Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Sergi Seguí, portaveu d'ERC - 15/1/2018
Repàs a l'actualitat política local i general
Passa un minut d'un quart de 12 del migdia, aquesta hora tenim a nosaltres a l'Estudio de ràdio d'Esvern el Sergi Seguir. Hola, bon dia Sergi. Bon dia. Que avui ve com a portaleu d'esquerra republicana. Això mateix. Perquè aquestes entrevistes hem de dir que a vegades les fem com a tinent d'alcalde, a vegades com a portaveu, com a regió, fins i tot ho hauria de ser com a alcalde accidental. El Sergi té molts càrrecs, però avui ve com a portaveu d'esquerra. I bé, entrevista després d'un mes en què hi ha hagut festes a Nadal, tampoc diríem que s'enjust tingui moltíssims temes d'actualitat durant les festes. Però bé, per exemple, un dels temes que més a més toca la part de responsabilitat de la Sergi és termini per presentar les sol·licituds de subvencions que s'ha obert. Sí. De fet, aquest és un tema més de regió de cultura, però bé, ja que tenim aquí. Exacte, exacte, profitem-ho, profitem-ho. Fins el 31 de gener es poden presentar les sol·licituds i, a més, s'han de presentar les justificacions de l'any anterior, que és la condició que, a més a més, et donarà, et permetrà fer la sol·licitud per l'any 2018. Però sí, és veritat, s'ha obert el termini, recordar també que per aquest any 2018 hem augmentat la partida presupostària dedicada a l'ajuda a les entitats, que feia quatre, cinc anys, que la teníem congelada i, en aquest temps, han anat apareixent més entitats i, per tant, més projectes. I per tant, el que volia dir és que la mateixa quantitat de diners s'havia de repartir entre més gent i, per tant, tocava menys. I el que hem fet ha estat això, ha estat fer un petit augment de la partida presupostària. I esperem que, amb això, doncs, puguem donar un impuls a l'activitat de les entitats del poble, que, al final, són els que acaben muntant moltes de les activitats que, com a ciutadans, podem gaudir durant tot l'any. Per exemple, ahir mateix hi havia l'acabalcada dels tres toms, que l'organitzen les mateixes persones que organitzen l'acabalcada de reis. Per tant, no tindríem ni una cosa ni l'altra sense la feina desinteressada de les persones que formen part d'aquesta entitat. I, esclar, aquesta entitat, sense la subvenció, doncs no diríem que haurien de deixar de fer l'activitat, perquè no és així, perquè, per sort, no totes les entitats, el 100% del pressupost, depèn de l'ajut de l'Ajuntament, però sí que és veritat que, llavors, veuen minvada la seva capacitat de fer activitats, però han continuat fent, però menys. I, per tant, em sembla que aquesta serà una bona proposta de cara al 2018. Per tant, s'ha augmentat la partida pressupostària, però no hi ha cap per cobrir aquest increment de necessitats, també, però hi ha més entitats. És a dir, les entitats rebran una subvenció similar. Dependrà, perquè depèn molt també dels projectes que presentin, el número de projectes que es presentin depèn també del tipus de projectes que presentin que ha entitat. Evidentment, sí que si les entitats que d'anys fan el mateix i presenten el mateix, més o menys, més o menys, se'ls pot anar atorgant la mateixa quantitat, més o menys. Clar, si algun en algun moment decideix fer alguna cosa que se surt de normal, o fan una cosa especial, o fan un projecte molt més treballat, on comptes de dir, en comptes de fer 10 projectes l'any, ho reduim, i en fem dos, però són molt més grans, són molt més pensats, són molt més treballats. Doncs tot això pot fer canviar, evidentment. Potser t'ha agafut després d'ingut, però quines són aquestes entitats noves que s'han afegit? Clar, estem parlant d'entitats noves, no de l'últim any, sinó dels últims 3, 4 anys que s'ha estat el temps en què malauradament vam haver de fer una contingència econòmica. Per exemple, els lliblets són una entitat nova, encara que no ens ho sembli, perquè està molt arrelat i fa molta activitat, però són una entitat nova. La marató de TV3 també és una entitat nova, per exemple. Aquest tipus d'entitats que van néixer 4 anys enrere que va aquí, i que han anat fent activitats, i que ho han anat fent molt bé la veritat, i que s'han anat consolidant, i que ara era de rebut, que des de l'administració els intentéssim donar un cop de mà, una mica més potent. També hi ha unes subvencions extraordinàries per les entitats que fan anys. Que fan aniversari, sí, aniversari i rodons. Ja de fer els 13. Cada any fa anys, no? Exacte. Fa 13 anys una entitat està molt bé. Però intentem que la gent celebri els 10, els 20, els 25, que són una mica més rodons per entendre'ns. I sí que és veritat que aquest any hi ha moltes. I això també dependrà. La bossa és la que és de diners, i hem posat una mica més en previsió. Però per exemple, hi haurà gent que dirà, o hi haurà entitats que diran, escolti miri, nosaltres no ho sabrem de cap manera, perquè ja tenim prou amb la feina que tenim durant tot l'any. I en canvi, altres que no nosaltres volem saber el 20 aniversari, doncs com cal, i farem una activitat extraordinària, i de més, el que s'ha de fer és solicitar la subvenció per l'activitat ordinària, i solicitar a fer una altra solicitud per aquesta extraordinària d'aniversari. Per entendre'ns, per tant, serien dues solicituds diferents. Això, per el dimec que era el passat, crec que va ser, vam tenir la reunió de cor a foc. I, per exemple, el drac celebra l'aniversari, aquest any, no? I ja vam estar parlant, ens has de presentar la habitual, l'ordinària, i si teniu preparat alguna cosa, l'altra. I sí que tenia alguna cosa preparada, doncs perfecte, faran dues solicituds, i ja està. Parlant d'antitats i de vida cultural s'enjust, que vam de passar les festes, com han anat aquestes festes a s'enjust? Jo, una mica refredat, suposo, com tothom, m'imagino que en algun moment... El rendiment del 100% de cadascú és diferent, per sort, i el meu és justet. No, perquè va ser després de cap d'any. Ah, d'acord. Sí, sí, sí. No, vam estar una setmana d'alcalde accidental, perquè l'alcalde era fora del municipi, però després de cap d'any, mira, parell de frenadors, però gairebé tothom del municipi ha hagut de passar per la farmàcia en algun moment. Però no, han anat bé, hi ha alguna cosa que hem d'ajustar, per exemple, són coses més internes, però aquest any, per exemple, hi ha hagut pats reals a tots els barris, no hem intentat que el pats real pogués arribar a tots els barris, hi ha qüestions internes a coordinació entre diferents àrees de l'Ajuntament, que són imperceptibles per la gent, però que nosaltres ens motiva per l'any que ve millorar-ho. L'acabalcada de Reis, jo crec que va ser fantàstica, que cada vegada hi ha més gent que vol rebre el Reis al casal de joves, i que, per tant, en allí hem de pensar en fer alguna cosa més, perquè el Reis arribant d'un viatge molt llarg, i estan a un eston al casal descansant, perquè tenen molta pressa per arribar a la plaça de l'Ajuntament, però jo crec que hauríem de demanar a les magistrats que passessin una estona més amb tota la gent que els va rebre allà al casal. Un dia treballen l'any. Però treballen molt, treballen tota la nit, ull, perquè això no és fàcil. Això tampoc és fàcil, pensa que venen de lluny, i se'n xica molt d'hora, és clar, estar tota la nit desperts és bastant... És complicat, i el gelat i tot. Exacte, i després aquí la plaça també, jo crec que va anar molt bé, que hi havia molta gent, i a més a més en guany hem pogut legalitzar les carrosses també, perquè també ens feia patir que a les magistrats el Reis Mags patissin alguna mena d'accident, i hem pogut legalitzar-les, endreçar-les. Insisteixo que són coses que per a la ciutadania són gairebé imperceptibles, però que per a una altra són importants, i el que ens estem plantejant de cara a la Invinència és ofegir una carrossa més, i llavors en serien 5. Una carrossa, a més a més, i puguin pujar patges, i puguin pujar nens, i puguin gaudir de la cabalcada des de dins, acompanyant el Reis. És un objectiu que tenim per aquest any. Per aquest any no, per el 2019. Per els reis ja són els 2019. Parlàvem l'altre dia amb els responsables de la cabalcada, que ara ja podríem una bossa de nens que poden participar com a patges a través d'uns sortets que organitza l'Ajuntament, que vam fer aquí al programa, i hem en sortit 4. Després hi ha molts més nens, també. Clar, el que volem, precisament, és que aquests 4, diguem-ne, que hagin d'anar a aquest sortet, seguim molts més. Que tinguem disponibles 20 places en comptes de 4. Jo crec que això ho faria molt més interessant, i faria que la gent tingués moltes més ganes de ser-hi. La resta de nens que hi participen els tria l'entitat. No, no, tampoc és això. No, però sí que és cert que l'entitat es reservava un seguit de places per persones que coneixien i que podien gaudir d'aquest dia. I el que els va plantejar fa uns anys va ser que algunes places havien d'estar obertes, vam arribar a aquest pacte, i amb l'acord que nosaltres, com a ajuntament, poséssim els mitjans possibles, perquè fessin molts més. I això és el que volem fer de cara a la Invinent, que volem fer és que hi hagi moltes més nens i nenes que puguin gaudir-ne. Per tant, passarà d'aquests sortells a quatre, que això també ho suposarà més feina a vosaltres, suposo més boles del bingo o alguna cosa, que no seran només quatre, que seran 20, no? Tenim allà un joc d'aquests del bingo per oportunitats, però que és com aquestes. Això pel que fa a l'acabalcada Reis, que és un dels esdeveniments més multitudinaris, jo diria... Sí, jo diria, entre aquest i festa major, diguem-ne, que són els dos moments de l'any, però és normal, jo crec que ha passat tots els paules. Tots els nens i nenes volen veure el reis. I és que aquí hi ha molts nens i nenes, molts, moltíssims. Més els que ens pensem. Aquest cap de setmana també va tenir lloc als tres toms, que potser no és un esdeveniment tan multitudinari, però també té la seva tradició, no? Perquè és una tradició diferent, diguem-ne, perquè abans els tres toms es feien molt pensant en la vida rural, en la vida pagès, etcètera, etcètera, i això no ens oblidem que s'enjusis un poble, i que la seva economia fa un segle, fa un segle, doncs, està basada en la vida rural, no? I per tant, tenir un sentit, i ara, jo crec que continua sentint-lo com a tradició, però sí que és veritat, com, ara ens basem molt en els animals domèstics, les mascotes que porta la gent, en els dos clubs d'hípica que també participen, fent els toms i baixant alguns ponis, alguns cavalls, i després, amb la implicació encara de la família padrosa, que també participen, baixant un parell de carros, etcètera, però, vaja, sí que és veritat que hi ha celebracions les tres toms a altres municipis, a altres pobles, que són molt més potents, nosaltres l'any passat, a proposta de l'entitat que organitzava, no es va fer el primer diumenge després de reis al gener, sinó que es va traspassar el mes de març, perquè era una petició que feien, tenint en compte que organitzaven l'acabalcada de reis, que immediatament s'organitzava els tres toms, que també va faltant Ramon Aiguader, doncs també no es veien amb cor de fer-ho tot seguit, perquè ell era un pal de paller que ho tenia tot per la mà, llavors van mirar d'espaiar així, tampoc va funcionar gaire bé, per tant, aquest any han dit que tornem al gener, que és el més tradicional, el més habitual, ha funcionat un pel millor, hi havia gent a la plaça, però és veritat que a altres anys n'hi havia més. També és veritat que a altres municipis han deixat de fer, els tres toms han deixat de celebrar-ho, però jo insisteixo, mentre hi hagi una entitat que tingui ganes de fer-ho, doncs ho farem, no era problema amb això, ni cap mena d'impediment, al contrari, sempre que hi hagi algun ganes de fer alguna cosa, nosaltres ens hi trobarà el costat treballant amb ell. Ara volia comentar també un tema potser més anecdòtic, per dir-ho d'alguna manera. El partit de Sant Esteve. No, aquest tema ja l'hem parlat, però el partit de Sant Esteve, també l'hem fet amb una tertúlia específica del partit de Sant Esteve. Jo crec que sí, perquè dona molt de joc, hi ha molta gent del poble, i ara, és una parentesia, diria que no sé si d'aquí no farà 60 anys que s'organitza aquest partit de manera ininterrompuda. Això en Rafael Malaret, en Perou Rióls, l'Albert Cortès, el Josep Gil, tota aquesta gent que estan des del primer dia, que avui, a més a més, em consta que porten una mera de estadístiques i d'actes dels partits, qui ha marcat els gols, qui no, en quin minut, com han anat els equips, si estan molt desequilibrats o no. Alguns diuen que aquest any està desequilibrat, però jo crec que convindràs de cap manera que hi va haver un control absolut del nostre equip, i que mira, van a convenar. Però sí, seria interessant fer alguna cosa concreta, perquè per a tu, no sé, jo crec que és maco, que fa poble. Se'n podria parlar més a fons, i també dels arbitratges que caldria revisar-los. Aquí ja no hi entro, tot i que aquell dia hi vaig entrar bastant. Doncs el tema que volia comentar és que s'han justos superat els 17.000 habitants, l'any 2017, i abans comentaves que s'han justos era un poble. Cada vegada menys, potser. De alguna manera, aquella esloga que s'han justos poble i ciutat, de fa uns 15 anys, segueixen visent. Clar, s'han justos és un poble en el sentit de, diguem-ne, no de l'extensió geogràfica o del nombre d'habitants, però comparats amb els voltants som un poble, perquè els 60.000 desplugues, els 40.000 les han feli, els 50.000 de cornellat, no, els 50.000 de cornellat, són un poble. Sí que és cert que nosaltres diem que tenim essència de poble, perquè vulguis, no vulguis, s'han just més o menys, pots anar coneixent les famílies, pots anar coneixent la gent, pots encara saludar-te pel nom de Pila, com aquell que diu, i això fa poble. Sí que és veritat que estem creixent, i per tant, doncs home, cada vegada fa un pèl més difícil. Que haguem superat els 17.000 no és notícia, perquè nosaltres tenim el convenciment que som 20.000 habitants, en just. El que passa és que, per la raó que sigui, no els tenim empadronats o sensats. Els serveis que estem donant estan pensats gairebé per 20.000 habitants. Per tant, hi ha alguna cosa aquí... Per què hi ha aquest desequilibri? No ho sabem, no ho sabem per què és, no ho sabem. És possible que sigui perquè hi hagi gent que sigui de passada, que poden ser treballadors d'empreses, alemanyes, etcètera, que vinguin només aquí per uns mesos, i per tant, mira, no s'empadronin per uns mesos. Per exemple? Sí, no pensant en aquest tipus d'empreses, per pensar-me, n'és bé, per exemple. És un altre exemple? Sí, funciona. Potser per exemple que prefereixes empadronar un altre municipi on té una segona residència. Per què no? Perquè sí que ens hem plantejat molts cops fer campanyes perquè la gent entengui la necessitat d'estar empadronat en un municipi on resideix la major part del temps. A tall d'enècdota, l'última setmana de desembre, després d'entrenadal i cap d'any, es van començar a signar les hipoteques i les primeres ocupacions d'una il·lia del Mas Lluís, la promoció que ha fet Altamira. I parlant l'últim dia de l'any amb els companys de la OJI, parlàvem, com ha anat aquests dies de feina, tal, etc. I l'Antoni Mena em deia, mira, d'aquí 18 empadronaments nous. Em vaig dir, costres. Diu-hi tots de la mateixa illa, tots d'allà del Mas Lluís. 18 empadronaments nous i recordo que em va dir, no recordo si eren 10 o 12, canvis de domicili, de dins mateixes senjors, a viure allà i dalt. Per tant, si fem 18 en un sol dia, home, tot té visus que en poc puguem superar els 20.000 oficialment, perquè insisteixo que crec que ja els som. Crec que ja els som, però esclar, fins que no sigui oficial, doncs no podrem dir-ho. Però amb les promocions del Mas Lluís, amb la promoció de Torra Blanca, al costat de l'Esclat, si no són 20.000, serem 19.999. Són els principals motors de creixement, el Mas Lluís. Sí, i és una cosa curiosa, perquè el Mas Lluís, quan va començar l'any 2011, va començar amb les illes de promunça, i de la Caixa, i d'UGT. Per tant, era poquet a poquet, i sempre hem volgut créixer poc a poc. Però esclar, s'ha donat la casualitat que totes les illes restant del Mas Lluís estan fent a l'hora. Per tant, és possible que, en un any i mig, dos anys, allà tinguem 3.000 persones noves vivint-hi. És un creixement molt ràpid, però el problema és que és un creixement que no està controlat per l'Ajuntament. És dels privats, i els contraeixen quan els interessa més, i ho estan fent tots de cop. Doncs... Sant Just Pobla és ciutat, cada vegada potser més ciutat t'ho dic. Crec que els Sant Just Tengs encara ens agrada dir que és... que és un poble. Sí, jo he de dir que el slogan de poble i ciutat no m'ha agradat mai. M'agrada més aquest altre que tenim, molt per viure, molt per descobrir, la veritat. Però aquell va fer fortuna. La senyora que el recorda. Sí, és el més conclup. És una cosa d'aquest tipus, però de tant en tant, això s'ha de renovar. La gent que té estudis de marketing dirà que sí, que ha quedat, però que de tant en tant li has de donar una volta. Hi ha moltes coses molt interessants. Acabem ja amb un parell de temes més. Recordo que vam fer la valoració dels resultats de les eleccions, com a Esquerra Republicana, ara sortint una mica també de la política municipal. Com es presenten les properes setmanes? Hi haurà president, no hi haurà president? Nosaltres hem deixat molt clar que volem que en Carles Puigdemont torni a ser el president de la Generalitat. Ho han dit per activa i per passiva. És el nostre candidat. És la persona a la que proposarien com a president. Ara bé, la manera de fer-ho està en mans dels lletrats del Parlament. És evident que és una situació anòmala i una situació excepcional. I com totes les situacions excepcionals, la solució també deixa excepcional. Per tant, haurem de veure com interpreten el reglament els lletrats del Parlament i a partir d'aquí, activar una cosa o l'altra. Però vaja, la idea és aquesta. És poder investir en Puigdemont com a president de la Generalitat, evidentment. Veurem dimecres. Dimecres es conforma la mesa. També em guiu pel que llegeixo les notícies, però semblava que l'Ernest Maragall seria el candidat, però no està confirmat tampoc. Per tant, ens haurem d'esperar a dimecres. I a partir de dimecres, jo crec que ja començarem a veure una mica més de moviments. També està bé que aquest tipus de coses no surti en llocs bombades a la premsa i que tothom ho sap, perquè són moments excepcionals. I, com a tal, es necessiten mesures i solucions i idees excepcionals, extraordinàries. Per tant, si tu les vas explicant ja deixen de ser extraordinàries. Per tant, no està malament que en aquests moments siguem una mica més discrets. És el meu punt de vista, potser hi ha gent que digui que m'ho expliquin tot. D'acord, però si ho expliquem tot a tothom, diguem-ne que a l'altra part també la prepares per poder-ho refusar d'alguna manera. A nivell de grup municipal d'Esquerra proposits per l'any 2018? Per començar, que la Montse Molinero s'adapti bé. Perquè comença i em deien que ja havien arribat els documents. Per tant, el més probable serà que el plaer del mes de gener pugui prendre possessió. Recordem que la Montse entre, perquè en Farentós va plegar com a regidor per qüestions personals i laborals, a haver de plegar. Corrent un lloc a la llista, la Montserra Molinero entra com a regidora. I, per tant, primer, s'adapti bé. Segon, que pugui continuar la feina que ha deixat preparada en Ferran. Jo crec que en dos anys i mig ha fet una feinada brutal. I després, que puguem implantar el màxim de projectes possibles en aquests 12 mesos que queden. Perquè no se'ns escapa que les eleccions municipals al maig del 19, el que no tinguem fet el 31 de desembre del 18, serà molt difícil poder-ho implantar en els 5 mesos que quedarien demandat, entrar en la campanya pel mig, etc. I l'aprovació del pressupost, que no entra en vigor tot plegat. Per tant, et posa a marxar mitjans de gener febrer i a l'abril estàs fent campanya, com aquest que diu. Per tant, tens molt poc marge. Llavors, l'objectiu aquest 2018 és el màxim de projectes que encara tinguem en cartera, ensenar-los implantant. I un 2018 amb estabilitat del govern, també, entenc, no? Sí, d'això ja em van parlar d'octubre, em sembla, que hauria de ser. D'octubre, novembre, sí. Sí, sí, en principi, vaja, temes locals, sí, que ens posem d'acord, però sí que és veritat, i això és públic inutòric, que en temes nationals en tenim visions diferents. Mentre hi hagi un respecte per la visió de l'altra, jo crec que no hi ha d'haver, que el problema està en quan faltem el respecte el que pugui pensar l'altra persona o l'altra partit, no? De moment, això no està passant, sempre ens estem seguint a la taula, estem parlant, ens estem entenent i entenem la postura de l'altre i buscant un punt intermitz, no? En quant a temes nationals, en quant a temes locals, no tenim cap problema i insisteixo, quan hi és, perquè és un tema nou, perquè és un tema que preveiem que pot ser controvertit, alguna cosa, doncs ens seguim a la taula i mirem com fer-ho. Això ho tenim. Per tant, en principi, aquest 2018, vaja, hauria d'anar bé, no hauríem de tenir cap pega. Doncs moltes gràcies, Sergi, per viure-te al Justa de Fusta de Radio Esvern, avui, com que acabem de passar les festes a Nadal i tampoc hi ha molta actualitat, hem aprofitat per tractar temes a si més... Es podia fer-te una llista temporal del que m'han portat el rei, alguna cosa... Com el Partit de Sant Esteve, també? També, això... Hauríem d'explicar això dels 60 anys, perquè pot ser xulo. Ens apuntem, han demanat subvenció? No, no és entitat, el Partit de Sant Esteve. No, la veritat és que no. És de les seves, més aviat. Va sorgir d'allà. I ara també, com munten, també estan a les seves, però... Una altra intensitat, diguem-ne, amb una altra intensitat. Doncs gràcies, Sergi. A vosaltres. Bon entrat d'any. A vosaltres. Igual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cada tarda, de cinc a set. Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La Plaza Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda, de cinc a set.