Entrevista a Josep Maria Cortès, regidor del PDeCAT a St. Just - 29/1/2018

Seguim al Justa de la Fusta, aquesta hora tenim amb nosaltres el Josep Maria Cortés, regidor del PDeCat a l'Ajuntament de Sant Justa. Bon dia, Josep Maria. Bon dia, Sergi. Habitualment els dilluns després de ple tenim la Laia Flutats, però aquest mes no s'ha trobat gaire bé. La grip, la grip. Aquesta passada de grip que està afectant a mig poble, li ha tocat a la Laia i aquest mes ens tenim amb nosaltres el Josep Maria Cortés per tractar diversos... Sí, ha vingut a acompanyar-te també, l'hem sentit a la seva filla, a la Rosa, que també la tenim aquí a l'estudi, doncs veiem per tractar diversos temes del ple, comencem amb un tema que es va tractar el de replay, és ordenança que regula les condicions d'instal·lació de clubs de fumadors de cannabis, el PDeCat va anunciar que presentaria a legacions d'ordenança perquè creuen que a algun punt no ha quedat del tot clar. Què és el que creieu que no ha quedat del tot clar i voleu revisar? Sí, ho estem encara treballant. Naltros vam crear un grup de treball amb els associats i els simpatitzants del PDeCat per tractar un tema que pot ser bastant important pel municipi. El problema amb el tema dels clubs de cannabis és que cada municipi ha de legislar amb un màrtir de la Generalitat, com volen regular la seva possibilitat de que es puguin obrir aquests locals o no. Llavors clar, què passa? Si tots els municipis fan una normativa molt forta perquè no es puguin ficar aquests locals, el que passarà és que tots vindran aquí a Sant Just. Llavors nosaltres el tema de la distància, per exemple, respecta amb una escola. Al final creiem que es va arribar per la banda baixa quan potser hauríem d'haver ficat més metres. Llavors hi ha una sèrie d'espectes que els volem tornar a debatre amb el grup, ara hi ha un mes de ens presentar esmenes, i com que amb les ordenances fiscals vam fer tota aquesta feina prèvia i la vam denunciar al ple i després l'equip de govern ens va retreure, que per molt que ho denunciéssim al ple no servia per res, sinó que el important era fer eleccions després, que no els vam dir d'acord, doncs ja presentarem les eleccions que creguem. Per tant, són alguns detalls que creu que s'han d'acabar a revisar o de polir, no? Sí, perquè nosaltres hem participat en aquestes ordenances, o sigui, el vam fer en el nostre grup propi, l'agent del PDeCAT, però llavors uns representants nostres van estar parlant amb l'equip de govern, com dic moltes vegades, tot i no tenim altres, una dedicació remunerada, sí que tenim la dedicació, per tant, quan cada vegada que ens criden per parlar un tema nosaltres hi anem, i es va estar debatent i nosaltres hem participat i creiem que és una bona ordenança, però sí que hi ha dues o tres serrells que potser podem acabar de perfeccionar, no? Un altre tema del ple va ser una emoció que va presentar justament al PDeCAT i que després s'ha anat parlant bastant, va ser una emoció en què el PDeCAT demanava que es pensés una pancarta al balcó de l'Ajuntament amb el missatge llibertat presos polítics. Finalment, després del vot contrari del partit socialista i d'una proposta que va fer també el grup de Movem, s'ha acabat penjant una pancarta on posa llibertat. Quina és l'opinió des del PDeCAT de la votació dels partits de govern, en aquest sentit? Bé, primer que res celebrem que estigui penjant la llibertat perquè sí que es va penjar divendres però ja es va treure el cap de setmana, per tant, no sabem exactament quina serà l'horari d'aquesta pancarta, esperem que hi sigui amb voluntat de quedar a bo i sigui, però tot i així la trobem realment insuficient. Com vam dir el ple és que és un tema molt gros, ahir vam estar amb un acte amb el Josep Rull, aquí el comarque el vaig lliobregat, com tothom sap el conseller va estar empresonat i el va acabar dient una frase molt maca, de que sempre ens hem pensat que érem els responsables de mantenir l'herència dels nostres pares amb el país, aquest país que ens han arretat els pares, diu però hem de prendre consciència que realment és un préstec pels nostres fills i per tant el que estem fent, més que per nosaltres, és pels nostres fills, llavors aquest préstec que tenim tan valuós, que és l'opció que està apassionant de crear un país nou i un país més just, doncs la justícia passa per això, que la justícia pròpiament dita el sistema judicial sigui just, just de debò, i no és just, hi ha presos polítics, i nosaltres obviar la paraula presos polítics ho trobem molt gros, ja va passar amb la votació de l'1 d'octubre, des del equip de govern se'ns ja d'abans de l'estiu se'ns deia, no, tranquils, tranquils, tranquils, i n'an te venent tranquil, tranquil, és com la fàbula aquella de la granota que fiques amb una olla d'aigua i que se li fiques foc quan veu que escremé no pot saltar, doncs vam arribar a l'1 d'octubre i ja vam veure, no?, la realment implicació d'aquest ajuntament amb gent dormint al carrer i si no hagués sigut pel empoderament de la gent del poble, doncs ja, no sé si s'hagués pogut realitzar, no?, doncs el, no, segur que no. Però va ser com a tots els municipis de Catalunya, pràcticament. No, no, la majoria de municipis i per això d'en el caldes que hem anat a declarar és perquè ho van organitzar des de l'ajuntament, els mateixos ajuntaments ho organitzaven, i sí que la gent va anar a defensar perquè no entres, però la gent que va anar a defensar dormia, dins de l'escola, no es feien dormir amb una nit freda i humida fora al carrer, per tant... Ah, d'acord, vols dir que no van poder entrar a dintre de les instal·lacions? A dintre de les instal·lacions, o sigui, la col·laboració no va arribar ni en aquest punt, ni en aquest punt. Per tant, ara passaven els mateixos, diverses entitats independentistes de què municipi ja havien demanat forces vegades la col·locació de la pancarta. Primer perquè eren eleccions, després se van acabar les eleccions, venien vacances, perquè és molt important fer vacances, els preus també les han fet, fa 100 dies que estan de vacances segons diuen amb alguns, perquè és millor que un hotel, va dir un ministre, és molt gros, són preus polítics i la demagògia que, per exemple, va deixar anar a l'alcalde comparant que, de manera de penjar una pancarta aquí, quan la Generalitat no penja cap pancarta, és que és molt gros, és molt gros que ell, que és del partit socialista, que és el partit que ha fet possible l'aplicació de l'article 155, que li donen carta blanc el PP del Gurtel per fer el que vulgui, perquè és que no critiquen ni que el cas Gurtel que està passant aquests dies, i que ell, que és part d'aquest partit, retregui que el balcó de l'Ajuntament Núñez i cap pancarta, quan s'està governant Catalunya des de 600 quilòmetres, la Soraya, gràcies a ells, és molt gros, molt gros, i després somla en la boca que si el president Puigdemont intenta fer un país modern i perquè no el deixen venir aquí ho fa des de Brussel·les, no, no, és impossible, és que el president ha de ser aquí, però si tu has votat que el president t'estigui a 600 quilòmetres, i el de la pancarta ho troba molt gros, i després l'altra, la decisió va ser de movem, movem, hagués pogut decantar la balança, i movem va decidir que per aquesta alternativa de llibertat no feia falta, ho trobo gros, o sigui, en aquests moments, si no podem parlar amb les llestres clares i dir que són presos polítics, la pancarta de llibertat, que és llibertat de Palestina, per ells, o llibertat de què? Clar, és llibertat dels presos polítics, per això un ajuntament, o sigui, no ho estem penjant, no és una entitat, és l'ajuntament, que és una institució màxima que hi ha en aquest municipi polític, que està fent un reclam polític i que, a part, la majoria de poble ho vol, dèiem la LAET i la GRIP, això és el que passa quan vas a parlar amb els veïns del poble, no, de que l'agafes i l'encomanes, eh, també, és el que té quan estàs parlant amb els veïns, i els veïns d'aquest poble majoritàriament, està claríssim que estan a favor de la independència i estan a favor, i si aquest govern municipal no ho veu, doncs que s'ho planteja, eh, que ha l'una alternativa amb aquest govern. Volia preguntar, si us ho imaginàveu, que això passaria, és a dir, quan vau presentar l'emoció, us imagineu que seria difícil que prosperés? Mira, aquesta emoció la plantegem el dia 2 de gener, després de que, a part d'haver-ne parlat moltes vegades de que les entitats ho estaven portant, pel cap d'any, la majoria de nosaltres, allò, no, el desitjo és per l'any que ve, el desitgerer que s'acabés, aquesta vergonya de tenir presos polítics. I, a part, ens diem, ja no ens alimenten les molles, volem el pas sencer. O sigui, això de que les entitats estiguin parlant i les gent de vegades es digui, sí, sí, sí, sí, sí, sí, i aquest equip de govern no faci res, doncs el dia 2 de gener, nosaltres presentem l'emoció. Lo primer que se'ns diu és, estem de vacances quan arribem a contestar. Passats 10 dies, els tornem a enviar un missatge dient, això, el grup d'esquerra, hi movem. Escolteu, com està això? No és que anem de parlar, que el anem de parlar és allò, no de parlar internament, us ha de demanar permís, a vegades tenim la sensació que hem de demanar permís a l'Àmo, no?, a l'alcalde, que els hi permeti, igual que el plen, no us deixi parlar quan pregunta la gent del públic, i llavors ens van dir que havíem parlat i el Lluís Montfort ens va comentar que tenien aquesta proposta i que l'havíem fet els socialistes, que dius, a veure, si tens una proposta alternativa, lo normal, jo crec que l'ho loig, el més lògic seria primer venir-ho a dir els que hem proposat l'emoció. I si nosaltres estem d'acord a acceptar-ho, que amb un debat molt ampli i molt generós, potser hauríem estat d'acord, però és que en aquell moment hem hagut de parlar i de parlar molt i deixar molt clar com ho fèiem, doncs no, o sigui, van anar a parlar-ho ells i llavors ens van fer una proposta que nosaltres creiem que això s'ha d'eliminar presos polítics. Naltros en vam parlar a nivell de l'executiva local, vam tenir claríssim que no ho acceptàvem, però ho parlem amb gent del poble i amb les entitats, llavors les entitats legalment constituïdes, com la NSC òmnium, ens van donar suport, i de que ells tampoc ho veien donar-la. I van donar suport que es presentés l'emoció demanant la pancarta de presos polítics. Sí, sí, sí. I amb la gent del CDR també vam estar parlant i clar, és que tothom ho trobava molt gros, és que és allò de dir, intentem no penjar la pancarta i quan estem obligats perquè algú ens presenta una emoció i llavors ho haurem de parlar, mirem com diluir-ho, mirem a veure com pot ser digerible per la gent que creu que és just que aquesta gent estigui en la presó perquè l'han fet grossa. Doncs no, no ens ho trobarem. En un altre ordre de temes, fa dos caps de setmana, és a dir, fa uns deu dies, aproximadament, hi va haver mobilitzacions a Barcelona demanant l'ampliació del trambaix per la Diagonal, que seria una obra que també afectaria d'alguna manera s'enjust en tant que part del recorregut d'aquest trambaix. Quina opinió us mereix aquestes mobilitzacions? Esteu a favor o no? Bé, jo crec que aquí a nivell municipal tenim molt bé que és això, no? Potser és molt bon però no avancen, no? L'altrima deia un. Doncs exactament és això. Potser hi ha algú que ja està pensant més en fora de Sant Just que Sant Just, perquè al final el clau sigui que un tema d'actualitat de Sant Just sigui la connexió al centre de Barcelona. El tema de Sant Just és el tramvia que han dit que es faria i ara està tot aturat i hem d'apretar per què es faci per la caràtera d'esplogues. Aquest és el tema que ens preocupa Sant Just. Els dos pre... No, no, aquest és el tema important que ens preocupa Sant Just, perquè si a Barcelona decideixen tallar carrers o decideixen connectar la Diagonal, però és que en el tramviaepa l'han fet amb autobusos elèctrics, que ja n'hi ha moltes alternatives de transport, però és un debat de Barcelona en ciutat. És que aquí no ens dissenen opinals de Sant Just, però en canvi, el tema de si el tramvia continua, per qui és Sant Just, sí que és un tema de Sant Just i esplogues. El que passa és que n'hi ha d'altres, ja ho van veure l'emoció. Es presenta una emoció de ciutadans pel tema de les traslletes de transport i ens trobem amb un argumentari que el podria fer l'alcaldeja colau, no? I dius, ostres, en altres estem parlant de Sant Just o estem parlant de Barcelona? Tothom s'ha de situar, crec. L'ampliació entre Sant Just i esplogues, si no estic equivocat, estava licitat l'estudi previ, si s'ha avançat en aquest sentit o si ens sabeu alguna cosa. No en sabem res i el que sabem és això. El conseller Rull estava amb aquest acte i ens ho deies, el nostre conseller legítim, però no pot entrar al despatx i al despatx el tornaran a tancar la presó. És que és molt gros que el conseller que pot fer que aquestes coses se desencallin, quan fa la manifestació per dir que volem el transport i tot, perquè no se'n va a la del·lació del govern i per què no podeu restituir aquests consellers que la gent havia votant. Altres temes també d'actualitat, és com un grup de veïns del ple, el de replè, el de dies o els passats, un grup de veïns del camí de Can Candelé van caçar-se de l'increment de robatoris a la zona i la manca de seguretat i llum en aquest carrer. Pel que tinc entès l'Ajuntament també va dir que en parlaria. Quina opinió us mereix des del PDeCAT aquest tema de la seguretat en aquesta zona? És que jo tinc la sensació que és molt personal. Aquest és l'equip de govern de les tancas i del parlem. Quan el vam veure una espècie manifestació patètica de quins a persones diem dialoguem davant de l'Ajuntament, que reclamàvem que Catalunya i Espanya ha de dialogar. Com si els independentistes no volguéssim dialogar. És que, clar, més intent de dialogar no els podem fer. Però te trobes constantment que quan algú plantegi algun equip de govern la resposta és, no, i tant, és que anem de parlar. Anem de parlar però els dies passen i qui dies passa en jampèny. I no en parlen, no en parlen, perquè el menomen és aquest ple, però vés a escoltar l'àudio de la vostra gravació del mes passat, on nosaltres els hi preguntem a prics i preguntes què està passant amb els robatoris a Sant Just. I ens diuen, en parlem, farem un pla. Però és que els veïns que havíem robat el mes de novembre, que apreixen nosaltres el desembre, ho denunciem, ja van anar també a queixar-se. No, no, és que en parlem, anem de parlar, i portem tres mesos parlant i continuem a venir robatoris. És que sou de la inacció, diríem d'Ajuntament. No, doncs creiem que total, o sigui, fa molts mesos, més de mig any, o fins i tu potser ja fa l'any, ara no sé exactament, que amb una associació de veïns els hi va parlar d'un programa que agraveria les matrícules per comprovar les coses. I en tot un món de coses que es poden fer i que no s'estan fent. I tenim un pressupost de 24 milions d'euros, no? Crec, el 25. Per tant, ostres, es poden implementar moltes mesures perquè la gent no hagi de patir el inseguretat, que és el més gros que hi ha. Tenir por a casa teva, això no es pot permetre. Hem d'anar acabant, però un últim tema que també m'agradaria posar a taula, preguntar-te què és el fet de que la Taneu ha presentat la sol·licitud per rebre la creu de Sant Jordi i estar recollint addicions. Des del PDeCat us hi sumego aquesta patició? Evidentment. Evidentment, o sigui, des del PDeCat creiem que la Taneu sumareix. Bueno, els quins són socis, evidentment no, però és que de la resta gent del PDeCat, si amb algú no ho és, amb això aconsegueix tothom. O sigui, hi ha hagut activitat cultural durant 100 anys, les primeres escoles, l'ensenyament que hi va poder arribar a veure Sant Jordi, va ser gràcies a la Taneu. Ahir vaig anar a felicitar l'àvia de la meva dona, 93, no, entre 23 anys, o sigui, ara quedo malament, però el... Per un any, no? Exacte. Clar, són molts anys i un dia va tenir un petit incident i a l'hospital li van preguntar, diu, és que vostè s'ha elegit escriure, i clar, ella va dir, és que a Sant Just, quan jo era petit, hi havia escola. I això és gràcies a la Taneu. Llavors, no només nosaltres donem suport, sinó que jo mateix, com el vaig ser fins fa molt poc, vam ser del Consell d'Assessor de Cultura Popular de la Generalitat i teníem una certa implicació amb les coses de Sant Jordi, doncs això riquerem tots els nostres recursos per intentar que les puguin obtenir. Cal dir que també hi ha moltes entitats que fan cent anys i, llavors, només per el fet de fer un centenari, que és molt gros, també, que una entitat pugui arribar a aguantar cent anys, doncs la Generalitat és un element més. Però hi ha aquest altre valor afegit de l'impuls amb l'educació i cultural que han fet a Municiti. Doncs mira, aprofitem per recordar també que ja es poden omplir aquests papers per fer l'assignatura, per presentar l'assignatura, per donar suport a aquesta petició de la Taneu per demanar la creu de Sant Jordi. Qui ens estigui escoltant i ho vulgui fer, doncs ja ho sabeu. Doncs, Josep Maria, moltes gràcies per haver vingut al Justa de la Fusta, avui substituint la laia flotats i fins a la propera. Molt bé, fins a la propera. Adéu. Adéu. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, les Moods Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suave. 200% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Mood Jazz Club. T'hi esperem. Cada tarda de 5 a 7, escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? Voleu conèixer quan ja on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si s'agrada la sardana si teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa a l'audició que se met tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o a les seves repeticions. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre tenim una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio desvern. El antic és millor i més divertit. Ramon Vineu, si us plau. Primer van ser les zones, 98.1 FM. Després internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern, cada dia més a prop teu. Tera dium d'estel, la tensió al clima, definitiva... coffee, panorària... Tens entre 6 i 18 anys? T'agrades qui graa? entre es de primària, secundària i baxillerat, a participar en el Premi Pisciganya de Poesia i el Premi Sambori de Narrativa. T'hi atraveixes? Consulta les bases ja 3 veroples per un home i un poc a gat. T'has fet un bon dia. 11 i 37 minuts fa una estona de parlar amb el Josep Maria Cortés i ara ja tenim amb nosaltres la Palmyra Badell, i a la Carme Madó, que tal, bon dia. No sé si ara mateix. A veure, Palmyra, dius alguna cosa? No, Carles, molt bé. I avui no puc venir. Un segon palmyra, que tinc un petit problema amb el teu micro. Ara sí, ara crec que sí que et sento. Sí, ara sí, ara sí. Fins i tot jo ara me n'adono que no... Que no et senties pels auricular. No ressonava. No hi ha dret, no hi ha dret. Avui el Carles el tenim malalt. El tenim malalt i no puc venir. I mira que ell està esperant el dilluns per poder ser aquí i fer la xerrada, i perquè hi ha temes, hi ha temes. Sobretot quan tu no hi ets, perquè jo el deixo parlar. Ah, perquè la Palmyra no et deixa parlar. Has vist el que em sento a dir? Com que és més protagonista, saps? Aquí és la jefa del Cotorro. Això es converteix en un cara a cara, avui, Carles. No, és per donar-li un bon abraçament, Carles. Això m'ho va dir l'altre dia. Jo m'he fet el fern propòsit de deixar-lo parlar més. Però com que avui no hi és, no cal que ho faci. A veure, Carles posa't bé perquè... Perquè troba a faltar, que és una encantada. I, a més, has de desempatar, perquè com que Carles i jo no estem mai d'acord aquí a la ràdio, doncs ell ha de desempatar. Clar, és ell el que acaba decantant la balança, que a un costat o cap a l'altre. Vinga, posa't bé, una abraçada. El Carles té passa de grip d'aquestes coses. Es veu que sí, es veu que sí. Perquè està enganxant a tothom, eh? Sí, passa per totes les cases i s'hi va quedant. Bé. Tenim temes. Per cert, un tema que hem parlat amb el Jose Maria Cortés, parlem també amb el Joan Bassanyes, que vindrà d'aquí una estona, que és la pancarta, que s'havia de penjar al balcó de l'Ajuntament. O bé, el PDeCat va demanar que es pensés una pancarta, on posés llibertat presos polítics. Finalment, se es va penjar a una on posava llibertat. Com ho veieu, això? Creu que l'Ajuntament és el paper de l'Ajuntament? A veure, com van quedar? Això devia ser per l'emoció del dijous passat que es va fer... És a dir, la història és... La història és, el PDeCat va presentar una emoció que va comptar per penjar una pancarta en posés llibertat presos polítics. Aquesta emoció va comptar amb el recolzament d'Esquerra, però no va comptar amb el recolzament ni del Movem ni del PCC, ni del PP ni Ciutadans, per suposat. I després Movem va proposar una pancarta en posés només llibertat, però sí que van recolzar tant Movem com Esquerra i PDeCat, i per tant es va acabar penjant. Com ho veieu? A veure, si al final es va acordar això, han fet el que es va acordar, no? Tampoc els hauria costat tant posar presos polítics. Que sembla que això pica. Sí, però jo crec que aquest tema la gent ja comença a barrejar tota una miqueta. Perquè ara, per exemple, el meu cor ja no és tant per l'independentisme, sinó per tot el que està generant això. Saps, a nivell sentimental per mi, no? Hi ha el que vull és que deixin anar tota aquesta gent i que puguin lluitar, però... A mi ara ja no em mou tant l'independentisme. Hi ha coses molt més, sí que em mou. A mi segueix Movem. Que sí, però veient si m'entens. Però vull dir que la prioritat ara... Si fos un independent, ja serien fora. Mira si em lliga. Sí, però com que no som independents, la prioritat, per mi, és que tota aquesta gent que no em fa res, que no em fa res, que estiguin... És per això que jo poso la meva... Que no em facin res... Res, nosaltres tenim molt clar, però...