Entrevista a Sergi Seguí, 1r tinent d'Alcadia - 26/1/2018

Faltar un minut per un quart de 12 del migdia tenim aquesta hora a nosaltres, Sergi Seguir, primer tenent d'alcalde. Hola Sergi, bon dia. Bon dia. Per parlar del ple d'ahir, un dels temes segurament dels que més s'han parlat a les xarxes també és el de la pancarta al balcó, però com que volem que l'audiència escridim nosaltres, deixem aquest tema per més anar a l'entrevista i repassarem el ple per ordre econològic dels temes que van a sortint. En primer lloc va prendre possessió la Montse Molinero, d'esquerra, més a més, com a reajudar de comerç i substituint el Ferran Tost. Exacte. Quina valoració fas d'aquesta pressa de possessió? Del seu moment de glòria, de prometença per imperatiu legal. Ho va fer bé, la seva primera intervenció al ple ho va superar amb nota. No, la Montse, diguem-ne que substituïs el Ferran el que fem és un canvi en nom per nom, perquè mantindrà les carteres i també mantindrà la dedicació horària. Per tant, l'únic que fem és dels decrets fets el juny del 2015, el que fem és canviar el Ferran Tost per Montse Molinero. Aquest matí la Montse ha pogut demanar festa de la feina per poder ser a l'Ajuntament ja com a primer dia i fer tot allò que és una mica més pesat, que és les claus i les contra-senyars de l'ordinador, endreçar-se la taula, començar a entendre o a preparar-se com funcionen les eines que utilitzem a l'Ajuntament, aquest tipus de coses, configurar-se les agendes de l'outlook, aquest tipus de coses que són una mica més pesades, però que s'han de fer quan abans millor, perquè després a partir de dilluns, diguem-ne, pugui començar a treballar, val a dir, que la Montse i el Ferran, fa setmanes que treballen plegats per fer-se un traspàs de d'informació, un traspàs de projectes i que, per tant, el que vam fer va ser un pur i mèr formalisme, que cal fer, evidentment, i que calia fer a l'inici del ple perquè pogués prendre part del mateix i de les aliberacions. Crec que vas dir alguna cosa així, com que si la Montse m'ho anireu fa la meitat de bé, un terç de bé que el Ferran ja estarà bé. No és per falta de confiança amb la Montse o perquè el Ferran ho farà molt bé? El Ferran ho farà molt bé, el Ferran ho farà molt bé. També vaig dir que estava plenament capacitada per exercir el seu càrrec i que estava convençut que no només les capacitats que té, sinó les ganes i la il·lusió, doncs faran que en aquest any i mig que queda per les pròpies eleccions i que ocuparà el càrrec, doncs que ho farà fantàsticament bé, però sí que és veritat que el Ferran ha deixat el gestor molt alt i, per tant, això només que ho faci la meitat de bé que ho ha fet el Ferran ja ho haurà fet molt bé, però ho va ja. Jo crec que amb el Ferran hem tingut un molt bon regió de comerç i amb la Montse estic convençut que també ho tindrem. Doncs passem al següent tema que es va tractar en l'ordre del dia, que és aprovació de les valles correspondents al concurs públic per atorrement d'ajudes destinades a lluitar contra les cruzes socials relatives a l'IBI. Resum, què vol dir això? Això vol dir que a partir de ja, on hagi passat el termini de presentació pública, la gent podrà solicitar els ajuts, els ajuts destinats a sofrer una part de l'IBI i el que fem és fer-ho pels anys 2018, 2019, 2020. Per tant, fins al 2020 no n'haurem de tornar a aprovar unes valles. No sé que hi hagi algun canvi significatiu. Per què afegim el terme exclusió social, que pot semblar molt radical, o per situacions molt radicals? És simplement perquè, com tothom sap, quan algú rep un ajut públic de l'administració, aquest ajut s'ha de declarar a la declaració de renda, de l'IRPF, excepte si és un ajut contra l'exclusió social. Per tant, el que no ens semblava de rebut és que, si fèiem un ajut per a persones que no cautenen complicat arribar a final de mes i, per tant, els hauràs d'ajudar que, sobre quan els arribi l'aclaració de renda, la gent ha de posar aquí i tributin sobre aquest ajut. Ens semblava que era una incongruència absoluta i, per tant, afegim aquesta coletilla, per entendre'ns, i amb això ho salvem. El que fem a part de ser els ajuts pel 18 i 20, el que fem també és intentar aixamplar una mica més la base a qui anaven dirigits aquests ajuts i, per tant, s'han fet algunes modificacions en les bases i es mantenen les lindars econòmics d'anys anteriors. És a dir, que... Hi haurà més gent que poden rebre aquest ajut, no? Hi haurà més gent si fem una bona feina de comunicació i de difusió, perquè la veritat és que els darrers anys no hem tingut gaire sort en aquest sentit. Per posar-vos un exemple, cada any des del 2016-2017-2018 i destinem 30.000 euros del pressupost a aquest tipus d'ajuts, l'hem passat només en vam concedir 5.300, l'any anterior 10.000, l'any anterior 11.000, l'any 2014 van ser 24.000, i a partir d'aquí hem anat baixant. Per tant, aquí hi ha algun element que no acaba d'encaixar o d'acuadrar. Una, dos. O la gent ja no necessita aquest ajut, o potser les bases són molt restrictives, o potser no n'hem fet prou difusió. Per tant, hem de treballar algun d'aquests 3 aspectes perquè el que volem, precisament, és ajudar la gent. I, per tant, es compta si aquest ajut, el que hem de fer és explicar-lo, que per activa i per passiva, i que les persones que ho necessitin facin la seva sol·licitud. Això ho hem de demanar fins al 30 de juny. Ja es pot demanar. En principi, aquestes bases haurien d'anar a l'exposició pública. Per tant, un cop acabi l'exposició pública i siguin definitives. Però deixem-ho mirar perquè ho tinc aquí davant. D'acord. Per tant, no, si és en principi, t'ho dic ara mateix, però que ho tinc aquí... Pujo la música. Ja està. Ja està, ja està. No, s'han de provar definitivament. Per tant, hi ha un period d'exposició pública. D'acord. D'acord. Però també dic que la partida és de 30.000 euros, però què és d'aquelles partides ampliables? És a dir, que si tenim més solicituds que supra passen aquests 30.000 euros, van s'ampliar la partida. Per tant, per això la gent no pateixi. Un altre tema que també pot portar una certa polèmica, en segons com es midi, és el dels establiments canàvics, els clubs canàvics, no es va aprovar aquesta ordenança fiscal, perquè el PDeC va presentar una legació. No sé per què consisteix aquesta ordenança. L'ordenança el que fa és regular la instal·lació d'aquest tipus d'establiments en el nostre municipi. Sense aquesta ordenança ja podrien fer-ho en base a la llei catalana, el que passa és que amb aquesta ordenança el que fem és regular molt més i millor de quina manera s'hi poden instal·lar i en vagi a quins criteris. El que van fer va ser, per exemple, que hi ha d'haver una doble porta, no només la porta d'entrada, sinó que després n'hi ha d'haver una altra per intentar que sigui el més hermètic possible. La sortida de fons ha de ser d'unes característiques d'esics, perquè tot l'extracció de fons sigui com ha de ser i no ha de sortir cap a fora, cap al carrer. Ha d'estar una certa distància de centres escolars, educatius, equipaments... 1.5 metres. Exacte. És difícil, eh? No hi ha tants punts. El que fem és intentar regular tot això. Com ho vam fer? Ho vam fer amb un procediment que és llarg i que sabem que s'enganxa una mica amb la moratòria que vam aprovar l'any passat. Precisament vam aprovar la moratòria per donar-nos temps a fer aquesta ordenança. Jo crec que a la Regidora de Salut la gent a Polo va plantejar molt bé, va plantejar un grup de treball amb la oposició, amb el centre de salut, amb ajuntaments que... o amb associacions que hem treballat amb ajuntaments que tenien algun establiment d'aquest estil, per tant podíem saber l'experiència d'altres municipis, com esplugues, per exemple, i van a fer aquesta feina. I, per tant, ens sorprenia una mica que aquestes elegacions que vol fer el PDeCAT no s'haguessin convertit en aportacions en el grup de treball. Evidentment es poden fer elegacions a totes les qüestions que es porten a ple. L'únic que faig és que això el que faig és endarrerir una mica també el procediment, perquè com que hi ha un període d'exposició pública t'has d'esperar que acabi aquest període d'exposició pública, si no hi ha elegacions s'aprova definitivament, però si hi ha alguna elegació s'han de revisar, s'han de portar el ple següent i acceptar-ho rebutjar. Per tant, això farà que s'allargui una mica més, però no passa res, estan absolutament en el seu dret, només faltaria. És cert que el PDeCAT argumentava, home, és que amb els pressupostos nosaltres vàrem dir unes coses aquí en el ple, però després no es van incorporar, i nosaltres hi vam dir, és que en el ple, un grup polític, un grup municipal, fa un posicionament polític, però a la hora pràctica el que serveix per canviar un acord de ple o no són unes elegacions entrades per registre i ben fetes. Clar, això jo entenc que es pugui fer quan un tema no s'ha treballat, diguem-ne conjuntament o no s'ha treballat amb tothom, però quan tu fas un grup de treball, on hi ha tots els partits polítics, on has fet dues trobades, on has tractat el tema, on has fet debat, doncs home, creiem que el normal és fer-ho en allà. Per tant, no enteneu aquestes elegacions des del grup de govern. Nosaltres ho haguéssim fet diferent. Hauríem preferit que s'haguéssim fet en el marc d'aquest grup de treball. Ara volem fer elegacions, ostres, és que només faltaria estar en el seu dret, que facin les elegacions, que les entrin, les mirarem i les resoldrem, ja està cap problema. Volia preguntar també per què ara es volen tirar endavant aquestes ordenances per regular els clubs canàvics. Hi ha clubs canàvics que es volen instal·lar a Sant Just? Quan es va provar la llei catalana, i Barcelona va començar a restringir molt la instal·lació d'aquests tipus d'establiments, les persones que volien promocionar-los van anar buscant municipis per l'àrea metropolitana. La llei catalana no deixava clar tampoc com s'havia de regular, i ho deixava abans de cada municipi. Nosaltres van tenir debat sobre de quina manera que li haurien de regular aquest tipus d'establiments. Per tant, el que avarem dir és, escolta, si s'han d'establir en el municipi, com a mínim, des de l'Ajuntament, diguem-los-hi, amb quines normes del joc es poden establir. I és el que hem intentat fer amb aquesta ordenança. D'acord. Hi havia una altra ordenança municipal reguladora de l'opertura d'establiments i control d'activitats, serveis i instal·lacions que van estar a prop de restringir la implantació de terminades activitats industrials. També resum. Va vinculat amb l'ordre anterior? No. Perquè veieu que les ordenances serveixen per regular el territori i les empreses i els establiments que s'hi poden establir. Perquè a vegades aquests temes... Els títols són horrorosos, no els enten ningú. És molt complicat. Però el resum que vinguis tu ens ho expliquis. El resum és que és una ordenança que el que fa és regular quin tipus d'industria es pot establir en els nostres polygons industrials. I el que feien en aquesta proposta d'ahir era treure algunes indústries... o no permetre que algunes indústries que estan relacionades en un anex de la llei s'instal·lin a Sant Just per qüestions mediambientals, de proximitat amb els municipis, etc. Són el que podriam anomenar indústries més pesades i més brutes, per entendre'ns. Estem parlant de cimenteres, per exemple. El que vam fer ahir va ser dir que a Sant Just no es pot instal·lar una cimentera el poligón pot reixat. Això no afecta les indústries que ja estan instal·lades. Afecta les que ho solicitin instal·lar-s'hi. No volen demanar si la seva indústria és dins d'aquest anex i si és dins no podran posar-s'hi. Bàsicament és això. Per evitar tenir aquestes indústries, que tots pensem que són una indústria més bruta, més pesada, bruta en el sentit de tot. De soroll, de contaminant, etc. Tenir-les a prop. Aquesta ordenació ha parlat amb el pont reixat. No és el que potser tenim més a prop de Núcleo Urbà, amb el Walden, la Llewalden, les bases a Sant Pere. Aquesta era una mica la idea. I això que acabo de dir, es tradueix en aquest títol tan llarg que es necessita abans. Passem ara a les moçons. Hem parlat d'alguns temes més tècnics, i les moçons sempre costumen tenir un punt més polític i més de debat. Comencem primer per mantenir, encara, la incògnita entre els oients. Comencem amb una moció que va presentar el grup de ciutadans rebutz del sistema de finançament del transport públic. Quin va ser el posicionament de l'equip de govern davant d'aquesta emoció? El PSC va votar-hi a favor. Móvem i Esquerra van votar-hi en contra amb diferents argumentacions. Sí que és veritat que el que demana l'emoció ho podríem subscriure a tots. És que el transport públic és car, no? Sí, però el que obviava l'emoció era la manera com es financia aquest transport públic. El que obviava l'emoció era que l'estat espanyol ha reduït un 46% la seva aportació amb el transport públic de la gré metropolitana de Barcelona, i que aquesta rebaixa l'ha suplit la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i els usuaris. També obvia que en els últims dos o tres anys el preu del transport públic s'havia congelat. També parla, l'emoció també parla de la necessitat de fer una llei del transport, del finançament del transport públic. El que obvi és que la llei està feta. L'única cara és el reglament per desplegar-la. Per tant, l'emoció també denotava una falta de coneixement per part del grup de ciutadans sobre com s'estructura i com funciona el sistema transport metropolità. I això crec que és degut que no hi sona la gré metropolitana. I això es nota amb aquest tipus d'emoció. Parla també de crear més títols de transport públic, diferents i tarificació social, etc. Ja s'està treballant en la tarificació social. Ja s'estan treballant diferents títols de transport, com la té mobilitat, per exemple. I s'ha ampliat la T12 fins als 16 anys per als estudiants. De nota una voluntat d'à, però al mateix temps una falta de coneixement. Tot i així insisteixo. El fil principal de l'emoció, que és una millora del transport públic i un millor finançament del transport públic, i una rebaixa dels preus del transport públic. Això ho podem comprar. De fet, des d'Esquerra li vàrem proposar tres esmenes que encara estem esperant que ens digui si sí o sí no, però tenim que no, perquè ja no les va admetre. Però, de fet, eren esmenes per poder-hi votar a favor de l'emoció, però com que no es van admetre, a Esquerra van votar-hi en contra, però insisteixo. En aquest tipus de qüestions el govern sempre hem dit que les moccions tenim llibertat de vot, i per tant aquí es va veure precisament com els tres partits van votar coses diferents. No hi ha problema. On també van votar tres coses diferents, i els tres partits va ser la segona emoció, que era sobre el que havia presentat el PDeCAT. No tens un redoble tan bo? Ara arriba el moment emocionant. No, no, a veure, dic això, ara fora conyes, perquè segurament aquests temes de caida més polític i més com està la situació actualment a Catalunya són els que després tenen més comentaris, més reaccions, i els que també poden portar més discrepància entre els propis grups que hi ha a l'Ajuntament. El tema era que el PDeCAT va presentar una emoció per penjar una pancarta a l'Ajuntament on posés llibertat presos polítics. No es va aprovar, diríem que cada partit va tenir una postura diferent també dintre del govern. Doncs explica'ns com va anar aquesta votació. Bé, Esquerra va votar-hi a favor, el PSC va votar-hi en contra, m'ho vam sostenir, i PP i Ciutadans van votar-hi en contra també. Per tant, la emoció amb només 7 vots a favor i 8 en contra no va prosperar. El PDeCAT presenta la emoció amb la voluntat d'arribar un acord o d'arribar, com a mínim, a tenir la majoria en el plaer. I evidentment nosaltres, si ens el govern, tenim el debat que hem de fer. El tema de la pancarta és una qüestió que no ens posem a debatre en el moment en què PDeCAT presenta la emoció, sinó que és un debat que tenim en el moment en què se'n presonen els Jordis, en Quim Forni i en Oriol Junqueras. És des d'aquell moment que comencem a tenir el debat i evidentment hi ha un grup que és Esquerra que demanem el màxim, és a dir, un grup de presos polítics a la façana de l'Ojuntament i hi ha un grup que és el PSC, que fa una altra proposta i hi ha un grup de Movem, que és el que intenta cosir aquestes dues postures. I en el govern tenim aquest debat, però insisteixo que és un debat que evidentment és un tema molt sensible i per tant és un debat que hem de fer de manera curosa i que tenim moltes vegades fins que arribem a un consens. Sí que és cert que el fet de que el PDeCAT presenti la emoció el que fa és accelerar aquest procés. Per tant, dins del govern arribem a un acord, per dir, ostres, Esquerra ho vol a la façana de l'Ojuntament i la llibertat de presos polítics, el PSC proposa que sigui a la façana de Can Ginestar i per trobar aquest punt mig ens escolta que sigui a la façana de l'Ojuntament i posem una pancarta amb el Lles Groc que hi digui llibertat. Finalment és el que s'ha fet. Aquest matí està posada. Entre la dicotomia de no tenir res o tenir això, val la pena tenir això. Això se li trasllada el PDeCAT i se'ls diu que seria una bona idea poder refer la emoció o fer el que faci falta per poder tenir el suport de 15 regidors dels 17 del ple municipal. Ells opten per no fer-ho i per mantenir la seva emoció. És una opció com qualsevol altra, molt respectable, només faltaria. El resultat de la votació és que només 7 dels 17 regidors són els que estem a favor d'aquesta emoció i per tant denota una vegada més que l'Ajuntament de Sant Just, la composició del ple de l'Ajuntament de Sant Just, no té majoria independentista clara. Per tirar endavant aquest tipus d'inicitives i com que no hi ha aquesta majoria independentista clara, encara, el que cal fer és arribar a acords. És el que des d'esquerra vam intentar fer dins del govern i és el resultat que tenim des d'avui a la façana de l'Ajuntament, al balcó de l'Ajuntament, és aquest acord el qual hem hagut d'arribar. El PDeCAT argumentava que les últimes, les darreres eleccions, les darreres no, perdó, tant el 27-S com l'1 d'octubre, com el 21 de desembre, és evident que s'han just votat per la majoria independentista. Per les raons que sigui el 27 de setembre, per iniciar un procés constituent, l'1 d'octubre, per començar aquest procés i per defensar la República, el 21 de desembre, per estudiar el govern legítim, per defensar la República, per les seves conviccions. Sí que és cert que les forces independentistes han guanyat en aquestes tres comeses electorals, però també és cert que el ple municipal no té aquesta composició. Per tant, hem de jugar amb aquestes normes del joc. Sí que és un argument de pes, aquests resultats electorals, però anant a la pràctica, cal negociar i parlar i arribar a acords per poder fer aquest tipus d'accions i a vegades has de renunciar a la teva màxima i l'altre també renuncia a la teva màxima per arribar a un punt comú, però és el que hem intentat fer i ho hem fet amb tot el relatiu el que hi ha relacionat amb l'1 d'octubre, tant en la seva organització, com el seu desenvolupament, com en les seves conseqüències. Hem intentat sempre arribar a acords, a parlar-ho. Per tant, sí que és cert que el govern vota coses diferents amb aquesta emoció, només faltaríem, d'una llibertat de vot amb els temes nacionals, però després, al mateix temps, hem arribat a un acord polític dels 3 grups de govern i va ara amb voler que el PDeCAT també s'hi afegís, va optar per mantenir la seva postura, doncs perfecte, molt bé, es porta el ple, es vota i és el resultat que tenim, malauradament, perquè evidentment que ens hagués agradat que digués llibertat presos polítics, només faltaria, clar que sí. Hem desit algunes opinions del PDeCAT a Twitter, que diuen el tripartit del 155, que m'ho vam rebutjar a penjar la pancarta de llibertat presos polítics, la he flotat molt trist, molt trist a Sant Jordi, ens mereixem un altre govern. Quina opinió teniu sobre aquestes mena d'emocions que presenta el PDeCAT i després les seves reaccions? Eren esperables, perquè si qualsevol persona fa números, és que... Vaja, no és que se sabés que quedaria rebutjada, però més o menys, més o menys anava per aquí. Bé, és l'estrategia que ha adoptat el PDeCAT de presentar emocions de caire nacional en aquelles en què amb esquerra ens trobarem, amb aquelles en què vulguin negociar amb el govern municipal, doncs també intentarem buscar la manera de trobar-nos les reaccions a les xarxes socials. Bé, doncs és l'un normal, tothom reacciona a les xarxes després del ple i més després d'un tema tan sensible. I és normal, la seva estratègia. El PDeCAT és el principal partit de l'oposició i la seva aspiració és governar algun dia. Per tant, és normal que ataquin el govern municipal, el composi que el composi. Perquè, insisteixo, la seva aspiració lògica i racional és voler governar, i per tant el que fan és atacar els que governen. Bé, jo no sé fins a quin punt ells han fet números i saben quin marge tenen de número de vots i de número de regidors i quin marge pot tenir a esquerra, diguem-ne, que seria el soci natural nacionalista, diguem-ne. Però, vaja, també aquesta setmana, a la comarca hem tingut un parell d'exemples de com el PDeCAT, en altres administracions, no li fa fàstics pactar amb el PSC, per exemple, el Consell Comarcal, quan el novembre esquerra va anunciar la seva sortida, aquesta setmana han rubricat o han mantingut, o han reformat el pacte amb el PSC del Consell Comarcal via corbera de Llobregat, esquerra republicana va sortir del govern, i aquesta setmana s'ha anunciat que el PDeCAT s'assuma al govern amb el PSC. Per tant, ells fan servir la seva estratègia, és molt lícita, com pot ser de qualsevol altra, mentre no faltin de manera personal per entendre'ns, i tampoc menteixin o utilitzen aquest tipus de tàctiques, és molt normal que facin el que creguin que han de fer. Per acabar un últim tema molt ràpid, per ells ja tenim els homes a l'Institut d'Equipundental, per la seva secció, un grup de veïns de la zona del camí de Can Candalè que van caçar-se i van mostrar-se a preocupació perquè s'han incrementat el nombre de robatoris durant el Nadal. Estudireu aquest tema des del govern? No, és que... Sí. Sí que no. Evidentment l'estudiarem, ens reunirem amb ells, i quan va acabar el ple, el Givaram agafa la instància, perquè deien que l'havien presentat, però no ens havia arribat a cap taula ni meva, com a regió de sort a Ciudadana, ni de l'alcalde, bar amb cadenvells. I sí que és veritat que hi ha hagut un repunt de l'índex de robatoris en l'entrada a domicili durant les festes de Nadal a la zona de Can Candalè, Can Candalè, Can Biosca, Rosa Sençat, però aquesta setmana mateix hem parlat amb veïns de Rosa Sençat pel mateix tema, aquesta setmana mateix hem parlat amb veïns del camí de Can Biosca pel mateix tema, i evidentment parlarem amb les veïns de Can Candalè per aquest tema, i els farem les recomanacions que necessitin. Normalment el que fem és que ens anem allà a la zona in situ, veiem els seus habitatges, els fem unes recomanacions sobre temes de seguretat, sobre tenir alarmes, sistemes de seguretat, etcètera, etcètera, i evidentment nosaltres també hi posem de la nostra part. Per exemple, una mesura que hi ha empres, ha estat tancar a partir de la 6 o 7 de la tarda l'aparcament o l'esplanada que es fa servir com a parcament que hi ha davant de l'escola la Miranda. Per què? Perquè van detectar que podria ser impossible el lloc d'aparcament del vehicle dels lladres que es poden moure per aquella zona de la muntanya, per tot aquell barri, i després sortir. Home, doncs tancarem allò amb una cadena i estem mirant pressupostos perquè els necessitem abans d'executar-ho, però volem posar també càmeres de seguretat per la entrada i la sortida del barri. És un barri que té dos únic punts d'entra i de sortida i, per tant, creiem que és fàcil de controlar-los amb unes càmeres que visin les matrícules dels cotxes. I, a més a més, també, això els hi veurem dius veïns de Can Biosca, que ens vam venir a veure el dia i mig, el dia i jous, el dia i jous al matí. També els comentàvem, que és molt important la col·laboració ciutadana, que si veuen alguna persona estranya que no coneixen del barri, perquè, per sort, s'enjust, tots ens coneixem, i tothom del barri coneix a tothom del barri. I quan veus algú que té s'estrany, doncs que truquin a la policia, que truquin el 112, que truquin el telèfon que tinguin més a mà de les forces de seguretat, però que ho facin. També, si troben alguna cosa estranya que posin una denúncia, no s'esperin que els entrin a casa per posar una denúncia, si noten que tenen alguna part de la tanca del voltant de casa seva, tallada, o que truquin a la policia que posin una denúncia, perquè tot això a nosaltres ens ajuda, perquè, diumostres, em puja molt les denúncies en aquesta zona. Anem a controlar-ho específicament. Si no ho fan, si s'ho queden per ells, ens és més complicat. Llavors així intentem evitar que entrin els domicilis amb el ben entès, que, malauradament, la ràtio zero és molt difícil d'arribar-hi. Però farem tot el que sigui les nostres mans per rebaixar-ho. També és veritat que Mossos d'Esquadra han detingut fa una setmana una banda organitzada.