Entrevista a Pilar Carceller, escriptora santjustenca - 23/1/2018

12 i 13 minuts comencem la tercera hora del Just a la Fusta i ho fem parlant de la presentació d'un llibre que tindrà lloc dijous a partir de dos quarts del 8 del vespre a Cal Llibrater, es tracta de llibre, la llibre Tablava, de Pilar Carseller, aquí tenim aquesta hora amb nosaltres a l'Estudio de Ràdio d'Esbem. Hola, bon dia Pilar. Hola, bon dia, bon dia. La Pilar és mestre i llicensea en Filosia Catalana. Segons la nota que ens ha fet arribar a aquest llibre tèdiu, s'enjustenca per... Per adopció? Per voluntat pròpia. Correcte, sí. Per voluntat pròpia. S'enjustenca per voluntat pròpia, doncs? Sí, sí, crec que fa des del... des del 83 que soc s'enjustenca. S'enjustenca amb totes les lletres. Sí, a vegades s'enjusten, hi ha gent que diu, home, els que han nascut s'enjust, però, home... Algú que porta allà a més de 30 anys lliure s'enjusti. A més, a més, pots viure molt de temps en un lloc i no sentir-te a part d'aquest lloc, no? I jo, des de... Ben aviat ens vam sentir s'enjustencs, eh? Un poble que... que cull, que ja... que té molta vida i que, per tant, si tu vols, no has de viure al marge, no? Si no, que pots participar plenament. Doncs aquest llibre que es presenta dijous a partir de dos quarts d'avui és la primera novel·la de la Pilar. Com vas fer aquest pas de dir, doncs, escric una novel·la? Sí, sí, sí, és la primera novel·la. Jo havia... bueno, tota la meva vida professional. L'he dedicat a l'educació i, més concretament, a temes de llengua, no? I sempre el tema d'escriure amb els alumnes ha estat un tema que a mi m'ha fascinat. Veure ja, com de petits, quan aprenen a llegir a escriure, al cap de... Quan ja en saben, ja no escriuen més per viure així. És a dir, on plen els exercicis dels quaderns, dels llibres, i fan molts exàmens, però, com a molt, aquella cosa de la redacció semenal, no sé si tu recordes que ets més molt jove. Però, realment, aprendre a escriure, o sigui, escriure no és una activitat de... solamente inspiració, o de tenir una valua genètica per dir-ho així, no? Escriure és un saber que s'apren, que s'apren... com? S'apren escrivint, s'apren parlant dels textos que has escrit, s'apren amb interacció amb les persones que escriuen. I aquesta era una idea que jo sempre... Vaig ser una idea força mentre vaig estar treballant, tant a l'escola com després a l'institut, i vaig tenir la sort de... Vaig, evidentment, vaig intentar aprendre i saber què s'estava fent, amb la gent que ho feia bé, i vaig tenir la sort de poder fer dues experiències, una a l'escola primària i una a la secundària, d'escriure llibres amb els alumnes. Quan vaig veure que s'ho passaven tant i tant bé, realment la motivació d'arribar a publicar un petit llibre era tan gran de prendre a escriure, que vaig tenir molt clar que quan jo tingués més temps, seria jo la que em feria escriure, no? I bé, una mica d'aquí, d'una manera o altra, d'estar en contacte amb la llengua escrita i amb la didàctica de la llengua, i d'agradar-me molt, també, llegir, evidentment. És a dir, és una idea que et venia ja de lluny, però potser per qüestió de temps l'havies posposat, o per qüestió de prioritats, potser. Sí, de prioritats, i són moltes hores, eh? O sigui, la llibre t'hablava, he estat 5 anys treballant amb ella, no? No potser amb la mateixa intensitat tots els anys, però sí amb una certa disciplina, d'horari gairebé laboral. Que és més difícil, inculcar la passió per l'escriptura, o després posar-t'hi amb tu i la teva pròpia novel·la? És que, clar, és diferent, és diferent. Més difícil... No, és diferent, però totes dues coses són apassionants, perquè jo, a menys jo, jo m'ho he passat molt bé als anys que he treballat de docent, que he tingut els alumnes al davant, i que, bueno, a part d'escriurem fet altres coses, però m'ho he passat molt bé, realment, he estat molt satisfactori, i també m'ho he passat molt bé escrivint la llibre t'hablava. Sí que hi ha hagut moments, perquè això, bueno, jo crec que és inerent de posar-se a escriure moments més de desànim i moments més de... més de pensar si sí, això funciona, no? Però, en el fons, és una satisfacció molt gran. Molt gran. I molt més quan està acabat. I molt més si trobes un editor que s'arrisca a editar-la i a publicar-la, no? I, més en cas, si hi ha llibreries, també, com que el llibre té que s'ofereixen a fer aquesta presentació, d'un llibre que parla de la història d'una nena i dels seus primers 23 anys de vida, si no m'equivoco. Quina és la seva història? O fins a on es pugui explicar, per no... Sí, sí, sí. No, no. Bueno, el parquet d'aquell llibre... A veure, aquell llibre està basat en uns fets reals i en una història real i concretament va ser la infantesa i els primers anys de juventud de la meva mare. Jo, quan de petita la mare em veia que no llancés ni una molla de pa perquè era pecat, no? O em deia que fes el favor d'estudiar que ella no havia pogut anar a escola. Jo li feia cas, però en aquell moment no podia donar... no podia interpretar ben bé que m'estava dient. No li donaves el valor que tenia? Clar, i va ser de gran. Quan estudies, quan veus el món, va ser d'una manera molt més ampli que descobreixes que tens moltes ganes de saber per què la mare et deia allò i de saber moltes més coses d'aquesta infantesa que comença... De fet, la mare va néixer el 27, el 1927, i acaba, com tu has dit, abans del 50, no? Doncs jo era... per mi era un... Suposo que estava amb un reconec del cor que un moment o altre hauria d'explicar-ho, això. Quan va morir el pare, vam tenir moltes més hores per xerrar a tots els dues, i allà estava força bé, i li vaig demanar que m'expliqués moltes més coses i després li vaig demanar per més, per escriure-les. Per tant, la llibertat blava és una novel·la de ficció basada en fets reals, el que passa que en aquest cas, l'autora el que ha fet és inserir aquests fets reals en un marc, en una trama, i en unes veniments que en part són fictícies, no? La protagonista és la Anita, que no és la teva mare. No, però està inspirada. La història de la teva mare ha servit com a marc. Exacte, com a inspiració del personatge. Dèiem també que els escenaris on la novel·la transcorre són la vida rural a Aragó, amb el conflicte armat de la guerra civil, i l'època de postguerra després a Barcelona. També suposo que aquests dos escenaris juguen un paper important. Sí, de fet, són els dos escenaris que configuren les dues parts de la novel·la. La primera part, que és la infantesa fins als 17 anys, que és a Aragó, i amb uns pobles molt petits d'Aragó, amb una zona fixada, estem parlant de Aragó, tot just declarada a la República Espanyola, per tant, començaven a haver, no només... començaven a haver tot el tema de col·lectivització del camp, i una nova il·lusió per a què canviarien les coses. Fins i tot a nivell d'ensenyament començaven a arribar mestres formades amb la República, i tot això va durar molt poc, perquè estem parlant del començament de la primera República fins que va esclatar la guerra. Per tant, per una banda, aquesta part de ella va viure amb converses dels pares i amb l'ambient, aquesta il·lusió, pel canvi, per la revolta, i després va viure l'inici de la guerra i la pos-guerra. O sigui, el marc de l'Aragó rural durant aquesta època, i després, en els 17 anys, es va veure obligada, no per la seva voluntat, de marxar a Barcelona. Llavors hi ha la Barcelona també de pos-guerra, i el canvi que per ella representa una ciutat gran amb edificis que tapen el sol i la llum, i amb una sèrie... Molt diferent del que havia estat acostumat. De manera de fer. I per això ho has dit bé, són les dues parts de la novel·la. Aquí al programa, a vegades tenim els dilluns, tenim tertulians, que són d'edat avançada, diríem, i ahir estaven parlant de les seves experiències de juventud, i diuen, és que la gent jove d'avui en dia no es podeu ni imaginar com vivíem abans, com van passar la guerra, la pos-guerra, no es podeu ni imaginar. Creus que la teva novel·la també pot servir d'alguna manera una manera de conservar la memòria històrica? També que això que ara està tan de moda de conservar la memòria històrica? Totalment, o sigui, la primera... Bueno, la segona part també a la seva manera, però a veure, quan deia, és la història de la nit, però és la història de moltes dones com la nit d'aquella època. Eren dones que abans de la guerra no, de fet, tant cuidàvem la casa, com estaven treballant a l'or, els animals, els homes estaven tot el dia fora, i ja no diguem com va començar la guerra, ja no els van tenir. Clar, hi havia... Jo, dels pobles que jo anomeno, que he conservat el nom real dels pobles, no ho he trobat, però he trobat d'un poble veí, algú que es va entretenir, va fer una recerca important quantes persones durant la guerra havien desapergut, quants van ser fosallats, quants van... quants van estar en presonats, quants van marxar a França, és a dir, bueno, aquella diàspera que hi va haver, de la gent que va marxar, per tant, els homes no hi eren, i les dones havien... havien d'aixecar la família i de pujar la canalla, que n'hi havia molts de canalla, molts de canyers, com... com em feien per dir-ho així, no? Llavors, la vida de la dona era... era una vida molt dura, i... i amb... amb molt de curatge, no? Una vida també lligada... a l'aigua, per exemple, jo, al meu nivell, a l'aigua surt molt, perquè per mi, l'aigua dels safarets, i l'aigua d'anar a buscar aigua, o sigui, l'aixeta no rejava, s'havien d'anar als pou, i llavors anaven amb mules, a vegades, i a vegades, amb les gerres, només, a la... posades a... a la cintura, no? Els safarets, l'aigua era gelada a l'hivern, no? És a dir... era... era una manera de fer que la gent jove, com dius tu, no pot ni imaginar-se, no? Perquè, clar, jo també ja vaig néixer amb l'aixeta, que rejava, no? I... però... i la llum, els primers anys, després ja hi va haver llum allà també, però els primers anys anaven amb... amb el llum aquell, amb el candil, que deia, amb el llum d'oli. Sí, evidentment, form... hi ha... el context amb el que es desenvolupa, la història, és un context de... de memòria històrica, evidentment. Vinc també per la forma que... que ho expliques, que tot i ser una novel·la, està molt ben documentat, és a dir, que les coses que hi passen estan... estan... visques són així, no? Sí. A veure, el que... el que passa per dir-ho així, eh... està molt documentat amb el que m'explicava la mare. Clar, la mare, per exemple, m'explicava, vaig fer la comunió als 12 anys, quan va acabar la guerra, i els rics van restaurar l'església, però jo no anava de blanc. Ell em va explicar això. Llavors... jo allò heu de contextualitzar-ho, d'imaginar-me com va ser aquella cerimònia, i em faig una pinzallada, perquè té importància abans i després d'aquest moment, en la història. Per tant, tinc la documentació de la mare, que és important, perquè ella... és la que m'explicava coses, i després el que també he fet, a part d'anar-hi, un parell de vegades, a tota la zona on es desenvolupa la primera part, clar, la segona, és més fàcil, perquè jo vaig néixer a Barcelona, i la tenim aquí molt a prop, encara que, evidentment, has de comentar-te, com tu dius, de saber, doncs, l'any 49, quan la nit escoltava la ràdio, a quina hora començava el programa, i com començava, que fins i tot a mi m'esgarrifava. Tot i que jo crec que ho havia sentit, encara de petita, com començava, amb aquelles frases, aquí són, Ràdio Nacional d'Espanya, no sé què, Viva Franco, o Viva Espanya, que començava així, cada dia del món, i cada programa del món. Llavors, clar, això sí que ho vaig buscar, inclús per saber exactament els programes, però ella va estar cuidant una persona, la persona li posava el programa perquè escoltés la música que li agradava. Vaig estar buscant també molta informació del front d'Aregó, de la guerra, de quan van entrar, clar, encara que sigui una novel·la, que no és una novel·la històrica. O sigui, el que és més important és la història que passa, és la història personal, no tant el moment històric, sí que, evidentment, com tu dius, he hagut de documentar-me, d'això fins al tipus d'abres, per on passaven els menuts. La presentació del llibre, com hem dit, serà 10 ous, a partir de dos quarts d'avui, i també anirà a acompanyar d'un maridatge amb vi, si no estic equivocat. A vegades pregunto als autors que presenten llibres amb marietges de vins, que ho acostumen a fer, quin vi creuen que li aniria bé al seu llibre, la seva novel·la. Un vi negre, un vi blanc, un vi dolç, un vi... Mira, t'explico. Jo a la primera, la presentació que vam fer a Barcelona, vaig triar un vi que fos de la zona. Vaig estar buscant també un vi que fos... Aquella zona és sumuntar, però és una mica més amunt. O sigui, els... Però de fet, ara n'estan fent aquella, també. Però, aquí, ho vam parlar amb l'Àstrid, que ja saps que és la jefa d'aquestes coses, del celler de Can Mata, i ella em va proposar fer una cosa més festiva, i ha proposat un vi ancestral que jo no el conec, o sigui, que això ho he fet ella. És el seu terreny. I, bueno, el tastarem. Tastarem dijous. Segur que el maridatge serà ben bo. Doncs moltes gràcies, Pilar, per haver vingut a Radio d'Esvern, al Justa de la Fusta, i fer-nos una pinzallada sobre la teva novel·la, que... Esperem que tinguis molt èxit, especialment aquí a Sant Just. Moltes gràcies.