Jo he vist més un fitxatge de nostàlgia. Saps allò que tens els pericus que teníem, i jo m'hi sento una miqueta, no? Hosti, que en Thanos Movo juga molt bé. Fiu, 2 milions i fora. I això li ha passat durant molts anys. Hi ha molts jugadors que han tornat a casa. Hi havia marxat, que eren unes perles. D'Arde és un molt bon fitxatge. D'Arde és un bon fitxatge, però és un jugador que venia. Falet, eh? És un món suplent. Per exemple, ara en tinc l'Azio al davant, i tens algú amb certa garantia que aguanta la presó i que coneix l'Espanyol. I, a part d'exemple, el gol contra l'Ètico de Madrid el fa Sergio García. I l'assistència, sí. I l'assistència del Dilluns també la fa Sergio García, el gol marca d'Arde, però està Sergio allà. I, aleshores, el dilluns es relacionava a Pistau, es relacionava a Gerard Moreno, i deia, és bo o qui sortirà, qui? Gerard Moreno sí que està donant un bon rendiment a l'Espanyol. Sí, la llàstima és que durarà poc. Perquè té un acord, és a dir, el fitxat del Vila Real, i tenen un acord amb el Vila Real, que si hi ha un ofert a superir els 20 milions d'euros, l'han de vendre. I, a més a més, el pitjor de tot és que els drets econòmics del jugador estan a 50% a l'espanyol. Fa molt mal negoci en el sentit de que... No sóc el compri ell. No, bueno, hauria de pagar només la seva part. No em sembla una mala idea. No em sembla una mala idea. Perquè, si no, es pot quedar sense el seu millor jugador o un dels millors. Sí, que és una curada, sí. També és el Revolsiu. Moreno sembla que està content, no?, a l'Espanyol? Jo crec que sí. Ara hi ha molta gent que estava junts de juvenils i d'infantils, que es fa una pinya bastant xula allà. Jo crec que hi ha ara un grupet de gent, més els que puguin destacar una mica, que siguin fitxatges una mica de més càrschia, jo crec que hi ha una pinya bastant mà que hi ha dins. Potser l'únic que creu que hi havia dins del vestidor era el senyor Quique fent les seves càbales, no?, i ara crec que la cosa comença... Jo mai es pot saber, vers dos partits seguits o tens tres partits... Exacte. I en Pau què passarà? Perquè en Pau ja està... Jo crec que el Pau té una cora molt qualsevol altra. Amb el Nàpols, sembla. Diuen que amb el Nàpols, per substituir bé per reina, ell està fent l'aviu viu per aguantar el màxim possible, doncs, si se sap que hi ha un acord, jo faria jugar a Diego López. Clar, porta dos partits sense enqueixar cap gol, i el Pau està fent una gran temporada. Però Diego López no és un porter dolent. La Copa l'estava jugant. I ho fa bé. Però li queda avui jugar contra allavant, i ha de remuntar un u a dos a València. Sí, però és que res a veure. Si el partit és igual que l'altre, perquè va ser una mala llet espectacular, l'Espanyol va portar el pes, i l'Espanyol va fotre molts pals. És un partit que el resultat no és el que va ser el partit. I avui pot haver de sorpresa per això. També veurem qui l'interessa més a la Copa, perquè molts d'aquests equips la Copa els fa il·lusió per sortir amb els suplents, perquè saben que aguantar dos competicions durant tot aquest mes de gener els pot haver-hi aconseguit. El que passa és que l'Espanyol va sortir amb tota la cavalleria contra el Gelant. Sí, per l'Espanyol, històricament, és un equip que li fa molta il·lusió a la Copa, no? A més, de sort que l'acaba tenint la primera volta pot guanyar. És molt mal resultat. Andrei, una pregunta. Què guanyaria l'Espanyol de Sant Paolo Pérez a la banqueta? Pel fet que volgui marxar. És que el pao marxarà al mercat d'hivern. És una pataleda, no? Sí, exacte. No guanyaria res, tens raó. Des d'un punt de vista esportiu potser perdria i tot. No tindria sentit? O potser inclús va ser el Catxè? El Catxè és igual, perquè ja s'hi ha arribat. Ja s'ha arribat un acord. Jo, clar, se'n va lliure. Se'n va lliure per no haver renovat. Sí, per això ho deia. Ahir sentia una tertúlia esportiva que hi havia un dels contertulis que el tio explicava això, de dir que em fot una mica ràbia la lliga anglèsa perquè el Coutinho, per exemple, se sap que ja no juga, que el té mig lligat i tal. I a l'últim partí li van fotre un homenatge de aplaudint-lo, i dius, hòstia, aquests aficionats en grans són tontos. Perquè ets tot enteres, que te'n vas a Barça i estàs aquí, no sé... A veure, amb la gran xulada, no? 15 milions, Carles. Fa un rendiment brutal durant 5 anys. Això és el president que s'ha d'aixecar. Va, ja en deixes en si...