Entrevista a Enrique Salvadores, portaveu del PP a Sant Just - 30/1/2018

Comencem la segona hora del just a la fusta i aquesta hora tenim amb nosaltres l'Enric Salvadorés, regidor del Partit Popular a l'Ajuntament de Sant Just des Bern. Bon dia, Enric, com estem? Hola, bon dia, Sergi. Per tractar diversos temes de l'actualitat municipal, alguns de més recents, de l'últim ple, també tractarem alguns temes que ja han anat passant, però com que l'Enric no havia tingut l'oportunitat de passar per aquí, repassarem temes que pot ser una mica més antics. M'agradaria començar per coses que es van parlar al ple. Una d'elles va ser aquesta ordenança que regula les condicions d'installació del club de fumadors de cannabis, que el PDeCat va anunciar que presentaria alegacions per tant de moment estar a expenses d'aquestes agacions que presenti el PDeCat. Des del Partit Popular què us va semblar aquesta ordenança? A veure, és una ordenança que, òbviament, és restrictiva perquè la idea és que no sincerament, i des del Partit Popular és que no hi hagi implantació d'aquestes associacions, perquè creiem que no és una cosa necessària, és una, a més, camufla a altres activitats. La llei no és clara en aquest sentit, que vull dir que és un terreny nou i a l'Ajuntament de Sant Just, que, evidentment, no està sent, i tot això es comença a caminar. Personalment, i com a representant i portaveu del Partit Popular de Sant Just, no estem a favor. Vull dir que les ordenances estan molt bé i, contra més, restrictiva siguin més millor, però no estem més acòmodos amb la possibilitat que hi hagi una implantació d'aquest tipus d'associacions que, per altra banda, s'hi ha dit que moltes vegades estan camuflades amb temes mèdics, i no crec que s'ajustin a la realitat i que crec que no ho sé, no ens trobem massa gusts en aquest tema. Per tant, no us agradia que l'ordenança fos més restrictiva o que prohibís directament? Prohibir, en aquesta vida, la paraula prohibir és una paraula massa gruixuda, i jo crec que, a fi de compte, amb un estat democràtic ha de prevaleir la voluntat de la majoria. Si ens pregunteu a nosaltres, com a Partit Popular, si la pute estat estigués sota la nostra mà, òbviament prohibiríem, però amb el reculsament necessari, òbviament. Però, llavors, només podem donar la opinió, nosaltres, com a grup, i la nostra és que no ens agrada. Un altre tema que també es va comentar al ple, un grup de veïns, ho van comentar, que és que havien notat un increment de la inseguretat o dels robatoris, sobretot a la zona del camí de Can Candalé, que és el que pusa cap a la Miranda, per entendre'ns que hi havia hagut més robatoris i que detectaven una manca de llum amb el carrer, que donava més inseguretat, com ho dieu, estic d'acord? Sí, a veure, aquest és un tema que a vegades vam vindre uns veïns al ple i van manifestar la seva inquietud sobre el respecte a aquest tema. I és molt important, perquè a vegades pensem que això són coses que li passen al veí, que no ens afecten a nosaltres, precisament senyors. Sempre ha sigut, històricament, un poble molt tranquil en quant a delinqüència o tranquil, el millor no seria la definició, però molt més baix de la mitjana el vaig obregar. I veiem que no, que no estem accents. I que, òbviament, el que li passa té la mala sort de tindre cap a dir un robatori a casa seva, però, òbviament, ho veu d'una altra manera. És cert que aquella zona és una zona que s'ha de potenciar. És cert que també s'ha de potenciar tot el que és el reforç de caràcter humà. I ara parlo de la policia municipal, perquè tenim una policia que té els recursos, que té les possibilitats que té i que, malauradament, estem amb una població de 17.000 habitants, 17.000, i, clar, arriben on arriben. Jo estic per la labor de poder potenciar el tema de la seguretat. La seguretat és la primera condició que necessitem per ser lliures, totes les persones, tots plegats. El tindre la tranquil·litat de que les nostres possessions i els nostres certs estimats estan protegits, però això és garantia de llibertat. I, amb aquest tema, s'haurà de treballar molt. Un altre apunt també, per mi és una mica calent, del ple. Va ser la música que va presentar el PDeCAT, en què demanava que es penjés al balcó de l'Ajuntament una bandera en què posava llibertat presos polítics. També, dels grups de govern hi va haver discrepàncies en aquests sentits, finalment s'acaba penjant una pancarta que posa llibertat. Suposo que des del Partit Popular no hi és tot d'acord amb això. No, no hi és d'acord, ni molt menys. Pensa que l'Ajuntament és l'Ajuntament. Les institucions són de tots. I a l'Ajuntament hi ha representació de totes les formacions polítiques que han corregut a les eleccions i que hem tret una representació i que tots tenen dret a manifestar les seves posicions en el moment que tu poses una pancarta. Ja no hi entro del caràcter que sigui la pancarta. Ja no n'hi ha ni en contra ni a favor, però vull dir que si nosaltres ara demà presentem una emoció per posar una pancarta, com ho vaig dir al ple, perquè on digui que estem a favor del compliment de les resolucions judicials, sincerament, és que al final un altre vindria i podria tindre el mateix dret que jo, ha pogut posar una altra pancarta. Això al final seria una broma. L'Ajuntament és una entitat que crec que ha de ser neutral, que té la representació de tot el municipi i que a l'hora de prendre decisions polítiques, doncs, òbviament, aquestes decisions es fan amb la mateixa proporcionalitat que tu tens dels resultats que has tret, però anar més enllà i convertir l'Ajuntament en un element reivindicatiu posicionat per una part de la societat. No ho trobaria just. Que us sembla, també, des del partit popular i, diríem, l'altra banda de la plena oposició, les discrepàncies que estan tenint als grups de govern en punts com aquest, sobretot, que fan referència al procés obiranista i al tema nacional. És també en què el partit socialista té una línia, esquerra en té un altre, movem en té un altre, i que, a vegades, doncs, els està costant una mica trobar acords amb això. Com ho esteu veient? Perquè, evidentment, ho veig des de fora, però jo crec que les discrepàncies es generen quan la legalitat no t'avala el teu posicionament. Puc dir que m'explico. Cadascú pot defensar el que vulgui. El problema que tenim en aquest procés és, jo crec, que és molt més senzill. Al final, és un tema de la legalitat de complir la llei o no complir-la. La llei te pot agradar més o te pot agradar menos, però és la que tenim. Ni en eines ni en ressorts per poder canviar aquesta llei, si quan se vol formació creu que no és justa, es poden canviar, però, òbviament, necessites el recolçament d'una majoria important per poder portar a terme aquests canvis. Això genera discrepàncies. Les discrepàncies són la base de la democràcia i la base de la política. El que no és ni democràtic, ni ha d'estar emparat en política, és el fer un cas humís al reglament jurídic vigent. Aquesta és la nostra obligació, és la nostra màxima, i és la primera garantia que ens comprometem a complir en el moment que agafem un carreg polític o un carreg públic. És la primera màxima que s'ha de complir. Si a partir d'aquí, òbviament, no vols tirar per altres camins, el partit socialista és un partit, el PSC és un partit socialista, que a dia d'avui és el mateix, sempre ha manifestat la seva voluntat d'acatament, que no seria la paraula, sinó el compriment de l'estatutari que tenim. Passant de pàgina d'aquest tema, fa un parell de setmanes hi va haver mobilitzacions a Barcelona demanant la connexió del trambaix per la Diagonal, que és un tema que d'alguna manera també afectaria Sant Just, perquè el tramvia és un dels principals vies de comunicació en Barcelona, i que sembla que també es podria unir entre Sant Just i Esplugues. Per això és el partit popular el projecte de unir Sant Just i Esplugues, i la demanda de demanar també per la Diagonal. Personalment i al meu grup, òbviament, estem totalment a favor de tot el que sigui incrementar les connexions de transport públic, són imprescindibles. I més amb el Sant Just, que òbviament, per la seva situació, és una població de primera corona de Barcelona, que estem molt a prop de Barcelona, i moltíssima gent a Sant Just que es desplaça a Barcelona per la feina, contra més opcions de transport públic, molt millor per tots, perquè de més les ciutats i Barcelona no és una excepció que de vegades estan més saturades de vehicles particulars, que de vegades els límits de contaminació són més grans, i òbviament ja no per un tema cultural o de posició de cadascú, sinó per un tema de necessitat primària, haurem d'apostar per tot el tema del transport públic, que és importantíssim i per necessari. Un parell de temes més que segurament comentàvem al principi, no són d'actualitat més recent, però són temes que han estat importants, són de junts importants que s'han pres, i vull que tenim l'oportunitat de parlar-ne. Un d'ells i el més important segurament són les ordenances fiscals per incrementar l'Ívi. Què us sembla, des del partit popular, aquest increment de l'impost sobre vents immobles? Nosaltres, quan es van aprovar les ordenances fiscals, ja vam manifestar que estàvem totalment en contra, quan es van parlar de pressupostos ja ho vam transmetre, perquè entenem que durant tots aquests anys que portem, que hem sigut anys de crisi des de l'any 2007 molt dur, pels veïns de Sant Just, que, a més, Sant Just és una població que, percentualment, és la més baixa en morositat de pagaments contributius a municipals, que vull dir que la gent, encara que hagi tingut problemes aquí a Sant Just, han sigut complint les seves obligacions dineràries per l'Ajuntament. I, clar, ara que les coses comencen a arruiar, l'Ajuntament té un pressupost que cada vegada, cada cas, sí, veiem que va pujant de dos a tres milions d'euros, que veiem que s'està generant un superàvit. Ostres, jo crec que era el moment de premiar la ciutadania i no haver fet aquesta pujada. Vam sentir, a la regidora d'economia, dient que si no es feia aquesta pujada, segurament es tenia que tancar la barra. Jo crec que fa falta una miqueta d'idelles en qüestions econòmiques, perquè amb una població on sempre han estat complint, on el 38% del pressupost, el 38 o 39% del pressupost, s'envam salaris del pressupost municipal, el pressupost global. Ostres, jo crec que els veïns es mereixien una congelació d'Ivi, com a mínim aquest exercici. I, per a mi, hi ha una miqueta a l'esforç que ha fet la gent, com he dit abans, pel tema de pagaments, que sempre han complert i que s'enllocés un exemple. Si ho tinc malentès, els grups de govern, el Consistori també va fer una petita rebaixa de la proposta que havíem fet d'entrada d'aument de l'Ivi. I com veieu aquest gest? Clar, nosaltres, el senyor Papinyal... Jo crec que va passar del 3,5 al 3% d'aument. Jo crec que això és més carrera simbòlica que altra cosa. No tenia que haver llegut aquesta puixada. Crec que l'Ivi no es tenia que haver tocat. El senyor Alcalde, moltes vegades, ens diu que és molt difícil governar i que per governar s'ha de tenir informació. I jo tot això ho comparteixo, estic totalment d'acord. Però des de fora, des de l'oposició, i evidentment amb els números que ens donen, i són números grans, perquè no tenim la possibilitat d'entrar al detall, que ens sembla una passada, ens sembla un mal premi pels veïns. Crec que és necessari. Crec que al final, sobre un pressupost de 25, 25 milions d'euros, segurament es poden fer coses per no tindre que toca a l'Ivi, perquè al final l'increment tampoc és una quantitat que diguis, ostres, que si no no pot funcionar. Tenim superàvits, superàvits econòmics, que passen dels 3, 4 milions d'euros, i a l'estat ens diu que aquest superàvit ha de ser per pagar deute o per inversions sostenibles. El concepte d'inversió sostenible és molt ampli, que dona molt de joc. I no ens hem d'oblidar que, a més, el govern d'aquí de Sant Just, deia, es va presentar una emoció perquè l'estat lliureix aquests cèntims i es pogués fer una utilització a criteri de cada ajuntament, i ens oblidem que, a més del 60% dels ajuntaments a Espanya, estan endeutats o estan en números rojos o intervinguts. El govern d'aquí de Sant Just fa les coses de la seva manera, i, òbviament, en temes econòmics, no compartim. Per cert, ara que parlaves de la informació que s'ha de tenir per governar o la informació que es pot tenir des de l'oposició, un assumpte sobre aquest tema que també es va parlar al ple del mes d'octubre, ja no ho vaig arrat, va ser les retribucions de l'assistència de les sessions planàries o altres organismes de parents de l'ajuntament. Què us sembla aquest augment que hi ha hagut de les retribucions? Ho veieu suficient? Bueno, aquest augment, t'ho explico perquè, personalment, jo porto ara aquesta és la segona legislatura, però per el que sé dels companys, i per el que m'he pogut informar tots els grups de l'oposició, independentment dels grups polítics que fossin, de les sigles que tinguessin, tots els grups que han format part de l'oposició que és Sant Just no han tingut una pujada de sou en 20 anys. Vull dir que no s'ha aplicat ni el IPC en 20 anys. Hem de tenir en compte que la llei hi ha una forquilla de salarial de marca de mínims i de màxims, no seria mentida reconèixer que aquest ajuntament amb equip de govern està a la franja per l'altre tot i els grups de l'oposició estem per baix de tot. Bueno, si ens han fet una pujada, que em sembla que ha sigut de 60 o 70 euros, però si després de 20 anys reconeixen l'oposició, les hores de la seva dedicació amb aquesta pujada, doncs bienvenides, perquè fes de comptes tots els que estem aquí, perquè no vivim de l'ajuntament, i aquestes hores que hi dediquem, si són reconegudes econòmicament, s'està molt bé. És difícil poder fer oposició a l'ajuntament tenint en compte les hores que pots dedicar? Sí, és complicat, perquè no tenim sempre tota la col·laboració que podríem esperar de l'equip de govern, que a vegades els temes complexos, i temes llargs, i no arriben amb el temps que necessitarien els usos de l'oposició. Sí, és difícil. Per dues qüestions, primer, perquè no tenim tota la col·laboració que ens agradaria per part de l'equip de govern, i per una altra banda, perquè hem de combinar la base en política, i per la resta dels nostres respectives feines, que ens ocupen el gruix de la jornada laboral diària. Des del partit popular concretament, que heu passat de dos regidors a un, s'ha notat molt que canvi és més complicat mentre representació i també tenint els ciutadans. Sí, la veritat és que tot el que són baixades no ens agrada, perquè al final, quan un està en política, el que hem de fer és que el que hem de fer és que no ens hagi de portar termes, les seves idelles, i contra el gulsament que tu tens, que és més petit, cada vegada dificultes més. No ens agrada, percentualment, hem de dir que nosaltres vam ser la població d'aquí del Vagi Obregat, que a més no es vam baixar, i que vam tindre molta sort. Poder salvar la representativitat, perquè aquesta legislatura, amb aquestes eleccions, es va ser molt forta. Llavors, contents, entre cometes, si m'ho acceptes, contents perquè ja et dic, perquè la baixada va ser la més... la menys baixada de tota la comarca, que vull dir que vam salvar els mobles per dir alguna cosa, però tristús, tristús, i perquè tot el que sigui baixada no ens agrada. Bueno, veurem què passa a les properes municipals, tothom diu la seva, i tothom dibuixa escenaris apocalíptics. Però el partit popular, i no m'allargo, tenim una avantatge sobre les altres formacions polítiques. Et diria que crec que és la única, que la gent vota la marca, que vull dir que nosaltres tenim una base de votants, que la tenim, i que no la perdem, perquè ens són molt fidels, perquè si agrada la forma que tenim nosaltres de fer les coses, pel motiu que sigui. Però tenim una massa social molt important, i que ens és molt fidel. I que aquesta massa social la tenim, que vull dir que el diferencial de votx que traiem en municipals, vers, autonòmics, o generals, la diferencial de votx és molt diferent. O sigui que vull dir que els votxis són. Llavors no tenim tanta necessitat de convèncer, sinó que tenim que mobilitzar els nostres, que són els que ens costa una miqueta el millor, ens ha costat amb aquestes eleccions, arribar a portar el missatge. Volem a les properes municipals saber si són capaços. I l'ascens de Ciutadans us preocupa, perquè de fet l'Ajuntament va treure el seu primer regidor, a les eleccions autonòmiques s'han just, crec que va ser la segona força, que va treure més vots, us preocupa. A mi personalment Ciutadans, em preocupen totes les formacions que estan parlant amb meu, et diria, respecte Ciutadans, crec que per mi estic una miqueta decegut, perquè amb aquestes últimes seleccions del dia 21, ell s'apel·laven el vot útil, i al final ha quedat amb res, que vull dir que no sé ben bé quin és el missatge de Ciutadans, perquè el vec molt oportunista, crec que en funció de com està el mar polític, varia el seu discurs d'una manera o d'una altra, i jo crec que això al final, la gent, els nostres votants es donaran compte. És cert que hi ha hagut un trasbals important de votants del PP, de votants de Ciutadans, això està molt clar, però també és cert a l'ambigüitat del discurs de Ciutadans. Jo crec que això, apel·lant al que et deia abans de la marca, crec que els nostres votants que en algun moment s'han sentit deceguts pels casos de corrupció que han dibuixat el nostre partit, per moltes qüestions, que podien dir que el millor, l'alternativa més neta, o més nova, o més jove, seria Ciutadans, i vist des d'aquest punt de vista, s'està acompanyant, però la realitat és que, i a més, si tires de Mero Teca, veuràs que Ciutadans, l'ambigüitat de Ciutadans, és molt important. Jo he sentit Ciutadans postulant-se per un partit d'esquerres, fins i tot, i s'ha passat per al centre, perquè el senyor Ribera feia moltes vegades parlar del senyor Suárez, vull dir que d'un partit centrista, de unió, de reclar coses, i ara és el més espanyol de tots, vull dir que hem passat d'un extrem, hem passat per al centre, i ara som el país més espanyolista, el que més agafa la bandera, el que més vol l'article 155, vull dir que, bueno, els nostres votants es donaran compte que més enllà de l'ambigüitat, tampoc hi ha tanta cosa, no? Doncs hem acabat fent una mica de valoració del marc polític actual i de la relació de forces, tant a l'Ajuntament com a Catalunya i a Espanya. Sempre, sempre, és el meu punt de vista. Sí, sí, i tant. Doncs moltes gràcies, Enric, per haver vingut a Radio Desvern, i ens ho veurem a la propera. Quan en crideu. Adéu. Unes hores de l'article 155. Unes hores de l'article 155. No caldria que és un moment de ser un pis. Una altra. Una altra. Una altra. Una altra. Una altra. Una altra. Una altra. Una altra. Una altra. els tertulians dels dimarts. Sí que tenim ja amb nosaltres col·locats el Pep Quintana, hola, Pep, bon dia. Hola, bon dia a tothom. I també el Jordi Ferraz, hola, bon dia. I ara, en aquests moments, arriba el Jaume. Què tal, Jaume? Bon dia. El Jaume t'ha quedat a portar els seus apunts, el seu llapis, el paper... El llapis i paper, sí. Ho han de apuntar tot, però ha de fer molts números, eh? Fa garigatxos. Sí, va, ha de fer molts números. Doncs sí, està fent càlculs abans d'entrar a la tertulia. Ara, escoltàvem el Enric Salvador és, no he sigut pogut escoltar el que deia, alguna cosa. Estàvem preparant la tertulia, en un sentit. La sala de màquines. Sí. Ho teniu a un volum perquè la gent pugui treballar i doncs... No te n'entens. Sí, és una arremó de fons. Una arremó de fons, no? Sí. Tens que estar molt... Atent-ho. Molt, molt, molt. Hauries de callar i no fer res més. Per cert, la polèmica de l'últim ple, si es pot dir d'aquesta manera, va ser sobre la pancarta, que el PDeCat va demanar que es penjés el balcó de l'Ajuntament, on volien que hi posés llibertat presos polítics, i finalment, a proposta de movem, els grups del govern van acordar a penjar una pancarta i posés llibertat. Parlem de Sant Just. Què ho sembla? Sí, de Sant Just. No, això no ho seria. Està bo el cas d'això. No, jo no està bo el cas. I què ho sembla? Em sembla que l'Ajuntament... No tinc temps de reaccionar, de saber que és un real penparat. Doncs... A comprar aneu amb cotxe o... A veure, aquest tema, jo que crem, personalment... Ei, seieu una mica d'acabar. Jo crec que... Hi havia tres postures. Una, que era la posàpia dels polítics, no tenia el suport suficient. Ara de què parlem? De la pancarta. Ah, perquè ha sortit el tema dels cotxes. No tenia... Era per si no hi havia opinió... No, no hi havia suport suficient. Això va. Després hi havia uns altres que venen, que no es posaven res. Aquests no tenien cap suport, que es van votar tot en contra, i hi havia aquesta opció, que jo, personalment, la tovo una mica d'escafeinada, però era l'única solució de posar alguna cosa a l'ajutament. I què diu exactament? Llibertat. Llibertat. I el jazz groc. És un indicatiu. El que passa és que hi havia l'altre, però... Vull dir, les forces d'aquest ajutament són així, i n'hi ha uns que, com sempre, per molt que després es diuen que sempre es mullen, per mi sempre estan en l'ambigotat. I, per tant, en aquest tema es depenia d'ells. Per tant, a gestar, en aquesta ambigotat, a cada atacat llibertat, que és més que zero, per molt menys cap presos polítics. Però és el que hi ha, i la suma de vot són aquests. El jazz groc ja parlo amb mi, que també, no? Per on van els tres. El jazz groc i també hi ha marco amb mi. Perquè, bueno, que va ser que ells parteixen de que no hi ha presos polítics, molts. I aquí és un llarg de diferència, que hi ha presos polítics, un iant, i cada dia més demostrat. Bueno, ja està el primer espic. Ara anem per segons. Els cotxes. És un tema que crec que ja havien parlat alguna vegada.