Entrevista a Xavi Garcia, organitzador del cicle - 18/1/2018

Falten dos minuts per un quart de 12 del migdia, seguim al just a la fusta d'aquesta hora, tenim el telèfon el Xavier Garcia, programador del cicle de música instrumental i vocal de la Taneu. Hola, bon dia, Xavier. Bon dia a tothom. Aquest cicle de música instrumental i vocal de la Taneu, que comença el 21 de gener, és el primer cicle de música instrumental i vocal de la Taneu. Com va sortir la idea? Doncs aquest primer cicle que l'hem anomenat estones de clàssica va venir a través d'una persona que està a la junta de la Taneu, l'Anna, que és coneguda meva, i em va demanar que inicissim aquest primer cicle de música clàssica que creien i creiem que és tan necessari per s'enjust d'Esvern i per l'Azaneu. I a partir d'aquí ens vam posar a treballar, no fa gaire que ens vam posar, però bé, ja tenim aquests quatre primers concerts d'aquest primer cicle. Els quatre primers concerts que s'han, el 21 de gener, 25 de febrer i 18 de març i 13 de maig, em deies que creu que era molt necessari per s'enjust, en quin sentit creu que s'enjust necessitava aquest cicle de música clàssica? Doncs la Taneu ja té el seu cicle de música de jazz que s'ha anat implementant, i sabem que hi havia gent interessada en aquest cicle i creiem que podrà portar molt a la ciutat. Una mica demanat per la Taneu com una mica la gent que s'havia adreçat a propis socis de la Taneu. La idea és que suposo que és la primera i veurà com funciona, però la idea seria que repateixi cada any? Doncs sí, evidentment és la primera aventura, la primera vegada que s'organitza, però amb la voluntat d'aquest cicle a continuïtat en el futur. Sobretot ens agradaria que no es creés només en aquest primer any, que penso que serà molt interessant, però serà el primer i esperem que sigui de molts. Per aquest primer any ja teniu, com has dit, quatre concerts programats. El primer serà el 21 de gener, que és aquest diumenge, a partir de la set de la tarda, i es titula Vida Jueva Retrats del Passat. Què consistirà aquest concert? Doncs, primer de tot, que aquests quatre concerts que hem programat són concerts amb propostes joves, molt rapidans i algunes elles innovadores, com la que tindrem aquest diumenge que inaugura el cicle. Aquests diumenges visiten el Marxum, el Piano i el Tològen Estrat, el cladinet, i ens parlen de la vida joveva, enfocada a través de diferents compositors joveus, un d'ells fins i tot que va escriure una de les obres que escoltarem des d'un mateix camp de concentració. El cladinet és l'instrument per excel·lència de la música joveva, i ens presenten un repertori de música del segle XX ben contrastada, però a l'hora molt dramàtica, molt representativa del que ha sigut la història de música jove al seu propi passat fins i tot. A més, ens ho presenten amb elements audiovisuals, que fa que el públic pugui connectar molt més amb la música i el que ens estan explicant als intèrprets. És una proposta que ha entret en CD, un CD que s'estrena a Madrid la setmana que ve, i és una proposta que han portat ja a Madrid mateix, a Malaga, a Mallorca, al festival de Torrella-Mongri. Per tant, és una proposta molt interessant i engascadora per obrir aquest cicle. Entenc, doncs, que el Marc Sumzi, el piano i el tolo gent està cladinet. Són dos músics contrastats, no? Per què m'expliques? Doncs sí, són dos músics joves, que es van conèixer a l'escola superior de música de Catalunya, però que amb dos han ampliat els seus estudis, el tolo fora d'Espanya fins i tot, i han rebut diferents premis a nivell individual. Per tant, tot i gràcies a la joventut, tenen ja un recorregut i una experiència, i guardons fins i tot, que penso que els acredita i molt per la vida musical. I en aquest concert, jo penso que ens ho demostraran, perquè és una proposta que ha tingut molt d'èxit allà on l'han portat, i tenen programats més concerts a part, no només de diumenge a Sant Just, sinó que ja tenen molt més concerts a aquesta proposta. Parlàvem ara d'aquest primer concert, que serà diumenge a partir de la set de la tarda. Què ens pots dir dels altres tres concerts que tenen més endavant? Doncs, com deia, a mi intentes fer un cicle d'aquests quatre concerts que siguin contrastats. Teníem ara piano i clarinet, el següent concert serà quartet d'acorda, després tindrem un recital soprano, i l'últim concert en piano a quatre mans. El següent serà el 25 de febrer, també a la set de la tarda, tots són en diumenge a la set de la tarda, i el quartet, tornem, ens presenten un programa contrastant d'un quartet de Beethoven, absolutament apassionant ja, i un quartet de rebel molt subtil amb sonoritats impressionistes. Després entrem al recital de la Paula Sánchez Valverde, un soprano navarresa que ha participat en diferents operes, a l'Ebutat, a l'Iceu, al Palau, recentment ha guanyat el concurs mirament de sitges, i acompanyada per jo mateix al piano, ens oferirem l'írica italiana Rossini Donizetti, i cançó i sarsuela espanyola. Tindrem Rodolfo Halster i algun àrea de sarsuela. Finalment l'últim concert és el 13 de maig a la set de la tarda, i tindrem dos pianistes russos, la Ina Bezelova i el Pedro Bezelov, que ens portaran Valls del Món, que són diferents dances de diferents països d'arrò del món. Tindrem la Badinerida Bach, però també tindrem un tango de Piatzola, la Vanera de Carmen de Bizet, conegutíssima, les dances noregas de Gric, o les dances un cares de Brahms, entre l'altre. És a dir, que es tocaran cares molt diferents de la música clàssica, en els dies dels concerts. Hi haurà música per a tots els gustos. Moltes gràcies, Xavier Garcia, programador del cicle de música, instrumental i vocal de la Taneu, per atendre'ns. Per cert, el concert, quin és el preu de l'entrada? Primer, que tots els concerts es fan a la sala 50 Nari, i tenen un preu general de 10 euros, 8 pels socis, i després 5 euros pels menors de 25 anys. Creiem que és molt important que la gent jove pugui tenir accés més fàcil i ràpid a la música. Hi ha propostes que també, en realitat, són d'interprets joves, la gran majoria. És un dels objectius, també, acostar la música clàssica a la gent jove? Doncs, evidentment, pensem que és molt important, i si es veuen reflectits a través d'aquests músics, que la majoria són joves, i hi ha propostes, algunes d'elles, que afegen audiovisual, que puguin tenir un atractiu especial per la gent jove, els poden apropar en aquesta música, que en realitat és molt interessant, però que potser per totes les músics que hi existeixen, avui en dia, és més difícil fer-ho arribar al jovent, i també és un dels objectius que volem assolir amb aquest cicl. Doncs, moltes gràcies, Xavier Garcia. Esperem que es puguin complir els objectius que us proposeu amb aquest primer cicl de música instrumental i vocal de la Taneu, i que es pugui repartir per molts anys més. Doncs, moltes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies i bon dia, adéu. Hem parlat amb el Xavier Garcia, músic director d'Orquestra i programador del Cicle de Música Instrumental i Vocal de la Taneu, que comença aquest diumenge 21 de gener, la set de la tarda, el primer concert, titulat vida jove a retrats del passat. Tindrà contra amb la presència de dos músics, Marc Sumzi, el piano, i Tolo Janestar, el clarinet. Fins ara el petit de pausa per la publicitat i el seguida tornem a la tertúlia dels dijous. Fins ara. S'ha fet unes cèl·lules. La música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. S'ha fet unes cèlules. S'ha fet unes cèlules. S'ha fet unes cèlules. S'ha fet unes cèlules. S'ha fet unes cèlules. S'ha fet unes cèlules. S'ha fet unes cèlules. S'ha fet unes cèlules. S'ha fet unes cèlules. S'ha fet unes cèlules. S'ha fet unes cèlules. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Si ja us sabeu a Babilonis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Ràdio d'Esvern, cada dia més aprofiteu. Segundària, i baxillerat, a participar en el Premi Piscigana de Poesia i el Premi Sambori de Narrativa. I atraveixes? Consulta a les bases i a 3 ve-doples-pun-homni-un-pun-gat. Et poso llus, el tinc molt bo. Sí, posa-me en un ciutat per arreglar i quart i meitat per llarjar les escopradies. Cada any me'l baratem el 35% del peix que capturem, mentre tant 800 milions de persones passen gana, el món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa, a mans unides recolzem projectes contra la cama a 60 països, t'hi compromets, truca el 900 811 888. No et trobes bé? Creus que has d'anar urgències? Abans de sortir de casa, truca el 061. El 061, el nostre personal sanitari, t'oferirà ajudes a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació i t'indicarà a 153 milió catedressis en cas que calgui, així podrà rebre l'atenció que necessites més ràpidament. Per una salut millor, 061-4-salut-respon, Generalitat de Catalunya. Just a la fusta, el Magasín del Matí. Gairebé dos quarts de 12 del migdia, la línia s'està acabant de col·locar. A la seva cadira aprofito mentrestant per saludar la resta de tertulians a l'arbre Gulló. Hola, bon dia. Bon dia. Hi ha Joan Algarra. Hola, bon dia. Bon dia a tothom. Per cert, la setmana que ve no podré venir, perquè aquest tol·la estaré canviant el DNI, que em manda una cita per si pide més. Doncs ho apuntem. I la línia també. Línia, encara no t'hauria obert el micro. Hola, línia. Gràcies per obrir-lo. Bon dia a tothom. Bon dia a tothom. Bon dia a tothom, també. Potser un dia amb l'acú. Està canviar-se el teu DNI per fer el canvi de nom, definitiu. Potser set mesos, poca broma, perquè fa fer tots els tràmits, ja el canviaran, i encara tindrà tràmits, jo tindré que anar a l'escenda, jo tindré que anar al banc, tindré que anar a l'emutualitat. Ha estat un procés complicat? Sí. No és que ningú t'has dit que no ha canviat el nom, sinó que el procés és complicat? No. És que ha portat els estimonis, ha portat 10 documents com aquest nom que vols canviar, és el que t'estan dient constitutinàriament. En principi no era del tot així, perquè m'ho dien com a pseudònic, però ho vas inventar. En una setmana ja tenies documents. És curiós, perquè et diuen que no et canvia el nom fins que no demostres que la gent et diu així, però potser la gent no t'ho diu fins que no te'l canvis. Tot queda implicat. És un pes que et mossega la cua. És un pes que et presenta carnets d'associacions, de lió, d'empreses que t'escriuen, de mails i de tal. Vaig a portar la tira en una setmana. Aquest tema que ja quedarà 100% solucionat? Sí. Ara és oficial. Va a un fiscal que revisa que no hi ha algú en parlem més, que volgués escoltar coses. Va a una jutge, llavors, la jutge determina i fa una sentència, i posa una nota avall. Està que no està registrat en el llibre de naiximent? No. Llavors la que hi ha sentència l'envién que l'alcoi. De anar al coi i tornar dos mesos i mig. L'última tal va arribar. El dia dos em van avisar que ja estava. La ciutat del coi. No el cometeu a olimpí? No, la ciutat del coi. Ara ja s'ha incrementat. La ciutat del coi, que ja queda registrat en la part de naiximent, és oficial. Ara siguin contra la dicció. Per sodales de canviar. És com quan a canvis va adreça el domicili. Dit això, l'arba a setmana que ve no hi serà. Avui sí que el tenim aquí. Quins temes avui volem destacar? Vaja, de la línia a... a... a... a... a... a... a... a... a Siberia. Sí, això ho deixo. Hòstia, a Siberia, veia, veia... que tenien 60 sota zero. Sí. Va sortir la imatge d'una noia allí congelada. O, bueno, tot a la sèrie, i tal. Pràcticament. Com Walt Disney, no? I jo li dic, madre mía. Que dur! No, és que com estan fent aquells monuments a la... a la Xina, que fan aquella ciutat, en què tots són monuments de gel. Sí, sí. Doncs ja van a fer la figura humana també de gel, no? Sí, però amb un altre lloc. La zona més freda del món, diuen. Però vull dir, que és... És un altre lloc, eh? 60 sota zero, dic. Sí, bueno, però no cal anar-te lluny. Per exemple, Boston va no estar a menys 30, no fa gaire. Home, Lina, estàveu jugant Boston que a Rússia. Sí, ja, ja, o ja m'imagino que sí, eh? T'ho que es diu que no... no cal anar-te lluny i t'han assaltat. No, ja fem d'un... Perquè, mira, vull dir, els vols són tan ràpids... Sí, que no te n'adones. No ets trasladar-te d'un posti o l'altre, però en un moment, ja està. Sí, però quan es dic que no cal anar-te lluny, pensava que em diries a... A la Pobla de Segur, però al fred. Bueno, escolta, doni durat, també. A la Pobla de Segur. Estaven molt baixos, eh? Ja, 10, 12, eh? No és el cas aquí. És que per nosaltres, per nosaltres, 10, 12, és alguna cosa horrible. Bueno, no tant, eh, xiquets? Jo crec que cada vegada menys. Va de roba. És de mozale. Va de roba, evidentment, va de roba i de condicionament de les cases. Ah, sí? Ni tenim la cara condicionada, ni tenim roba. Bueno, també, per la calor què? Vols dir? No, para. La calor, o la calor... La caloriva és a 30 graus, l'aguanto, bé. La que l'aguanto són els 32, nometat aquí de la zona. En unitat, sí. Aquests últims anys l'hem tingut. Una setmana màxim, el juliol, i després ja calmava l'agor, i ara resulta que... No, no, és mentiguda, eh? Ara dura més i llavors resulta molt dur. La calor comença al principi de juny i dura fins a l'octubre. És por... I no em diguis que ella migdia no feia calor? Sí, fa fei suc. I al matí, fins i tot, el matí ja pot fer calor. Allà feia calor. Allà, al matí, teníem fred. La gent anava en orac. Per al vent, per al vent. Per al vent, sí. Es va aturar al vent i de cop i volta era deponent. I estava a 18 o 20 graus. I s'agobiaven. La norac s'agobiava, sí. Però de totes maneres, a la que fa una miqueta de fred, la gent està a patar, a patar... Jo et penso no. El cos té que defensar-se ell, també. Sí, sí. Després tens la grip, després tens el que tu vulguis, després tens la pulmonia. Les maneres, quan vam arribar amb un migdia, a fora estaven a sí sobre. I dintre de la casa, a quatre sobre. Pobré, potser que sortísis a fora. No, no, clar, és ben estar fora, fins que hem de tenir que anar a dinar i adormir. Ja. A mi se'm va posar el fred al cos, i no el vaig perdre fins al cap de... Imagina't que tenia una de les estufes, però allà, amb tot, eh, jamanèia, bomba de calor, estufes petites, tenia una estufa aquí enganxada a les cames, i no em vaig adonar que m'havia cremat. Hòstia. Qui és aquesta gent que té la casa... A Forolleres. Exacte, a 4 graus. Com és una casa antiga de pedra. I allà anem, pues, de ciento a viento. Claro, quan arribeu... Quan un arriba... A mi, que no m'hi esperin, a Forolleres. No, no. I a Forolleres, a l'estiu... I per arribar a l'escalfar... O que ens esperin a Forolleres, que la Juanita cuina molt bé. A l'estiu. I que ens faci una... Saps quina pega tenim a l'estiu? Els rentells. Ahà, mosquitos. Ah, mosquitos. És que són un mosquit petitó. És el nom del mosquit. Allà, en diuen, rentells dels mosquits. Però dels mosquits... Jo no havia sentit. Home, home, no ha viscut a classes de català. No, perdoni, senyor. Escolting, escolting. Que teníem una professora que era de... Precisament de la prop de... De l'Empordà. Sí, de l'Empordonet. Recordem, malauradament, ara de la amiga del Walden, que ha anat a Àfrica i s'ha aportat una herència. La malària. Està hospitalitzada. Sí, perquè nosaltres el nostre cos no està preparat per aguantar això. Està cols, hospitalitzada... La malària, per això, es cura ratllament poc temps. Sí, però és intermitent. És intermitent de quan a quan surt. No va dir que pot tornar a sortir. És com una espècie de grip forta a forta. No, però després, passat al temps, el cos... queda... queda de... Sensible, o el que sigui. Que no em surtirà la paraula. El meu tiet també va agafar la malària... I quan veies que no estava bé, que es posava... Ui, anava rebrotant cada quan... El problema amb la malària és que, quan l'agafes, s'ha de tractar en un període de temps immediat. Si passa en 48 hores i encara no has anat a l'hospital, es pot començar... El teu cos li ha passat. Pensava que era una gripe d'estes de tal, en casa feta pol, encara en feta pol... Per això a l'Àfrica, per exemple, hi ha gent que morta malària. Moltituds. Però perquè no tenen accés a... És un mal endèmic d'allà. I aquí, en aquestes coses dels errors i que no t'enganxen, penses que és una gripe i que estàs en casa i coballa... Sí, amb això que no li donen importància a la gripe. No li donen, perquè són coses que ho siguin habituals aquí. Tant senzilla com amb la Diabetes. Em van dir que sí que era en Gines, no sé què, i em van dir que em tenia el sucre. M'hi vaig porar a 300. I anava per d'enquilos, no vaig perdre 7 i mig. I jo deia, m'estic morint, m'estic morint, m'estic morint... Perquè vas canviar de doctora i no diuen ara perquè una punxava que tal... Pum, 300. Diu, hòstia, tu el que tens és... Una, una, una... Però l'altre doctora, nada, me pastilla de sucre. Però, escolta'm, devies portar-la feia dies per arribar a aquesta xifra. Bueno, la de portava dues setmanes, que anava perdem, perdem, perdem... Però hi ha un temps que el cos encara ho aguanta una mica. Sí. Però quan ja s'apudera del cos, déu-n'hi-do, eh? Jo anava a dir, no m'estic morint, m'estic morint, però bueno... I mira, però no estàs viu. M'estic apagant. Sí, recordo que la Lines va preocupar molt per tu, perquè un dia estaves aquí, fet pols, i diu, oi, m'agrada Déu, diu que et xicota el millor, és que li ha d'agafar un cobriment d'acord, perquè... No, s'estaves molt apurat. Però, bueno, segur, allò... Jo, per tot, s'estap els mosquits de la... No, no els mosquits, no et preocupis, perquè ja es preocupa... Però és que és veritat, eh? Mira que és agradable estar allà, a la placeta, cosa de Pueblo, a la placeta, allà, fent una mica de la xerrada amb els quatre veïns, i t'has de ficar a casa, perquè porto... No hi ha repelents? No, no. M'hi han en els plantes després. No, no, no, no, no. M'hi han en els plantes que se'n diuen, i ho dic, perquè és veritat, el limonello, unes com ho has dit... Més o menys. Allà hi ha plantes. Doncs hi ha llogos, ultrasonidos, sí, i ha de tot, però allà no s'hi pot estar. Perquè és el territori. Si diuen, què caram, em marxeu. El passat, és fer una foguera, la passacal estiu, la foguera que estan llavors. Ja m'explicaràs. Foguer el fum i posar-se al voltant. Sí, imagina't. I el fum que va a Espanya. Sí, sí. És molt agradable, també, que tens el riu allà, 500 metres, i fer una passejada a la tardor. Ha cap al cap vespre. Reto, portem dos o tres anys que no hi ha qui aguanti. Bueno... Que m'agrada tots de... I què farem en el Puigdemont? No ho sé, som-ho dius vosaltres. No, no parlo, jo no parlo. Que teniu més experiència. Jo tinc... Dic, personalment, no tinc clar. Ja ho vaig dir. Democràticament, la gent ha votat que això, independentir-me, que el Puigdemont... Que respectin independentisme. Que el Puigdemont ha d'estar. L'estat no vol, naturalment, no està repressiu. Ja comença a sortir veus. Sí, ahir, de Irlanda, ja va dir que per què? Democràticament, si el poble l'ha votat, no es pot, almenys, tenir unes converses per aconseguir la manera de conjuminar el problema. El problema és que no és la meva alternatia, perquè jo sóc en voto a la CUP, però en democràtica...