Entrevista a Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just - 16/1/2018

Faltan dos minuts per un quart de 12. Comencem la segona hora del programa i tenim nosaltres a l'Estudio de ràdio d'Esvern a l'alcalde de Sant Josep Parpinyà, hola, bon dia. Bon dia, aquestes com estem? Som una mica en grip, però aquí a peu del canó. És una de les víctimes d'aquesta passada. No són les víctimes, efectivament. Que, a més a més, ara estan al punt màxim. Doncs sí, precisament abans d'ahir vaig no divendres, parlàvem amb la directora de l'Hospital Brogi i per conèixer la situació de l'hospital, respecte a aquesta situació de grip, i en dèiem que estaven col·lapsats, en més de 430, 440 tensions diàries, quan només el Brogi pot fer 280 més o menys, i, per tant, expressava la inquietud que ha sobrepassat aquesta grip, a tès que sembla que les vacunes no han fet l'efecte, o que aquest virus es va mutant per salvar-se, i va captant a més gent, i una de les víctimes, o sigui, jo mateix, com tu dius. Un tema complicat aquest de les vacunes, però és el que cada any canvia el virus, i mai se sap res. El bitxo no és tonto, no? Deuen anar transformant. Bé, repassem alguns temes municipals. Com deiem ahir també vam tenir aquí el Sergi Seguir, com a porta veu d'esquerra, que s'han estat dies de festes anàl·li, i tampoc l'actualitat és molt... No passen moltes coses, s'han just durant les festes, però bé. Bé, unidors. Encara hi ha alguns temes. De fet, el primer seria valorar una mica com han anat aquestes festes amb reis, com cada any, o també amb una festa de cap d'any que s'ha celebrat a la bona aigua. Bé, valorar positiu, efectivament. S'ha fet una festa a la bona aigua, tenir molt èxit, i també molt tranquil·la i en diversió, però tranquil·la, tranquil·litat i normalitat, que és el que desitxava, que la gent es diverteixi, però no porti inconveniència. Per altra banda, aquesta campanya anàl·la, feta per als comerciants de tres municipis, s'ha estat molt valorada positivament. Es va fer el sorteig del primer premi a Irlanda, a la sala plens del Divendres, i ha mogut bastanta economia. I, per tant, això de no marxis al teu municipi, o que he de talentorn, penso i pensem que s'ha de repetir. Per altra banda, la que a vegades reis hi ha històrica, tradicional, voldria agrair l'organització, l'entitat, que li destina moltes hores a que això sigui possible, i a tots els participants, i aquesta màgia que porten el rei d'Orient, principalment els nens, però no tan nens, perquè tots quedem amb la boca oberta i els ulls ben oberts, quan veiem els reis max pensant si t'has portat bé o no t'has portat bé, i fa l'efecte que Sant Just va haver-hi molt poc carbo, per tant, vol dir que el municipi va anar bé. Ens discutim si la festa dels reis és una festa pels nens o també una mica pels adults, per tothom. Jo crec que és per tothom, perquè ens ho passem tots molt bé. Evidentment, els nens i les nenes esperem aquest dia, però comparteixo un tu, que és una festa de tothom. Pel que fa a la campanya en Alal, com ja comentava, ha estat positiva, la valorant positiuament, els comerços estan satisfets. Sí, de fet, vam quedar l'altre dia de que es farien aquestes trobades d'evoluació, perquè les coses que es posen en marxa era la primera vegada, doncs, evidentment, segur que hi ha coses a millorar, es parlaven de millores concretes, però estaven sedicats. Per tant, parlaven que es tenia que implicar una mica més el comerç, i aquesta relació entre els tres municipis hauria de ser més forta i tal, però es valora positiuament. És la primera vegada, els resultats canten, perquè tens les bolletes i pot fer números d'una facilitat tremenda, i a les hores, el que has de fer és seure amb les entitats comercials, seure als ajuntaments, i fer-ho millor per la propera vegada, i això és senzill, quan tens dades. Crec que abans hem més de 500 bolletes, les que es van presentar, que, a més a més, era força complicat, reunir-hi amb tots els requisits per presentar una bolleta, o sigui, que és un número gens menys preable. Pel que fa a altres temes, ja, a principis del mes de desembre, abans van aparèixer una sèrie de pintades per s'enjust, i l'Ajuntament està fent una campanya per tapar-les. Bé, nosaltres ens hem posicionat en contra que hi hagi pintades de tot tipus, que vagin en contra d'una expressió que pugui estar fora de la normalitat. Normalment, aquestes pintades, a més a més, tenen llenguatge agressiu, tenen llenguatge, diguem, peyoratiu, es fan en les propietats privades i, per tant, sigui quina sigui la pintada, el que ens vam proposar és treure-les en diner públic. El que passa és que això ho pot fer amb molta rapidesa, si és un espai públic, si la paret és un espai públic, però si és una comunitat privada, es demana permís. Per tant, parlar amb una comunitat no és fàcil, perquè segurament aquesta comunitat s'ha de reunir i s'ha de fer un document, que és el que fem, i després passen coses a la pràctica molt, molt, molt senjilles, però que és així, no? És un escoti tàpiu, però, la tàpiu, amb un color molt similar, o intenti que sigui molt igual a la resta i tot això, és lent, per tant, desitjar i demanar a tothom que fa això que no ho faci, perquè crea, doncs, una inestabilitat, crea una angoixa, situacions que no són agradables, i després ens hem de posar diners de l'Ajuntament, de tots i de totes, a tapar aquestes pintades, no? Siguin, vinguin, don'vinguin, i, per tant, fer aquesta crida que no es continua fent això, i que la convivència s'enjust, com ha estat històricament, sigui un nivell... sigui del nivell, i ens provoca, doncs, l'entitud i problemes, insisteixo, sé que algú ha dit com és que no es treu això, però aquest és el procediment. És a dir, s'ha de demanar permís a la comunitat, algunes ho han fet i altres no ho han fet, i altres, doncs, estan en procediment, a fer amb tota la raó del món, volen que sigui coincidència amb la resta de façana, i això no és fàcil, no? S'ha pogut esbrinar qui va fer aquestes pintades, que són veïns de Sant Just? Està tot això, estan mans dels Mossos d'Esquadra, que són les que tenen la competència, la policia col·labora, però els Mossos, el que han fet és recollir algunes imatges, fer algun tipus de gestió, i aleshores aquests temes surten més endavant. Les dues o tres vegades, que ha passat de forma insistent al municipi, ha passat en altres municipis del Baix Obregat, per tant, és una cosa coordinada, i no tenim per què pensar que sigui exactament un tema local. Tot i així s'han fet trobades, s'han fet converses en diferents indrets del municipi, per veure qui es pot ser, però, insisteixo, jo crec que això no hem de parlar molt, sinó que els Mossos, els que finalment determinin si hi ha motius o hi ha persones concretes que tenen aquesta responsabilitat. A mi em sap greu que es creï tot això, no? Em sap greu perquè provoca una situació lamentable. A més a més, també una d'espès de diners públics que es podrien destinar altres partides. Evidentment, evidentment. Un altre canviant ara de tema, Dissabte s'ha convocat una manifestació per reclamar la connexió del trambi a Barcelona. La connexió per la Diagonal. El trambi fa poc es va saber que havia crescut aquest any, que cada vegada hi ha més gent que l'agafa des de Sant Just, i Sant Just també hi ha el projecte d'intentar connectar Sant Just amb els plugues sense haver donat tota aquesta volta. Correcte. Com està aquest tema? Nosaltres al Vams de Istiu recordaràs que vam signar un document amb la Generalitat d'iniciar tots els tràmits per finalment implantar-se el trambi per la carretera dels plugues, fins a la plaça Santa Madalena, la porta de l'Ajuntament d'Esplugues, que ens entenguem. És un projecte reivindicat històricament, ja ha acceptat per les plugues, i s'han encarregat els estudis i ja tenim algun tipus d'esborrany d'aquests estudis econòmics, mediambientals, implantació, etcètera. És un procés lent, però que el calendari s'està mantenint. El que refereixes a aquesta concentració, aquestes manifestacions, jo la recolso, perquè penso que el trambi per la Diagonal és una solució positiva. És cert que Provec Pro s'ha d'implantar bé. És cert que, a d'haver-hi anàlisis i estudis que aquesta fragmentació, d'aquesta implantació, no vagin contra de la resta de la mobilitat del transport públic, però bé, s'han fet molts anàlisis i molts estudis. A nosaltres ens diria molt bé que es connectessin els dos trambies i té molt de sentit. El que passa és que no acaba de trobar, diguem-ne, l'impuls o l'última acció, perquè això sigui una realitat. No hi ha consens polític i certament és cert que hi ha inconvenients i es parla si passa per altres carrers o no. Però el que no podem estar és anar endavant i enradera. O si o no, definitivament. Nosaltres som per d'esa que sigui sí. De fet, de la plataforma del transport públic o defensa, ens ho hem defensat, ens hem fet motions, nosaltres també. I el que volem és que, i si no s'implanta, doncs que una vegada per tot és l'Ajuntament de Barcelona, digui que no, i que es busqui una alternativa, però és que anem endavant i enradera. Per Sant Joan seria una millora sustància. Sobretot per connectar, també, amb la part, diríem, més del vasós de Barcelona. Del vasós i de continuar. Hi ha molta gent que baixa Francesc Macià i, aleshores, fa una feina per gestions, per si ho al paròsip, el que sigui, per estudiar. Hi ha molta gent que va a la rambla, la passés a Gràcia, i per tant, camina tres o quatre carrers o cinc carrers més. Val més, muntaner, per tant, el fet de tenir una parada més o dos, o ja totes, això fa que continuïs. Per tant, està clar que la mobilitat de Sant Just milloraria molt amb aquesta connexió dels dos trenvies. És difícil pensar que una persona a Sant Just vagi fins al final, en trenvia, perquè és molt llarg. Segurament, és molt lent, però és una avantatge, i, a més, aquest recorregut, hi ha molts centres de treball i d'estudi, i altres llocs que tu vols anar tranquil·lament, no? Però arribes a Francesc Macià i t'obliga a fer un altre transport, i a vegades són una o dos parades més. Passeu a Sant Joan, per exemple, no? Doncs... La rega ens hi esteixo, el pasés de Gràcia, no? Hi ha molta gent que va fins allà i jo, de vegades, na peu. Sí. La millor opció segurament... Sí, per 3 o 4 carrers més. Si parlem d'aquest indret, doncs és evident que fer un... agafar un altre bus, en aquest cas, segurament, és més ràpid caminar 3 o 4. Altra en via, per la Diagonal, nosaltres el recolzem, ens hem manifestat en el ple municipal i ho seguirem lluitant. Un altre tema que també és novetat aquest any és el canvi dels horaris a les farmàcies, que deixaran de fer guàrdies nocturnes a Sant Just, però, en canvi, també es modifica l'horari... Sí, senyor, sí. De fet, els representants de les farmàcies de Sant Just en van venir a veure fa uns mesos, manifestant aquesta possibilitat. De fet, el col·legi de farmacèutics ja es va manifestar en el seu moment, que en aquells municipis que el seu ambulatori, el CAP, no té urgències, és a dir, no està obert les 24 hores, ni a les nits, ni al dissabte, ni al domenge, doncs no tenen l'obligació de tenir les urgències, diguem, de marxa, d'aquesta manera que teníem fins ara, no? Jo els vaig escoltar, els vaig dir que, home, a veure, anar enradera amb serveis no és una bona opció, però és evident que el col·legi de farmacèutic té el seu posicionament i és evident quan venen a veure les dades concretes a la nit de les persones que atenien i el motiu per al qual atenien, doncs no està molt lluny de... No dic deceptar-ho, però d'entendre-ho una mica, no? Perquè eren molt poques persones que anaven a la nit a buscar algun tipus de medicament que sigui necessari. Per tant, pensant que el cap, l'última recepta que es pugui fer, doncs pot ser la set, màxima, les vuit, si després tens una hora o dos més per anar a la farmàcia, semblava coherent, no? També pensant que la gent que surt dels hospitals surten, normalment, normalment, així ho manifestaven ells, sempre surten amb un medicament a la mà, eh? Per tant, no veien aquesta necessitat i els números cantaven, no? Tot i així et dic, no és que nosaltres això ho aplaudim, però ho hem d'entendre i, de fet, el col·legi de farmacèutics té aquesta facultat per fer-ho, no? Avui estem fent una mica un col·laix de temes diversos. No hi ha cap problema. Un altre tema que també se'ns demanava, que preguntéssim és el de les obres, tu t'hi diuen, que hem parlat de les obres que tindrem. Des del mes d'octubre, jo diria que cada entrevista ha sortit el tema de les obres, però bé, el refasquem. Mira, les obres evidentment no és tot amb un municipi, no? El que important són els serveis públics que vas donant, no? Per exemple, ara ampliarem el servei d'atenció a domicili, el SAT, que abarca més de 200 famílies que haudeixen d'aquesta atenció, d'aquests serveis que millora la qualitat de vida de la gent gran, però és evident que les obres es veuen, que millora el teu municipi, per tant, després d'uns anys de no fer pràcticament res, doncs quan veus el calendari de les obres que et passen els companys d'urbanisme, te'n creus que hi tenim, es dius que ara hi ha, això comença a moure's, no? Projectes molt interessants, i permet dir-te dos per no repetir els de sempre del carrer de la sal, del carrer de por, del carrer de neu, del carrer de ciutadà, del carrer de cerrantes, del carrer dos de maig, que ens els ensenyen l'anista. Tant diré dos que potser no els coneixes tant. Nosaltres reunim, a final de mes, els veïns de Can Freixes, de l'entorn de la Masia Can Freixes, per presentar-los un esborrany del que ha de ser el projecte de l'obertura dels jardins. Aquest projecte fa molta il·lusió a la casa, a mi personalment també, perquè és un pulmo obert tancat, un espai tancat històricament, que l'Ajuntament, amb una permuta, va adquirir ja fa més de 15 anys, deu fer, 14 o 15 anys, i que, per la qüestió de la crisi, no ha pogut posar a la taula. És un projecte de 750.000 euros, per això el destaco. No és una cosa petita, no és un manteniment de carrer, no són 200.000 euros del part de la Rambla, 250. És una xifra significativa. Nosaltres, al final de mes, si no recordo malament el dia 31, reunim els veïns per explicar-li això i posar calendari. L'altre és un projecte també molt significatiu, que l'impacte serà molt gran. Serà, diguem, de plataforma única des de l'Institut, fins al complex de la bona aigua, fins al carrer Sant Josep. La connexió des de Sant Josep fins baix. Ara és un carrer que passa molta gent, però malament. És a dir, si t'hi fixes, la gent que camina, doncs, camina amb una devorera estreta, amb els arbres pel mig, baixant de la vorera, etcètera. Per tant, és una cosa que comencem a dibuixar, que al complex de la bona aigua hi ha 3.000 persones que fan esport. Si afeges els nois i les noies que estan estudiant a l'Institut, la mobilitat de persones a un lloc que no es mereixen com està aquest carrer. I, per l'altra banda, l'altre dia, també amb el regidor Fossalva, amb la delegació territorial d'ensenyament, li plantejàvem que hauríem de tornar a replantejar que l'Institut s'entrés pel part de la bona aigua, no pel que és l'entrada actual. I, igual, carrer muntanya, perquè estem treballant molt intensament o que és el part de la bona aigua, i, per tant, una idea que es havia plantejat el 2009-2010, però, insisteixo, la crisi es va aturar tot. Ara això està un altre cop en marxa. La directora del Sergi Territorial s'ho va veure amb bons ulls, el director de l'Institut ho coneix, i hem de veure quina inversió és necessària per l'Institut. Sembla que sé que és poca, de capgirar l'entrada i que entri i indica el que serà el futur part de la bona aigua. Fins i tot són projectes que tu penses en una taula, que li dones voltes en el despatx, però que transforma molt el que és la qualitat de vida de la gent. No és reparar un carrer que té el sentit que té, però sí, quan fas una inversió i que ets gires o millores la mobilitat, els accessos... Això és repensar la ciutat. Tu has de repensar la ciutat, perquè és evident que amb el part de Can Freixes tu estàs repensant el part del milenari. I estàs repensant aquell indret. Estàs repensant la mobilitat, estàs repensant el fet de treure algunes places d'aparcament noves, que en el centre li fan falta. I això vol dir tenir el poble al cap, i vol dir anar dissenyant en funció d'aquestes millores de la ciutadania. Molts d'aquestes són projectes que ja fèiem temps... Molt de temps, sí. No, mira, ara t'endiré un altre. És a dir, un altre que per no repetir, eh? Ja que deies, no repetim, no? Els habitatges del Canigó. El costat de l'escola Canigó, en la plaça del Canigó, sabeu que hi havia unes habitatges, que eren dels antics mestres. Doncs era un altre projecte que l'Ajuntament volia fer habitatges de lloguer, fets per promunse o una entitat, diguem, social, o alguna entitat que complís aquests objectius. Es va donar a l'oque i també de la delegació territorial a fer-ho, en derrocar-ho i a construir-ho, però no ho va poder ser, perquè la situació econòmica de tots plegats era difícil. Això torna a estar damunt de la taula i es torna a posar en calendari el fet que hi hagi aquests habitatges. Quan parles, o quan parlo de tot això, te'n gresques. Perquè sembla que recuperes aquells projectes que tenies, que insisteixo a la malaurada crisi, no? Doncs ho va permetre, no? Domés donar-te una dada per anar ràpid. Juntament havia tingut plans inversió de 18 milions d'euros, i ara una mica millor, però últimament els tenia 2 o 3 milions, clar. La diferència és tan gran que feia que encara que veies aquesta necessitat, que la gent t'ho demanava, doncs no tenies que dir que no, per prudència i d'on d'autar-te, o no estirar-ho més al braç que la màniga. Això que ha fet molta gent, aquí estem molt sanejats perquè han sigut molt prudents. A vegades aquesta necessitat era tan gran que tenies alguna tentació, i tenies que dir no, no, no, i al calde s'ha convertit a vegades en un culpable del no, no, no, però per sobre estar la institució, per sobre estar el fet que l'ajuntament estigui sanejat, no? Un parell de temes més abans d'acabar, on és la relleu o la residuria de comerç, que s'acabarà fent efectiu propèble, eh? Si no t'hi entens, com estan en aquest procés de relleu? Bé, cap inconvenient. Efectivament, el ple és el que autoritza l'incorporació d'una persona nova i ha arribat la credencial d'aquesta persona. I, per tant, si no hi ha cap inconvenient, el ple autoritzarà, diguem-ne, que la Montsim Bolinero, que és la persona que ha proposat Esquerra Republicana, després de la baixa voluntària en Ferrantós, i si no hi ha cap inconvenient, el ple ho aprovarà. No és facultat, diguem-ne, de l'alcalde. El que és facultat de l'alcalde són les competències. Però el ple, en aquest cas, autoritza l'entrada o no d'un nou regidor, i em va tot fa pensar que així serà, només faltaria. I les competències que tindria, sabien les mateixes que es faran tots, diríem? Això ja ho veurem. Això ja ho veurem, perquè insisteixo que és un tema que, en tot cas, s'ha de parlar, però que tot fa pensar que sigui així. Però no avancem a aconteixements per respecte d'aquells que tenen l'autoritat o la competència de fer-ho. És evident que el Ferrantós tenia comerç, i, per tant, podria ser un motiu suficientment sòlid, perquè sigui així, que la Montse i el Molineró agafi aquestes competències. Però això depèn, diguem-ne, d'aquest tema. És a dir, que ha de utilitzar les seves competències i ho dir per respecte, no per dir que hi ha dubtes. Per respecte als procediments, perquè a mi els procediments m'agrada fer-los complir, i, per tant, és el ple, el que li diu sí, a l'entrada d'un regidor. És un grup polític, és el ple. I si el ple votés no, doncs ens trobaríem amb una sorpresa, però tot és evident que amb la majoria que es té de govern, doncs serà un sí. D'acord, doncs esperarem aquests processos que es compleixin, i probablement a la propera entrevista ja en podrem parlar. I m'agradaria acabar, també, amb una notícia trista, que cap de setmana dissabte ens va deixar el que havia estat president de la Teneu i de l'Orfeón Rick Molera durant molts anys al Rafel Maledet. Bé, l'Amento no havia estat ahir a l'Enterravent. Estava, doncs, amb una grip pitjor que avui, evidentment, i no ho vaig poder anar-hi, perquè... Bé, ens unia amistat, era un referent, també, amb molts àmbits de l'àmbit cultural. Una persona amb un nivell cultural, recordo quan parlàvem, i el visitava a casa, però viu aquí al costat, o vivia aquí al costat mateix, i campadorseta, i lamentar el fet que el Rafel Maledet ja no estigui entre nosaltres. I el recordarem per això, per una persona activa. Amb el cap ara mateix, una imatge seva, quan vam obrir, doncs, el refugi de la Teneu, que vam convidar persones que encara havien estat, malauradament, amagats en aquell refugi, estava ja sentat explicant-nos, doncs, de viva veu, el que recordava. I efectivament, com tu dius, havia tingut responsabilitats en el món cultural, responsabilitats significatives, malauradament, la seva edat era una persona molt gran, però tot se'ns toca, això, però sempre et sap greu. I lamento molt no haver pogut anar a l'enterrament, i així avui ho comunicaré a la família, perquè em ve s'agrada acompanyar-los amb aquests moments de dolor. Doncs acabem amb aquest record pel Rafel Maledet. Moltes gràcies, Josep.Molt bé, a vosaltres. I que és millor i d'aquest agric. Gràcies, bon dia. Hem parlat amb l'alcalde Josep Perpinyar. Fem una pausa per la publicitat i tornem amb la tertúlia dels Diemars. La música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Hello, my love. Smooth jazz club. T'hi esperem. Cada tarda, de 5 a 7, escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda, de 5 a 7. Ens veiem a la plaça.