Entrevista a Jordi Amat, escriptor i conferenciant - 19/1/2018

Pràcticament un quart de 12 del migdia aquesta hora parlem d'una tertúlia que tindrà lloc a aquest vespre a partir de les 8 a la sala piquet de la Teneu titulada salvar el país, construir-lo de nou, l'acció catalanista de Josep Benet. La persona que conduirà aquesta tertúlia, organitzada pel grup de tertúlies de la Teneu, és Jordi Amatfuster, periodista i exagista biògraf de Josep Benet, aquí tenim aquesta hora el telèfon. Hola, Jordi, bon dia. Bon dia, com esteu? Per començar, explica'ns així amb una pinzallada, abans d'entrar més en profunditat, qui era Josep Benet? Amb una pinzallada no és fàcil, però jo diria que Benet és l'activista del catalanista més important de tot l'antifranquisme. Has escrit un llibre que vas presentar el Julio del 2017, si no m'equivoco, on base a una sèrie de documents que vas trobar sobre la vida de Josep Benet, oi? Sí, poc després de la mort de Josep Benet, se'n van carregades que jo era la seva biografia. El Benet havia estat un personatge molt important, ha vist el senador més votat d'Espanya, un historiador prestigiós, un activista clau, i durant molts anys, això vol dir 8 o 9 anys, vaig estar pensant i treballant el seu arxiu, crec que és a seva, era un arxiu enorme, i amb aquests materials vaig poder escriure la seva biografia. Què has pogut trobar interessant amb tots aquests materials, documents? De manera molt diversa. Per exemple, he escrit diverses biografies, les cartes són un document molt interessant per poder reconstruir els personatges perquè els veus dins de casa i sentin el que pensen amb diàleg amb qui convio. Per exemple, la correspondència, tant amb Félix Millet, el pare del sacatge del Palau, com la correspondència amb Jordi Pujol, era molt interessant per entendre l'evolució del catalanisme de post-guerra, però posem perquè també vaig trobar un inèdit molt important de l'intel·lectual catalanista catòlic Maurici Serraima, que era desconegut i vaig poder-lo publicar, vaig trobar reflexions de Benet, fragments de diatari, i amb això de mica en mica vaig poder anar reconstruint la vida d'un senyor que durant molts anys no va poder deixar vistes de la seva activitat perquè si les hagués deixat, l'haguéssim detingut i hem presonat. Com deies al principi, Josep Benet va ser el senador més votat en unes eleccions, 1.300.000 vots, sinó m'equivoco, i també el que més destaca probablement de les seves figures, la lluita antifranquista, oi? Va arribar a fer mal al règim, Josep Benet? El règim, la veritat és que costava molt fer-li mal perquè havia entre la tragèria de la guerra i la repressió posterior del règim, la gent, com no pot ser d'una altra manera, majoritàriament a l'anda de la que havia guanyat, els derrotats hi havien molt de por, moltíssim apoi, per tant, la capacitat de mobilitzar-se per lluitar contra el règim va trigar molt a ser considerable. El significatiu del cas de Benet és que ell s'hi posa l'any 1943-1944, quan són comptades les persones que es deien que anar a fer antifranquisme constant. I llavors ell sí que aconsegueix fer algunes coses que no em semblen importants. Per exemple, ell és un dels ideòlegs de l'editorial de 1962, des de la qual es fa ideologia democràtica molt important. Ell entén, per exemple, que la veritat de Montserrat pot ser un símbol de catalanitat i de democratització i s'ha de treballar-lo molt a fons. I com això ho podríem deixar amb l'organització de vagues, l'organització de plataformes unitàries, i no para't, de fet ell també és una de les persones que pensa en la nova cançó, com a un fenomen de masses per normalitzar la presència del català en la vida civil. És el Terreu. Benet és el Terreu. Josep Benet es va presentar després de les eleccions amb el PSUC, també es va presentar la presència de la Generalitat, i era una persona que va lluitar contra el règim franquista des d'uns orígens humils, oi? Sí. Benet és el fill d'un matrimoni pobre de Cerveram, relacions familiars complicades que fan que ell vagi a viure a casa d'uns oncles que tenen una petita llateria molt modesta al barri de Sant Andreu, però no tenen diners per pagar-li els estudis, i de fet ell es forma fent de fàmul per nens de les jesuites de Sergià, això vol dir que ell estudiaven vells, però a canvi el disservia el dinar, els hi endreçava la roba, és una situació bastant complicada, i Benet és sempre pobre, amb molta consciència de classe, i amb consciència que si el catalanisme no és un projecte socialment integrador, el país no se'n sortirà, això que del títol de la tertúlia que farem aquest vespre, té a veure amb bona mesura amb això, amb la consciència que perquè el país se'n surti ha de ser un país per tots, ell ho se'l té clar des de molt d'hora. Anem també que aquests origens húmils contrasten amb altres personatges del catalanisme antifranquista, com ara Terredelles o el mateix Jordi Pujol, amb qui Josep Benet va tenir una relació complicada, no? Sí, amb tots dos. La relació entre els tres personatges és complicada i important. Les desabinences de Benet i Terredelles eren públiques, i de fet, durant els últims anys de la vida de Benet, el superfit públic era gairebé el d'un antiterredellista militant. Ho havia estat de l'acció política de Terredelles durant la transició, però després, com a historiadors, va dedicar també a ser molt crític amb la trajectòria de Terredelles, i això i com a dir que era més o menys sabut i és interessant, perquè aquesta crítica de Terredelles el porta a fer una crítica molt interessant sobre la transició. La relació Pujol és molt més complicada, perquè hi ha molta sintonia i molta complicitat durant anys, però, malgrat aquesta sintonia i complicitat, ells tenen una rivalitat tàcita, perquè tots dos volen arribar a ser els líders polítics del país, i això els porta a tenir moments de trencament, d'atenció, gairebé d'insul, que amb les cartes i amb els testimonis diverses persones he pogut reconstruir bastant de precisió. Josep Manet havia dit de sortir Pujol que no era prou rigorós, oi? Havia dit moltes, moltes, moltes coses. En algunes cartes, nosaltres hem construït un líder, i aquest líder no està alçada de les circumstàncies, o havia dit, li havia dit, tu has fet, com sempre fa la burguesia, que vol destruir els lliders de les classes populars. Però, finalment, Manet va entendre que la gent, durant anys, veu que aquell senyor fos el president de la Generalitat, i de fet, quan Manet deixa la política, va deixar just després d'haver-li presentat una música de Sant Jordi Pujol, poca broma, Pujol li deu el reconeixement, algú que s'ha dedicat tota la vida, per entendre'ns de lluitar per la democràcia i la catalanitat, i el salve materialment creant-li per ell un centre d'història que paga la Generalitat i que serà la feina que Manet té en els últims anys de la seva vida, de la seva vida professional. Per tant, és una relació com d'amistat entre rivals polítics. A vegades és una relació d'amistat, a vegades és una relació que Manet percep com de mestre d'aixemple, de vegades Pujol jo crec que la percep com queda algú a qui li deu, i, per tant, l'ha d'ajudar, i són amics, de fet, Pujol va ser de les últimes persones que van a veure Manet a l'hospital on va morir, però hi ha, per part de Manet, sobretot una certa recansa, bàsicament el meu entendre, perquè Manet volia ser president de la Generalitat i no ho va aconseguir. Creus que en contrast amb la figura, per exemple, de Jordi Pujol o de Josep Terradellas, que comentava fa una estona, la història potser no ha valorat prou la figura de Josep Manet? Això és difícil de dir, perquè la història s'escriu en present i és el present en general, que determina qui és important i qui no ho és. Per entendre'ns, si avui escrivíssim, siguessin de fixar quina és el paper històric de Jordi Pujol, si ho diguéssim avui, no diríem el mateix que haguéssim dit fa deu anys, ni molt menys. Això val també per Terradellas. L'he passat de ser la commemoració del seu retorn i haver-hi interpretacions diverses. En el cas de Manet, que no és un personatge psicològicament fàcil, però que a mi em sembla clau en la reconstrucció del país al llarg de la postguerra, el que sí em sembla a mi, a diferència als altres dos, és que des d'un punt de vista moral, Manet és un personatge net. I això en un moment en el que hi ha certa suspicàcia sobre l'acció dels polítics, sí que el dignifica. A mi això em fa pensar que en el partit nou dels catalanistes il·lustres, el lloc de Manet és indiscutible. Manet va morir l'any 2008. La seva dona havia dit que en els últims anys ell contemplava amb tristesa el context polític. En quin sentit? Des que és molt jove, per organitzar l'any 2007, Tumineg es dedica a pensar el país y acumula un capital d'experiència política, Deadpool de primer nivell, que ha de ser considerat, per dir-ho d'alguna manera, ha de ser considerat i reconegut com un patriarca de la Catalunya Democràtica, i, per tant, algú que kiuc, ell voldria assessorar, ser consultat i, en la mesura que no ho eren, se sentia reconegut i això ho portava amb molta incomoditat, amb molta tristesa. Hem repassat la figura de Josep Benet, del qual s'empargarà aquest vespre, a partir de les 8 de la setmana a la piquet de la Taneu, abans d'acabar, m'agradaria que expliqués una mica què consistirà aquesta tertulia d'aquest vespre. M'han donat molt poques pistes sobre el que havíem de fer. A mi el que m'interessa... Hi ha una pregunta que els mesos, quan he estat 100% de la llibre i parlant-ne, que tothom et fa la pregunta, què diria avui Josep Benet? Aquesta és una pregunta que jo no m'atreveixo a respondre. Em sembla que no sóc qui ho pot fer, només ho poden fer a les persones que fan aquesta pregunta. I no sabem què pensaria avui. Ella era una persona un catalanista molt profund, jo crec que un sobiranista, però també molt autocrític o molt crític amb la vida política catalana dels últims anys. El que sí que em sembla que és indiscutible i que és molt valuós i que voldria enfatitzar aquest vespre, és que Benet, en el pitjor dels moments possibles, per entendre'ns, per la política de Catalunya, detecta quines han estat les falles del projecte del catalanisme a l'arriba Ramell. I això em sembla que val la pena que hi pensem, és a dir, entendre quina va ser aquella feina, per si ens és útil a l'hora d'encarar la situació en què ens trobem. És un personatge, una figura, que avui seria útil. Em sembla que molt. Un dels problemes em sembla, em sembla que això és una opinió, de la política nostra, de la política catalana o espanyola, és la manca de consciència històrica dels líders que ens han governat durant els últims anys. Jo crec que, per entendre'ns, comptar amb la gent que acumula un capital d'experiència és molt útil a l'hora d'encarar situacions de norma convexitat com les que hem viscut. Moltes gràcies, Jordi Amat, per atendre'ns al Justa de Fusta de Ràdio d'Esvern. Aquest vespre a partir de les 8 podrem escoltar fins a la pel grup de tertúlies de la Teneu. Moltes gràcies, Jordi, i fins aquest vespre. Fins aquest vespre, vagi bé. Adéu. Hem parlat amb el Jordi Amat, periodista sagista i biògraf de la figura de Josep Benet. Fem ara una breu pausa i tornem amb el posem-li a veure la secció de l'Institut de Sant Just. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara.